Publicitat
Publicitat

Planeta Softcatalà

Recull dels blocs personals dels diferents membres de Softcatalà

PUBLICITAT
Darrera actualització:
dj, 31 jul 2014 19:21:09

Aquesta col·lecció d'entrades reflecteix l'opinió personal dels autors als seus respectius blocs, i no pas la de Softcatalà.

Softcatalà RSS


Chris BeardDesprés de la dimissió de Brendan Eich, Mozilla havia de trobar un nou executiu en cap. Finalment s’ha fet públic el nom de l’escollit, Chris Beard. De fet ell havia estat el CEO interí des de la dimissió d’Eich.

Eich va incorporar-se a Mozilla el 2004, poc abans del llançament del Firefox 1.0 i ha estat dins l’organització des de llavors, exceptuant el darrer any, que ha treballat per l’empresa Greylock Partners. Al llarg de la seva carrera també ha treballat per altres empreses com HP o Sun Microsystems.

Beard tindrà l’objectiu de mantenir el Firefox com un navegador amb prou pes per influenciar en l’obertura del web. També està al punt de mira l’expansió del Firefox OS i materialitzar les Firefox Accounts que permetran sincronitzar no només les dades del navegador, sinó també les del telèfon i potser altres dispositius.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Aquest estiu he canviat la distribució Linux del meu portàtil a kubuntu doncs ja n’estava tip d’esbarallar-me amb els enllaços a programes a l’escriptori Unity quan els programes no tenien un arranc predeterminat per al sistema.

Kubuntu em va molt bé, no l’havia provat fent una instal·lació neta amb ell i m’ha sorprès com n’és de configurable. Tanmateix el meu portàtil ja és una mica vell i algunes coses costava de fer-les amb rapidesa així  he instal·lat el xubuntu amb l’ordre « sudo apt-get install xubuntu-desktop » he actualitzat els sistema de paquets de llengua una vegada he arrancat amb Xubuntu i he comprovat que ara m’agrada treballar amb programes kde però amb l’escriptori Xubuntu i corren més ràpid.

Sols m’he trobat un inconvenient, us comente com l’he arreglat, si algú sap d’una forma millor d’arreglar-ho ja sap que pot comentar aquest apunt. El problema és que l’ibus s’executa tant en Xubuntu com en Kubuntu i prem com teclat predeterminat l’anglés i encara que execute l’ordre de configuració « sudo dpkg-reconfigure keyboard-configuration » i conteste les preguntes per dir-li que és l’espanyol amb el subtipus català amb el punt volat, al reiniciar continua funcionant detectant-me el teclat com si fos anglés.

La solució trobada goglejant en pagines angleses ha estat escriure al fitxer del nostre perfil que en el meu cas es troba en /home/carles/.profile i posar al final del fitxer la línia:

setxkbmap es

Quan reinicies i vas a cercar la icona de l’ibus a la vora del rellotge.

icona de l'ibus a la vora del rellotge

pots escollir la teua variant de teclat preferida i deixar-ho així.

Teclat per defecte al ibus

En reiniciar ja mantindràs el teclat castellà tant en Xubuntu com en Kubuntu i podràs tornar a escriure els accents catalans com cal.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

I recently had to deploy TeamPass to an instance of CentOS with ZPanel in AWS. Installation instructions in the TeamPass website are wrong for production environments. Firstly, the download link points to the master branch of their github repository, not to the latest stable release. Once downloaded and unzipped, you’d normally put all files in […]
Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Durant el que portem d'any 2014 el 65% de les visites que han arribat a Softcatalà han estat gràcies als resultats de cercadors. Els cercadors han democratitzat Internet: no és important qui siguis sinó el contingut que ofereixis. No hem pagat mai per publicitat i l'única publicitat que hem tingut puntualment ha estat algun bescanvi.

En els últims 6 mesos hem estat treballant en petites millores incrementals al web de Softcatalà. L'objectiu no és augmentar el nombre de visites, sinó aconseguir que quan els usuaris venen a la nostra pàgina a través dels resultats dels cercadors, el contingut que trobin sigui rellevant i de qualitat.

Us comento algunes millores que hem introduït:

