Conjugació del verb «ablenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ablenar

Mode indicatiu

Present
jo ableno (cent.), ablene (val.), ablèn (bal.)
tu ablenes
ell, ella, vostè ablena
nosaltres ablenem, ablenam (bal.)
vosaltres, vós ableneu, ablenau (bal.)
ells, elles, vostès ablenen
Perfet
jo he ablenat
tu has ablenat
ell, ella, vostè ha ablenat
nosaltres hem ablenat
vosaltres, vós heu ablenat
ells, elles, vostès han ablenat
Imperfet
jo ablenava
tu ablenaves
ell, ella, vostè ablenava
nosaltres ablenàvem
vosaltres, vós ablenàveu
ells, elles, vostès ablenaven
Plusquamperfet
jo havia ablenat
tu havies ablenat
ell, ella, vostè havia ablenat
nosaltres havíem ablenat
vosaltres, vós havíeu ablenat
ells, elles, vostès havien ablenat
Passat simple
jo ablení
tu ablenares
ell, ella, vostè ablenà
nosaltres ablenàrem
vosaltres, vós ablenàreu
ells, elles, vostès ablenaren
Passat perifràstic
jo vaig ablenar
tu vas (vares) ablenar
ell, ella, vostè va ablenar
nosaltres vam (vàrem) ablenar
vosaltres, vós vau (vàreu) ablenar
ells, elles, vostès van (varen) ablenar
Passat anterior
jo haguí ablenat
tu hagueres ablenat
ell, ella, vostè hagué ablenat
nosaltres haguérem ablenat
vosaltres, vós haguéreu ablenat
ells, elles, vostès hagueren ablenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ablenat
tu vas haver ablenat
ell, ella, vostè va haver ablenat
nosaltres vam haver ablenat
vosaltres, vós vau haver ablenat
ells, elles, vostès van haver ablenat
Futur
jo ablenaré
tu ablenaràs
ell, ella, vostè ablenarà
nosaltres ablenarem
vosaltres, vós ablenareu
ells, elles, vostès ablenaran
Futur perfet
jo hauré ablenat
tu hauràs ablenat
ell, ella, vostè haurà ablenat
nosaltres haurem ablenat
vosaltres, vós haureu ablenat
ells, elles, vostès hauran ablenat
Condicional
jo ablenaria
tu ablenaries
ell, ella, vostè ablenaria
nosaltres ablenaríem
vosaltres, vós ablenaríeu
ells, elles, vostès ablenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ablenat
tu hauries (hagueres) ablenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ablenat
nosaltres hauríem (haguérem) ablenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ablenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ablenat

ablenar

Mode subjuntiu

Present
jo ableni, ablene (val.)
tu ablenis, ablenes (val.)
ell, ella, vostè ableni, ablene (val.)
nosaltres ablenem
vosaltres, vós ableneu
ells, elles, vostès ablenin, ablenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ablenat
tu hagis (hages) ablenat
ell, ella, vostè hagi (haja) ablenat
nosaltres hàgim (hàgem) ablenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ablenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ablenat
Imperfet
jo ablenés, ablenara (val.), ablenàs (val., bal.)
tu ablenessis, ablenares (val.), ablenassis (bal.), ablenesses, ablenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ablenés, ablenara (val.), ablenàs (val., bal.)
nosaltres ablenéssim, ablenàrem (val.), ablenàssim (bal.), ablenéssem, ablenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ablenéssiu, ablenàreu (val.), ablenàssiu (bal.), ablenésseu, ablenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ablenessin, ablenaren (val.), ablenassin (bal.), ablenessen, ablenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ablenat
tu haguessis (hagueres) ablenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ablenat
nosaltres haguéssim (haguérem) ablenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ablenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ablenat

ablenar

Imperatiu

Present
tu ablena
ell, ella, vostè ableni, ablene (val.)
nosaltres ablenem
vosaltres, vós ableneu, ablenau (bal.)
ells, elles, vostès ablenin, ablenen (val.)

ablenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ablenar
Infinitiu compost haver ablenat
Gerundi ablenant
Gerundi compost havent ablenat
Participi ablenat, ablenada, ablenats, ablenades