apujar, abaixar

Autor:: perot33

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

On visc ara apujar/abaixar no se sent gaire, però en el meu parlar vol dir posar (una cosa) en un nivell més alt/baix, o més amunt/avall. Per exemple:
- Apuja la tele (el volum).
- Abaixa't els pantalons.
Potser pujar/baixar, amb aquest mateix sentit, estan guanyant terreny per influència del castellà, no ho sé, però m'ha sobtat que a l'última traducció de l'Emule (v0.48a) hi digui "apujant" i "abaixant" referint-se als clients que estan pujant/baixant parts de fitxers. És correcte? La veritat es que a mi em sona molt malament.

Autor: simkin (Entrades: 32)

• Lloc web

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Hi ha una persona que s'ha dedicat a fer campanya pels termes apujar/abaixar (exemple). A veure si ens llegeix, i s'explica ella mateixa ...

Autor: PauGNU (Entrades: 556)

• Lloc web

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Termcat:

Apujar:

1. acció doble <Arts>
2. cinta de persiana <Construcció>
3. grua pòrtic <Transports>

Abaixar:

1. abaixar <Arts>
2. abaixar el cap <Esports: Boxa>
3. abaixar el cos <Esports: Halterofília>
4. abaixar veles <Esports: Vela>
5. acció doble <Arts>
6. acotar-se <Esports: Hípica>
7. amorrar el gallet <Esports: Caça. Pesca. Tir>
8. baldamenta <Elements de màquines>
9. cinta de persiana <Construcció>
10. fer-li fer anques al cavall <Veterinària>
11. grua pòrtic <Transports>
12. pas lliure <Esports: Hípica>
13. trot mitjà <Esports: Hípica>

Ummmm

Autor:: perot33

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Hi ha una persona que s'ha dedicat a fer campanya pels termes apujar/abaixar (exemple). A veure si ens llegeix, i s'explica ella mateixa ...

M'he mirat l'enllaç que surt amagat a "exemple". He seguit la discusió i diria que el Robert Millan va molt errat. Alguns exemples que se m'acudeixen i que tenen similitud amb descarregar fitxers:

- M'he deixat les claus dalt a casa. Sisplau, baixa-me-les.
- Podries atansar-me el tamboret per baixar la capsa del prestatge?
- Quan vagis a Andorra, baixa'm un formatge.
...

Aquest senyor, el Robert Millan, és qui tradueix l'Emule?

Autor: simkin (Entrades: 32)

• Lloc web

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Aquest senyor, el Robert Millan, és qui tradueix l'Emule?

Crec que no, però com has pogut veure a "exemple", s'ha dedicat a fer campanya per gairebé tots els projectes de traducció existents... hi ha qui li ha fet cas i hi ha qui no

Autor:: perot33

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Qui sap com contactar amb els qui tradueixen l'Emule?

Autor: PauGNU (Entrades: 556)

• Lloc web

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Doncs no ho sé. Ací hi ha un llistat dels traductors:

http://www.emule-project.net/home/perl/ ... 35&rm=team

Aquest "lechuck" em sona d'alguna cosa. Des d'aquest fòrum pots contactar:

http://forum.emule-project.net/index.php?showforum=77


SaluT!

Autor: txemix (Entrades: 22)

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Coincideixo amb en perot33, fa mal a les orelles això d'apujar i abaixar referit a fitxers, és exactament com ell ho diu, és canviar de nivell, posar una cosa més amunt o més avall.

Sóc fill de pagesos, i no tinc el més mínim dubte de quan s'ha de fer servir baixar i quan abaixar (darrerament veig molta confusió sens dubte per la influència del castellà).

Autor: Jacquard (Entrades: 564)

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

no tinc el més mínim dubte de quan s'ha de fer servir baixar i quan abaixar (darrerament veig molta confusió sens dubte per la influència del castellà).

Això té una solució - el evitar les influències d'altres llengües -
sensibilitzant a les persones sobre el fet que per aquest fet, cada dia estem perdent la pròpia llengua.

Autor: Rafel (Entrades: 189)

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

No cregau q la cosa està tan clara. Q a nivell normatiu hem de fer-ho clarament, evident. Però al PV hi han zones on diem a tot abaixar i apujar(la meua) i unes altres pujar i baixar.
Jo sé gastar clarament els dos verbs quan toca, però jo em pregunte, no seria més recomanable emprar el verb descarregar i carregar??
Jo sempre he gastat i gaste eixos verbs, però des q entrà la mula i programes d'eixe estil de forma massiva en els ordinadors domèstic, tot lo món ha començat a gastar pujar i baixar, q sincerament, a mi em sona a calc del castellà. I a això hem de sumar la sèrie de "traductors" amb uns coneixements lingüístics ínfims q traduïxen directament calcant el castellà.
És la meua opinió.
Trobe q moltes voltes ens posem en discussions absurdes sobre térmens q mai han format part de la nostra llengua

Autor:: perot33

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

...Però al PV hi han zones on diem a tot abaixar i apujar(la meua) i unes altres pujar i baixar...Jo sé gastar clarament els dos verbs quan toca...

