


El racó de Xavi (enllaç a la entrada)
[/caption]
Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del "Top 20" dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d'un rànquing que fa "Cercabloc.cat", un directori de blogs dels Països Catalans.
La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! :P
Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure'm com al blog més influent de tota la demarcació d'Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.
I si una cosa si que m'ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s'estava morint!
[caption id="attachment_963" align="aligncenter" width="419" caption="Rànquing del Racó de Xavi"]
[/caption]
Per cert, per si algú s'ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m'emporte tot el rànquing d'Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment :P



Què són aquestes icones?
El telèfon de Google és el primer que no odie afirma Linus Torvalds al seu bloc. Sembla que té un menyspreu total quan es parla de telèfons mòbils, sobretot per una raó amb la qual molts estarem d’acord: per molt potents que siguen, al final la gent els fa servir per jugar a l’arkanoid i el solitari.
Pel que diu, cap dels mòbils tàctils similars al Nexus One havien convençut en Linus, ni tan sols aquells que ja portaven el sistema operatiu de google. Sembla que la tecnologia multi-tàctil és una de les coses que més l’ha convençut (cosa curiosa, ja que als EUA el Nexus One no pot implementar aquesta característica per problemes de patents), a més del GPS integrat.
Sembla que li hagen pagat per dir-ho. Sobretot quan fa uns dies vam conèixer la notícia sobre que el nucli 2.6.33 deixaria fora el codi d’Android pel fet que Google no ha facilitat gens ni mica la tasca per aprofitar els canvis que estan fent. És a dir, que Google està actuant amb el nucli Linux com ja ho va fer Apple amb KHTML.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
Tres vídeos on podeu veure com de bells poden ser els talls davanters pintats:

Jo no tinc cap llibre amb un tall pintant amb una decoració d’aquestes ![]()



Què són aquestes icones?
jQuery Tools és una biblioteca de funcions en JavaScript per a la implementació d'interfície d'usuari en aplicacions web. Només ocupa 5,7 KB i permet definir pestanyes, tooltips, incloure objectes flash, galeria amb scroll…



Què són aquestes icones?
SecuBat Vulnerability Scanner analitza de forma similar a un scanner de ports, una aplicació web per a la detecció de possibles vulnerabilitats (d'injecció SQL i XSS). Es tracta d'una aplicació genèrica, ampliable amb mòduls per a les vulnerabilitats específiques.



Què són aquestes icones?
VMWare tutorials és un bloc especialitzat en oferir tutorials sobre VMware: com crear una màquina virtual, com crear una màquina amb Ubuntu dins d'un Windows Vista –amb VMware, màquines virtuals gratuïtes,



Què són aquestes icones?
Llegint Ubuntu Life he descobert l’existència d’un joc creat per estudiants de la Pompeu Fabra anomenat The Last Dance. És un joc amb l’estètica i temàtica que té Sin City on juguem en la pell d’un home que ha perdut la seua estimada i vol venjança. És un joc en tercera persona, amb uns gràfics i una ambientació excel·lents i a més és fàcil de controlar i fer-se amb ell.
El joc ha estat creat concretament per l’anomenat Looser Team (equip de perdedors…), un grup d’alumnes del Màster en creació de videojocs de l’idEC (Universitat Pompeu Fabra). Les opinions que s’han llegit sobre el joc no podien ser millors. Recentment han guanyat el premi Art Futura en la secció de videojocs al millor “Concept Art” i també una Honorable Mention a l’Independent Games Festival.
La cosa bona de tot això és, per una part, que el joc és gratuït i el podem baixar des de la seua pàgina web (enllacen a MegaUpload) i per altra part, i és allò que ens concerneix, és que el joc funciona a GNU/Linux amb wine amb tot el seu esplendor. Així, només cal que baixeu el fitxer .rar del joc, el descomprimiu i executeu el fitxer Last_Dance.exe amb wine, ja siga des del nautilus/dolphin o des d’un terminal:
wine Last_Dance.exe
Probablement, l’única pega que podem posar (i que probablement es podria solucionar) és que el joc està en castellà o en anglès. Bé, realment no és una pega, de fet igual tenim la possibilitat de traduir-lo si algú s’interessara i es posara en contacte amb els desenvolupadors. Jo he provat el joc al meu ordinador i he d’admetre que m’ha encantat: la banda sonora és brutal!.
Click here to view the embedded video.



