


Des d’ahir dissabte i fins al 13 d’abril, a la Casa del Llibre Àrab de Barcelona (carrer de Montserrat 2), primera edició de la Fira del llibre àrab de Barcelona.
Es podrà visitar en horari 11.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 hores.



Què són aquestes icones?
Fa uns mesos vaig comprar un Nokia 5800 Express Music però de seguida em vaig trobar que se'm penjaven els programes i que tot sovint l'havia de reiniciar. Vaig actualitzar els programes, els sistema operatiu i res, el problema persistia. Com que el mòbil aquest és força popular, tinc bastants amics que també el tenen i quan els preguntava si tenien els mateixos problemes que jo, em comentaven que a ells no se'ls penjava mai.
El Nokia ve amb una targeta de memòria MicroSD de 8Gb de la marca ScanDisk. Sense la targeta de memòria els problemes del mòbil desapareixen. Per tant el millor que es pot fer eś comprar una altra targeta de memòria de 8Gb o fins i tot 16Gb, formatejar-la (sistema FAT32) i traspassar el contingut de la targeta antiga a la nova utilitzant un ordinador.
Per connectar una targeta MicroSD a l'ordinador heu de fer un adaptador. Però aneu amb compte perquè les targetes MicroSD de més de 4Gb són targetes d'alta capacitat (SDHC) i tenen un adaptador especial diferent de les targetes de menys de 4Gb (SD normals). Els dos adaptadors estèticament són idèntics, però un posa SDHC i l'altre només SD. Fins i tot quan es posa una targeta de 8Gb en un adaptador SD normal, sembla que tot funcioni bé, però tot d'un plegat la targeta es desconnecta sola.



Què són aquestes icones?
Powered by modified Twitter Tools.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
(perdó pel que segueix)
Es prou coneguda la meva poca simpatia cap al launchpad quan fa referència a traduccions1.
Doncs bé, com he comentat en l’apunt anterior he creat un compte a Twitter i identi.ca i el següent pas ha sigut buscar un client d’identi.ca per al GNOME per fer més fàcil l’enviament de missatges, fa un temps vaig llegir en el Planet GNOME que el Gwibber es faria servir per a la pròxima versió d’Ubuntu, de manera que l’he instal·lat2 i m’he trobat amb això:
A algú li salten els ulls en veure això? Una pista, mireu les dues últimes opcions del menú: Comptes (A) i Ajuda (H).
Gairebé no m’ho podia ni creure … com pot ser que es traudeixi així les opcions del menú?!
Encuriosit me’n vaig a les traduccions Gwibber al català i a la cadena de _Help en concret … començo a no entendre res … la cadena està ben traduïda i no m’estranya segons surt al registre ho ha fet en David Planella.
Llavors com és que hi ha la traducció que hi ha al meu ordinador ara mateix??
Si teniu usuari i esteu autenticats a launchpad.net ja ho haureu pogut veure vosaltres mateixos en anar en un dels últims enllaços, pels que no aquí va la captura de pantalla:
Resulta que quan mirava les traduccions estava mirant la versió trunk (en desenvolupament) del Gwibber, però com a suggerència hi ha moltes aberracions, entre les quals una que prové del paquet per a Ubuntu Lucid del gwibber, altrament dit, si algú té la versió en desenvolupament d’Ubuntu i s’instal·la el Gwibber no veurà la cadena d’en David (o sigui la versió correcte) sinó la versió que ha traduït un tal Martin Pitt (molt català no sembla que pugui saber, però tampoc he investigat).
Ser que ja fa temps si vols traduir al català a launchpad has de ser del grup de traductors i que sinó les traduccions que facis només seran suggerències, però el fet és que degut a que va començar sent una barra lliure per a tothom3 ara en paguen la ressaca amb la qualitat de les suggerències ( _Bantuan ?!?) o traduccions que directament al no tenir prou múscul humà per revisar continuen allà esperant que algú ho faci bé.
En fi, traductors d’Ubuntu, us planyo per la feina que teniu!!




Què són aquestes icones?
Vanishing Point és un bloc especialitzat en fotografies que demostren una visió bella i inèdita de la tipografia.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
Today, I decided to install Google Earth, because I heard they offer 3D building visualisation for Barcelona city. All good, apart maybe from the aggressive ad they have on their website, recommending Google Chrome.
After downloading and opening the Google Earth .dmg package, surprise….beside the 2 apps: Google Earth itself and a webplugin, they are also offering the Chrome browser. Then I tried on a Windows OS from my Virtual machine. There I actually observed that they are asking and offering (with the checkbox enabled by default) users to install Chrome. Bellow you can see some images.
Microsoft Windows, Google Earth download page:

Applications window in MacOS X:

What’s the strategy of Google on marketing their new browser? This reminds me a similar move from Apple trying to push Safari through iTunes.



