gravar, desar o guardar?
Moderadors: jordis, cubells, xavivars
52 entrades
• Pàgina 3 de 4 • 1, 2, 3, 4
Autor:: Perot33
PauGNU-- ha escrit:Perot33 ha escrit:A les terres de l'Ebre? on?
A Amposta concretament. No fa molt vaig anar allà a fer una xarrada i vam parlar d'això de "desar" i "guardar" i va ser quan em van comentar que ells deien "salvar"...
M'ha pres el pel?
No t'ho sabria dir. Si t'ho han dit ampostins deu ser veritat. Per a mi, en general, els parlars de l'Ebre són basicament nordoccidentals més que no pas valencians, sobretot els de l'interior. Jo mi trobo com a casa, fins i tot a indrets tan allunyats de l'Ebre com Sant Mateu o Morella. Jo sóc del Priorat.
Autor: Rafel (Entrades: 189)
¿Segur q en terres valencianes del Sud diuen matalàs?. Permet-me dubtar-ho.
Matalàs és una forma oriental. És més, matalaf entra en parlars orientals.
Matalàs és una forma oriental. És més, matalaf entra en parlars orientals.
Autor: PauGNU (Entrades: 556)
Nosaltres ho diem així... dubta si vols 
També diem "no n'hay" "jamón" i "bajoques farcies" (al pebre farcit)... en fi...
Del diccionari valencià-català-balear:
També diem "no n'hay" "jamón" i "bajoques farcies" (al pebre farcit)... en fi...
Del diccionari valencià-català-balear:
MATALÀS o MATALAF (i més dialectal matalap). m.
|| 1. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d'altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit; cast. colchón. Blanquerna hac posada la cócera dejús lo matalaf, Llull Blanq. 52. Restituïts los matalasos, doc. a. 1392 (BSAL, vii, 394). La terra sia lo teu lit, lo camp sia lo teu matalaf, Canals Carta, c. 28. Hun lit encaxat ab dos matalafos de lana, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227). Ab sengles matalasses ab cubertes e sotanes de canamaç, doc. a. 1407 (Ordin. Hosp. 78). Dos mathalasos ab listes blaves, doc. a. 1436 (Miret Templ. 571). Si l'obliguessin a jeure sobre matalassos... no podria aclucar l'ull, Ruyra Flames 61. Matalaps ni coixins, res li quedava, Llorente Versos 104.
|| 2. fig. Dona molt grassa (Mall., Men.).
Fon.: mətəlás (pir-or., or., mall.); matalás (occ.); mataláf (Pego, Sanet); mətəláf (Men., Eiv.); mataláp (Gandesa, Tortosa, Amposta, Maestr., Cast., Val., Cocentaina, Vall de Gallinera, El Pinós).
Intens.:—a) Augm.: matalassàs (matalafàs), matalassarro.—b) Dim.: matalasset (matalafet), matalassó (matalafó).—c) Pejor.: matalassot (matalafot).
Etim.: de l'àrab maṭraḥ, que figura en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí amb el significat llatí de «tapetum», i en la glossa marginal del mateix vocabulista es troba la forma catalana «matalaf».
Autor: Rafel (Entrades: 189)
A vore. En eixe diccionari no posa matalàs en terres valencianes ni jo ho he sentit mai a cap valencià. Però si tu ho dius... m'ho crec i ho preguntaré.Al cap i a la fi, per eixes terres es troben formes q no trobaràs en tot el valencià fins q aplegues a parlars catalans.
Després, hauries de saber q no és no n'hay, és no n'ha hi, q és la forma sense inversió dels pronoms. És la forma més antiga. Si s'ha mantingut com això q se sol dir, arcaisme, o perquè coincidix amb el castellà, això ja és un altre tema en el q no entraré, entre altres coses, perquè em manca formació. De fet la y del castellà és una recialla del pronom hi o y, semblant al del valencià i francés, q també existien en português i castellà molt primitius. Igual soy, estoy, voy q en la resta de llengües no ha quedat fusionat i per això en português, per exemple, és estou i no estoui, o só del valencià antic.
I respecte de bajoques farcides, a la meua comarca diem Pimentó farcit, si bé ara ja es diu majoritàriament "relleno".
