EL GNOME 2.6

Sense dubte, l'escriptori és la principal eina de treball que fan servir els usuaris informàtics. El món del programari lliure ofereix múltiples opcions per a totes les necessitats. El GNOME 2.6 aporta una solució completa tant per a ús diari com per a plataforma de desenvolupament.

El Gnome 2.6 està disponible en català, gràcies a la feina dels propis usuaris del sistema. Podeu trobar més informació sobre la versió en català consultant el projecte Gnome 2.6 dins de Softcatalà.

El projecte GNOME proporciona un entorn d'escriptori modern, elegant i accessible per als sistemes operatius GNU/Linux, Solaris, HP-UX, BSD i Darwin d'Apple. El GNOME és programari lliure, i compta amb el recolzament de la Free Software Foundation i de moltes companyies del sector, com IBM i Sun Microsystems. Els escriptoris són els components de programari més utilitzats pels usuaris; a més de poder realitzar les tasques més habituals de la manera més senzilla possible, proporcionen un entorn de desenvolupament d'aplicacions per donar-hi consistència i compartir-hi les evolucions tecnològiques per aconseguir programari de qualitat i de fàcil aprenentatge. Totes les distribucions inclouen la seva darrera versió.

Una de les principals diferències amb d'altres escriptoris rau en la importància de crear un entorn accessible per als usuaris amb discapacitats. Durant el llarg procés de desenvolupament cap a la sèrie 2.X, el GNOME va implementar un conjunt de tecnologies que els permetessin interactuar amb el programari de la manera més senzilla. Juntament amb els enginyers de Sun Microsystems, el GNOME va ser un dels projectes pioners en l'ús de noves tecnologies assistives aplicades al programari. Aquest esforç per apropar la tecnologia a tothom s'ha vist reconegut amb diversos premis, i en la versió 2.6 trobarem nous avenços en aquest camp.

També gràcies a la col·laboració de Sun Microsystems, el GNOME va desenvolupar les Human Interface Guidelines. Aquestes indicacions van provocar una revolució en l'orientació que van fer servir els programadors a l'hora de dissenyar les seves aplicacions. La idea principal és que el programari s'ha de fer tan senzill com es pugui, i s'ha de rebutjar la idea, molt estesa, que els usuaris han de tenir una gran llibertat de decisió per poder configurar l'entorn i les aplicacions al seu gust. Durant el desenvolupament de la sèrie 2.X moltes aplicacions van adoptar les HIG, i tot i que s'ha criticat força aquest apropament, en la nova versió 2.6 veurem com aquesta filosofia s'ha adoptat arreu de l'escriptori, amb molta acceptació per part dels usuaris.

EL GNOME 2.6

Durant els sis mesos que s'ha desenvolupat aquest nou alliberament, l'entorn no ha canviat gaire externament; així doncs els usuaris més experimentats no tindran cap dificultat en fer servir el nou GNOME. Algunes aplicacions s'han simplificat, com el diàleg per configurar el fons de pantalla, que s'ha integrat amb el selector de temes. També s'ha millorat la configuració del teclat, que ara permet configurar les tecles multimèdia dels teclats moderns. La visualització de l'ajuda, un punt feble de l'escriptori, s'ha reescrit sencera i mostra les pàgines més ràpidament. El Metacity, el gestor de finestres predeterminat, ha modificat el menú de les finestres, i permet moure-les en les quatre direccions, en comptes de seleccionar entre totes les àrees de l'escriptori. En general, l'entorn no ha sofert grans canvis, un aspecte a favor de la seva maduresa.

El canvi que més agrairan els usuaris és el controvertit diàleg de selecció de fitxers. Aquest element s'ha mantingut inalterable durant molts anys. A més de ser un disseny molt pobre, no permet que els programadors l'estenguin amb noves funcionalitats, i els usuaris han de barallar-se amb diferents implementacions ad-hoc que els desenvolupadors inclouen en els seus programes.