Què són aquestes icones?
Res, que m’he creat un compte al identi.ca i també al Twitter per enviar-hi els enllaços i coses interessants que trobo de vegades i que potser no donen per a una entrada al bloc 
De pas també he vist que hi ha un connector per al WordPress per publicar automàticament el que publico a identi.ca1.
Així que perdó per generar més SPAM 



Què són aquestes icones?
D'ençà unes setmanes, si sou usuari dels sistemes operatius de Microsoft i després d'una darrera actualització, és possible que us hàgiu adonat de l'aparició d'una pantalla que parla sobre la tria de navegadors. Precisament ja en vaig avançar quelcom vagament fa uns mesos.
En un Windows XP en espanyol, amb el pedaç català aplicat i el sistema configurat adequadament per navegar en català, us trobareu amb la finestra inicial següent. Alhora, també haurà aparegut una icona nova al vostre escriptori amb el nom de «Selección del explorador». *L'elecció del terme explorador en comptes del més habitual navegador no crec que sigui de rebut.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
Publicat al BOE un reial decret que "regula el Esquema Nacional de Seguridad en el ámbito de la Administración Electrónica", que estableix la política de seguretat per a la utilització de serveis de l'administració a través d'Internet, fixant els requeriments mínims per a la protecció de la informació.



Què són aquestes icones?
Ara fa un any, el 7 de març de 2009, Deumil.cat va convocar una gran manifestació a Brusseŀles sota el lema “Volem un Estat Català”. Veient que l'últim any la societat civil s'està movilitzant a favor de l'autodeterminació (consultes per la independència a Arenys de Munt, al 13 de desembre de 2009 i al 28 de febrer de 2010) però en canvi els polítics s'estan movilitzant en sentit contrari (Parlament de Catalunya el 16 de juny de 2009 i el 22 de desembre de 2009). Deumil.cat ha decidit moure fitxa i presentar-se el 8 de maig a Ginebra a la seu de l'ONU. El viatge ja està a punt.



Què són aquestes icones?
Bé, anem pel recull…




Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
A començaments de la dècada dels 70 del segle passat, el llibreter Emili Eroles va publicar les “Memòries d’un llibre vell” (sí, abans que ho pregunteu, el nom d’aquest bloc em va venir al cap en llegir la novel·la de l’Eroles) on explica els cent anys de la vida d’un llibre.
“Les desventures d’un llibre vagabund” és una novel·la breu (140 pàgines) que recupera la mateixa temàtica i ens ofereix el relat en primera persona de la vida d’un llibre.
El protagonista (un llibre del qual se’ns amaga l’autor, el títol i l’editor) és imprès el 17 de juny de 1983, moment que marca l’inici de la seva existència. L’edició ens demostra que no es tracta d’un llibre qualsevol: 800 exemplars en paper de 90 grams i 20 exemplars en paper Japó, tots ells numerats. La coberta i els gravats del llibre són obra d’un reconegut autor francès, Marc Pessin.
La vida del protagonista està marcada per dues obsessions: la por a la desaparició, especialment si aquesta es provocada per la monstruosa boca d’una maquina trituradora de paper, i la temença de no assolir l’objectiu pel qual ha estat ser creat, ser llegit.
Per això hem d’entendre la seva perplexitat quan, després de superar l’acció dels rosegadors al magatzem on passa els primers dies, es enviat a una llibreria i comprova com no arriba a sortir de la capsa. Això el condemna a la destrucció… però la sort el salva en l’últim minut.
En aquest moment comença la seva segona vida –els llibres seran com els gats i tenen set vides?– passant per diverses llibreries i lectors. Ens explica les converses amb els altres llibres que es troba a les prestatgeries de la llibreria. I els detalls que van deixant els seus lectors: una dona que li transmet la seva olor a crema o una altra dona que el mutila per ràpidament penedir-se i reconstruir-lo. O com és la causa per la qual un treballador per la seva feina.
És un llibre que emocionarà a qualsevol lector que veu en els llibres quelcom més que un munt de fulls que només serveixen com a suport per a la tinta utilitzada per a representar les lletres. El llibre, l’objecte, també és important i aquesta història ens ho recorda.
Us el recomano!
A la contraportada
«Vaig néixer el 17 de juny de 1983, a les 16.37, sortit de la impremta de La Manutention a Mayenne. Format: 16,5 cm x 12,5 cm. Pes: 230 grams». Així comença la seva història l’inusual protagonista i narrador de Les desventures d’un llibre vagabund. Un llibre abocat a escriure la seva autobiografia. Llibreries, propietaris, anècdotes, biblioteques i converses nocturnes amb altres textos marquen una vida l’objectiu de la qual és «ser devorat en el millor sentit del terme». Però la mort l’espera a cada topant. Lletraferit, omple el seu relat de les obres i autors que més admira, i amb un punt de pedanteria, mira de reüll la maquinària editorial més popular i comercial.
Amb Les desventures d’un llibre vagabund, Paul Desalmand ens ofereix un passeig fascinant pel món de la tinta impresa seguint les peripècies d’un llibre: autors novells, editors sense escrúpols, llibreters de raça i venedors de paper, editorials, impremtes i, a la fi, ineluctable, la trituradora gegantina on els llibres esdevenen pasta de paper