Què són aquestes icones?
El locutor Losantos podrà continuar tractant a tothom que no pensa com ell de terrorista, ocupant freqüències i difonent mentides tranquilament:
En una nova magistral lliçó de justícia, el Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència de l’Audiència de Barcelona que va condemnar a Federico Jiménez Losantos i la Cadena COPE a indemnitzar Carod-Rovira, Puigcercós i ERC amb 60.000 euros per haver acusat als republicans de ser aliats d’ETA després de l’episodi de Perpinyà.



Què són aquestes icones?
Des de fa setmanes, s’han anat publicant notícies respecte a les novetats que es trobaran a la propera versió d’Ubuntu per a ultraportàtils: l’Ubuntu Netbook (han canviat el nom). Els canvis bàsicament s’han centrat en eliminar aplicacions que es considera que no es fan servir o que ocupen molt d’espai com:
L’espai alliberat, l’ocuparan aplicacions com Gwibber (client del twitter per a GNOME), Cheese (per fer fotos amb la webcam) i gbrainy (que també s’afegeix a la versió estàndard de l’Ubuntu. L’exclusió de l’OpenOffice.org la vam conèixer fa un parell de dies, i hui hem pogut conèixer qui el podria substituir: ni més ni menys que Google Docs, així ho comenten a Slashdot. Allà ho donen per segur, però jo he estat buscant alguna cosa oficial, i no he trobat res més enllà d’aquest fil a Launchpad on simplement hi ha usuaris queixant-se per la suposada inclusió de Google Docs a l’Ubuntu Netbook.
Així que, per ara, anem amb peus de plom. Crec que queda clar que la inclusió de Google Docs suposaria fer un pas enrere en la promoció del programari lliure. És clar que continuarem sent lliures per instal·lar l’OpenOffice.org, però també sabem que les aplicacions per defecte són les que més es fan servir (i si no, que els ho diguen als de KDE).Existeixen alternatives lliures i suficients a l’OpenOffice.org com l’Abiword mateix que fan que no calga optar per altres de privatives.
Ha arribat l’hora d’implementar una espècie de “WikiOffice” a la xarxa?. Li ho demanem al Jimmy Wales?. Potser el projecte OwnCloud de KDE podria suposar una gran solució a tota aquesta problemàtica? o hauríem de mirar cap a casa nostra i potser seria l’EyeOS qui podria millorar la seua suite ofimàtica per fer-la servir a nivell web al mateix nivell que ja es fa servir Google Docs?.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
A la feina normalment hem de connectar-nos als servidors mitjançant SSH. A més, no és només un servidor, sinó que en tenim 4 o 5. Des de GNU/Linux tenim diferents formes de connectar-nos, la més clàssica és fer-ho per terminal amb l’ordre:
ssh usuari@servidor -port
També hi ha altres formes, com fer servir clients com el Filezilla, que ens permet crear connexions SSH i navegar com si ho estiguérem fent per un servidor FTP. Entre els ginys del tauler del GNOME també és possible trobar-ne un anomenat Connecta al servidor que també ens donarà l’opció de connectar a un servidor SSH i navegar com si ho férem a un servidor FTP.
Ara bé, la connexió per terminal ens permet fer infinites coses més, ja que en realitat entrem a la màquina i actuem com si fórem un usuari més. Quan cada dia hem de connectar-nos a diferents servidors en mode terminal, el més útil i ràpid és fer servir el giny SSH menu del gnome: permet configurar diferents servidors SSH i connectar-nos a ells amb un sol clic (en fer clic s’obri un terminal).
La gran part de les distros el tenen als seus repositoris. Només heu de cercar per sshmenu. A Debian i Ubuntu:
sudo apt-get install sshmenu-gnome
Una volta instal·lat, només cal fer clic amb el botó dret sobre el tauler del gnome i després sobre Afegeix al quadre… Cerqueu per SSH menu Applet i afegiu-lo al tauler.
Ara cal configurar els diferents servidors SSH que tinguem. Per a això, feu clic sobre el giny i seleccioneu Preferences. Allà haureu d’afegir un nou host amb les dades del mateix. Un cop creat, vos apareixerà l’opció de connectar-vos al servidor quan feu clic sobre el giny, de forma que s’obrirà un terminal on se us demanarà la contrasenya (si hi ha). Com podeu veure, això és molt còmode quan treballeu amb molts servidors alhora.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
lsyncd (Live Syncing (Mirror) Daemon) utilitza rsync per tal de mantenir un o més directoris sincronitzats entre dues màquines… en temps real. Pensat per a treballar amb directoris amb un moviment relativament baix.



