Ara tinc un dubte amb les prepositions. Tothom sap que és el més difícil d'una llengua o al menys és el que jo pense. Per qué es diu "per la vesprada, pel matí" i el que jo he aprés és "de vesprada o de matí". Ja sé que sona un póc fals i no s'escolte presque mai d'esta última manera ... en aquest cas l'ús ha sigut més fort que la correcció llinguistica?
Al PV diem pel matí, per la vesprada. Tècnicament no és correcte, encara q és un ús legítim des de sempre.
Però si vols ser normatiu és al matí, a la vesprada, a la nit, q no és el mateix q de matí, de vesprada i de nit.
Rellegint el teu missatge, veig q eres valencià com jo. Examina i voràs com quan dius pel matí i de matí no vols dir la mateixa cosa.
Hola, gràcies per la teua resposta. Visc a València, però en realitat sóc de fora, del Carib. Creia que el fet d'aprendre valencià i després practicar-lo seria més fàcil i no és així. És molt difícil parlar esta llengua de manera natural i espontànea. Al menys, és la meua experiencia. Un beset. Milota
Home, jo crec que el problema és que si al teu entorn no es parla valencià, és difícil practicar-ho. Perquè per una part, al País Valencià gairebé tothom s'adreça als demés sempre en castellà (encara que siguen valenciano-parlants) i com que les empreses (públiques i privades) passen de fomentar-ho, doncs pitjor encara. Al final és difícil "viure en valencià", que seria la millor manera d'aprendre una llengua.
En Catalunya la cosa és diferent. L'esforç per crear un entorn on el català siga la llengua principal fa que hi haja molta gent que el sàpiga i el puga practicar. I això és perquè tant les administracions com els catalano-parlants s'esforcen en que siga així.
Al PV, els valencians, es maten per parlar castellà... (excepte quatre gilipolles entre els quals jo m'incloc).
Ah! Per cert, no et preocupes per això de les preposicions, no hi ha ningú que parle perfectament:
No cregas, sí que es parla valencià al meu entorn com que visc a un poble però és clar que no és standard. A les reunions de veïns, per eixemple, ho he intentat, he insistit, però... és un poc incomode que siga el de fora qui haja de fer l'esforç. Tinc unes quantes teories: només es parla entre la familia, no s'asocia amb els de fora... Imagina que m'ha passat a la panaderia demanar el pà i la venedora estava d'esquenes i en eixe cas en parlava en valencià però en tornar-se al castellà directament. De tota manera, jo tinc el meu títol superior de la Junta i a per les opositions i una vegada en el funcionariat valencià i el que calga. No tinc cap problema.
Els forns de pa són llocs prou curiosos. Al meu poble hi ha un al qual vaig sovint. Fa un parell d'anys vaig decidir adreçar-me a la panadera en valencià (ja que la sentia parlar valencià amb les seues clientes-amigues del poble).
Doncs ella sempre em parlava en castellà. I és que sembla, senzillament, que no s'adonava que jo l'estava parlant en valencià.
Farà cosa de dues setmanes, vaig anar. Li vaig demanar una napolitana de xocolata en valencià. Em va dir:
"¿Quieres una bolsa?"
I li vaig dir "alto y claro":
"No fa falta".
Llavors es va adonar de que li estava parlant en valencià. I llavors va ser quan ella em va dir:
"Gràcies bonico"
Quasi se'm salten les llàgrimes dels ulls veient que la dona per fi em parlava en valencià. Molts valencians solen fugir del "valencià normatiu" que molts parlem. Per això cal fer un xicotet esforç i deixar a banda les expressions correctes i dir "entonses", dir "ha" en lloc de "he" quan volem formar un verb en pretèrit... (no me'n recorde), la qüestió és que s'ha de dir "m'ha tacat" "m'ha caigut", etc (en lloc de "m'he caigut").
Fixa-t'hi que al meu poble al pernil li diuen "jamón", directament en castellà. Jo els dic als avis del meu poble que a Alcoi diuen "cuixot". I ells diuen que el que parlen a Alcoi... és molt especial. És a dir, que fins i tot es miren malament entre els pobles mateixos (i això potser és perquè no han eixit molt del poble).
En fi, un rotllo. Tens el meu respecte per haver aprés el valencià havent sigut de fora. Això no ho fa molta gent.
Una bona valoració de la situació en València. La política llingüistica és clar que no està d'acord amb la realitat. Les institiucions voldrien però hi ha alguna cosa q no funciona. De tota manera la teua reflexió em serveix per a llevar paranoies, q si és amb mi en particular, q si tal .... Ara he vist clarament q en realitat `potser no escolten el valencià q vé d'una font inesperada. Un beset i q passes un bon estiu o el q en queda.