  • Robots.txt. Incloure el robots.txt a molts subdominis que tenim per fer proves per tal d'evitar que els cercadors els indexin i aquest contingut competeixi en rellevància al que tenim publicat per a usuaris.  Bing inclús donava a algunes d'aquestes proves més pes que els llocs d'usuari. També hem modificat el robots.txt de Softcatalà per incloure totes les exclusions del MediaWiki. Això fa que els bots dels cercadors no perdin el temps baixant contingut no rellevant (com els històrics de canvis de pàgines, que són brutals) i puguin trobar i indexar més ràpid contingut rellevant (p. ex. quan publiquem una nova notícia).
  • Millorar els títols de pàgines (tenen un pes important en la rellevància del contingut). Hem actualitzat diverses fitxes de programari perquè el nom sigui més rellevant. Per exemple, vam trobar que el corrector gramatical de la UPF tenia més visites que el Language Tool. Això era sorprenent ja que el corrector de la UPF no està actualitzat des de fa anys i no funciona correctament amb les darreres versions d'eines ofimàtiques. Vam millorar el títol de la fitxa del Language Tool perquè inclogués les paraules (corrector gramatical en català). Al cap de pocs dies les baixades van començar a pujar.
  • Consolidació de dominis i subdominis. A Softcatalà disposem d'alguns dominis: softcatala.com, softcatala.cat, softcatala.org i dotzenes de subdominis. Hem configurat redireccions de tots aquests dominis cap softcatala.org que és el domini amb el que treballem. Com a resultat, el valor del contingut d'aquests dominis es consolida en un únic domini augmentant el pes del mateix.
  • Errors de configuració del servidors. Per exemple, en algun moment el domini catalanitzador.cat retornava el contingut d'un altre subdomini incorrectament o bé el domini catalanitzador.softcatala.org mai tornava errors 404 (els cercadors no sabien quan un contingut havia desparegut).
  • Arreglar enllaços trencats. A Softcatalà tenim unes 20.000 pàgines indexades a cercadors que provenen del contingut de les notícies, els fòrums i les pàgines de la Wiki. Les pàgines de la Wiki contenen el contingut més viu i hem arreglat dotzenes d'enllaços trencats a fitxes de programari, projectes, reculls d'enllaços, etc. Molts d'aquests enllaços ja no eren vàlids perquè havien canviat o bé el projecte havia desaparegut. També enllaços trencats que es repetien en plantilles, com ara els de la Tafanera.
  • Eliminar contingut obsolet. Com en el cas anterior, respectant el contingut de fòrums i notícies, hem suprimit dotzenes de pàgines amb contingut obsolet i fragments a altres: projectes despareguts, iniciatives que mai van començar, o informació que ja no és vàlida.
  • Spam. En Vicent fa una feina incansable d'eliminar spam als fòrums que sovint aconsegueixen publicar. A part d'aquesta feina, hem estat eliminant spam antic com ara a comentaris en notícies antigues.

Hem aconseguit millorar el nombre de visites amb aquests canvis? No significativament. Però de nou aquest no era l'objectiu. El que sí hem aconseguit és deixar d'aparèixer com a resultat en cerques en les quals no teníem contingut rellevant, i el més important, aparèixer en millor posició en cerques per les quals si tenim contingut important. Per exemple, "Android en català", "antivirus en català", "linux en català", etc.

Futur

En Toni manté una llista de coses en les quals estem treballant per la Web durant 2014 que entre tots hem anat proposant. Algunes coses importants en l'àmbit de cerca orgànica que farem:

  • Exportar la informació de les fitxes del rebost usant rich spinets. Això és molt important perquè llavors els cercadors poden incloure informació a la pàgina dels resultats com ara la puntuació o la plataforma del programa.
  • Disseny web adaptatiu. Crític per poder adaptar la presentació del web als diferents aparells del mercat (mòbils, tauletes, etc). Quelcom molt important pels usuaris i que els cercadors tenen en compte alhora de mostrar resultats en cerques fetes des de dispositius mòbils.
  • Millorar el rendiment de les pàgines (velocitat de baixada). Google Analytics ens ofereix millores molt clares que hem d'implementar. Google ho té en compte en calcular el rànquing de les pàgines però a més és important per dispositius mòbils.

Com veieu tenim feina per estona. Un lloc web amb el nombre de visites que tenim i el contingut que tenim requereix estar força pendent. Definitivament en els darrers anys ens hem abocat cada cop més en els diferents llocs web que tenim.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Vist a Espai Internet22/06/2014: Un videoclip amb 28 il·lusions òptiques

Van fer seixanta-un intents de rodar el vídeo, i només van acabar amb èxit divuit. Al llarg del videoclip es canvien de vestit en nou ocasions. Els Ok Go diuen que aquest és el videoclip més difícil que han fet mai; aquest tipus de muntatges el van començar a fer vuit anys enrere, i han guanyat un Premi Grammy.

La cançó és el primer “single” que donen a conèixer del seu últim àlbum, titulat “Hungry Ghosts”.

En aquest enllaç podeu veure tots els videoclips oficials d’OK Go al seu canal a Youtube. I aquí hi ha dos vídeos on ens expliquen el “making of”. Tant en aquest primer com en aquest segon ens diuen com han aconseguit plasmar aquestes il•lusions òptiques en un sol plano seqüència.

A l’Espai Internet ja hem parlat dels videoclips d’Ok Go. I també hem tractat vàries vegades de les il•lusions òptiques. Podeu veure’ls als enllaços afegits.

 

Click here to view the embedded video.

