acollir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| acullo (cent.), acull (val., bal.) |
| aculls |
| acull |
| acollim |
| acolliu |
| acullen |
Perfet
| he acollit |
| has acollit |
| ha acollit |
| hem acollit |
| heu acollit |
| han acollit |
Imperfet
| acollia |
| acollies |
| acollia |
| acollíem |
| acollíeu |
| acollien |
Plusquamperfet
| havia acollit |
| havies acollit |
| havia acollit |
| havíem acollit |
| havíeu acollit |
| havien acollit |
Passat simple
| acollí |
| acollires |
| acollí |
| acollírem |
| acollíreu |
| acolliren |
Passat perifràstic
| vaig acollir |
| vas (vares) acollir |
| va acollir |
| vam (vàrem) acollir |
| vau (vàreu) acollir |
| van (varen) acollir |
Passat anterior
| haguí acollit |
| hagueres acollit |
| hagué acollit |
| haguérem acollit |
| haguéreu acollit |
| hagueren acollit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver acollit |
| vas haver acollit |
| va haver acollit |
| vam haver acollit |
| vau haver acollit |
| van haver acollit |
Futur
| acolliré |
| acolliràs |
| acollirà |
| acollirem |
| acollireu |
| acolliran |
Futur perfet
| hauré acollit |
| hauràs acollit |
| haurà acollit |
| haurem acollit |
| haureu acollit |
| hauran acollit |
Condicional
| acolliria |
| acolliries |
| acolliria |
| acolliríem |
| acolliríeu |
| acollirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) acollit |
| hauries (hagueres) acollit |
| hauria (haguera) acollit |
| hauríem (haguérem) acollit |
| hauríeu (haguéreu) acollit |
| haurien (hagueren) acollit |
Mode subjuntiu
Present
| aculli, aculla (val.) |
| acullis, aculles (val.) |
| aculli, aculla (val.) |
| acollim |
| acolliu |
| acullin, acullen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) acollit |
| hagis (hages) acollit |
| hagi (haja) acollit |
| hàgim (hàgem) acollit |
| hàgiu (hàgeu) acollit |
| hagin (hagen) acollit |
Imperfet
| acollís, acollira (val.) |
| acollissis, acollires (val.), acollisses |
| acollís, acollira (val.) |
| acollíssim, acollírem (val.), acollíssem |
| acollíssiu, acollíreu (val.), acollísseu |
| acollissin, acolliren (val.), acollissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) acollit |
| haguessis (hagueres) acollit |
| hagués (haguera) acollit |
| haguéssim (haguérem) acollit |
| haguéssiu (haguéreu) acollit |
| haguessin (hagueren) acollit |
Mode imperatiu
Present
| acull |
| aculli, aculla (val.) |
| acollim |
| acolliu |
| acullin, acullen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | acollir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver acollit |
| Gerundi | acollint |
| Gerundi compost | havent acollit |
| Participi | acollit , acollida , acollits , acollides |
Definició
- Admetre a algú en la seva casa o companyia.
- refugiar-se, retirar-se, posar-se a cobert.
- collir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017