Què són aquestes icones?
L'extensió per a Firefox It's All Text! permet l'edició dels camps Textarea utilitzant un editor extern.



Què són aquestes icones?
Dijous vinent s’inaugura al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Jaume Vicens i Vives i la nova història”.
Aquesta exposició, que s’emmarca dins de l’anomenat “Any Jaume Vicens i Vives” de commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives i el cinquentenari de la seva mort, es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya fins al 30 de març. Posteriorment iniciarà un període d’itinerància a Girona (abril-maig), Toledo (juny), Roses (juliol-octubre), Baeza, Sevilla, Saragossa, Madrid, València i Pamplona.



Què són aquestes icones?
Que ningú es confonga: estic parlant de SomGNU. Només puc qualificar d’impressionant la pujada del navegador de Google a les nostres estadístiques. En un any, Google Chrome ha passat de l’1,59% al 15,87% actual. Estic segur que un navegador mai havia pegat tan fort com ho està fent el Google Chrome. Per descomptat, el fet que Google siga al darrere amb tota la publicitat que li pot fer, tampoc és una cosa tan d’estranyar, però no deixa de cridar l’atenció. Per això mateix, vull aprofitar i crear una nova enquesta sobre navegadors:
Note: There is a poll embedded within this post, please visit the site to participate in this post's poll.
Note: There is a poll embedded within this post, please visit the site to participate in this post's poll.
Quant a sistemes operatius, la veritat és que la xifra que tenim és envejable: un 66,95% dels usuaris feu servir alguna variant de GNU/Linux, mentre que Windows es queda amb el 28,47% i Mac amb un 3,93%. Respecte a l’origen de les visites, un 77% provenen de Catalunya (on Barcelona és el punt central amb un 58% del total); del País Valencià només venen un 8% de les visites i de les Illes arriben un 2,5%. La resta venen de fora.
Per tant, els visitants d’arreu del domini lingüístic representen aproximadament un 87,5% del total, i d’aquest 87,5%, el 65% tenen el navegador configurat en català (dels quals només un 2,5% tenen el navegador configurat en variant valenciana). També hi ha un parell de visites amb els codis qcv (que és el codi que fa servir Lliurex per identificar-se a la xarxa) i un altre que és “roa-es-val”, que probablement siga algun codi blavero.
Quant a visites de la pàgina, la cosa puja molt a poc a poc, i ens mantenim en una mitjana de 250-300 usuaris diaris. No és molt, però s’ha d’agrair que molts ens visiteu cada dia i participeu activament, per la qual cosa dóna gust continuar amb el projecte. En definitiva, dades curioses, sense cap mena de dubte!.



Què són aquestes icones?

“Yo mismo me extasío mirando mi propia biblioteca”



Què són aquestes icones?

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Aquest vespre/nit he gaudit mirant el DVD de "Mar i cel".… quins excel·lents records!