Després, hauries de saber q no és no n'hay, és no n'ha hi, q és la forma sense inversió dels pronoms. És la forma més antiga. Si s'ha mantingut com això q se sol dir, arcaisme, o perquè coincidix amb el castellà, això ja és un altre tema en el q no entraré, entre altres coses, perquè em manca formació. De fet la y del castellà és una recialla del pronom hi o y, semblant al del valencià i francés, q també existien en português i castellà molt primitius. Igual soy, estoy, voy q en la resta de llengües no ha quedat fusionat i per això en português, per exemple, és estou i no estoui, o só del valencià antic.
I respecte de bajoques farcides, a la meua comarca diem Pimentó farcit, si bé ara ja es diu majoritàriament "relleno".
Autor:: PauGNU_
Rafel ha escrit:Després, hauries de saber q no és no n'hay, és no n'ha hi, q és la forma sense inversió dels pronoms. És la forma més antiga.
I respecte de bajoques farcides, a la meua comarca diem Pimentó farcit, si bé ara ja es diu majoritàriament "relleno".
Ostres! No sabia això del "ha hi" sense inversió, jo em pensava que era un castellanisme -ignorància meua-. Per cert, els meus companys de treball de fàbrica a Elx deien "ans" en lloc d'"abans".
Per cert, això de bajoques farcides és a Alcoi i voltants... (jo només les menge, a Sant Joan no sé com ho diuen, ho preguntaré).
Autor:: perot33
Aquest fil s'está posant interessant. A poc a poc aconsseguirem un curset accelerat de filologia catalana. Ja que parlem de baijoques, permeteu-me una contribució:
- Mongeta: és com s'anomena una monja baixeta.
- Mongeta tendra: per referir-se a una novícia que encara no ha perdut la virginitat.
- Mongeta: és com s'anomena una monja baixeta.
- Mongeta tendra: per referir-se a una novícia que encara no ha perdut la virginitat.
Autor: PauGNU (Entrades: 556)
Jejeje
Per cert, com que en Rafel dubtava... m'he posat a preguntar a les mares dels meus amics (no als amics directament, ja que ells parlen castellà), i m'he trobat amb que... Rafel té raó (bé, en part).
A la gent que he preguntat de Sant Joan i Mutxamel, tots diuen "Matalap". Una amiga que tinc d'Alcoi em va dir que ella diu "Matalàs", li vaig dir que si coneixia "Matalap" i em va dir que sí, però que ella deia Matalàs.
A la família de la meua xicona vaig preguntar també i tot i que la meua xicona diu "Matalàs", els seus pares també diuen "Matalap" tot i que, en plural, diuen "Matalasos" (i no Matalapos", jeje).
Per cert, com que en Rafel dubtava... m'he posat a preguntar a les mares dels meus amics (no als amics directament, ja que ells parlen castellà), i m'he trobat amb que... Rafel té raó (bé, en part).
A la gent que he preguntat de Sant Joan i Mutxamel, tots diuen "Matalap". Una amiga que tinc d'Alcoi em va dir que ella diu "Matalàs", li vaig dir que si coneixia "Matalap" i em va dir que sí, però que ella deia Matalàs.
A la família de la meua xicona vaig preguntar també i tot i que la meua xicona diu "Matalàs", els seus pares també diuen "Matalap" tot i que, en plural, diuen "Matalasos" (i no Matalapos", jeje).
Autor: Rafel (Entrades: 189)
El plural seria matalafs,hehe, q pronunciem matalaps 
Crec q qui diu matalàs és perquè ho ha vist en l'escola, i corrobora el fet q la gent gran diu matalap, i q només són dos o tres persones q diuen matalàs.
Respecte del prlural matalasos, mmmm, hauré de preguntar, però potser q vinga d'una cosa tan simple com en Reixos(forma plural de rei q diem on jo visc, i q també dic referint-me al 3 reis mags), és a dir, el mateix fenomen, com q el plural -os guanya terreny en certs contexts, de matala(f)s es fa matalasos, ja q la f en eixe context ja ha caigut i inconscientment no es veu com a plural i s'afegix -os. Però és una hipòtesi.