Tweet

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

[Vist a Osona.com] Una emotiva festa del 150è aniversari de la Vella ha donat aquest divendres, 27 de juny, el tret de sortida de la festa major de Vic 2014 , que s’allargarà fins al 13 de juliol i que presenta una setantena de propostes. La ciutat ha homenatjat així a l’històric cap de llúpia, amb la realització d’una escultura a la Plaça Gaudí. La inauguració de l’obra s’ha fet a dos quarts de set de la tarda, en un acte en el que hi havia el regidor de Ciutadania i Cultura, Joan López; l’escultor i autor, Manel Casserras; i l’actual portador de la Vella, Manel Dot. Tots ells han fet uns breus parlaments.

Manel Dot, actual portador de la Vella, en la festa del 150è aniversari del cap de llúpia. Foto: Adrià Costa

Tweet

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?
Quim Perez i Noguer a SC
Google I/O 2014 Quim Perez i Noguer | 03-07-2014, 15:21

En faig ressò del blog de Christian Heilmann (Mozilla) sobre la conferència anual de Google, la Google I/O 2014:

I’ve always been a fan of Google IO. It is a huge event, full of great announcements. Google goes all in organising a great show and it is tricky to get tickets. You always walked home with the newest gadgets and were the first to learn about new products coming out. The first years I got invites as an expert. This year I got a VIP ticket which meant I paid for it but didn’t have to wait or be part of a lottery or find an easter egg or whatever else people had to do. I was off to the races and excited to go.

 

IO, a kick-ass mobile and web show

I liked the two day keynote format of the last years: on the first day you learned all about Android and new phones and tablets and on the second it was all about Chrome and Google Web Services like Google+. This wasn’t the case this year; the second day keynote didn’t happen. Sadly enough the content format seems to have stayed the same.

I liked Google IO as it meant lots of great announcements for the web. As someone working for a browser maker I had a sense of dread each year to see what amazing things Chrome would get and what web based product would draw more people to using Chrome as their main browser. Google did well getting the hearts and minds of the web (and web developer) community.

This is good: competition keeps us strong and the Chrome team has always been fair announcing standards support in their browser as a shared effort between browser makers instead of pretending to have invented it all. The Chrome Summit last year was a great example how that can work. This hasn’t changed. I have quite a few friends in the Chrome team and can rely on them moving the web forward for all instead of building bespoke APIs.

 

Google, a web company

Google is a company that grew on the web. Google is a company that innovated with simplicity where others overwhelmed their users. We used their search engine because it was a simple search box, not a search box in a huge web site full of news, weather, chat systems, sports news and all kind of other media provided by partners. We used GMail because it made us independent of the computer we read our mails on and it had amazingly simple keyboard shortcuts. Google understood the web and its needs – where others only allowed you to make money by plastering huge banners all over your blog, Google was OK with simple text links.

With this in mind I was super happy to go and get my fix of Google IO for this year.

Where is the web?

Suffice to say, in this respect I was disappointed by this year’s Google IO. Not the whole event, but the keynote. My main worry is that there was hardly any mention of the web. It was all about the redesign of Android. It was about wearables Google doesn’t create or have much of a say in. It was about “introducing” Android TV (which has been done before and then scrapped it seems). It was about Android Auto. It was about Android’s new design and the ideas behind it. Mentions of Chrome were scarce and misguided.

What do I mean by that? I was sure that Google will announce HTML5 Chrome Apps to run on Android and be available in the Play store. This would’ve been a huge win for the web and HTML5 developers. Instead we got an announcement that Android Apps will now run on Chromebooks. There was no detailed technical explanation how that would happen but I learned later that this means the Android Apps run in Native Client. This is as backwards as it can get from a web perspective. Chromebooks were meant to make the web the platform to work on and HTML5 as the technology. Heck, Firefox on Android creates dynamic APKs from Open Web Apps. I’d have expected Google to pull the same trick.

There was no annoucement about Chromebooks either (other than them being the best-seller on Amazon for laptops) and when you followed Google+ in the last months, there were some massive advancements in their APIs and standards support.

The other mention was that the new look and feel of Android will also be implemented for the web using Polymer.

Android’s new face looks beautiful and I love the concept of drop shadows and lighting effects being handled by the OS for you. It felt like Google finally made a stand about their design guidelines. It also felt very much like Google tries to beat Apple in their own game. The copious use of “delightful experiences” in every mention of the new “material design” refresh became tiring really fast.

Chrome and the web didn’t get any love in the IO keynote. The promise that the new design is implemented “running at 60FPS” using Polymer in Chrome was an aside and can’t have been a simple feat. It also must have meant a lot of great work of the Android team together with the Polymer and the Chrome team. Lots of good stories and learning could have been shown and explained. Other work by the Chrome and Polymer team that must have been a lot of effort like the search result page integration of app links or the Chromebook demos were just side notes; easy to miss. Most of the focus was on what messages you could get on your watch or that there might be an amazing feature like in-car navigation coming soon later this year if you can afford a brand new car.