No t'acabo d'entendre. En el teu parlar (de quina part del PV?) no distingeixen, és a dir sempre diuen apujar/abaixar, i en altres llocs sempre pujar/baixar, com solen fer els castellanoparlants quan parlen català, tot i que en acabat dius que saps "gastar clarament els dos verbs quan toca". És això el que acabes de dir?. Això seria la traducció literal de subir/bajar, és a dir a una paraula castellana sempre n'hi correspon una i només una de catalana, que representa un dels mecanismes d'empobriment del nostre lèxic. En els parlars que fem la distinció, que jo diria que són la majoria (encara), quan diem baixar (amb propietat, segons el diccionari) en comptes d'abaixar, segons tu, fem una castellanada? Els exemples que havia posat de "baixar", a tu et semblen castellanades? Creus que estarien millor amb "abaixar"?

Autor: Rafel (Entrades: 189)

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Jo sóc de Catarroja(l'Horta Sud). Jo distingixc perfectament, entre altres coses perquè sóc llicenciat en Filologia Catalana.
A la meua zona diem sempre apujar i abaixar, com també solem dir aparar-se(Ex: Apara't i espera q aplegue), acaminar(:D), etc. Però en altres zones del PV no diuen mai abaixar o apujar
A veure, parleu molt ràpidament q si és per culpa del castellà q empobrix la nostra llengua i q si aixina ho fan els castellanoparlants quan parlen valencià-català. Les coses no són tan clares i fàcils. És com si jo et diguera q això de dir a sobre és un empobriment de la llengua perquè jo distingixc clarament sobre i damunt:parlem sobre un tema i col·loquem les coses damunt la taula; jo distingixc clarament quan pose que davant d'una pregunta i quan no, el pose quan és emfàtica i no el pose quan espere resposta(q tens fam?ja sé q té fam i tens fam? li pregunte perquè no ho sé).
Vosaltres dieu semblar i assemblar on els valencians diem paréixer(tindre parer) i semblar quan dos coses s'assemblen(jo diria es semblen).
Com veig q domines tan bé la norma ja saps com és, no cal q jo t'ho diga. I jo estic d'acord amb la norma, perquè si hi han parlars q mantenen eixa distinció i aporta un valor positiu, hem d'impulsar-la.
Vull dir q no hem de ser tan categòrics a l'hora de valorar els fets lingüístics, ja q no tot és culpa del castellà. Perquè jo veig q la teua intenció és bona, però vist des de fora pot paréixer ofensiu.
I repetixc, moltes voltes ens barallems amb estes coses mentres es colen castellanismes bestials. i et pose un exemple. Quan dieu a mig matí és un castellanisme bestial, ja q sempre ha sigut i és a mitjan matí, q és com ho diem molts parlars, i en això la norma no és tan "estricta".

Autor: PauGNU (Entrades: 556)

• Lloc web

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Desgraciadament, Rafel, tot i que el català del Principat està plagat de castellanismes, els valencians encara en tenim més i molta més influència del castellà que no pas ells.

L'exemple que has posat sobre per una part el "que" en oracions "no emfàtiques" o el dir "a sobre la taula" en lloc de "damunt", no considere que siguen bons exemples. De fet, no entenc la relació: estem parlant, per una part, d'un element quan es parla es diu (el "que") i quan s'escriu, són poques les vegades que ho trobem. En canvi, amb això de "a sobre" és una expressió d'allà, a l'igual que "semblar".

No fas servir tu el verb "llevar" en lloc de "treure"?, estem parlant de variacions dialectals i no pas d'incorreccions o castellanismes.

El Govern Valencià té interès 0 en fomentar la nostra llengua i són incapaços de crear una institució que s'adapte a l'evolució de la societat de la informació (cosa que al Principat fa el Termcat).

Les definicions de "pujar" i "baixar" estan clares, a l'igual que apujar i abaixar. Mentre que sembla clar que "apujar" fa referència a:

Codi: Selecciona’ls tots

Posar més amunt; cast. subir. Enguan que haestme apuiat en tro ha CCL sol[idos], doc. a. 1257-1269 (Pujol Doc. 30). a) refl. Anar o posar-se més amunt; cast. subir. Les branques se varen apujar y sols va quedar vinclada la del cantó, Catalana

Pujar té uns quants sentits més. Baixar i abaixar, en canvi, gairebé es confonen. El termcat s'ocupa d'aquests tipus de dubtes i les paraules acceptades són pujar i baixar.