Crec q qui diu matalàs és perquè ho ha vist en l'escola, i corrobora el fet q la gent gran diu matalap, i q només són dos o tres persones q diuen matalàs.
Respecte del prlural matalasos, mmmm, hauré de preguntar, però potser q vinga d'una cosa tan simple com en Reixos(forma plural de rei q diem on jo visc, i q també dic referint-me al 3 reis mags), és a dir, el mateix fenomen, com q el plural -os guanya terreny en certs contexts, de matala(f)s es fa matalasos, ja q la f en eixe context ja ha caigut i inconscientment no es veu com a plural i s'afegix -os. Però és una hipòtesi.
Autor: PauGNU (Entrades: 556)
Bé, doncs preguntant una mica més, m'han explicat que fa uns anys -almenys ací a Sant Joan- el "matalafer" anava a les cases i amb la llana, amb dues... canyes? i algunes coses més, feia els matalaps (matalafs o matalasos, com siga).
Ja he après una cosa nova, ticcontent.
Ja he après una cosa nova, ticcontent.
Autor: Rafel (Entrades: 189)
A vore, s'escriu matalaf, perquè com tu bé has dit el qui feia matalafs era el matalafer, amb f.
El q passa és q, les -f en posició final tendixen a fer-se -p.
Mira el poble de Rafelguaraf q sona amb -p.
El q passa és q, les -f en posició final tendixen a fer-se -p.
Mira el poble de Rafelguaraf q sona amb -p.
Autor:: perot333
- Matalafap: un antic company meu valencià de l'Horta (parlava apixat, no'm facis dir el poble) deia (pronunciava) matalaf. El plural no recordo haver-li sentit dir, però suposo que diria matalaps, més que res perque sona millor que matalafos, i matalafs costa un colló de pronunciar, encara que si a mi em fas dir el plural de baf, jo diria bafos.
- Reixos: A Tarragona, i cap a Lleida també ho diem (réshus, réishos). També ho he sentit a gent d'altres indrets. Sense estar-ne segur diria que ve de "reig", semblant a com rojos ve de roig. Però també a Tarragona i cap a Lleida diem hai (haig, he) i vai (vaig), encara que en els noms no fem el canvi (roig, goig) i els plurals tots els fem en -os (rojos, gojos).
Em fa l'efecte que d'això de les regles de derivació es millor no fer-ne gaire cas.
- Reixos: A Tarragona, i cap a Lleida també ho diem (réshus, réishos). També ho he sentit a gent d'altres indrets. Sense estar-ne segur diria que ve de "reig", semblant a com rojos ve de roig. Però també a Tarragona i cap a Lleida diem hai (haig, he) i vai (vaig), encara que en els noms no fem el canvi (roig, goig) i els plurals tots els fem en -os (rojos, gojos).
Em fa l'efecte que d'això de les regles de derivació es millor no fer-ne gaire cas.
Autor: PauGNU (Entrades: 556)
A Barcelona els amics de la meua xicona es reien d'ella quan deia "reixos" o "costereta"...
Autor: Rafel (Entrades: 189)
perot333 ha escrit:- Matalafap: un antic company meu valencià de l'Horta (parlava apixat, no'm facis dir el poble) deia (pronunciava) matalaf. El plural no recordo haver-li sentit dir, però suposo que diria matalaps, més que res perque sona millor que matalafos, i matalafs costa un colló de pronunciar, encara que si a mi em fas dir el plural de baf, jo diria bafos.
- Reixos: A Tarragona, i cap a Lleida també ho diem (réshus, réishos). També ho he sentit a gent d'altres indrets. Sense estar-ne segur diria que ve de "reig", semblant a com rojos ve de roig. Però també a Tarragona i cap a Lleida diem hai (haig, he) i vai (vaig), encara que en els noms no fem el canvi (roig, goig) i els plurals tots els fem en -os (rojos, gojos).
