Conjugació en català del verb «abrandar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

abrandar

Mode indicatiu

Present
jo abrando (cent.), abrande (val.), abrand (bal.)
tu abrandes
ell, ella, vostè abranda
nosaltres abrandem, abrandam (bal.)
vosaltres, vós abrandeu, abrandau (bal.)
ells, elles, vostès abranden
Perfet
jo he abrandat
tu has abrandat
ell, ella, vostè ha abrandat
nosaltres hem abrandat
vosaltres, vós heu abrandat
ells, elles, vostès han abrandat
Imperfet
jo abrandava
tu abrandaves
ell, ella, vostè abrandava
nosaltres abrandàvem
vosaltres, vós abrandàveu
ells, elles, vostès abrandaven
Plusquamperfet
jo havia abrandat
tu havies abrandat
ell, ella, vostè havia abrandat
nosaltres havíem abrandat
vosaltres, vós havíeu abrandat
ells, elles, vostès havien abrandat
Passat simple
jo abrandí
tu abrandares
ell, ella, vostè abrandà
nosaltres abrandàrem
vosaltres, vós abrandàreu
ells, elles, vostès abrandaren
Passat perifràstic
jo vaig abrandar
tu vas (vares) abrandar
ell, ella, vostè va abrandar
nosaltres vam (vàrem) abrandar
vosaltres, vós vau (vàreu) abrandar
ells, elles, vostès van (varen) abrandar
Passat anterior
jo haguí abrandat
tu hagueres abrandat
ell, ella, vostè hagué abrandat
nosaltres haguérem abrandat
vosaltres, vós haguéreu abrandat
ells, elles, vostès hagueren abrandat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver abrandat
tu vas haver abrandat
ell, ella, vostè va haver abrandat
nosaltres vam haver abrandat
vosaltres, vós vau haver abrandat
ells, elles, vostès van haver abrandat
Futur
jo abrandaré
tu abrandaràs
ell, ella, vostè abrandarà
nosaltres abrandarem
vosaltres, vós abrandareu
ells, elles, vostès abrandaran
Futur perfet
jo hauré abrandat
tu hauràs abrandat
ell, ella, vostè haurà abrandat
nosaltres haurem abrandat
vosaltres, vós haureu abrandat
ells, elles, vostès hauran abrandat
Condicional
jo abrandaria
tu abrandaries
ell, ella, vostè abrandaria
nosaltres abrandaríem
vosaltres, vós abrandaríeu
ells, elles, vostès abrandarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) abrandat
tu hauries (hagueres) abrandat
ell, ella, vostè hauria (haguera) abrandat
nosaltres hauríem (haguérem) abrandat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) abrandat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) abrandat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abrandar

Mode subjuntiu

Present
jo abrandi, abrande (val.)
tu abrandis, abrandes (val.)
ell, ella, vostè abrandi, abrande (val.)
nosaltres abrandem
vosaltres, vós abrandeu
ells, elles, vostès abrandin, abranden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) abrandat
tu hagis (hages) abrandat
ell, ella, vostè hagi (haja) abrandat
nosaltres hàgim (hàgem) abrandat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) abrandat
ells, elles, vostès hagin (hagen) abrandat
Imperfet
jo abrandés, abrandara (val.), abrandàs (val., bal.)
tu abrandessis, abrandares (val.), abrandassis (bal.), abrandesses, abrandasses (val., bal.)
ell, ella, vostè abrandés, abrandara (val.), abrandàs (val., bal.)
nosaltres abrandéssim, abrandàrem (val.), abrandàssim (bal.), abrandéssem, abrandàssem (val., bal.)
vosaltres, vós abrandéssiu, abrandàreu (val.), abrandàssiu (bal.), abrandésseu, abrandàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès abrandessin, abrandaren (val.), abrandassin (bal.), abrandessen, abrandassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) abrandat
tu haguessis (hagueres) abrandat
ell, ella, vostè hagués (haguera) abrandat
nosaltres haguéssim (haguérem) abrandat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) abrandat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) abrandat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abrandar

Mode imperatiu

Present
tu abranda
ell, ella, vostè abrandi, abrande (val.)
nosaltres abrandem
vosaltres, vós abrandeu, abrandau (bal.)
ells, elles, vostès abrandin, abranden (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abrandar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu abrandar
Infinitiu compost haver abrandat
Gerundi abrandant
Gerundi compost havent abrandat
Participi abrandat, abrandada, abrandats, abrandades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abrandar

  1. Encendre una cosa de manera que faci flama.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.