A la meua zona, L'Alacantí, diem pujar i baixar. A la zona dels meus pares, Gandia, també. A les Illes sembla que també. Crec que està clar quina és la versió a fer servir: la que ha estat acceptada pel termcat que al mateix temps és la majoritària.

Si mantenim coherència a les traduccions, ajudem a la llengua. Si cadascú comença a fer el que li dona la gana doncs... malament. S'ha d'anar amb compte amb certes coses.

Autor: Rafel (Entrades: 189)

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

I si tu has llegit el meu missatge ben llegit veuràs q jo sóc partidari d'eixa distinció, o no has entés tot el q he dit?
Simplement dic q tal volta a sobre no és només q l'aplicació de sobre amb una preposició, i això seria molt llarg d'explicar. Si a Mallorca tampoc diuen apujar i abaixar i jo dic apujar i abaixar per a tot, no és q el castellà estiga en mig, és q davant de verbs amb formes tan semblant i significats q moltes voltes es creuen, cada dialecte ha tendit a unes formes.
I et repetixc, SÓC PARTIDARI DE LA DISTINCIÓ.
I no cregues q el valencià està tan castellanitzat sintàcticament. Alguna volta haurem de llevar-nos eixe estigma, i q per desgràcia són els mateixos valencians qui més s'ho han cregut i qui més ho pregonen. Però per a això no s'ha de mirar només el lèxic, q és molt cridanera, sinó tb la sintaxi, i clar, això és molt més difícil. I moltes voltes eixes suposades castellanitzacions dels valencians no ho són pas.
I en quant al Termcat, encara q hi han objeccions a fer, és l'ens q tots els qui estem interessats en la llengua, consultem sempre.
I q m'ho havia deixat. Posava eixos exemples, perquè cada cosa q fem diferent sempre pareixen empobriments de l'idioma. I resulta q la desaparició de llevar al català oriental, sí és un empobriment. Coses q nosaltres hem perdut, hem de procurar recuperar-les, d'acord, però és q quan són ells qui les perden, pareix q no passa res i hi ha via lliure. Perden els tres graus en la dixi i l'anàfora, i xe, no passa res, es redacten articles dient q els tres graus és arcaic. Doncs no, a la Catalunya oriental estigué viva fins a principis del sXX, però en lloc de recuperar els tres graus, es farten de dir q és dialectal. O l'exemple q tu has posat? Si balears i valencians distingim clarament els verbs llevar i traure, per què collons apareix traure a tot arreu? Això no és empobriment. O la llengua la fem tots o q cadascú tire per on puga. El policentrisme no és una paraula q queda molt bonica, s'ha de dur a la pràctica, i no amb quatre cosetes de cara a la galeria.
Et pose un exemple: la cançó de Raimon q diu Nosaltres no som d'eixe món, passa-la al sistema, com diuen ells, modern. A q queda ridícula??

Les traduccions s'han de fer amb una terminologia i una sintaxi comuna, i ja q cada traductor traduïxca segons de la zona q siga. El q no han de pretrendre és q eixe suposat ús de la llengua de tot el domini es reduïxca a quatre paraules pintoresques.

Autor:: perot33

• Respon citant el text de l’entrada
• Informa d’aquesta entrada

Jo distingixc perfectament, entre altres coses perquè sóc llicenciat en Filologia Catalana.

Jo no sóc filòleg. Ni tan sols sóc llicenciat i, per la meva edat i per culpa d'uns grandíssims fillsdeputa (i si algú s'ofen que'l bombin), ni tan sols he rebut mai educació en català. Però com a estudiós de la llengua que has sigut, valoro i respecto molt la teva opinió, i m'agrada sentir que estás a favor de la distinció entre pujar/baixar i apujar/abaixar tot i no formar part del teu parlar ni de molts parlars valencians.

A veure, parleu molt ràpidament q si és per culpa del castellà q empobrix la nostra llengua i q si aixina ho fan els castellanoparlants quan parlen valencià-català. Les coses no són tan clares i fàcils. És com si jo et diguera q això de dir a sobre és un empobriment de la llengua perquè jo distingixc clarament sobre i damunt...

