L'altra dia vaig passar pel carril bici que s'ha fet tràgicament famós arran de la mort d'una dona que hi circulava. Vaig voler fer-ne un vídeo perquè tothom se'n fes una idea del que significa circular-hi en bici. La visió ciclista:




Al minut 5:40 surt la bici blanca d'homenatge, just abans de la cruïlla on va haver-hi l'accident. És el segment de Diputació entre Marina (inici) i Viladomat (crec, final).

Sobre el disseny que hauria de tenir el carril per minimitzar-ne els accidents ja vaig fer un parell d'apunts (aquest i aquest). Uns quants comentaris sobre el vídeo:

- S'hi aprecia l'estretor del carril, on és inviable avançar amb seguretat. Amb les peces actuals de goma, és fins i tot perillós. No vull pensar què passarà el dia que un clicista vulgui avançar, topi amb una peça de goma i caigui a la calçada on passen els cotxes...

- S'hi aprecien tots els elements de mobiliari urbà públic (contenidors, entre d'altres) i privat (testos bars, motos) que disminuexien fortament la visibilitat a la banda dreta. Jo he tingut més d'un ensurt amb vianants que han volgut creuar pel mig del carrer i que no m'havien vist circulant correctament pel carril perquè el mobiliari els ho impedia.

- Per l'autocar que no para d'aparèixer, es veu clarament que en bici es va, com a mínim, tan ràpid com un cotxe.  Què són aquestes icones?

Tizen és el sistema operatiu per a mòbils que està desenvolupant Intel, després dels projectes fracassats de Moblin i el Meego.

Al congrés de tecnologia CES, Samsung i Intel van presentar el projecte conjuntament. Samsung que ven mòbils amb sistemes operatius Android (gama alta) i Bada (gama baixa) ara vol mirar de vendre’n també amb Tizen, i planeja fer que el Bada sigui compatible amb el Tizen. Tots tres sistemes operatius (Android, Bada i Tizen) es basen en tecnologia Linux.

Més informació a El País.

Tweet

Què són aquestes icones?

El proper 1 de febrer al Corte Inglés del Portal de l’Àngel:

Què són aquestes icones?

S’ha de tenir un cert valor per començar un llibre sobre tipografia parlant de la Comic Sans i dient:

Comprar a Amazon

«Si te encanta Comic Sans, es que no sabes mucho sobre tipografía. Si la odias, igual; deberías pensar en buscarte otro hooby.»

Malgrat que aquesta citació és de Vincent Connare (autor de la Comic Sans), crec que és una molt bona forma de resumir aquest llibre i el seu plantejament. La tipografia ha estat sempre un element clau per ajudar a millorar la qualitat de presentació de qualsevol text, però amb un límit: la tipografia pot ajudar a millorar un missatge, però no s’ha inventat encara cap tipografia que aconsegueixi fer interessant allò que no té cap interès. La tipografia, d’altra banda, també pateix d’un mal gairebé endèmic: molts en pensem que en som experts, però pocs en realitat poden parlar amb criteri i aportar dades objectius que no es limitin al «m’agrada» o el «no m’agrada».

«Es mi tipo» és una col·lecció d’una vintena de capítols, que es poden llegir de forma independents l’un de l’altre, que ens permeten entendre de que tracta realment la tipografia.  Hi trobarem els principals temes: des de la història dels tipus associats a l’evolució històrica de la impremta a la importància que va tenir l’elecció d’un tipus concret, Gotham, per a l’eslògan que va fer fortuna durant la campanya electoral de Barack Obama a la presidència dels Estats Units… o el debat nacional que es va produir a Suècia quan Ikea va utilitzar Verdana enlloc de Futura.

Totes aquestes anècdotes serveixen a l’autor per transmetre, sempre d’una forma distesa, els conceptes bàsics sobre la qualitat tipogràfica ja que, gairebé sense adonar-nos, acabarem coneixent la història d’uns dos-cents tipus de lletra. Una de dues, o sabem més de tipografia o a la propera partida del Trivial Pursuit sabrem respondre un possible pregunta sobre el tema!

A la solapa

Desde que las tipografías se mudaron a la barra de herramientas del ordenador todos comenzamos a tener una opinión sobre ellas. Hoy es imposible ignorar su poder, su omnipresencia en las marcas que nos rodean o el carácter que imprimen a nuestros textos. Y si no, ¿por qué despierta tantas antipatías el uso de Comic Sans? ¿A qué se debió el revuelo causado cuando Ikea fue infiel a Futura con Verdana? ¿Por qué Obama decidió optar por la Gotham como su distintivo gráfico? ¿Qué hace que una tipografía «funcione»?