Chromecast was mentioned to get a few updates including working without sharing a wireless network. This could be huge, but again this was mostly about sending streaming content from Google Play to a TV, not about the web.

Google+ apparently doesn’t exist and the fact that Hangouts now don’t need any plugin any longer and instead use WebRTC wasn’t noteworthy. Google Glass was also suspiciously missing from the keynote.

Props to the Chrome Devrel team

I got my web fix from the Google Devrel team and their talks. That is, when I arrived early enough and didn’t get stuck in a queue outside the room as the speaker beforehand went 10 minutes over.

 

I got lots of respect for the team and a few of the talks are really worth watching:

Others I have yet to see but look very promising:

Another very good idea was the catered Chrome lunch allowing invited folk to chat with Chrome engineers and developers. These could become a thing they can run in offices, too.

Other things that made me happy

It wasn’t all doom and gloom though. I enjoyed quite a few things about Google IO this year:

  • It was great to see all the attendees from different GDG chapters. Very excited developers from all over the globe, waving their respective flags and taking pictures of one another in front of the stage was fun to see. Communities rock and people who give their free time to educate others on technologies of certain companies deserve a lot of respect and mentioning. It is a refreshing thing to see this connected with a large Silicon Valley company and is a very enjoyable contrast to the entitlement, arrogance and mansplaining you got at the parties around IO.
  • Android One – a very affordable Android phone aimed at emerging markets like India and Africa. It seems Google did a great job partnering with the right people and companies to create a roll-out that means a lot. FirefoxOS does exactly the same and all I personally want is people to be able to access the web from wherever. In many countries this means they need a mobile device that is affordable and stays up-to-date. Getting your first mobile is a massive investment. I am looking forward to seeing more about this and hope that the Android One will have a great web experience and not lock you into Play Store services.
  • The partner booths were interesting. Lots of good info on what working with Android TV was like. I loved the mention of the app students created for their blind friend to find classes.
  • The internet of things section was very exciting – especially a prototype of a $6 beacon that is a URL and not just an identifier. This was hidden behind the cars, in case you wondered what I am talking about.
  • Lots of mentions of diversity issues and that Google is working hard to solve them was encouraging to see.
  • Google Cardboard was a superb little project. Funny and a nice poke towards Occulus Rift. Well done marketing, that one.
  • Project Tango is pretty nuts. I am looking forward to see more about this.
  • Accessibility had an own booth on the main floor and it seems that people like Alice Boxhall get good support in their efforts to make Web Components available to all
  • The food and catering was good but must have cost Google and arm and a leg. I saw some of the bills that Moscone catering charges and it makes me dizzy.
  • The party was not inside the building with a band nobody really appreciated (the pilot of Silicon Valley comes to mind and the memory of the Janes Addiction “performance”) but outside in Yerba Buena gardens. It had a lovely vibe and felt less stilted than the parties at the other IOs.

IO left me worried about Google

Overall, as a web enthusiast I am not convinced the experience was worth getting a flight, hotel in the valley (or SF) and the $900 for the ticket.

The crowd logistics at Google IO were abysmal. Queues twice around the building before the keynote meant a lot of people missed it. Getting into sessions and workshops was very hard and in many cases it made more sense to watch it on your laptop – if you were outside as the wireless of the conference wasn’t up to the task either. One amazingly cool feature was that the name tags of the event were NFC enabled. All you had to do was touch your phone to it and the people you met were added to your Google+ as “people I met”. The quite startling thing was that I had to explain that to a lot of people. If you do something this useful promoting one of your products and making it very worth while for your audience, wouldn’t it make sense to mention that in the beginning?

The great thing is that with YouTube, IO has the means to bring out all the talks for me to watch later. I am very grateful for that and do take advantage of it. All the Google IO 2014 videos are now available and you can see what you missed.

I always saw Google as one of the companies that get it and drive the web forward. The Chrome team sure does it. The Web Starter Kit (kind of Google’s Bootstrap) shows this and so does all the other outreach work.

This keynote, however, made Google appear like a hardware or service vendor who likes to get developers excited about their products. This wasn’t about technology, it was about features of products and hardware ideas and plans. At times I felt like I was at a Samsung or HTC conference. The cloud part of the keynote claimed to be superior to all competitors without proving this with numbers. It also told the audience that all the technical info heralded at previous Google IOs was wrong. As someone who speaks a lot on stage and coaches people on presenting I was at times shocked by the transparency of the intention of the script of some of the parts of the keynote. Do sentences like “I use this all the time to chat with my friends” when announcing a new product that isn’t out yet work? The pace was all wrong. Most of the meat of the announcements for developers were delivered in a rather packed 8 minutes by Ellie Powers at 2:16:00 to 2:24:00.

To me, this was an IOU by Google to the Web and Developer community. Give us a better message to see that you are still the “don’t be evil” company that makes the web more reachable and understandable, faster and more secure. Times may change, but Google became what it is by not playing by the rules. Google isn’t Apple and shouldn’t try to be. Google is also not Facebook. It is Google. Can we feel lucky?