En això no et puc donar la raó. L'espanyol ha sigut l'enemic num. 1 de la llengua catalana des de fa més de 300 anys, encara ho és avui disfressat de bilingüisme, i no albiro el moment que deixi de ser-ho. Les comunitats (unitats polítiques) bilingües no existeixen o bé estan condemnades a l'extinció (com a comunitats bilingües, s'enten). Els españolistes catalans defensen el bilingüisme (tot i que costa trobar-ne un de bilingüe) perque saben o intueixen que tenen la partida guanyada. Només cal mirar els casos d'Irlanda o Escòcia, o d'Occitània sense anar més lluny. El cas del País Valencià és especialment greu, i no tan sols pels corrents seccecionistes, que no es casualitat que els blavers siguin també espanyolistes i que no conegui cap espanyoliste, ni català ni espanyol, que sigui partidari de la unitat lingüística del català. El País Valencià, per qüestions històriques i socio-linguistiques, és bilingüe i bilingüista, i això sol posa en perill el valencià més que no pas el català a Catalunya. A més, en el món modern una llengua que no sigui també vehicle de cultura esta condemnada, i la majoria de valencians tenen massa assumit que la única llengua que té aquesta categoria dins del Pais Valencia és l'espanyol. Fora de l'àmbit rural cada dia costa més trobar gent que parli valencià, i als pobles la majoria de valenciano-parlants no fan servir el valencià escrit ni per fer la llista de la compra. En aquest context voler fer prevaldre els valencianismes dins l'estandard trobo que és il·lusori, i no parlem de localismes com alguns dels que tu mateix apuntaves.

Tota una altra cosa, penso, és la consideració que mereixen els dialectalismes. No trobo correcte que ningú tingui la pretensió de corregir els valencianismes més extesos, que són els que fan servir els escriptors, i haurien de ser considerats correctes fins i tot fora del seu àmbit dialectal. De fet ja deu ser així, perque dubto que els llibres d'autors valencians siguin corregits per fer-ne una edició per a Catalunya. Crec que és bo que els dialectes interaccionin, i que això forma part de l'enriquiment i evolució de la llengua, si és que, més enllà d'adoptar una actitud purament defensiva, volem creure que el català encara està en disposició d'enriquir-se i evolucionar. Un parell o tres d'exemples: Al català occ. es diu damunt/davall, mentre que al central es diu sobre/sota. Són sinònims purs. Però totes les llengües eviten els sinònims purs. M'ha semblat notar certa tendència a fer una combinació i dir damunt/sota. Això és evolució i no crec que sigui dolent. Es perden paraules però hi guanya la llengua. És espontani i natural. A molts indrets xiquet i nen, que en teoria són sinònims purs, han deixat de ser-ho. Un nen és un nen petit, i un xiquet es un nen més grandet. La llengua s'hauria enriquit, amb dues paraules diferents per designar coses semblants però no idèntiques. I qui sap si algún dia es deixarà de dir minyó, que encara és viu. Melic (occ.) i llombrígol (central) són sinònims purs. Però cada dia hi ha més parlants de central que diuen melic, no sé ben bé per què. Això és (o seria) evolució. Amb aportacions del català i des del català. Ara bé, quan la llengua evoluciona "per culpa" del castellà, com quan sents que cada dia més gent fa el verb caure reflexiu (caure's), ho hem d'acceptar? El català d'avui és com és en bona mesura per culpa o gràcies al castellà. Això ja no té marxa enrere. No crec que ningú defensi que tornem a parlar com fa 300 anys, si es que algú sap com parlaven llavors, però tampoc no crec que hàgim d'acceptar catellanismes amb l'argument que en un dialecte, o a algún poble, no ho són perque "sempre s'ha dit així", sense ni tan sols estar-ne segurs.

Potser a una bona part del PV la no distinció d'apujar/pujar no és (o ja no és) un castellanisme, d'acord, i gràcies per aclarir-m'ho, peró no tinc cap dubte que a Catalunya si que ho és (avui. D'aqui 50 anys potser ja no. Un indici és que qui tradueix l'Emule ja fa la distinció de manera impròpia). Però si a Catalunya és un castellanisme, ja n'hi ha prou per qualificar-ho de castellanisme, tanseval com ho diguin a Valencia, o a Catarroja, i ho trobaria un castellanisme, és a dir una incorrecció, fins i tot si la no distinció provingués d'un autor valencià. Ja em penso que em diràs que no hi estàs d'acord, i que no et sembla bé que els catalans juguem a ser els àrbitres de la llengua. Potser per començar a canviar la situació caldria pensar que primer cal donar-li al valencià el lloc que és mereix dins del PV (abans que dins dels PPCC, i jo estic disposat a posar-hi de la meva part sempre que no m'acusin d'imperialista).

Disculpa la llargària. M'he engrescat.

Pere