El recent alliberament de les biblioteques gràfiques GTK+ 2.4 ha aportat, entre d'altres nous elements d'interfície gràfica, un modern i funcional diàleg de selecció de fitxers. Val a dir que l'aspecte és molt atractiu, i s'ha fet un esforç important en trobar una solució innovadora, en comptes d'una reimplementació del diàleg ja conegut en entorns com el Windows o el KDE. El diàleg implementa adreces d'interès: ubicacions (locals o remotes) a l'estil dels navegadors web, que permeten comprimir la mida del diàleg i accedir més ràpidament a les nostres carpetes. També com els navegadors web, podem teclejar el començament del nom del nostre fitxer per poder seleccionar-lo més ràpidament. El diàleg per desar fitxers també s'ha renovat; ens mostra els formats de fitxer permesos, juntament amb la seva descripció i icona MIME. L'únic aspecte negatiu és que caldrà readaptar les aplicacions perquè el facin servir, i durant un temps hauran de conviure els diàlegs nou i vell.

EL NAUTILUS, UNA ODISSEA DE L'ESPAI

Cada vegada que es produeix una revisió del Nautilus, se sol començar dient que és més ràpid que la versió anterior... així doncs no me n'estaré de dir-ho. El Nautilus, el gestor de fitxers del GNOME, és potser l'únic component que ha sofert un gran canvi en aquest alliberament degut a l'adopció del que els seus programadors anomenen la metàfora espacial.

El Nautilus, espacial

Una vegada més, els desenvolupadors ens sorprenen amb un gir copernicà en favor de la facilitat d'ús. Hi ha dues diferències fonamentals en el mode espacial: una finestra té una posició definida i recordada on sempre hi residirà, i només una finestra representa una carpeta a la vegada. Quan obrim una subcarpeta, s'obre una nova finestra, excepte si hi cliquem i premem a la vegada la tecla de majúscula per tancar la carpeta pare. Per fer més senzilla la navegació per les carpetes pare, a la barra d'estat trobem un nou element d'interfície que recorda la nostra navegació i fa més senzill tornar enrere. També podem configurar la finestra amb un aspecte i mida predefinits, de manera que sigui més senzill identificar una carpeta determinada. Una vegada ens hem acostumat a aquest comportament, és molt senzill treballar amb moltes carpetes a la vegada, però si no ens acostumem a la metàfora espacial, podem configurar el Nautilus amb el comportament tradicional.

D'altres característiques inclouen un suport millorat per treballar amb unitats de xarxa, una carpeta on ubicar plantilles de documents per començar a treballar ràpidament, previsualització ràpida d'imatges, gestió de col·leccions d'imatges i noves capacitats per generar CD de dades des del propi navegador de fitxers.

El Nautilus, juntament amb les biblioteques i aplicacions bàsiques per configurar l'entorn, formen el nucli principal de l'escriptori GNOME, i tenen un alt suport en català (96 %), que es completarà donada l'estabilització del seu desenvolupament.

ON VOLEU ANAR AVUI?

Tot i que el nombre d'aplicacions que formen part del GNOME és molt gran, no totes s'inclouen en el nucli principal. Les aplicacions addicionals inclouen un grapat de molt bon programari: eines de desenvolupament (Alleyoop, Anjuta, Glade, Conglomerate, Memprof, Gtranslator, Ghex, DevHelp), multimèdia (GStreamer, Rhythmbox, BEAST, Totem), Internet (Ximian Evolution, Balsa, Pan, GnomeICU, Gnome Jabber, GnomeMeeting, Gaim, Epiphany, Galeon), imatge (GIMP, Sodipodi, Eye of Gnome, Gthumb), ofimàtica (Abiword, Gnumeric, Dia, Ximian OpenOffice.org, Gpdf), utilitats (File Roller, Gnome Pilot, Red Carpet, Yelp, System Monitor), accessibilitat (Gnopernicus, Dasher, GoK, Gnome-mag). En destaquem les següents:

GIMP
http://www.softcatala.org/projectes/gimp/

El GIMP és el programa de manipulació d'imatges més popular de l'entorn Unix, i existeix també una adaptació per a l'entorn Windows. Moltes persones el consideren el millor desenvolupament en la història del programari lliure, millor fins i tot que el nucli Linux o el compilador GCC. Tot i que el GIMP no és una aplicació GNOME estrictament parlant (només fan servir en comú les GTK+), i no segueix el seu calendari de desenvolupament de versions estables, es dóna el cas que ambdós projectes han coincidit en el seu alliberament. La qualitat indiscutible d'aquest programa el fa imprescindible en qualsevol escriptori.