Tweet

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Haig de confessar-vos que estic preocupat per les condicions en que exercirem la docència el curs proper. Amb el calendari escolar presentat per la consellera d’educació Català les classes comencen a secundaria per als xiquets i xiquetes el dia 3 de setembre i acaben per a les criatures el 10 de juny.

En aquestes dates la climatologia al país valencià és implacable i fa un sol que bada penyes. Els centres de secundaria no solen tindre aire condicionat i si a més a més estan orientats al sud o a l’oest, les aules són un autentic forn.

Si les aules estan a  39 graus i plenes de xiquets i xiquetes suant com porquets poc podran concentrar-se a la feina. Les dues primeres setmanes van a ser fer feina molt dures i no voldria veure alumnes en bikini ni banyador. Així que en aquestes condicions tornaran els barrets de palla, traure els alumnes sota els arbres del jardí i asseguts sota l’ombra repartiré fitxes de ciència tecnologia i societat relacionades amb cada unitat didàctica i treballaren de forma intensiva el pla de forment de la lectura, les fitxes estaran en anglés o francés i al revers tindran la seua traducció al català, hi discutiren el contingut, hi farem resums, hi veurem quina relació té allò en la seua forma de vida, per suposat aquest treball entrarà després a examen i una pregunta de cada unitat hi sortirà del contingut vist aquestes sessions.

El motiu d’aquest canvi és fer un retall més, i estalviar-se els diners de pagar les vacances d’estiu de milers de docents, ja que  aquesta mesura ve acompanyada de la supressió dels exàmens de setembre que han canviat a juliol. Així 15 dies després d’haver avaluat a un alumne i haver-lo suspès per no haver assolit els objectius durant tot l’any els tornem a examinar sense deixar-los gairebé temps per preparar-se res. Si abans tenien dos mesos per anar a acadèmies per preparar-se o feien la feina que els manaven i es preparaven per un examen que moltes vegades sols contava 5 punts i els altres 5 els treien fent feina i entregant llibretes, ara és evident que no tenen temps material de fer cap treball estiuenc, sols els temps just per repassar la matèria vista durant l’any.

Els dies de vacances a la resta d’Europa són semblants als d’ací.

Mireu el calendari francès

Calendrier France

l’ alemany

i el calendari valencià

ací teniu la segona part del valencià


Ara compten els dies de vacances escolars: A França hi ha 119 dies naturals de vacances escolars i si compten el dies a Alemanya hi ha 89 dies naturals de vacances escolars. Al País Valencià hi ha 116 dies naturals de vacances, així que estem entre França i Alemanya en nombre de dies.

A França comencen les criatures el 3 de setembre però allí fa menys calor que ací ja que estan molt més al nord. A Alemanya el començament depèn  de cada Land però a les zones més xafogoses continentals comencen del 12 al 14 de setembre.

El que no és de rebut és desplaçar els dies lectius de finals de juny a principis de setembre per la senzilla raó que  a principis de setembre fa molta més calor que a finals de juny.  Ací quan els nens començaven el 15 de setembre era per la calor ja que nosaltres començàvem el dia 1 preparant tallers, laboratoris, i aules d’informàtica clonant la darrera versió de Linux que havia creat conselleria. Amb aquestes condicions de treball africanes els xiquets no aprendran més.

Al nostre estat el govern ha fet una retallada brutal en educació, si volen que milloren els resultats acadèmics cal invertir en educació (equipaments, desdobles i reforços) i en millorar la conciliació laboral-familiar dels pares/mares dels xiquets per deixar que ajuden els fills en casa i no siga l’ensenyament un aparcament dels nens. Com docent sé que quan truque un pare/mare i no ve a l’institut a parlar amb mi no trauré res positiu del seu fill.

Com que sé que a molts pares/mares  els importa un rave les nostres queixes, els recomane que al menys als seus fills/filles els facen dur un barret de palla i roba fresqueta.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Escric en aquest apunt una breu ressenya del darrer llibre que he llegit : “The Zero Marginal Cost Society : the Internet of things, the collaborative commons, and the eclipse of capitalism” d’en Jeremy Rifkin.

L’autor parteix de la premisa que el sistema capitalista, en batalla permanent en els mercats, innova de manera constant amb l’objectiu de rebaixar el cost dels productes i serveis. En alguns casos ha aconseguit que el cost marginal (el que costa produir una unitat més) sigui zero. Les produccions culturals en format digital en són bons exemples : fer còpies a partir d’un original té un cost nul. Rikfin exposa altres exemples : els MOOCS en el sistema educatiu, les impressores 3D (que permetran imprimir objectes des de casa o fablabs a cost zero), l’energia (a partir d’una xarxa distribuïda de generació elèctrica basada en renovables. Recordar el llibre també del mateix autor: “The Third Industrial Revolution“) i, en general, una Internet of Things que permetrà compartir tota mena de recursos entre usuaris. AirBNB i Uber són dues aplicacions recents d’aquesta idea de compartir en una Internet of Things. No m’estranya gens que els hotels i els taxistes es queixin : les xifres d’ambdues companyies poden fer empal·lidir fins i tot al més gran.