Títol: “Les desventures d’un llibre vagabund” (“Le pilon”)
Autor: Paul Desalmand
Traducció: Jordi Rourera Peret
Empúries, col·lecció “Narrativa”, 364
Primera edició, febrer del 2010
140 pàgines
ISBN 978–84-9787–418-2
Preu: 16,00 €



Què són aquestes icones?
Reading és una exposició sobre la història intel·lectual, cultural i política de la lectura tal i com queda reflectida a la biblioteques de Harvard.



Què són aquestes icones?

El Crist en Majestat de l'absis de Sant Climent de Taüll, una de les obres mestres del romànic europeu
El MNAC publica a Internet algunes de les obres mestres del seu fons, des del romànic a l'art modern i des de la numismàtica a la fotografia passant pels dibuixos, gravats i cartells.



Què són aquestes icones?
Comodo Dragon és un navegador web basat en Chromiun dissenyat per oferir la màxima seguretat:
L'he trobat a partir d'aquesta notícia de Netcraft (New browser reports over half of SSL sites are unsafe), que avisa quan els certificats SSL d'un servidor no han passat un procés de validació.
El navegador Comodo Dragon està disponible per a Windows.



Què són aquestes icones?
[darkReading] Top Google Search Items Under Siege. Verificant els resultats que dóna Google a les 300 cerques més populars dels dies 7 i 8 de març (inclosa la "what time do the oscars start 2010"), SonicWALL ha trobat 6.600 URL malèvoles. I això comptant que Google és força agressiva contra en la detecció d'aquesta activitat!



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
De fa força temps, molts usuaris demanen que hi hagin versions de 64 bits del Firefox a la plataforma Linux. Tal i com podem seguir en aquest informe, cada vegada és una realitat més propera. Per exemple, ja podeu provar algunes compilacions de desenvolupament (en-US) de la darrera versió 3.6.
Per altra banda, si proveu de trobar una versió actual de 64 bits, molt possiblement i equivocadament com jo, haureu anat a parar al projecte Swiftfox. Aquest ofereix versions optimitzades per als sistemes Linux però, tal i com s'assenyala a la Viquipèdia, els binaris continuen essent de 32 bits tot i que es parli d'AMD64. Un altre projecte, Autofox, sembla que actualment està abandonat. Així doncs, per poder gaudir de versions estables encara ens tocarà esperar…



Què són aquestes icones?
No sé si a vosaltres us passa el mateix, però l’F-Spot és un gestor de fotografies que no em convenç gens ni mica: no m’agrada l’organització de les seccions, té uns quants bugs sense solucionar i… no sé, bàsicament no em convenç. Shotwell està programat amb Vala, una pseudo-alternativa a Mono (pels puritans).
Farà cosa d’una setmana vaig llegir un article a WebUpd8 que parlava de Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. El que més m’agrada d’aquest programa és que funciona ràpid i té les quatre eines bàsiques que com a usuari necessite. Ací teniu una captura:
Existeixen paquets precompilats per Ubuntu i Fedora (a Fedora el teniu als repositoris, tot i que es recomana compilar des de les fonts, ja que la versió dels repositoris és una mica antiga). També existeix una versió per a Windows en estat alfa (no permet la importació des de càmeres o penjar fitxers als diferents serveis web). Per a Ubuntu, afegiu el següent ppa:
sudo add-apt-repository ppa:yorba/ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get install shotwell
Potser us interessa llegir una miqueta sobre Vala. He trobat un article interessant que parla sobre Vala com a alternativa a Mono.