El Gimp 2.0

Quant a la nostra traducció, el GIMP ha sofert una millora substancial i el nucli principal està complet (l'aplicació i els fitxers de seqüència, principalment), mentre continua el treball per posar al dia els nombrosos connectors de tractament d'imatges i d'animacions. Donat el nou caràcter estable del GIMP 2.0, esperem que ben aviat puguem anunciar una versió completa en català.

 

SODIPODI
http://sodipodi.sourceforge.net

El Sodipodi és una completa eina de dibuix vectorial que genera fitxers en format SVG. Aquest estàndard en basa en el format de fitxer XML i ha estat desenvolupat pel World Wide Web Consortium. Moltes aplicacions profesionals, com l'Adobe Illustrator, ja l'han adoptat. A diferència dels mapes de píxels (JPG, PNG, GIF, BMP etc.) que genera el GIMP, els gràfics vectorials es componen de formes geomètriques combinades per crear dibuixos, i permeten que les imatges tinguin mides tan grans o petites com es vulgui, sense patir l'efecte de pixelació propi dels mapes de píxels. Tot i que no té un bon suport d'impressió, permet exportar l'SVG a PNG.

El Sodipodi, editant un fitxer SVG

Aquests tipus de programes es fan servir per dissenyar logotipus i icones degut a la seva simplicitat i versatilitat per poder modificar el dibuix. En l'escriptori GNOME existeixen molts temes d'icones dibuixats amb gràfics vectorials, que li donen un aspecte molt elegant. D'altres aplicacions han trobat aquests gràfics de gran utilitat, com la col·lecció de jocs del GNOME. Actualment, la traducció del Sodipodi és força completa.

 

XIMIAN EVOLUTION i PAN
http://www.ximian.com/products/evolution
http://pan.rebelbase.com

L'Evolution és un gestor de correu per a múltiples comptes, que integra una agenda, un gestor de contactes i un gestor de tasques. Treballa amb molts tipus de protocols de correu diferents, i fa senzilla la catalogació dels missatges mitjançant carpetes virtuals on es classifiquen els missatges segons les regles que definim. És una solució integral per a la gestió del correu i la informació personal; quan l'instal·lem, veurem com el nostre escriptori fa ús de la seva tecnologia: per exemple, el rellotge del sistema fa servir el seu calendari. La traducció de l'Evolution ha avançat força durant aquests darrers mesos. La traducció està completa.

El gestor d'informació personal Evolution

Per als usuaris que facin servir el servei de notícies Usenet, l'escriptori GNOME també disposa d'una completa solució: el Pan, un lector de notícies Usenet. Actualment està completament traduït.

 

EPIPHANY i GALEON
http://www.gnome.org/projects/epiphany
http://galeon.sourceforge.net

L'Epiphany és un navegador web que fa servir Mozilla com a motor de navegació i representació de pàgines web. Qui conegui Galeon, l'anterior navegador predeterminat del GNOME, o el Mozilla, reconeixerà les principals virtuts d'Epiphany: la simplicitat d'opcions, que amaga la complexitat del Mozilla en seguir estrictament les comentades HIG a la introducció, i la integració amb l'escriptori GNOME. Per a usos més avançats, Epiphany permet que l'usuari estengui el seu funcionament mitjançant extensions, per exemple per validar documents HTML, visualitzar els errors de la consola de Java i d'altres. En permetre importar les adreces d'interès del Mozilla, del Konqueror i del Galeon, s'afavoreix el canvi.

El navegador web Epiphany

L'Epiphany forma part del nucli de la distribució del GNOME, i la traducció del navegador i les seves extensions està completa. La traducció del Galeon està sensiblement menys completa.

 

GNOMEMEETING i GAIM
http://www.gnomemeeting.org/
http://gaim.sourceforge.net

El GnomeMeeting és una aplicació de videoconferència i telefonia IP per a GNU/Linux i FreeBSD basada en el protocol estàndard H.323, compatible amb el Netmeeting de Microsoft. Es poden fer trucades de dues maneres diferents: bé indicant l'adreça IP del nostre interlocutor (o la seva URL h323://), o bé a través de la llibreta d'adreces, que es connecta al directori d'usuaris on estiguem registrats i mostra una llista dels usuaris connectats en aquell moment. A més a més, amb el GnomeMeeting i el servei MicroTelco es poden fer trucades a qualsevol telèfon del món. La interfície del GnomeMeeting està totalment traduïda al català.