Rifkin considera l’adveniment d’una economia basada en la col·laboració dels individus (collaborative commons) que serà el principi de la fi del sistema capitalista actual : si els individus es dediquen més a compartir que a comprar i disposen d’un seguit d’importants elements gratuïts (educació, energia, fabricació pròpia), això propicia l’eclipse del capitalisme (the eclipse of capitalism) (i, de retruc, la fi del treball).

Tot plegat inspirat en una nova consciència planetària que acompanyarà i fomentarà aquest canvi : una nova consciència més empàtica i humana, basada en la inclusió i no en l’exclusió, sostenible, on s’atorga més importància a l’accés a noves xarxes i a noves experiències que no en la possessió i acumulació de riquesa (recordar el llibre també del mateix autor: “The empathic civilization“).

Rifkin dilucida perfectament i amb optimisme un futur agradable i sostenible, on la gent pot dedicar-se a la cultura, l’art i la ciència i s’allibera de multitud d’obligacions. Malgrat hi ha multitud d’obstacles, crec que Rifkin indica el camí correcte, malgrat serà tortuós.

Afegeixo un parell de videos. En el primer el concepte optimista d’una civilització més empàtica. En el segon, l’explicació que fa el mateix autor sobre The Zero Marginal Cost society a la seu de Google:

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

L'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) el passat dissabte 13 de juny de 2014 va lliurar el 28è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural a Softcatalà (premi a l'entitat), en un acte que va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona.

llegiu-ne més

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Sobre com la globalització afecta les identitats i els referents culturals de la població mundial. Per una banda, es confirma la temuda uniformització en l’estil de vida i els “habitus” personals: ja no és possible viure al marge del mercat en aquest món globalitzat. Per tal de reeixir en la subsistència els humans hem de participar en el mercat econòmic global, tant pel que fa al consum de productes com per vendre la nostra força laboral. D’altra banda però, el traspàs d’enormes fluxos d’informació carregats de referents culturals atorga la possibilitat d’adquirir personalitats pròpies altament individualitzades totalment desconegudes en temps passats.


De la westernització de l’habitus

En el segle XXI ja no existeixen comunitats que puguin viure aïllades de la resta del món: tots som interdependents. Les vies de comunicació terrestres, marítimes i aèries transporten enormes fluxos de mercaderies i serveis constantment. La població ja no és autosuficient sinó que necessita l’accés als mercats. Tots ens convertim en éssers consumidors de la pràctica totalitat de productes i serveis que necessitem: d’alimentació, de roba, d’energia, de serveis, de productes culturals, etc. L’altra cara de la moneda és també que estem obligats a vendre la nostra força laboral en aquest mateix mercat. Cap d’aquestes condicions havien estat mai tant accentuades en la història de la humanitat com ocorre en l’actualitat.

Aquests fets tenen enormes implicacions de caire cultural en el sentit que uniformitza totalment els estils de vida de tota la població del planeta: les comunitats autosuficients que sobrevivien com a caçadors–recol·lectors han desaparegut pràcticament (i, les que resisteixen, són reductes ben particulars). Tot plegat estableix referents culturals prou importants: haver de laborar seguint instruccions (ja siguin les d’un directiu a les exigències del mercat, etc.), seguir uns horaris, gaudir de “vacances” o de valors del tipus la puntualitat, la responsabilitat, entre d’altres.

El fet de tractar en un mercat global que té com una de les característiques principals l’ús de les TIC força a exigir als treballadors determinades competències: habilitats lectores i d’escriptura, de coneixements en tecnologia, d’idiomes, entre d’altres. Saber caçar animals amb instrumentació manual no està molt demandat en el mercat laboral actual.

Concloem per tant que aquesta globalització actual, que és bàsicament econòmica, estableix un mateix hàbit de vida arreu i introdueix determinades habilitats i referents culturals concrets.

D’una identitat “a la carta”

Enormes fluxos d’informació circulen globalment per xarxes de telecomunicacions mundials i arriben a les pantalles de la ciutadania que escolta, visualitza i llegeix. S’editen i es publiquen milions de diaris, publicacions, revistes i llibres amb continguts de la més distinta índole. Així doncs, hi ha la possibilitat com mai d’accedir a continguts i informacions de la més distinta temàtica i procedència.

Els ciutadans, sota el risc d’unainfoxicacióconstant, seleccionen els continguts que més els interessen. Aquest fet possibilita una hiperconcreció i especialització dels continguts. La humanitat ja no està tant lligada a la disponibilitat de continguts físics que tenen al seu voltant ja que la informació és arreu, virtual i omnipresent: la impremta ja no seria tant necessari avui dia per la transmissió d’informació.

