| Capítol 6. Obtenció d'imatges externes al GIMP | ||
|---|---|---|
|
Part II. Com convertir-se en un mag del GIMP |  |
| Capítol 6. Obtenció d'imatges externes al GIMP | ||
|---|---|---|
|
|
Part II. Com convertir-se en un mag del GIMP | |
Sumari
El GIMP és capaç de llegir i escriure una gran varietat de formats de fitxers gràfics. Amb l'excepció del tipus de fitxer natiu del GIMP, XCF, la gestió dels fitxers la proporcionen els connectors. Això fa que quan calgui sigui fàcil introduir un nou tipus de fitxer al GIMP.
![[Nota]](images/note.png)
|
Nota |
|---|---|
|
En versions anteriors del GIMP, quan es carregava una imatge en un determinat format, per exemple JPG o PNG, la imatge mantenia el seu format i es desava amb l'opció Desa. En el GIMP-2.8, les imatges es carreguen, i s'exporten al format XCF com a projecte nou. Per exemple, una imatge «sunflower.png» es carregarà com a «*[sunflower] (imported)-1.0 (indexed color, 1 layer)». L'asterisc indica que la imatge s'ha modificat. Aquesta imatge es desarà amb el format .xcf amb l'ordre Desa. Per desar aquesta imatge en un format diferent del XCF, s'haurà d'Exportar. |
Quan hàgiu acabat de treballar amb una imatge, en voldreu desar els resultats. (De fet, és una bona idea anar desant en les etapes intermèdies: el GIMP és un programa complet i robust, però hi ha alguns rumors, possiblement apòcrifs, que en rares i misterioses ocasions s'ha bloquejat). La majoria dels formats de fitxer que el GIMP pot obrir, també es poden utilitzar per a desar. No obstant això, hi ha un format de fitxer que és especial: el XCF és el format natiu del GIMP, i és útil perquè desa tot el que hi ha en una imatge (bé, gairebé tot, no desa la informació de «desfer» ). Per això, el format XCF és especialment útil per desar resultats intermedis de treballs que s'han de tornar a obrir amb el GIMP. Els fitxers XCF no els poden llegir la majoria d'altres programes que mostren imatges, així que una vegada hàgiu acabat, probablement també voldreu exportar la imatge en un format més comú, com el JPEG, PNG, TIFF, etc.
Hi ha diverses ordres per a desar imatges. Podeu trobar una llista i informació sobre el seu ús en la secció dedicada al Menú fitxer.
El GIMP permet exportar les imatges que crea en una àmplia varietat de formats. És important saber que l'únic format capaç de desar tota la informació d'una imatge, incloent capes, transparència, etc..., és el format natiu XCF del GIMP. Cadascun dels altres formats preserva algunes propietats de la imatge i en perd unes altres. Dependrà de vosaltres que entengueu les possibilitats del format triat.
L'exportació no modifica la imatge a la pantalla i no hi ha pèrdua d'informació. Veure Exporta els fitxers.
|
|
Nota |
|---|---|
|
Quan es tanca una imatge (possiblement per a sortir del GIMP), s'avisa si la imatge és «bruta», és a dir, si s'ha modificat sense desar-se (apareix un asterisc davant del nom de la imatge). Desar una imatge en qualsevol format fa que la imatge es consideri «no bruta», fins i tot si el format triat no conserva tota la informació de la imatge. |
![[Avís]](images/warning.png)
|
Avís |
|---|---|
|
El format de fitxer GIF no suporta algunes propietats bàsiques de la imatge com la resolució d'impressió. Si us interessen aquestes propietats, utilitzeu un format de fitxer diferent com el PNG. |
Marcar entrellaça permet que una imatge en una pàgina web es mostri progressivament mentre es descarrega. La mostra progressiva de la imatge és útil en connexions amb velocitats lentes, ja que permet interrompre la descàrrega d'imatges sense interès; avui, l'entrellaç s'utilitza poc a causa de les connexions més ràpides.
Els comentaris del GIF només suporten caràcters ASCII de 7 bits. Si s'utilitza un altre tipus de caràcter del conjunt ASCII de 7 bits, el GIMP desarà la imatge sense comentari, i us informarà que el comentari no s'ha desat.
Quan aquesta opció està marcada, l'animació es repetirà fins que la pareu.
Podeu ajustar el retard en mil·lisegons entre els fotogrames si no s'ha fet abans. En aquest cas, podeu modificar cada retard en el diàleg de les capes.
Si no s'ha fet abans, es pot establir com se superposen els fotogrames en el diàleg de les capes. Podeu triar entre tres opcions:
No importa: es pot utilitzar aquesta opció si totes les capes són opaques. Les capes se sobreescriuen amb les de baix.
Capes acumulatives (combina): els fotogrames previs no s'eliminen quan se'n mostra un de nou.
Un fotograma per capa (substitueix): els fotogrames previs s'eliminen abans de mostrar-ne un de nou.