Què són aquestes icones?
En mai9 em passa aquest enllaç d'una visita (amb fotos i vídeos) a una fàbrica de memòria flash d'Intel: An Inside Look at Intel and Micron 25nm Flash Memory Production.



Què són aquestes icones?
Rare Photos of Famous People són 125 fotografies poc conegudes de gent famosa… n'hi ha d'impressionants!



Què són aquestes icones?
Fotografies del Monestir de Poblet publicades l’any 1916 al llibret “Poblet”, de la col·lecció “El arte en España” (número 12 de la col·lecció), amb textos de Lluís Domènech i Montaner. L’edició va ser publicada per Josep Thomas i Bigas, del carrer de Mallorca de Barcelona.
La digitalització està disponible a Archive.org.
![]() | |
![]() | ![]() |
![]() | |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | |
![]() | |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |
![]() | ![]() |



Què són aquestes icones?
Farà cosa d’un any (un poc més), Google va presentar el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils: Android. Durant aquest any, els telèfons amb aquest sistema operatiu amb passat prou desapercebuts pel mercat dels mòbils. També és cert que només hi existia un model i ara ja se’n poden trobar uns quants a preus competitius i dissenys atractius.
Aquest sistema operatiu fa servir un nucli Linux sobre el qual se suporten algunes eines, serveis i biblioteques que permeten donar més potència al sistema (per exemple SQLite o OpenGL). A la mateixa alçada d’aquestes biblioteques existeix la màquina virtual Dalvik.
Sobre tot això existeix el Framework que s’encarrega de gestionar les peticions dels programes. Aquesta arquitectura suposa permetre crear programes per a qualsevol nivell: a nivell de nucli, a nivell de la màquina virtual Dalvik o bé, finalment, a nivell del framework.
Com podeu comprovar, una estructura prou intel·ligent i que permetrà als desenvolupadors poder crear aplicacions a diferents nivells segons els seus coneixements o àmbits de programació. A més, la llicència de tot això és lliure (Apache / GPL 2.0), cosa que cal agrair. Això vol dir, que podem agafar el sistema i modificar-lo sense problemes. De fet, ja existeixen versions d’Android modificades que asseguren millorar substancialment el rendiment.
Google Android sembla meravellós…
Tot i les bonances que podem veure a partir d’aquest resum, Android té algunes “contres” importants. Per una part, Google aprofita tot el maquinari que està creant per fomentar l’ús dels seus serveis: gmail, google docs, google maps, etc. Com a usuaris de programari lliure això ens ha de preocupar en la mesura en què cap d’aquests serveis són transparents. Per descomptat, Google ha de treure profit d’alguna manera i és totalment legítim que ho faça així. A més, en principi tenim la llibertat de no fer servir cap d’aquests serveis.
Per altra part, i aquest és el problema més important és que Google Android no té traducció al català. A més, Google ja ha dit que no admetrà traduccions comunitàries, per la qual cosa l’única manera de poder tindre’l en català serà fent servir una versió modificada que incloga aquestes traduccions. Això suposarà haver de preocupar-nos contínuament sobre si les actualitzacions del sistema ens foten la traducció o haver de tindre la interfície en castellà o anglès (o qualsevol altra llengua) si no volem instal·lar un sistema modificat. Així que, a l’igual que ja fem amb Apple, caldrà esperar que els bons de Google consideren que la nostra llengua paga la pena. La decisió no serà nostra, sinó d’ells.
Fa poc es va presentar el Nexus One, un telèfon amb la darrera versió d’Android, la 2.0 i que ja està tenint un èxit important als EUA (no quant a vendes, però si quant a anàlisis i opinions). S’han filtrat alguns vídeos per la xarxa i vosaltres mateixos podreu treure una idea de com és i si realment és un telèfon bo. Sembla que aquest serà efectivament un dur competidor de l’iPhone. Per algunes dades filtrades, sembla que el preu podria estar per sota dels 200€ (amb contracte i permanència) i l’operadora amb la qual vindria podria ser Vodafone.
Click here to view the embedded video.