Aquest fet possibilita una hiper-especialització altament individualista en quant a referents culturals concrets: i d’aquí la idea d’una identitat a la carta. Probablement la manera més adequada de definir la identitat en els inicis del segle XXI és esmenar les xarxes de continguts de les quals cadascú participa.

No m’importa il·lustrar aquesta idea amb la meva pròpia persona: formo part del Col·legi d’Informàtics de Catalunya i treballo com a professor. Sóc membre del grup CiberEspiral, usuari de GNU/Linux, soci de les cooperatives SomEnergia i Coop57, amic del CCCB, estudiant a la UOC i afiliat al Partit Pirates de Catalunya. Sóc un mateix node que s’interconnecta a múltiples xarxes que jo mateix he escollit. En cadascuna d’elles hi ha graus de força diferents. Les xarxes a les quals pertanyo defineixen la meva identitat.

No fa massa temps, poques generacions enrere, la identitat individual es construïa d’una manera molt més clara a través de la col·lectivitat. A principis de segle XX, en els pobles de l’interior, la majoria de la població era pagesa i parlava gairebé sempre del temps, de les collites i del bestiar. Tothom parlava en català i gairebé ningú ni parlava ni entenia el castellà ni molt menys cap altre idioma. Tothom era catòlic i acostumava a anar a missa. Els batlles i mossèns eren personal respectat. La gent pràcticament no sortia mai del poble i voltants. La col·lectivitat pensava el mateix i tenien uns valors semblants.
El que es defineix en el paràgraf anterior ja no és cert i s’ha trencat: els moviments migratoris, la irrupció de les noves tecnologies de la informació, més coneixement, informació arreu, més possibilitats per a viatjar, tot plegat ha trencat les identitats monolítiques. Hi ha qui fins i tot s’identifica amb problemes d’abast global, sortint de les fronteres, com podria ser el sentiment ecologista o humanitari global, una tendència que Rifkin (2011) apunta serà creixent. (Sáez, 2010) escriu:


El problema és que actualment les identitats juxtaposades, no aquestes identitats del segle XIX monolítiques i rodones, ja no són només nacionals sinó que es refereixen també a altres coses que fins ara no s’havien tingut en compte”.

La superposició entre aquestes identitats individuals i la creixent desigualtat econòmica que genera la globalització actual fomenta també una fragmentació social creixent. (Touraine, 2006) escriu respecte a l’educació:

s’ha fet evident que aquest concepte porta a accentuar greument la desigualtat social, ja que afavoreix els qui són més aprop del centre i sobretot els que reben el suport de la seva família”.

De la uniformització del territori

La uniformització dels estils de vida també es plasma sobre el territori: un increment notable de la vida urbana (més de la meitat de la població mundial actual viu en grans ciutats), la necessitat d’infraestructures de transport (des de carreteres a autopistes i aeroports), ús dels cotxes, abandonament de l’entorn rural, etc. També recordar el paper de les multinacionals, que propaguen els seus establiments i les seves marques arreu. Ara, si ens transportessin amb els ulls clucs a qualsevol ciutat occidental i haguéssim d’endevinar on som…. difícilment ho encertaríem! Arreu s’observa el mateix paisatge! De Zara’s, Mango’s i McDonald’s n’hi ha arreu. Analitzar els efectes de la globalització sobre el territori és un subjecte digne d’estudi que també té repercussions en la construcció de les identitats individuals.

Els únics elements que permeten re-identificar de nou el paisatge són les icones culturals i els signes tradicionals d’identitat i, d’aquí, la idea del ressorgiment nacionalista.

De l’afecció a la terra i del sentiment nacionalista

La globalització econòmica actual ha permès a una petita elit “alliberar-se” de la dependència de viure en un entorn concret i viuen desplaçant-se d’un lloc a un altre en funció dels seus interessos. Viuen com gran part del capital: extra-nacionalment i sense rendir comptes a ningú. A (Touraine, 2006) escriu:

la imatge clàssica de l’escala social s’ha trencat en dos punts i que avui dia cal parlar alhora de la distància creixent que separa una elit internacionalitzadora (golden boys) del conjunt de les societats nacionals”.

La majoria de la població però segueix clavada dins de fronteres nacionals però està forçada a integrar-se en els mercats internacionals. Però, si el territori global és cada vegada més igual… com un poble aconsegueix destacar per tal d’atreure inversions i negocis ? Com es reafirma la identitat dels pobles si som tots pràcticament iguals ? Doncs recuperant les tradicions, la llengua i les icones culturals d’un territori. Tal com apareix a Nel·lo (2003):


una irrupció” (en referència a la idea del “renaixement del lloc”) “que té la seva explicació, paradoxalment, en l’abatiment de les barreres espacials que ha caracteritzat la història recent d’aquestes societats”.

