Conjugació en català del verb «absoldre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

absoldre

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
absolc
absols
absol
absolem
absoleu
absolen
Perfet
he absolt
has absolt
ha absolt
hem absolt
heu absolt
han absolt
Imperfet
absolia
absolies
absolia
absolíem
absolíeu
absolien
Plusquamperfet
havia absolt
havies absolt
havia absolt
havíem absolt
havíeu absolt
havien absolt
Passat simple
absolguí
absolgueres
absolgué
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
Passat perifràstic
vaig absoldre
vas (vares) absoldre
va absoldre
vam (vàrem) absoldre
vau (vàreu) absoldre
van (varen) absoldre
Passat anterior
haguí absolt
hagueres absolt
hagué absolt
haguérem absolt
haguéreu absolt
hagueren absolt
Passat anterior perifràstic
vaig haver absolt
vas haver absolt
va haver absolt
vam haver absolt
vau haver absolt
van haver absolt
Futur
absoldré
absoldràs
absoldrà
absoldrem
absoldreu
absoldran
Futur perfet
hauré absolt
hauràs absolt
haurà absolt
haurem absolt
haureu absolt
hauran absolt
Condicional
absoldria
absoldries
absoldria
absoldríem
absoldríeu
absoldrien
Condicional perfet
hauria (haguera) absolt
hauries (hagueres) absolt
hauria (haguera) absolt
hauríem (haguérem) absolt
hauríeu (haguéreu) absolt
haurien (hagueren) absolt

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
absolgui, absolga (val.)
absolguis, absolgues (val.)
absolgui, absolga (val.)
absolguem
absolgueu
absolguin, absolguen (val.)
Perfet
hagi (haja) absolt
hagis (hages) absolt
hagi (haja) absolt
hàgim (hàgem) absolt
hàgiu (hàgeu) absolt
hagin (hagen) absolt
Imperfet
absolgués, absolguera (val.)
absolguessis, absolgueres (val.), absolguesses
absolgués, absolguera (val.)
absolguéssim, absolguérem (val.), absolguéssem
absolguéssiu, absolguéreu (val.), absolguésseu
absolguessin, absolgueren (val.), absolguessen
Plusquamperfet
hagués (haguera) absolt
haguessis (hagueres) absolt
hagués (haguera) absolt
haguéssim (haguérem) absolt
haguéssiu (haguéreu) absolt
haguessin (hagueren) absolt

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
absol
absolgui, absolga (val.)
absolguem
absoleu
absolguin, absolguen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu absoldre
Infinitiu compost haver absolt
Gerundi absolent
Gerundi compost havent absolt
Participi absolt , absolta , absolts , absoltes

Tornar a l'índex

Definició

  1. Donar per lliure d'algun càrrec o obligació.
  2. Remetre a un penitent els seus pecats en el tribunal de confessió, llevar-li les censures en què hagués incorregut.
  3. Donar per lliure al reu contra qui s'havia entaulat una demanda civil o criminal.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.