Em fa l'efecte que d'això de les regles de derivació es millor no fer-ne gaire cas.
la forma reixos no ve de cap reig,ja q només s'ha conservat a topònims, i la majoria de voltes, eixe reig es referix a algú q es deia Reig, q ja era fossilitzat com a cognom. És més, la forma reixos és més moderna q la forma reis. S'afegix -os perquè el plural d'una paraula acabada en -s o -s(amb so palatal) sempre és -os. I no és una cosa gens estranya, d'on ve esquitx? esquit>esquitx>esquitxos i per tant el sing. esdevé esquitx(jo dic esguit i esguitar). I en tot cas, si vinguera del singular reig, el plural seria reigs més antigament i modernament rejos, en apitxat retxos. Però eixes formes no existixen i és reixos.
iLes formes q tu dius no tenen res a vore. I a altres parlar diuen pui, puiol(per això el del Barça és puyol i no Pujol),roi. Són formes etimològiques i no una simple pèrdua de la -g.
Jo en els plurals no tendixc a posar tant l'-os com voatros. Jo dic texts, discs, trists. Són les formes més antigues. I per tant diria bafs, en la vida bafos, de fet això de discos o bafos em sona a castellà. De fet, és molt fort com la normativa ha acceptat trets tan sospitosos i ens acusa als valencians de castellanitzar-ho tot.
I si he de deixar les regles de derivació, ¿q fem amb la gramàtica històrica,¿la tirem al poal del fem? ¿en què es basen els filòlegs?
Ah, i jo sóc de l'Horta, de Catarroja i apitxat. Si bé ara procure no apitxar.
I en fi, com les regles de derivació no valen de res, millor ja no opine de res.
Autor:: perot333
Rafel, no facis gaire cas de les coses que dic. Només estava jugant a ser filòleg i em limitava a constatar particularitats de la manera de parlar de la gent del meu voltant. No pretenia suggerir cap normativa nova ni res semblant. Això no és feina meva i tampoc no estic gens qualificat. Espero, però, que no t'enfadis si crec que t'equivoques en algunes coses que dius.
Dius que no estàs d'acord en això dels reixos i el reig, que per cert és un bolet, encara que tampoc no dónes cap explicació alternativa i no sé per què dius que es més modern. No em preguntis per què la j s'ensordeix on no toca. No t'ho sabria dir. tampoc no entenc per què al meu poble "mitja hora" es pronuncia "midjòra" i en canvi a Tarragona diuen "mitxòra". Quant a que en apitxat hauria de ser "retxos" i que no ho diu ningú, tampoc no explica com és que una forma tan rara com reixos està tan estesa. De tota manera, reig deu vindre del llatí rex, que no sé com es pronucia perque no sé llatí, i tampoc ningú sap com ho pronunciaven els primers catalans, ni tampoc com pronuciaven la terminació -ig amb certesa, i ni tan sols si en algún moment podien haver coexistit les formes reig i reix tot i no haver-hi constància escrita. Per no saber-se, ni tan sols sabem si a l'Horta sempre han parlat apitxat. Alguns pancatalanistes mantenen que el rei Jaume va voler conquerir València als moros perque previament ja existien afinitats ètniques dels catalans amb els seus habitants, és a dir que ja parlaven català. Altres, els blavers, defensen que el valencià ha evolucionat del llatí igual que les altres llengües romàniques i que si s'assembla al català és per accident. N'hi ha que diuen que a la populosa València dels moros parlaven una llengua romànica diferent de les altres, de la cual no en queden gairebé vestigis, i que és va fusionar amb el català. Fos com fos, qui sap si apitxaven o no? Quant a les regles de derivació, que què sabria aquella gent d'aquestes regles, saps perfectament que de regles n'hi ha poques, però d'excepcions un fotimer, i per això deia que és millor no aferrar-s'hi. Les regles, en essència, no són altra cosa que explicacións deduïdes que serveixen per determinar l'etimologia pel procés d'ingenieria inversa.
