Conjugació del verb «abrigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

abrigar

Mode indicatiu

Present
jo abrigo (cent.), abrigue (val.), abric (bal.)
tu abrigues
ell, ella, vostè abriga
nosaltres abriguem, abrigam (bal.)
vosaltres, vós abrigueu, abrigau (bal.)
ells, elles, vostès abriguen
Perfet
jo he abrigat
tu has abrigat
ell, ella, vostè ha abrigat
nosaltres hem abrigat
vosaltres, vós heu abrigat
ells, elles, vostès han abrigat
Imperfet
jo abrigava
tu abrigaves
ell, ella, vostè abrigava
nosaltres abrigàvem
vosaltres, vós abrigàveu
ells, elles, vostès abrigaven
Plusquamperfet
jo havia abrigat
tu havies abrigat
ell, ella, vostè havia abrigat
nosaltres havíem abrigat
vosaltres, vós havíeu abrigat
ells, elles, vostès havien abrigat
Passat simple
jo abriguí
tu abrigares
ell, ella, vostè abrigà
nosaltres abrigàrem
vosaltres, vós abrigàreu
ells, elles, vostès abrigaren
Passat perifràstic
jo vaig abrigar
tu vas (vares) abrigar
ell, ella, vostè va abrigar
nosaltres vam (vàrem) abrigar
vosaltres, vós vau (vàreu) abrigar
ells, elles, vostès van (varen) abrigar
Passat anterior
jo haguí abrigat
tu hagueres abrigat
ell, ella, vostè hagué abrigat
nosaltres haguérem abrigat
vosaltres, vós haguéreu abrigat
ells, elles, vostès hagueren abrigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver abrigat
tu vas haver abrigat
ell, ella, vostè va haver abrigat
nosaltres vam haver abrigat
vosaltres, vós vau haver abrigat
ells, elles, vostès van haver abrigat
Futur
jo abrigaré
tu abrigaràs
ell, ella, vostè abrigarà
nosaltres abrigarem
vosaltres, vós abrigareu
ells, elles, vostès abrigaran
Futur perfet
jo hauré abrigat
tu hauràs abrigat
ell, ella, vostè haurà abrigat
nosaltres haurem abrigat
vosaltres, vós haureu abrigat
ells, elles, vostès hauran abrigat
Condicional
jo abrigaria
tu abrigaries
ell, ella, vostè abrigaria
nosaltres abrigaríem
vosaltres, vós abrigaríeu
ells, elles, vostès abrigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) abrigat
tu hauries (hagueres) abrigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) abrigat
nosaltres hauríem (haguérem) abrigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) abrigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) abrigat

abrigar

Mode subjuntiu

Present
jo abrigui, abrigue (val.)
tu abriguis, abrigues (val.)
ell, ella, vostè abrigui, abrigue (val.)
nosaltres abriguem
vosaltres, vós abrigueu
ells, elles, vostès abriguin, abriguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) abrigat
tu hagis (hages) abrigat
ell, ella, vostè hagi (haja) abrigat
nosaltres hàgim (hàgem) abrigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) abrigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) abrigat
Imperfet
jo abrigués, abrigara (val.), abrigàs (val., bal.)
tu abriguessis, abrigares (val.), abrigassis (bal.), abriguesses, abrigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè abrigués, abrigara (val.), abrigàs (val., bal.)
nosaltres abriguéssim, abrigàrem (val.), abrigàssim (bal.), abriguéssem, abrigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós abriguéssiu, abrigàreu (val.), abrigàssiu (bal.), abriguésseu, abrigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès abriguessin, abrigaren (val.), abrigassin (bal.), abriguessen, abrigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) abrigat
tu haguessis (hagueres) abrigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) abrigat
nosaltres haguéssim (haguérem) abrigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) abrigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) abrigat

abrigar

Imperatiu

Present
tu abriga
ell, ella, vostè abrigui, abrigue (val.)
nosaltres abriguem
vosaltres, vós abrigueu, abrigau (bal.)
ells, elles, vostès abriguin, abriguen (val.)

abrigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu abrigar
Infinitiu compost haver abrigat
Gerundi abrigant
Gerundi compost havent abrigat
Participi abrigat, abrigada, abrigats, abrigades