Conjugació del verb «aclarir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aclarir

Mode indicatiu

Present
jo aclareixo (cent.), aclaresc (val., bal.), aclarisc (val.)
tu aclareixes, aclarixes (val.)
ell, ella, vostè aclareix, aclarix (val.)
nosaltres aclarim
vosaltres, vós aclariu
ells, elles, vostès aclareixen, aclarixen (val.)
Perfet
jo he aclarit
tu has aclarit
ell, ella, vostè ha aclarit
nosaltres hem aclarit
vosaltres, vós heu aclarit
ells, elles, vostès han aclarit
Imperfet
jo aclaria
tu aclaries
ell, ella, vostè aclaria
nosaltres aclaríem
vosaltres, vós aclaríeu
ells, elles, vostès aclarien
Plusquamperfet
jo havia aclarit
tu havies aclarit
ell, ella, vostè havia aclarit
nosaltres havíem aclarit
vosaltres, vós havíeu aclarit
ells, elles, vostès havien aclarit
Passat simple
jo aclarí
tu aclarires
ell, ella, vostè aclarí
nosaltres aclarírem
vosaltres, vós aclaríreu
ells, elles, vostès aclariren
Passat perifràstic
jo vaig aclarir
tu vas (vares) aclarir
ell, ella, vostè va aclarir
nosaltres vam (vàrem) aclarir
vosaltres, vós vau (vàreu) aclarir
ells, elles, vostès van (varen) aclarir
Passat anterior
jo haguí aclarit
tu hagueres aclarit
ell, ella, vostè hagué aclarit
nosaltres haguérem aclarit
vosaltres, vós haguéreu aclarit
ells, elles, vostès hagueren aclarit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aclarit
tu vas haver aclarit
ell, ella, vostè va haver aclarit
nosaltres vam haver aclarit
vosaltres, vós vau haver aclarit
ells, elles, vostès van haver aclarit
Futur
jo aclariré
tu aclariràs
ell, ella, vostè aclarirà
nosaltres aclarirem
vosaltres, vós aclarireu
ells, elles, vostès aclariran
Futur perfet
jo hauré aclarit
tu hauràs aclarit
ell, ella, vostè haurà aclarit
nosaltres haurem aclarit
vosaltres, vós haureu aclarit
ells, elles, vostès hauran aclarit
Condicional
jo aclariria
tu aclariries
ell, ella, vostè aclariria
nosaltres aclariríem
vosaltres, vós aclariríeu
ells, elles, vostès aclaririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aclarit
tu hauries (hagueres) aclarit
ell, ella, vostè hauria (haguera) aclarit
nosaltres hauríem (haguérem) aclarit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aclarit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aclarit

aclarir

Mode subjuntiu

Present
jo aclareixi, aclaresca / aclarisca (val.), aclaresqui (bal.)
tu aclareixis, aclaresques / aclarisques (val.), aclaresquis (bal.)
ell, ella, vostè aclareixi, aclaresca / aclarisca (val.), aclaresqui (bal.)
nosaltres aclarim, aclariguem (bal.)
vosaltres, vós aclariu, aclarigueu (bal.)
ells, elles, vostès aclareixin, aclaresquen / aclarisquen (val.), aclaresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) aclarit
tu hagis (hages) aclarit
ell, ella, vostè hagi (haja) aclarit
nosaltres hàgim (hàgem) aclarit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aclarit
ells, elles, vostès hagin (hagen) aclarit
Imperfet
jo aclarís, aclarira (val.)
tu aclarissis, aclarires (val.), aclarisses
ell, ella, vostè aclarís, aclarira (val.)
nosaltres aclaríssim, aclarírem (val.), aclaríssem
vosaltres, vós aclaríssiu, aclaríreu (val.), aclarísseu
ells, elles, vostès aclarissin, aclariren (val.), aclarissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aclarit
tu haguessis (hagueres) aclarit
ell, ella, vostè hagués (haguera) aclarit
nosaltres haguéssim (haguérem) aclarit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aclarit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aclarit

aclarir

Imperatiu

Present
tu aclareix, aclarix (val.)
ell, ella, vostè aclareixi, aclaresca / aclarisca (val.), aclaresqui (bal.)
nosaltres aclarim, aclariguem (bal.)
vosaltres, vós aclariu
ells, elles, vostès aclareixin, aclaresquen / aclarisquen (val.), aclaresquin (bal.)

aclarir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aclarir
Infinitiu compost haver aclarit
Gerundi aclarint
Gerundi compost havent aclarit
Participi aclarit, aclarida, aclarits, aclarides