Què són aquestes icones?
Com alternativa genèrica hi ha el DBan.
Vist a Leave No Trace: How to Completely Erase Your Hard Drives, SSDs and Thumb Drives, on també trobareu indicacions per esborrar les memòries USB o els discos SSD.



Què són aquestes icones?
L’octubre de l’any passat, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat va publicar, per primera vegada, el “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq”.
Es tracta del diari, escrit a mitjans de la dècada dels anys 50 de segle passat, de l’estada de quinze mesos feta pel monjo de Montserrat Bonaventura Ubach a l’actual Iraq.
Era el segon llibre sobre viatges fets per aquest monjo –que alguns mitjans de comunicació de Barcelona han batejat com l’Indiana Jones de Montserrat– a l’Orient Mitjà. El primer llibre, “El Sinaí” fou inicialment publicat el 1913 i va haver d’esperar 42 anys per a veure una segona edició, ampliada.
Amb el dietari del viatge a l’Iraq només ha fet falta uns quatre mesos, ja que amb data febrer del 2010, ha sortit la segona edició del llibre.
Es tracta, segons indica la pàgina de dades del llibre, d’una edició revisada del text publicat a finals d’any passat. He fet una comparació a primer cop d’ull de les dues edicions, passant les pàgines costat per costat i només he sabut detectar-ne un canvi a la presentació de Damià Roure: un títol passa de ser “Estada a Roma” a “Estada a Roma (1926) i a Tel Aviv (1947)”… Si hi ha més canvis, a primer cop d’ull no els he sabut veure.
Si encara no l’heu llegit, us el recomano vivament. És un excel·lent llibre de viatges que ens transporta a un món avui totalment desaparegut, escrit d’una forma magistral.
Títol: “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922–1923)“
Autor: Bonaventura Ubach
Edició a cura de Damià Roure
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Segona edició, revisada febrer del 2010
194 pàgines
ISBN 978–84–9883–250–1
Preu: 24,00 €



Què són aquestes icones?
This morning I attended a conference of Dr. Lars Jermiin and, in order to illustrate the statistics behind evolutionary models, he introduced to the public a quotation of the former United States Secretary of Defense. I think this deserves a place in our popular cultural imaginary:
As we know,
There are known knowns.
There are things we know we know.
We also know
There are known unknowns.
That is to say
We know there are some things
We do not know.
But there are also unknown unknowns,
The ones we don't know
We don't know.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
El programa de TV3 Sense ficció va emetre un documental sobre el cotxe elèctric EV1. El documental portava per nom Qui va matar el cotxe elèctric i explicava la història d'un cotxe elèctric que es va presentar General Motorls l'any 1990. El cotxe va tenir molta acceptació, però GM només en va constuir poc més d'un miler i només el deixava en règim de leasing. No es podia comprar. Deu anys més tard, GM va deixar de produir-lo i va retirar tots els cotxes que estaven en circulació. Els propietaris es van queixar, però no va haver res a fer.
El documental explica també que el cotxe elèctric que funciona amb bateries i que es carrega, connectant-lo a la xarxa elèctrica, va ser una realitat, però no va interessar als constructors de vehicles. En canvi els constructors de vehicles van proposar construir cotxes impulsats per hidrogen i van substituir els vells cotxes elèctrics per els nous prototips d'hidrogen. El problema és que els nous cotxes amb hidrogen encara són molt cars, la tecnologia encara s'ha de millorar perquè surti a compte i no hi ha cap xarxa d'abastament com sí es tenia amb els cotxes elèctrics. Amb tot es preveu que encara passin molts anys abans els cotxes d'hidrogen siguin una realitat.
El documental no està disponible al servei 3alacarta de TV3 perquè no tenen els drets. Tot i així la història està ben explicada a la Viquipèdia, on també hi ha informació del documental original. Si voleu veure el documental als comentaris del bloc trobareu diversos enllaços.



Què són aquestes icones?
[El País] Google incluye a España en la lista de países censores de Internet. La raó per incloure'l a la llista de països censors, al costat de la Xina i l'Iran: un jutjat de Barcelona va dictar que s'havia de tallar l'accés a dos blocs que demanaven el boicot a productes catalans. Aquests blocs estavan dins del servei de blocs gratuïts de Google, blogspot.com.



Què són aquestes icones?
A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.
La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.
Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.
S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:
Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.
En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.
Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.
En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.
Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.
Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.