Reapareix doncs amb energia renovada l’interès pel territori i la nació. I d’aquí, el renaixement del sentiment nacionalista però també l’augment dels moviments xenòfobs.

En un entorn de greu crisi econòmica no desitgem que l’immigrant “pobre” es mescli entre la nostra gent i canviï la identitat nacional. L’augment notable de recolzament a partits polítics clarament xenòfobs o d’ultra dreta a França, Gran Bretanya, Holanda, Suïssa o Grècia reforça aquesta idea. De manera paradoxal, ningú no critica aquí la presència de russos o xinesos rics. Hi ha països que fins hi tot els regalen permís de residència si adquireixen pisos de luxe. Serà que el racisme és quelcom econòmic igual que… la globalització actual…

Bibliografia

Appadurai, Arjun . Soberanía sin territorialidad. Notas para una geografía posnacional”.

Bech, Ulrich (2008). “ ¿ Qué es la globalización ? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización”. Bolsillo Paidós.

Nel·lo Oriol (2003). Aquí,no! Els conflictes territorials a Catalunya”. Editorial Empúries.

Rifkin, Jeremy (2011). La civilización empática: la carrera hacia una conciencia global en un mundo en crisis”. Paidós ibérica.

Sáez Mateu, Ferran (2010) ”De la identitat als nusos identitaris”.

Touraine, Alain (2006). “Globalització econòmica i fragmentació social”. Breus del CCCB.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?
Pau Iranzo a SC
Coneixeu Popcorn Time? Pau Iranzo | 13-06-2014, 07:34

El Popcorn Time és un programa per veure pel·lícules i sèries gratuïtament que fa servir el protocol bittorrent per baixar-les i visualitzar-les com si les veiéreu en streaming.

La interfície del programa és quasi perfecta: secció de pel·lícules, secció de sèries, filtres, possibilitats d’afegir subtítols, seleccionar la qualitat de la pel·lícula…

Interfície del Popcorn Time

Popcorn Time té versions per a gairebé totes les plataformes (Linux, Mac, Windows i Android). Per a Linux, només cal baixar el paquet i fer clic sobre el fitxer executable. Per a l’Ubuntu també existeix un repositori:

sudo add-apt-repository ppa:webupd8team/popcorntime
sudo apt-get update
sudo apt-get install popcorn-time

No hi ha anotacions relacionades.

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Flame, el telèfon intel·ligent de Mozilla

Des de fa poques hores ja es possible reservar Flame, el “flamant” telèfon intel·ligent de Mozilla dissenyat pels desenvolupadors de la fundació i l’empresa T2Mobile i destinat a esdevenir el dispositiu de referència en el disseny, desenvolupament i avaluació del sistema operatiu.

Una de les característiques més destacades de Flame és que la memòria RAM es pot ajustar de 256 MB a 1 GB.  Aquesta funció li permet replicar una gran varietat de nivells de rendiment per provar el sistema operatiu i les diferents aplicacions.

Podem classificar Flame dins la gamma mitjana del mercat, amb unes especificacions més que correctes, una pantalla de 4.5 polzades i totalment desbloquejat. A més a més, se li proporcionaran immediatament totes les actualitzacions del sistema operatiu que vagin sortint. Tot un dispositiu de referència de bona qualitat i a un preu assequible que vindrà d’allò més bé a la comunitat de desenvolupadors.

Especificacions tècniques

  • Qualcomm MSM8210 Snapdragon, 1.2GHz processador de doble nucli
  • Pantalla 4.5 “(FWVGA 854 × 480 píxels)
  • Càmeres: Posterior: 5MP amb enfocament automàtic i flash / Frontal: 2MP
  • Freqüència: GSM 850/900/1800/1900 MHz
  • UMTS 850/900/1900/2100MHz
  • 8 GB de memòria, ranura MicroSD
  • 256 MB – 1 GB de RAM (ajustable pel desenvolupador)
  • A-GPS, NFC
  • Suport Dual SIM
  • Capacitat de la bateria: 1800 mAh
  • WiFi: 802.11 b / g / n, Bluetooth 3.0, Micro USB

El preu del terminal és de 170 dòlars, estarà en prevenda fins al 10 de juny i els terminis d’enviament estaran sobre les quatre setmanes aproximadament. Si ja ets un desenvolupador del Firefox OS o ho vols ser en un futur no molt llunyà, aquest és el teu mòbil.

Flame, el telèfon dels desenvolupadors del Firefox OS

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?

Softcatalà presenta avui noves d'eines (http://www.softcatala.org/recursos/) per a traductors de programari en català que ha estat desenvolupat durant el darrer any.

Memòries de traducció

Les memòries de traducció són bases de dades que contenen el text original d'un programa i la seva traducció al català.

llegiu-ne més

Separa Categories
Afegeix aquesta entrada a del.icio.us Cerca a Technorati enllaços a aquesta entrada Tafaneja a la Tafanera Afegeix aquesta entrada al Facebook Què són aquestes icones?