Este divertido libro, profusamente ilustrado, cuenta la historia de más de doscientas fuentes desde su nacimiento –y en algunos casos hasta su muerte– a través de anécdotas sobre su empleo, sus creadores y sus usuarios. Garfield explica los fenómenos que hay detrás del dominio de fuentes como Helvética o Times New Roman o del odio hacia otras como Papyrus. Es mi tipo tiene todas las respuestas para quienes alguna vez se preguntaron qué tienen en común EasyJet y los Beach Boys, cuál es la tipografía favorita de Hollywood o si, como las personas, algunas fuentes son de Marte y otras son de Venus.

Títol: «Es mi tipo» («Just My Type. A book about fonts»)
Autor: Simon Garfield
Traducció:  Miguel Marqués
Editorial Taurus, col·lecció «Pensamiento»
Primera edició, setembre del 2011
369 pàgines
ISBN 978–84-306‑0826-3
Preu:
El llibre a Amazon

Què són aquestes icones?

Un projecte de la Harvard University, WorldMap, pensat per poder explorar, visualitzar, editar, col·laborar i publicar informació amb referències geogràfiques.

Què són aquestes icones?

El programa 30 Minuts de TV3 va presentar un documental del MMVV. Un mercat que pretén fer feliç a músics, promotors i espectadors.

Vegeu el documental al web del TV3.

 

Tweet

Què són aquestes icones?

Zulu és una web que permet identificar si una pàgina web té possibles problemes de seguretat abans de visitar-la, en funció del seu contingut i històric d'incidències de seguretat associades a la IP, el servidor o el domini, l'existència de malware, etc… Podem realitzar la prova utilitzant diversos useragents (identificador de navegador) i donant un referer en particular.

El funcionament és d'allò més simple: introduïm la URL i automàticament es realitza l'anàlisi, obtenint una valoració i el resultat de les proves realitzades:

Què són aquestes icones?

El bloc Apuntes científicos desde el MIT de Pere Estupinya parla sobre ciència. M’ha fet gràcia l’article sobre curiositats del sexe dels invertebrats:

“Los invertebrados son más interesantes que el sexo”

Para sádico el sexo de las planarias hermafroditas y su lucha de esgrima con el pene (penis fencing). Dos planarias hermafroditas se baten con sus penes hasta que una es capaz de pinchar con él el cuerpo de la otra e inyectarle esperma bajo su piel. De allí ya se dirigirá a los órganos reproductores.

Y para curioso los gusanos osedax viviendo en los huesos de las ballenas. Se creía que todo eran hembras reproduciéndose por partenogénesis, hasta que descubrieron pequeños machos pasando por un conducnto bajo su piel y fertilizando los huevos que dejaban las hembras.

Muestra de dimorfismo: piensa que en tu vida todos los rapes que te has comido eran hembras. Los machos son como 20 veces más pequeños. Y sin salir del agua, que sepas que el pulpo macho fertiliza a su hembra introduciéndole su séptimo brazo, donde tiene un conducto seminífero. En los escorpiones es más sencillo: el macho deja un paquete de esperma en el suelo y la hembra ya se encarga de recogerlo.

 

Tweet

Què són aquestes icones?

Divendres a les 19.00 hores s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició «Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» que es podrà visitar fins el 22 de maig.

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» aplega l’obra pintada per Rusiñol durant l’estada de tres setmanes que, l’abril del 1889, va fer acompanyat de Ramon Cassas a les ruïnes del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet buscant nous estímuls pictòrics. Tots dos artistes varen estar dibuixant i estudiant el recinte, que en aquelles dates estava abandonat i en estat de ruïna. Són obres que han estat poc exposades i que constitueixen un apartat específic i relativament rar dins el catàleg de tots dos pintors.

L’exposició es divideix en cinc àmbits: L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del Monestir i Reminiscències, que mostren els  diversos moments de l’estada de Rusiñol a Poblet i les influències posteriors en l’obra del pintor. Es repassa l’amor per les ruïnes com a font d’inspiració per a Rusiñol  i la vinculació d’aquesta a  l’excursionisme, dues aficions que podrà explotar àmpliament a Poblet. Així mateix, es mostra la relació epistolar que manté amb els seus amics artistes i amb el seu germà, que l’assabenten de les exposicions i vida de Barcelona durant la seva falta.

D’entre l’obra que neix de l’experiència de Poblet hi ha un quadre sobresurt per damunt dels altres. Es tracta de «Tombes de Poblet», un oli en què Rusiñol representa les tombes reials del monestir i que va arribar a ser premiat en el seu moment. Així mateix, tots  dos artistes en l’època que passen al recinte traven una relació d’amistat  amb el guardià del cenobi, el veí de Vimbodí Josep Sumalla, de qui pinten diferents retrats. La campanya de Poblet de 1889, a més d’enfortir la relació amb Casas fins fer-la inestroncable, fa créixer en Rusiñol la seva veneració per les ruïnes així com la seva estima per pintar claustres i jardins tancats.

Actualització: L’opuscle de l’exposició.