Què són aquestes icones?
El racó de Xavi (enllaç a la entrada)
El que tenen bo els booleans és que, encara que t'equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.Anònim



Què són aquestes icones?
Publicat per cercabloc.cat: Blocs de refèrencia dels Països Catalans. N'he descobert alguns que no coneixia:



Què són aquestes icones?
L'enciclopedia.cat, la versió online i gratuïta de l'Enciclopèdia Catalana, incorpora les dades dels municipis catalans de l'edició 2006 de la Geografia Comarcal de Catalunya.
Com a exemple, l'article de Terrassa o el d'Ullastrell (curiosament l'article dedicat a Ullastrell és més llarg que no pas el de Terrassa). El fet que les dades siguin del 2006 fa que doni informació desactualitzada, com l'indicar que només hi ha una estació de RENFE –quan el 2008 es va inaugurar l'estació Terrassa-Est.



Què són aquestes icones?
Vistes a 5 handy WordPress security plug-ins i a 5 handy WordPress security plug-ins, part 2. Són:
Jo no n'he utilitzat cap d'aquestes.



Què són aquestes icones?

Fragment de la pel·lícula “Night of the Sinner”, protagonitzada per l’actriu catalana Ivana Miño. Una jove agent d’assegurances viatja a Itàlia per avaluar la biblioteca d’un excèntric príncep. Descobrirà el seu terrorífic passat i l’autèntica essència del mal.



Què són aquestes icones?
The Polynomial és un joc ambientat en un univers 3D on s’ha d’explorar l’espai i enfrontar-nos contra forces diverses que tractaran d’aturar el nostre recorregut. És un joc multiplataforma amb versions per a Windows, GNU/Linux i MacOSX, però no és lliure (i tampoc gratuït). Es ven sota una llicència comercial d’uns 15€.
The Polynomial presenta uns gràfics molt vistosos i un mode de joc ràpid i entretingut, com podeu veure als vídeos que us mostrem a continuació. Totes les formes que es veuen al joc s’ha creat matemàticament, és inevitable pensar en els fractals quan es veuen les captures o els vídeos de The Polynomial.
Com hem comentat, la llicència costa vora uns 15€, tot i que podem “pagar més”, amb la qual cosa el desenvolupador centrarà els seus esforços en millorar el joc en la plataforma d’on l’hem comprat. És a dir: si hi ha molta gent que el compra per a GNU/Linux, doncs el desenvolupador centrarà més esforços en aquesta plataforma.
També existeix una demo que podeu baixar des del lloc oficial. Amb The Polynomial, afegim un nou joc comercial als jocs disponibles per a GNU/Linux. Ja són uns quants desenvolupadors independents que s’han preocupat de crear versions per a la nostra plataforma lliure, caldrà veure si les grans firmes comercials de videojocs també es pensen algun cop si portar-hi també els seus jocs.
Click here to view the embedded video.



Què són aquestes icones?
Qin Shi Huang és possiblement un dels majors responsables de la crema de llibres. Durant el seu regnat, entre el 221 i el 210 abans de Crist, Qin Shi Huang va prohibir el confucianisme i va ordenar la crema de tots els llibres escrits amb anterioritat al seu regnat, incloent-hi els clàssics de la filosofia xinesa. També se’l coneix per impulsar la construcció de la primera Gran Muralla.
Jorge Luis Borges va escriure “La muralla y los libros”, que s’inclou dins de “Otras inquisiciones”, relacionant aquests dos esdeveniments.
Inspirant-se tant en el text de Borges com en l’esdeveniment històric, hi ha el muntatge “Great Wall of Books” que combina una escultura, una instal·lació interactiva, una obra de teatre i una proposta de participació. Inicialment es va presentar a Macao el gener del 2007 per viatjar posteriorment a Melbourne (Austràlia).



Què són aquestes icones?
[InSecurity Complex] In their words: Experts weigh in on Mac vs. PC security és una comparativa, des del punt de vista de la seguretat, dels Mac i els PC.



Què són aquestes icones?