Després de llegir pàgines a internet, fòrums... no he acabat de treure'm un dubte. Exposo el meu cas: vull comprar-me un disc dur extern per instalar-hi Mandriva, el disc dur tindria connexió usb. Ara bé, n'he mirat alguns i veig que n'hi ha que diuen que requereixen Mac o Windows, això és per la "instal·lació" o pel SO sota el qual han de correr. Així doncs, puc comprar un disc dur que no tingui aquest requeriment amb la seguretat que hi podré instal·lar linux, cal un disc dur amb alguna característica especial per a linux? El podré escollir com a disc dur on fer les particions quan instal·li Mandriva?
He mirat a www.compatiblelinux.org però només en surten uns quants. També he llegit que n'hi ha que donen algun problema com per exemple els SATA.
Bé, que em podeu dir/aconsellar que m'aclareixi el cami?
Una pregunteta, perque vols instalar el SO en un extern per USB?
He llegit que hi ha mini distros que es poden instalar en una clau USB. La única condició és que l'ordinador pugui engegar-se desde USB (es defineix en la bios, l'ordre d'executar els SO: CD, HD, DISC A.....USB.)
això de instal·lar a traves de usb no o veig molt clar.
que sera un disc dur usb extraible? d' aquells que ja esta tot muntat i no es pot desmuntar. O un disc dur per separat, que el posaràs a una capsa extraible amb usb?
si es la segona opció segurament no tindras cap problema si la capça amb usb es conecta be amb linux. i el disc dur es conecta be a la capça.
pensa que moltes empreses quan posen lo de els sistemes, s olviden de linux, pero linux o acostuma a soportar.
Vull instalar el Mandriva en un disc extern perquè la memòria del meu ordinador no és massa gran i ja està ocupada pel Windows, i si faig una partició em queda molt poc per a cadascun. I és un disc dur extern que ve muntat, dels que es venen per endollar i connectar amb usb al teu ordinador.
És Mandriva 2007. I per saber si soporta Linux, n'hi ha prou que el sistema de fitxers del HD sigui NFTS o FAT32?, que són els de "windows" que soporta linux.
Linux tens formateig en ext3 o ReiserFS i altres, pero aquestes son les mes usades.
tot i aixi no o veig molt viable, no he fet mai una instal·lació de linux en un disc dur extern. Tu saps com fer-ho? La teva placa, ja arranca dipositius de USB?
jo soc partidari de comprar un disc dur intern, i conectar-li a el ordenador. pero com tu creguis.
Em sembla que un dels productes que es poden comprar a la web de Mandriva és un disc dur extern amb Mandriva preinstal·lada que funcionaria com un live CD però amb la diferència que pots guardar tots els canvis al disc dur...
Potser el que passa és que busques una alternativa gratuïta però he pensat que no estava de més dir que això existia.
Lo de les distribucions per usb no és el que busco i lo del disc dur amb mandriva preinstal·lada he mirat a la web i no ho he sapigut trobar, però tant és perquè tampoc m'interessa.
Realment, em sembla que deixaré estar aquesta opció perquè he llegit en altres webs linux que en estar connectat a traves d'usb pot haver-hi problemes en quant a la transferència de dades en la instal·lació, etc... i m'he desanimat. Així doncs, probablement afegiré un disc dur intern. Suposo que llavors el podré triar tranquilament perquè s'hi faci la instal·lació, o n'haig de comprar un específic per funcionar amb linux (sistema de fitxers compatible)?
Hola Convidat,
Això que et planteges és una estupenda idea i que es pot explotar perfectament si bé amb certs matisos, doncs, és estratègicament correcta però no ho és tàcticament. M'explico.
És normal que si uses l'ordinador per a treballar o estudiar de debò omplis un disc de 20 o 40 GB, i és una idea estratègica molt bona completar l'equip amb un disc extern (un extraible és una altra cosa) connectat a un port USB perquè:
1. amortitzaràs el material que ja tens en seguir usant-lo
2. podràs organitzar i administrar la cohabitació de 2 sistemas operatius (en el teu cas, i pel que es dedueix del que dius (potser m'erro), windows, que és el que coneixes i uses, i Mandriva, que és el que t'atrau pel teu salt a Linux.
3. podràs organitzar i administrar molt millor els teus documents i a més emmagatzemar-los amb major seguretat: el teu extern, si tens un portàtil, es quedarà a casa amb tota la info a bon port per si te'l prenen o s'espatlla, i si en tens un de taula per si el disc dur pateix alguna avería greu.
Ara bé, instal·lar a l'extern la Mandriva és una errada tàctica perquè:
1. Els sistemes operatius no necessiten moltíssim lloc i el que et cal fer és optimitzar el que ja tens per tal de completar-ho amb la teva nova inversió (un dic dur costa alguns diners, aprox., 1€ x GB) de la millor maner possible.