Dius que la terminació -os es una castellanada. Crec que t'equivoques. L'equivalent castellà seria -es. La veritat és que discs costa de pronunciar, i roigs és impossible. Jo crec que quan una forma es generalitza no queda (resta?) altre remei que considerar-la també correcta i no cal buscar-hi (cercar?) més explicacions. La llengua parladada no és pot divorciar de l'escrita i tanseval que siguin castellanades. Naturalment les formes genuines amb tradició literària han de ser considerades també correctes almenys mentre encara siguin vives. Quant als clàssics, ningú no sap del cert com parlaven llavors. De ben segur que no és com en els escrits que ens han arribat. Has de pensar que la poca gent que sabia escriure haurien d'estar afectats d'alguna mena de "classisme cultural" i no podrien defugir la temptació de ser ultracorrectes. Es deurien prendre l'escriptura com un acte trascendental i abusarien dels cultismes, això si no escrivien directament en llatí. No podem inventar una llengua artificiosa basada en els clàssics i en etimologies que moltes vegades no són altra cosa que suposicions més o menys probables, com la meva dels reixos. Per a molts valencians, l'estandar s'els afigura igual d'artificiós i, posats a fer, si cal promoure una llengua artificiosa, promovem-ne una de "correcta", diuen. Però s'obliden que el català normatiu no és pas una llengua artificiosa, perque està basada en l'ús i sobretot en la tradició literària. Una llengua tan "correcta i corregida" tindria si més no els mateixos problemes d'acceptació entre els valencians que ara té l'estandar. Els catalans tampoc no l'acceptariem una llengua així i es consumaria la secessió, o pitjor. Em fa l'efecte que els catalans i encara més els valencians ja hem fet tard per posar-nos ara a defensar actituds noucentistes. Cal reconèixer, pero, que la situació actual tampoc és ideal. Jo parlo occidental i en certa manera també sento discriminat el meu dialecte, i et dono la raó en certes coses, com allò que deies en un altre fil dels caragols i la feredat, en el sentit de que haurien de ser les formes preferibles, davant de les formes fonètiques d'un sol dialecte. Quan l'ús es divers i contradictori, l'etimologia és un bon recurs, i potser l'únic, per establir la forma correcta. Com ara en casos com nosaltres (naltros, naltres, natres, mosaltros, etc) o llavors (allavonts, allavontes, llavonces, etc). Però en els casos de formes generalitzades dins de grups dialectals dominants, que ja sé que no t'agrada però hem de reconéixer que és així, (formes verbals, aqui/ací, cop/cops, eixir/sortir...) l'única solució viable és acceptar la dualitat de formes i conviure-hi.
Discupa la llargària i també el to categòric. Tot són opinions.
Dius que no estàs d'acord en això dels reixos i el reig, que per cert és un bolet, encara que tampoc no dónes cap explicació alternativa i no sé per què dius que es més modern. No em preguntis per què la j s'ensordeix on no toca. No t'ho sabria dir. tampoc no entenc per què al meu poble "mitja hora" es pronuncia "midjòra" i en canvi a Tarragona diuen "mitxòra". Quant a que en apitxat hauria de ser "retxos" i que no ho diu ningú, tampoc no explica com és que una forma tan rara com reixos està tan estesa. De tota manera, reig deu vindre del llatí rex, que no sé com es pronucia perque no sé llatí, i tampoc ningú sap com ho pronunciaven els primers catalans, ni tampoc com pronuciaven la terminació -ig amb certesa, i ni tan sols si en algún moment podien haver coexistit les formes reig i reix tot i no haver-hi constància escrita. Per no saber-se, ni tan sols sabem si a l'Horta sempre han parlat apitxat. Alguns pancatalanistes mantenen que el rei Jaume va voler conquerir València als moros perque previament ja existien afinitats ètniques dels catalans amb els seus habitants, és a dir que ja parlaven català. Altres, els blavers, defensen que el valencià ha evolucionat del llatí igual que les altres llengües romàniques i que si s'assembla al català és per accident. N'hi ha que diuen que a la populosa València dels moros parlaven una llengua romànica diferent de les altres, de la cual no en queden gairebé vestigis, i que és va fusionar amb el català. Fos com fos, qui sap si apitxaven o no? Quant a les regles de derivació, que què sabria aquella gent d'aquestes regles, saps perfectament que de regles n'hi ha poques, però d'excepcions un fotimer, i per això deia que és millor no aferrar-s'hi. Les regles, en essència, no són altra cosa que explicacións deduïdes que serveixen per determinar l'etimologia pel procés d'ingenieria inversa.