Què són aquestes icones?

Ahir al migdia vaig tenir l'ocasió de poder assistir a la presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya d'una parella de Siurana, propietaris d'una empresa familiar de restauració, que han decidit pagar els seus propers impostos a l'agència tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la Hisenda espanyola.

Precisament aquesta mateixa setmana feien un últim ingrés d'IVA a Espanya. Des que es van plantejar la idea, ja fa uns quants mesos, han anat consultat amb assessors com portar-ho a terme, començant a fer-ho efectiu finalment l'abril d'enguany, per a l'IVA i l'impost de societats. Fins a la primavera, l'objectiu que s'han plantejat és anar documentant en el lloc web diemprou.cat el màxim de diferents casuístiques amb què es poden trobar tant autònoms com empreses que optin per aquesta via.

En conèixer aquest cas no vaig poder evitar recordar també el d'altres catalans que han hagut d'enfrontar-se, sovint pràcticament en solitari, a l'assetjament d'un estat que ens aliè i alhora hostil i que fa tot el possible per anorrear-nos i fer-nos desaparèixer. Com a exemple proper, tinc el cas del company Marc Belzunces, que optà per motius ideològics a objectar en una mesa electoral durant unes eleccions espanyoles i que està patint de fa temps un periple de processos judicials.

Amb na Maria i n'Andreu, el nom de la parella en qüestió, tenim l'ocasió d'oferir el suport que altres co-ciutadans potser no han pogut tenir abans i començar a desenvolupar en successives iteracions un tancament de caixes efectiu.

Durant la presentació, responent les preguntes de part del públic i periodistes presents, n'Andreu va apel·lar sovint a la confiança que tenien en les nostres institucions i en el seu president. Ara és la responsabilitat d'aquests governants perquè tinguin allò que cal tenir per a, com a mínim, donar suport a tothom qui es decideixi a dir prou… prou de veure amb els nostres ulls la decadència a la qual s'aboca el nostre país per estar compartint vaixell amb aquells que ens subjuguen.

Presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

llegeix més

Què són aquestes icones?

Per si mai es vol provar el sistema operatiu dels ordinadors Apple, en un PC que no és Apple:  osx86install.com

Tweet

Què són aquestes icones?

Shodan és un cercador especialitzat en trobar dispositius connectats a Internet. Per exemple, podem trobar routers d'una marca amb la configuració per defecte, servidors web que fan servir una versió en particular d'Apache, el nombre total de còpies d'un determinat producte accessibles des d'Internet. Disposa de paràmetres per limitar per zona geogràfica (ciutat, país, coordenades), xarxa, sistema operatiu, característiques de determinats serveis, etc…

Per exemple, podem trobar servidors web amb IIS 6.0 ubicats a Barcelona (cal fer login al servei per tal de fer servir alguns filtres de cerca).

Què són aquestes icones?

Ara fa un any el nostre bon amic Víctor Pàmies ens sorprenia amb un projecte certament engrescador: convertir-nos en mecenes per a la publicació d’un diccionari de refranys relacionats amb l’ull. Aprofitant les possibilitats que dóna el portal Verkami ens oferia la possibilitat de participar en el finançament del seu primer llibre, amb aportacions a l’abast de qualsevol butxaca (des de 5 fins a 100 €). El projecte va resultar un èxit i va portar la publicació de «Amb cara i ulls».

Click here to view the embedded video.

El segon projecte ja està aquí i repeteix el mateix esquema. Es tracta d’un diccionari de refranys relacionats amb el cap (el Víctor diu que n’hi ha el doble respecte als existents sobre l’ull) i també ens permet de participar en el seu finançament: «En cap cap cap». Per fer-ho tenim quaranta dies en els quals podem fer les nostres aportacions i, si s’arriba a la xifra total de 4.000 €, pel proper Sant Jordi disposarem d’un (o varis, en funció dels diners aportats) exemplar del llibre amb una dedicatòria personalitzada. De moment, en menys de vint-i-quatre hores ja ha rebut 650 €!

Què són aquestes icones?

Aquesta és de les notícies que mai saps del cert si són certes o avui és el dia dels innocents en algun lloc del món: «Bum's the word in Japan security scans»: uns investigadors japonesos han desenvolupat una tècnica que permet identificar els conductors segons la forma en que s'asseuen al seient de conductor d'un cotxe i proposen d'utilitzar-lo com un sistema antirobatori dels cotxes 

Si és cert, ens trobem amb un nou exemple de com el Japó és el país més freak que hi ha al món!

Què són aquestes icones?

Com hem fet en els darrers anys, un cop acabat el 2011 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació, i moltes més, les trobareu a la pàgina pública d'estadístiques de Softcatalà, obtingudes a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències Google Analytics.

871.000 descàrregues de programari en català

llegiu-ne més

Què són aquestes icones?