Què són aquestes icones?
Dilluns vinent, 15 de març a les 19.00 hores, dins el cicle de conferències “Martí l’Humà i les formes artístiques (1356–1410)”, organitzat per l’associació “Amics de l’Art Romànic” (societat filial de l’IEC) amb motiu del 6è centenari de la mort de Martí l’Humà, el Dr. Joaquín Yarza Luaces pronunciarà la conferència “Los libros del rey”.
La cita és a les 19.00 hores a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
![]() |
|---|
Demà es presenta a Barcelona el llibre “Els oficis de la tipografia. La impremta Pal·las AG”, que tracta de la història d’una de la Impremta Pal·las Arts Gràfiques.
L’acte es farà a la Llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes 654, Barcelona), a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència de l’escriptor Ignasi Riera.



Què són aquestes icones?
Fotografies per satèl·lit d'ahir dimarts, després de la nevada de dilluns. N'hi ha dues, la primera a les 12.19 (11.19 hora solar):
i la segona a les 14.00 hores (13.00 hora solar):
Com a comparació, la fotografia del dia 6 de març:



Què són aquestes icones?
[El País] El manuscrito original de la teoría de la relatividad se muestra por primera vez en público. Fins al 27 de març (i només 3 hores cada dia) es pot visitar a Israel el manuscrit de l'article escrit el 1905 per Albert Einstein on es formulava la teoria general de la relativitat. És la primera vegada que s'exposa al públic.



Què són aquestes icones?
Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.
Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).
La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.
Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.
Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.
En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:
Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari
Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.
Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.
Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:
Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.
Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:
Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
Fotografia utilitzada pel “The New York Times” diumenge passat un petit (i divertit) assaig sobre el col·leccionisme de llibres electrònics.



Què són aquestes icones?

Quinze anys del dia en que ens vas deixar… I com a record, aquesta sensacional interpretació de l'"Homenatge a Teresa":

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.



Què són aquestes icones?
Aquest cap de setmana, del dijous 11 i fins diumenge 14, catorzena edició de Paperantic.
La temàica que hi predomina és el col·leccionisme (especialment, les postals), però sempre hi ha alguna parada que en té llibres antics a la venda.
Se celebrarà a les Cotxeres de Sants (al carrer de Sants 79 de Barcelona). No he trobat confirmació de l’horari, però en edicions anterior era de dijous a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. El diumenge, l’horari serà de 10.30 a 14.30 hores.
L’entrada és lliure.



Què són aquestes icones?
[Panda Research Blog] Vodafone distributes Mariposa botnet (per cert, els de Panda gasten un anglès força macarrònic al seu bloc).



Què són aquestes icones?
Segons expliquen a “A mais antiga biblioteca pública no país” (traducció automàtica amb Google Translate), la Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra, a la població portuguesa de Coïmbra, sobre una exposició que la presenta no només com la biblioteca pública més antiga del país lusità, sinó fins i tot com la biblioteca pública més antiga del món.
D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.
Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.
Gràcies a la Lectora Corrent per fer-me arribar l’enllaç.



Què són aquestes icones?
Codi font del NCSA Mosaic, el primer navegador gràfic per a la web… i del que han evolucionat la resta (directament, com l'Internet Explorer que va ser desenvolupat a partir del codi font del Mosaic o indirectament, com el Firefox… creat pels mateixos programadors però partint de zero).



Què són aquestes icones?
M'envien aquesta fotografia de la nevada d'ahir dilluns a Sant Llorenç del Munt… no sembla pas que hi hagi molta neu.



Què són aquestes icones?
Explicació del Planeta dels símis:
Molta gent no sap que la pel·lícua el Planeta dels símis té 5 parts, i que explica una història circular que va des de 1972 i 3955 !
Diagrama de la línia del temps a la triologia Retorn al futur:



Què són aquestes icones?



Què són aquestes icones?
A Must-Have Windows Software (or Windows Programs that I use) hi trobareu una bona recomanació d'aplicacions Windows que es poden considerar imprescindibles.
Entre les que es citen jo sóc usuari de:
ddd, dd MMM|HH:mm:ss|Entre els que no es citen hi ha l'UltraEdit… i vull provar alguns programes dels aconsellats (com ara ClipX).



Què són aquestes icones?
Com progressem. A l’edat mitjana, m’haurien cremat viu; avui dia, s’acontenten de cremar els meus llibres
Fina ironia en aquesta citació atribuïda a Sigmund Freud arran de la crema de llibres realitzades per les joventuts del partit Nazi l’any 1933.



Què són aquestes icones?