La pantalla de benvinguda del GnomeMeeting

Una de les aplicacions d'Internet més populars darrerament és la missatgeria instantània. Per a aquest propòsit, el GNOME disposa d'una aplicació molt completa: el Gaim, que suporta un gran nombre de protocols: AIM (protocols Oscar i TOC), ICQ, MSN Messenger, Yahoo, IRC, Jabber, Gadu-Gadu i Zephyr. Gràcies al Gaim es poden mantenir converses simultàniament amb persones en un xat, amb el Messenger o el Jabber des de la mateixa aplicació. També suporta un gran nombre d'accions en cas d'esdeveniments.

 

GSTREAMER i RHYTHMBOX
http://www.rhythmbox.org
http://www.gstreamer.net

El GStreamer és una arquitectura multimèdia dissenyada perquè els programadors puguin crear de forma senzilla aplicacions de so i vídeo. La seva API permet accedir molts tipus de fonts, des de MP3 a DivX ;), i molt possiblement l'escriptori KDE també l'adapti com a la seva pròpia arquitectura multimèdia. Actualment, les aplicacions del paquet gnome-media en fan ús extensiu, a més del connector nautilus-media, per al navegador Nautilus. Tot i el seu estat de desenvolupament, les versions més recents inclouen suport per a interactivitat, necessari per a Flash i els menús dels DVD.

L'aplicació més interessant amb GStreamer és el Rhythmbox, semblant a l'iTunes d'Apple, que permet gestionar col·leccions de música de diferents fonts simultàniament i catalogar-les. Permet navegar fàcilment entre les col·leccions, fer cerques i ordenar-les, a més de reproduir un gran nombre de formats (fins i tot ràdio a través d'Internet), editar les etiquetes, i molt més. La seva traducció està completa.

 

XIMIAN OPENOFFICE.ORG
http://ooo.ximian.com
http://ca.openoffice.org

La companyia Ximian ha creat una versió pròpia del conjunt d'aplicacions ofimàtiques OpenOffice.org més adient per a l'escriptori Gnome, Ximian OpenOffice.org. A més de les funcionalitats habituals d'aquest paquet, s'han creat icones amb un estil més proper al GNOME, s'usen els mateixos tipus de lletra i temes que l'escriptori, a més d'integració amb el sistema d'impressió CUPS i millores en la velocitat de representació a la pantalla. Algunes d'aquestes millores ja es van integrar en la versió 1.1, i en el futur s'espera que la integració sigui encara millor. Totes les aplicacions del paquet estan traduïdes al català, gràcies al projecte de traducció d'OpenOffice.org de Softcatalà.

 

ANJUTA i GLADE
http://www.anjuta.org
http://glade.gnome.org

L'Anjuta és un complet entorn de desenvolupament per a l'escriptori GNOME. Entre les seves nombroses característiques, cal remarcar el potent editor Scintilla que permet treballar amb múltiples llenguatges de programació, la gestió automàtica o manual de molts tipus de projectes, un depurador integrat, una línia d'ordres, facilitats per treballar amb el CVS, navegació per les classes, opcions avançades de cerca i accés a la documentació de desenvolupament mitjançant DevHelp.

L'entorn de desenvolupament d'aplicacions Anjuta

Com a complement a l'Anjuta, el Glade és un entorn de disseny ràpid d'interfícies gràfiques d'usuari per a aplicacions GTK+ i GNOME. Genera una sortida de codi en diversos llenguatges llesta per compilar, però l'ús més avançat són els fitxers XML amb la descripció de la interfície gràfica que el Glade genera, i que permeten simplificar molt el codi a la vegada que fa més flexible introduir modificacions a les interfícies. La darrera versió de Glade dóna suport als nous elements d'interfície gràfica que s'han introduït a la versió 2.4 de GTK+. Ambdues traduccions estan completes.

 

ENLLAÇOS

Free Software Foundation
http://www.fsf.org

Pàgina principal del projecte GNOME
http://www.gnome.org

FootNotes: pàgina de notícies relacionades amb el projecte GNOME
http://www.gnomedesktop.org

Projecte de traducció del GNOME de Softcatalà
http://www.softcatala.org/projectes/gnome

Estat actual de les traduccions del GNOME
http://developer.gnome.org/projects/gtp/status

Aquest document és © 2004 Xavier Conde i Josep Puigdemont. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.