Conjugació del verb «acabalar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

acabalar

Mode indicatiu

Present
jo acabalo (cent.), acabale (val.), acabal (bal.)
tu acabales
ell, ella, vostè acabala
nosaltres acabalem, acabalam (bal.)
vosaltres, vós acabaleu, acabalau (bal.)
ells, elles, vostès acabalen
Perfet
jo he acabalat
tu has acabalat
ell, ella, vostè ha acabalat
nosaltres hem acabalat
vosaltres, vós heu acabalat
ells, elles, vostès han acabalat
Imperfet
jo acabalava
tu acabalaves
ell, ella, vostè acabalava
nosaltres acabalàvem
vosaltres, vós acabalàveu
ells, elles, vostès acabalaven
Plusquamperfet
jo havia acabalat
tu havies acabalat
ell, ella, vostè havia acabalat
nosaltres havíem acabalat
vosaltres, vós havíeu acabalat
ells, elles, vostès havien acabalat
Passat simple
jo acabalí
tu acabalares
ell, ella, vostè acabalà
nosaltres acabalàrem
vosaltres, vós acabalàreu
ells, elles, vostès acabalaren
Passat perifràstic
jo vaig acabalar
tu vas (vares) acabalar
ell, ella, vostè va acabalar
nosaltres vam (vàrem) acabalar
vosaltres, vós vau (vàreu) acabalar
ells, elles, vostès van (varen) acabalar
Passat anterior
jo haguí acabalat
tu hagueres acabalat
ell, ella, vostè hagué acabalat
nosaltres haguérem acabalat
vosaltres, vós haguéreu acabalat
ells, elles, vostès hagueren acabalat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver acabalat
tu vas haver acabalat
ell, ella, vostè va haver acabalat
nosaltres vam haver acabalat
vosaltres, vós vau haver acabalat
ells, elles, vostès van haver acabalat
Futur
jo acabalaré
tu acabalaràs
ell, ella, vostè acabalarà
nosaltres acabalarem
vosaltres, vós acabalareu
ells, elles, vostès acabalaran
Futur perfet
jo hauré acabalat
tu hauràs acabalat
ell, ella, vostè haurà acabalat
nosaltres haurem acabalat
vosaltres, vós haureu acabalat
ells, elles, vostès hauran acabalat
Condicional
jo acabalaria
tu acabalaries
ell, ella, vostè acabalaria
nosaltres acabalaríem
vosaltres, vós acabalaríeu
ells, elles, vostès acabalarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) acabalat
tu hauries (hagueres) acabalat
ell, ella, vostè hauria (haguera) acabalat
nosaltres hauríem (haguérem) acabalat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) acabalat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) acabalat

acabalar

Mode subjuntiu

Present
jo acabali, acabale (val.)
tu acabalis, acabales (val.)
ell, ella, vostè acabali, acabale (val.)
nosaltres acabalem
vosaltres, vós acabaleu
ells, elles, vostès acabalin, acabalen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) acabalat
tu hagis (hages) acabalat
ell, ella, vostè hagi (haja) acabalat
nosaltres hàgim (hàgem) acabalat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) acabalat
ells, elles, vostès hagin (hagen) acabalat
Imperfet
jo acabalés, acabalara (val.), acabalàs (val., bal.)
tu acabalessis, acabalares (val.), acabalassis (bal.), acabalesses, acabalasses (val., bal.)
ell, ella, vostè acabalés, acabalara (val.), acabalàs (val., bal.)
nosaltres acabaléssim, acabalàrem (val.), acabalàssim (bal.), acabaléssem, acabalàssem (val., bal.)
vosaltres, vós acabaléssiu, acabalàreu (val.), acabalàssiu (bal.), acabalésseu, acabalàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès acabalessin, acabalaren (val.), acabalassin (bal.), acabalessen, acabalassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) acabalat
tu haguessis (hagueres) acabalat
ell, ella, vostè hagués (haguera) acabalat
nosaltres haguéssim (haguérem) acabalat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) acabalat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) acabalat

acabalar

Imperatiu

Present
tu acabala
ell, ella, vostè acabali, acabale (val.)
nosaltres acabalem
vosaltres, vós acabaleu, acabalau (bal.)
ells, elles, vostès acabalin, acabalen (val.)

acabalar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu acabalar
Infinitiu compost haver acabalat
Gerundi acabalant
Gerundi compost havent acabalat
Participi acabalat, acabalada, acabalats, acabalades