Conjugació del verb «ablamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ablamar

Mode indicatiu

Present
jo ablamo (cent.), ablame (val.), ablam (bal.)
tu ablames
ell, ella, vostè ablama
nosaltres ablamem, ablamam (bal.)
vosaltres, vós ablameu, ablamau (bal.)
ells, elles, vostès ablamen
Perfet
jo he ablamat
tu has ablamat
ell, ella, vostè ha ablamat
nosaltres hem ablamat
vosaltres, vós heu ablamat
ells, elles, vostès han ablamat
Imperfet
jo ablamava
tu ablamaves
ell, ella, vostè ablamava
nosaltres ablamàvem
vosaltres, vós ablamàveu
ells, elles, vostès ablamaven
Plusquamperfet
jo havia ablamat
tu havies ablamat
ell, ella, vostè havia ablamat
nosaltres havíem ablamat
vosaltres, vós havíeu ablamat
ells, elles, vostès havien ablamat
Passat simple
jo ablamí
tu ablamares
ell, ella, vostè ablamà
nosaltres ablamàrem
vosaltres, vós ablamàreu
ells, elles, vostès ablamaren
Passat perifràstic
jo vaig ablamar
tu vas (vares) ablamar
ell, ella, vostè va ablamar
nosaltres vam (vàrem) ablamar
vosaltres, vós vau (vàreu) ablamar
ells, elles, vostès van (varen) ablamar
Passat anterior
jo haguí ablamat
tu hagueres ablamat
ell, ella, vostè hagué ablamat
nosaltres haguérem ablamat
vosaltres, vós haguéreu ablamat
ells, elles, vostès hagueren ablamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ablamat
tu vas haver ablamat
ell, ella, vostè va haver ablamat
nosaltres vam haver ablamat
vosaltres, vós vau haver ablamat
ells, elles, vostès van haver ablamat
Futur
jo ablamaré
tu ablamaràs
ell, ella, vostè ablamarà
nosaltres ablamarem
vosaltres, vós ablamareu
ells, elles, vostès ablamaran
Futur perfet
jo hauré ablamat
tu hauràs ablamat
ell, ella, vostè haurà ablamat
nosaltres haurem ablamat
vosaltres, vós haureu ablamat
ells, elles, vostès hauran ablamat
Condicional
jo ablamaria
tu ablamaries
ell, ella, vostè ablamaria
nosaltres ablamaríem
vosaltres, vós ablamaríeu
ells, elles, vostès ablamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ablamat
tu hauries (hagueres) ablamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ablamat
nosaltres hauríem (haguérem) ablamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ablamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ablamat

ablamar

Mode subjuntiu

Present
jo ablami, ablame (val.)
tu ablamis, ablames (val.)
ell, ella, vostè ablami, ablame (val.)
nosaltres ablamem
vosaltres, vós ablameu
ells, elles, vostès ablamin, ablamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ablamat
tu hagis (hages) ablamat
ell, ella, vostè hagi (haja) ablamat
nosaltres hàgim (hàgem) ablamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ablamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ablamat
Imperfet
jo ablamés, ablamara (val.), ablamàs (val., bal.)
tu ablamessis, ablamares (val.), ablamassis (bal.), ablamesses, ablamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ablamés, ablamara (val.), ablamàs (val., bal.)
nosaltres ablaméssim, ablamàrem (val.), ablamàssim (bal.), ablaméssem, ablamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ablaméssiu, ablamàreu (val.), ablamàssiu (bal.), ablamésseu, ablamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ablamessin, ablamaren (val.), ablamassin (bal.), ablamessen, ablamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ablamat
tu haguessis (hagueres) ablamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ablamat
nosaltres haguéssim (haguérem) ablamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ablamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ablamat

ablamar

Imperatiu

Present
tu ablama
ell, ella, vostè ablami, ablame (val.)
nosaltres ablamem
vosaltres, vós ablameu, ablamau (bal.)
ells, elles, vostès ablamin, ablamen (val.)

ablamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ablamar
Infinitiu compost haver ablamat
Gerundi ablamant
Gerundi compost havent ablamat
Participi ablamat, ablamada, ablamats, ablamades