abellir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| abelleixo (cent.), abellesc (val., bal.), abellisc (val.) |
| abelleixes, abellixes (val.) |
| abelleix, abellix (val.) |
| abellim |
| abelliu |
| abelleixen, abellixen (val.) |
Perfet
| he abellit |
| has abellit |
| ha abellit |
| hem abellit |
| heu abellit |
| han abellit |
Imperfet
| abellia |
| abellies |
| abellia |
| abellíem |
| abellíeu |
| abellien |
Plusquamperfet
| havia abellit |
| havies abellit |
| havia abellit |
| havíem abellit |
| havíeu abellit |
| havien abellit |
Passat simple
| abellí |
| abellires |
| abellí |
| abellírem |
| abellíreu |
| abelliren |
Passat perifràstic
| vaig abellir |
| vas (vares) abellir |
| va abellir |
| vam (vàrem) abellir |
| vau (vàreu) abellir |
| van (varen) abellir |
Passat anterior
| haguí abellit |
| hagueres abellit |
| hagué abellit |
| haguérem abellit |
| haguéreu abellit |
| hagueren abellit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver abellit |
| vas haver abellit |
| va haver abellit |
| vam haver abellit |
| vau haver abellit |
| van haver abellit |
Futur
| abelliré |
| abelliràs |
| abellirà |
| abellirem |
| abellireu |
| abelliran |
Futur perfet
| hauré abellit |
| hauràs abellit |
| haurà abellit |
| haurem abellit |
| haureu abellit |
| hauran abellit |
Condicional
| abelliria |
| abelliries |
| abelliria |
| abelliríem |
| abelliríeu |
| abellirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) abellit |
| hauries (hagueres) abellit |
| hauria (haguera) abellit |
| hauríem (haguérem) abellit |
| hauríeu (haguéreu) abellit |
| haurien (hagueren) abellit |
Mode subjuntiu
Present
| abelleixi, abellesca / abellisca (val.), abellesqui (bal.) |
| abelleixis, abellesques / abellisques (val.), abellesquis (bal.) |
| abelleixi, abellesca / abellisca (val.), abellesqui (bal.) |
| abellim, abelliguem (bal.) |
| abelliu, abelligueu (bal.) |
| abelleixin, abellesquen / abellisquen (val.), abellesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) abellit |
| hagis (hages) abellit |
| hagi (haja) abellit |
| hàgim (hàgem) abellit |
| hàgiu (hàgeu) abellit |
| hagin (hagen) abellit |
Imperfet
| abellís, abellira (val.) |
| abellissis, abellires (val.), abellisses |
| abellís, abellira (val.) |
| abellíssim, abellírem (val.), abellíssem |
| abellíssiu, abellíreu (val.), abellísseu |
| abellissin, abelliren (val.), abellissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) abellit |
| haguessis (hagueres) abellit |
| hagués (haguera) abellit |
| haguéssim (haguérem) abellit |
| haguéssiu (haguéreu) abellit |
| haguessin (hagueren) abellit |
Mode imperatiu
Present
| abelleix, abellix (val.) |
| abelleixi, abellesca / abellisca (val.), abellesqui (bal.) |
| abellim, abelliguem (bal.) |
| abelliu |
| abelleixin, abellesquen / abellisquen (val.), abellesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | abellir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver abellit |
| Gerundi | abellint |
| Gerundi compost | havent abellit |
| Participi | abellit , abellida , abellits , abellides |
Definició
- Venir de gust.
- Mostrar-se disposat a acceptar o fer alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017