Dius que la terminació -os es una castellanada. Crec que t'equivoques. L'equivalent castellà seria -es. La veritat és que discs costa de pronunciar, i roigs és impossible. Jo crec que quan una forma es generalitza no queda (resta?) altre remei que considerar-la també correcta i no cal buscar-hi (cercar?) més explicacions. La llengua parladada no és pot divorciar de l'escrita i tanseval que siguin castellanades. Naturalment les formes genuines amb tradició literària han de ser considerades també correctes almenys mentre encara siguin vives. Quant als clàssics, ningú no sap del cert com parlaven llavors. De ben segur que no és com en els escrits que ens han arribat. Has de pensar que la poca gent que sabia escriure haurien d'estar afectats d'alguna mena de "classisme cultural" i no podrien defugir la temptació de ser ultracorrectes. Es deurien prendre l'escriptura com un acte trascendental i abusarien dels cultismes, això si no escrivien directament en llatí. No podem inventar una llengua artificiosa basada en els clàssics i en etimologies que moltes vegades no són altra cosa que suposicions més o menys probables, com la meva dels reixos. Per a molts valencians, l'estandar s'els afigura igual d'artificiós i, posats a fer, si cal promoure una llengua artificiosa, promovem-ne una de "correcta", diuen. Però s'obliden que el català normatiu no és pas una llengua artificiosa, perque està basada en l'ús i sobretot en la tradició literària. Una llengua tan "correcta i corregida" tindria si més no els mateixos problemes d'acceptació entre els valencians que ara té l'estandar. Els catalans tampoc no l'acceptariem una llengua així i es consumaria la secessió, o pitjor. Em fa l'efecte que els catalans i encara més els valencians ja hem fet tard per posar-nos ara a defensar actituds noucentistes. Cal reconèixer, pero, que la situació actual tampoc és ideal. Jo parlo occidental i en certa manera també sento discriminat el meu dialecte, i et dono la raó en certes coses, com allò que deies en un altre fil dels caragols i la feredat, en el sentit de que haurien de ser les formes preferibles, davant de les formes fonètiques d'un sol dialecte. Quan l'ús es divers i contradictori, l'etimologia és un bon recurs, i potser l'únic, per establir la forma correcta. Com ara en casos com nosaltres (naltros, naltres, natres, mosaltros, etc) o llavors (allavonts, allavontes, llavonces, etc). Però en els casos de formes generalitzades dins de grups dialectals dominants, que ja sé que no t'agrada però hem de reconéixer que és així, (formes verbals, aqui/ací, cop/cops, eixir/sortir...) l'única solució viable és acceptar la dualitat de formes i conviure-hi.
Discupa la llargària i també el to categòric. Tot són opinions.
Autor: Rafel (Entrades: 189)
Reig ve com rei, de rege, i és una forma arcaica.
No confongues ensordiment per fonètica sintàctica amb una solució q no s'ha trobat mai en la llengua antiga, ni en texts més moderns. Si el singulatr és reig, el plural seria rejos, com miq, fes el plural, però mai reixos.
I si d'aixì millor deixe la meua carrera de filologia catalana de banda i dic q tot són opinions.
I clar q sabem moltes coses. Més de les q molts en pensen, i per això fan populisme lingüístic(el secessionisme) amb gent q no té idea de filologia.
Però, en fi, millor estudie una altra cosa.
I qra tinc pressa, però ja et completaré el missatge anterior, q no he posat més exemples, perquè és un fòrum, no un tractat de dialectologia.
No confongues ensordiment per fonètica sintàctica amb una solució q no s'ha trobat mai en la llengua antiga, ni en texts més moderns. Si el singulatr és reig, el plural seria rejos, com miq, fes el plural, però mai reixos.
I si d'aixì millor deixe la meua carrera de filologia catalana de banda i dic q tot són opinions.
I clar q sabem moltes coses. Més de les q molts en pensen, i per això fan populisme lingüístic(el secessionisme) amb gent q no té idea de filologia.
Però, en fi, millor estudie una altra cosa.
I qra tinc pressa, però ja et completaré el missatge anterior, q no he posat més exemples, perquè és un fòrum, no un tractat de dialectologia.
52 entrades
• Pàgina 3 de 4 • 1, 2, 3, 4
Torna a: Llengua i traducció de programari
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 56 visitants