2. Un SO és el cor i el cervell d'un aparell informàtic i, si em permets seguir amb el símil, convé que aquests òrgans estiguin dins del cos que governen per tal de no arriscar-nos a patir disfuncions imprevistes.
Com es resol l'equació:
1. Fes una còpia dels teus arxius en cd o dvd i assegura't que han quedat bé.
2. Si el disc que tens a la màquina està entre 20 i 40 GB i l'has quasi omplert deixa'l on és i compra un disc de no menys de 80 GB per muntar-lo en una caixa externa amb conector USB. quest disc l'has de particionar (40 + 40?) com a FAT 32 i ext 3. Les FAT perquè les podràs llegir desde els dos sistemes, les ext3 perquè fan que Linux treballi bé amb les anteriors.
3. Al disc vell que et queda a la màquina l'has d'ocupar amb els 2 sistemes operatius (2 particions per Windows, una pel sistema i una Fat per gestió d'arxius amb els que estiguis treballant últimament) i, ja posat a fotret pel cap aquesta tesi doctoral, al menys 5 més per Linux (root, usr, var,temp i home, així si alguna cosa no hi pita com cal te la podràs reinstal·lar sense tocar les altres) Amb la FAT i la '/home' tindràs espai sobrat per treballar amb la documentació que necessitis.
4. El disc extern és ara el teu magatzem ultrasegur d'arxius. Quan en necessitis un conectes el disc i el pases a la màquina. Quan acabis de treballar cada dia hi graves la feina.
Per acabar:
Cal que tinguis dos comptes de correu deferents, l'un per W i l'altre per L, de manera que si et trobes que has de fer una feina i Linux o W no volen obrir un arxiu Fat (a vegades passa) l'obres amb el sistema amb el qual el vas crear i te l'envies a l'altre banda.
I endavant les atxes.
Salut
Pep Agut
Gràcies pels consells.
Finalment m'he comprat un disc dur intern de 120 GB per evitar problemes presents i ja està instal·lat. El que passa és que tinc el següent problema: o bé el nou HD o l'àntic l'haig de posar com a slave. Què passa? Doncs que si hi posso el vell (amb Windows) em dona error quan al LILO trio l'opció Windows, concretament
boot: windows
Loading windows
Error 0x01
Però si en iniciar l'ordinador accedeixo a la BIOS, veig que no està reconegut el disc dur esclau (en aquest cas el vell, recordo) i si li dic que el detecti, l'agafa i guardo els canvis --> llavors ja puc inciar bé windows triant-lo des de LILO. O bé, entrant a linux, reiniciant l'ordinador i triant windows al LILO.
En canvi si poso com a esclau el HD nou, no puc iniciar linux en engegar l'ordinador (inicia des del HD vell que està com a master) pq el LILO no m'apareix (el dec tenir instal·lat en el nou HD). I ni fent el tema de la BIOS em va bé.
Direu: on és el problema? Fas la primera opció i ja està.
Sí, ho podria fer. El cas és que l'ordinador no l'utilitzo jo sol i no els hi puc ensenyar això de la BIOS a mons germans ni mon pare (encara menys) perquè no ho sabran fer o es liaran, etc. I ells fan servir Windows.
Després d'aquesta llarga parrafada on espero que quedi tot clar, es pot fer que no hagi d'entrar a la BIOS per detectar el HD que té windows? o en estar com esclau no hi ha la possibilitat?
He executat lilo.conf i la línia de windows de "boot" és correcte: /dev/hdd
No sé si es pot instal·lar LILO de manera que no s'inicii des de cap HD sinó des de... la BIOS? o similar?
Hola Convidat Ramón,
això no ho tens ben muntat. Pel que expliques sembla que t'has fet un petit embolic amb tants SOs i HDs. Més amunt trobaràs un llarg missatge explicant l'estructura organitzativa que et cal.
Em sembla que el que hauries de fer és:
1. Deixar a la màquina el disc dur actual (el que té el windows) i posteriorment ja configuraràs el nou com a extern.
2. Al disc amb W. hi has de fer les particions per a instal·lar-hi la teva distro Linux deixant-hi per a tu, si no té massa cabuda, una partició /home més justeta perquè tu ja treballaràs amb l'extern. COMPTE: cal fer sempre una còpia de seguretat de tots els arxius abans de particionar! Configurant el LILO com ja ho havies fet et donarà l'opció d'escollir entre els dos sistemes. Posa-hi per defecte Windows de manera que ni el teu pare ni els teus germans hàgin de fer res per a utilitzar el seu SO.
3. Configura l'extern per poder obrir-lo des dels dos SO (has de fer parts FAT 32 i ext3 perquè el puguin llegir ambdós)
Que vagi bé.
pep Agut