Conjugació del verb «aïnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

aïnar

Mode indicatiu

Present
jo aïno (cent.), aïne (val.), aín (bal.)
tu aïnes
ell, ella, vostè aïna
nosaltres aïnem, aïnam (bal.)
vosaltres, vós aïneu, aïnau (bal.)
ells, elles, vostès aïnen
Perfet
jo he aïnat
tu has aïnat
ell, ella, vostè ha aïnat
nosaltres hem aïnat
vosaltres, vós heu aïnat
ells, elles, vostès han aïnat
Imperfet
jo aïnava
tu aïnaves
ell, ella, vostè aïnava
nosaltres aïnàvem
vosaltres, vós aïnàveu
ells, elles, vostès aïnaven
Plusquamperfet
jo havia aïnat
tu havies aïnat
ell, ella, vostè havia aïnat
nosaltres havíem aïnat
vosaltres, vós havíeu aïnat
ells, elles, vostès havien aïnat
Passat simple
jo aïní
tu aïnares
ell, ella, vostè aïnà
nosaltres aïnàrem
vosaltres, vós aïnàreu
ells, elles, vostès aïnaren
Passat perifràstic
jo vaig aïnar
tu vas (vares) aïnar
ell, ella, vostè va aïnar
nosaltres vam (vàrem) aïnar
vosaltres, vós vau (vàreu) aïnar
ells, elles, vostès van (varen) aïnar
Passat anterior
jo haguí aïnat
tu hagueres aïnat
ell, ella, vostè hagué aïnat
nosaltres haguérem aïnat
vosaltres, vós haguéreu aïnat
ells, elles, vostès hagueren aïnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver aïnat
tu vas haver aïnat
ell, ella, vostè va haver aïnat
nosaltres vam haver aïnat
vosaltres, vós vau haver aïnat
ells, elles, vostès van haver aïnat
Futur
jo aïnaré
tu aïnaràs
ell, ella, vostè aïnarà
nosaltres aïnarem
vosaltres, vós aïnareu
ells, elles, vostès aïnaran
Futur perfet
jo hauré aïnat
tu hauràs aïnat
ell, ella, vostè haurà aïnat
nosaltres haurem aïnat
vosaltres, vós haureu aïnat
ells, elles, vostès hauran aïnat
Condicional
jo aïnaria
tu aïnaries
ell, ella, vostè aïnaria
nosaltres aïnaríem
vosaltres, vós aïnaríeu
ells, elles, vostès aïnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) aïnat
tu hauries (hagueres) aïnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) aïnat
nosaltres hauríem (haguérem) aïnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) aïnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) aïnat

aïnar

Mode subjuntiu

Present
jo aïni, aïne (val.)
tu aïnis, aïnes (val.)
ell, ella, vostè aïni, aïne (val.)
nosaltres aïnem
vosaltres, vós aïneu
ells, elles, vostès aïnin, aïnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) aïnat
tu hagis (hages) aïnat
ell, ella, vostè hagi (haja) aïnat
nosaltres hàgim (hàgem) aïnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) aïnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) aïnat
Imperfet
jo aïnés, aïnara (val.), aïnàs (val., bal.)
tu aïnessis, aïnares (val.), aïnassis (bal.), aïnesses, aïnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè aïnés, aïnara (val.), aïnàs (val., bal.)
nosaltres aïnéssim, aïnàrem (val.), aïnàssim (bal.), aïnéssem, aïnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós aïnéssiu, aïnàreu (val.), aïnàssiu (bal.), aïnésseu, aïnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès aïnessin, aïnaren (val.), aïnassin (bal.), aïnessen, aïnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) aïnat
tu haguessis (hagueres) aïnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) aïnat
nosaltres haguéssim (haguérem) aïnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) aïnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) aïnat

aïnar

Imperatiu

Present
tu aïna
ell, ella, vostè aïni, aïne (val.)
nosaltres aïnem
vosaltres, vós aïneu, aïnau (bal.)
ells, elles, vostès aïnin, aïnen (val.)

aïnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu aïnar
Infinitiu compost haver aïnat
Gerundi aïnant
Gerundi compost havent aïnat
Participi aïnat, aïnada, aïnats, aïnades