Conjugació en català del verb «absoldre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

absoldre

Mode indicatiu

Present
jo absolc
tu absols
ell, ella, vostè absol
nosaltres absolem
vosaltres, vós absoleu
ells, elles, vostès absolen
Perfet
jo he absolt
tu has absolt
ell, ella, vostè ha absolt
nosaltres hem absolt
vosaltres, vós heu absolt
ells, elles, vostès han absolt
Imperfet
jo absolia
tu absolies
ell, ella, vostè absolia
nosaltres absolíem
vosaltres, vós absolíeu
ells, elles, vostès absolien
Plusquamperfet
jo havia absolt
tu havies absolt
ell, ella, vostè havia absolt
nosaltres havíem absolt
vosaltres, vós havíeu absolt
ells, elles, vostès havien absolt
Passat simple
jo absolguí
tu absolgueres
ell, ella, vostè absolgué
nosaltres absolguérem
vosaltres, vós absolguéreu
ells, elles, vostès absolgueren
Passat perifràstic
jo vaig absoldre
tu vas (vares) absoldre
ell, ella, vostè va absoldre
nosaltres vam (vàrem) absoldre
vosaltres, vós vau (vàreu) absoldre
ells, elles, vostès van (varen) absoldre
Passat anterior
jo haguí absolt
tu hagueres absolt
ell, ella, vostè hagué absolt
nosaltres haguérem absolt
vosaltres, vós haguéreu absolt
ells, elles, vostès hagueren absolt
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver absolt
tu vas haver absolt
ell, ella, vostè va haver absolt
nosaltres vam haver absolt
vosaltres, vós vau haver absolt
ells, elles, vostès van haver absolt
Futur
jo absoldré
tu absoldràs
ell, ella, vostè absoldrà
nosaltres absoldrem
vosaltres, vós absoldreu
ells, elles, vostès absoldran
Futur perfet
jo hauré absolt
tu hauràs absolt
ell, ella, vostè haurà absolt
nosaltres haurem absolt
vosaltres, vós haureu absolt
ells, elles, vostès hauran absolt
Condicional
jo absoldria
tu absoldries
ell, ella, vostè absoldria
nosaltres absoldríem
vosaltres, vós absoldríeu
ells, elles, vostès absoldrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) absolt
tu hauries (hagueres) absolt
ell, ella, vostè hauria (haguera) absolt
nosaltres hauríem (haguérem) absolt
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) absolt
ells, elles, vostès haurien (hagueren) absolt
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

absoldre

Mode subjuntiu

Present
jo absolgui, absolga (val.)
tu absolguis, absolgues (val.)
ell, ella, vostè absolgui, absolga (val.)
nosaltres absolguem
vosaltres, vós absolgueu
ells, elles, vostès absolguin, absolguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) absolt
tu hagis (hages) absolt
ell, ella, vostè hagi (haja) absolt
nosaltres hàgim (hàgem) absolt
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) absolt
ells, elles, vostès hagin (hagen) absolt
Imperfet
jo absolgués, absolguera (val.)
tu absolguessis, absolgueres (val.), absolguesses
ell, ella, vostè absolgués, absolguera (val.)
nosaltres absolguéssim, absolguérem (val.), absolguéssem
vosaltres, vós absolguéssiu, absolguéreu (val.), absolguésseu
ells, elles, vostès absolguessin, absolgueren (val.), absolguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) absolt
tu haguessis (hagueres) absolt
ell, ella, vostè hagués (haguera) absolt
nosaltres haguéssim (haguérem) absolt
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) absolt
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) absolt
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

absoldre

Mode imperatiu

Present
tu absol
ell, ella, vostè absolgui, absolga (val.)
nosaltres absolguem
vosaltres, vós absoleu
ells, elles, vostès absolguin, absolguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

absoldre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu absoldre
Infinitiu compost haver absolt
Gerundi absolent
Gerundi compost havent absolt
Participi absolt, absolta, absolts, absoltes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

absoldre

  1. Donar per lliure d'algun càrrec o obligació.
  2. Remetre a un penitent els seus pecats en el tribunal de confessió, llevar-li les censures en què hagués incorregut.
  3. Donar per lliure al reu contra qui s'havia entaulat una demanda civil o criminal.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.