No cal explicació.
No cal explicació.
HEIF significa format de fitxer d’imatge d’alta eficiència. També conegut com a codificació d’imatges HEIC d’alta eficiència.
Es pot emmagatzemar el doble d'informació tant en una imatge HEIF com en una imatge JPEG de la mateixa mida, donant lloc a una millor qualitat. A partir d’octubre de 2019, cap navegador admetrà HEIF de forma nativa.
Més infromació a Wikipedia.
Aquestes opcions són auto-explicatives.
Els fitxers JPEG generalment tenen l'extensió .jpg, .JPG, o .jpeg. És un format àmpliament utilitzat, perquè comprimeix imatges molt eficientment, minimitzant la pèrdua de qualitat. Cap altre format no ha aconseguit el mateix nivell de compressió. Tanmateix, no suporta la transparència, ni les múltiples capes.
L'algorisme JPEG és molt complex, i implica un gran nombre d'opcions, el significat va més enllà de l'objectiu d'aquesta documentació. Tret que sigueu experts en JPEG, el paràmetre de qualitat és probablement l'únic que necessitareu ajustar.
En desar un fitxer en format JPEG, s'obre un diàleg que us permet ajustar el nivell de qualitat (de l'1 al 100). Tanmateix, en general, no calen valors per sobre de 95. La qualitat per defecte és 85 i generalment produeix excel·lents resultats, però és possible ajustar-ne la qualitat sense degradar la imatge de manera significativa. Podeu provar l'efecte de diferents configuracions marcant l'opció Mostra la previsualització en la finestra de la imatge en el diàleg JPEG.
|
|
Nota |
|---|---|
|
Recordeu que el nivell de qualitat JPEG té un significat diferent depenent de l'aplicació. Desar amb un nivell de qualitat de 80 en el GIMP no és necessàriament comparable amb desar-ho amb un nivell de qualitat de 80 en una altra aplicació. |
Si una «taula de quantificació» (informació de qualitat especial) es va adjuntar a la imatge en carregar-la, aquesta opció us permet utilitzar-la en lloc dels valors estàndards.
Si heu fet alguns canvis a la imatge, tornar a utilitzar el mateix paràmetre de qualitat donarà gairebé la mateixa qualitat i mida de fitxer que la imatge original. Això reduirà les pèrdues causades per l'algoritme de quantificació, comparat amb el que hauria estat si s'ajustés amb diferents valors.
Si els paràmetres de qualitat que es troben en el fitxer original no són millors que els paràmetres de qualitat per defecte, l'opció «Utilitza els paràmetres de qualitat de la imatge original» estarà disponible però no activada. Això assegura que sempre s'obtindrà la qualitat mínima especificada en la configuració per defecte. Si no feu grans canvis en la imatge i voleu desar-la amb la mateixa qualitat que l'original, es pot activar aquesta opció.
En marcar aquesta opció cada canvi en la qualitat (o en un altre paràmetre JPEG) es mostrarà en la pantalla de la imatge. Això no altera la imatge: la imatge tornarà al seu estat inicial quan es tanqui el diàleg JPEG.
Si la imatge que heu carregat té metadades Exif, XMP, IPTC, es conservaran i les podreu mantenir o no quan les exporteu a JPEG.
Moltes aplicacions utilitzen aquestes miniatures per a disposar d'una previsualització ràpida de la imatge.
Podeu editar el comentari adjunt a la imatge que heu carregat o escriure’n un de nou.
Una mica d'informació sobre la configuració avançada:
Si s'activa aquesta opció, s'utilitzarà l'optimització dels paràmetres de codificació de l'entropia. Necessitarà més temps per a generar-se. Aquesta opció redueix la mida del fitxer mitjançant la reducció raonable del nombre de colors.
La compressió JPEG crea alteracions a la imatge. Utilitzant el lliscador, es pot suavitzar la imatge fent-la més o menys difuminada. Només s'ha de triar.
La Codificació aritmètica és una forma de codificació d'entropia (un esquema de compressió de dades sense pèrdues), que des del GIMP-2.10 es pot utilitzar per a exportar com a JPEG. Les imatges que utilitzen codificació aritmètica poden ser d’un 5 - 10% més petites. Però els programes antics poden tenir problemes per obrir aquestes imatges.
Els fitxers de la imatge poden incloure marcadors que permeten carregar la imatge en segments. Si una connexió s'interromp mentre es carrega la imatge en una pàgina web, la càrrega es pot reprendre des del marcador següent.
Les imatges JPEG s’emmagatzemen com una sèrie de tessel·les comprimides anomenades MCU (Minimum Coding Unit = Unitats de codificació mínima). Podeu definir la mida d’aquestes tessel·les (en píxels).
Amb aquesta opció activada, si la imatge prové d'una web de connexió lenta, baixarà a trossos de manera progressiva. L'opció progressiva per JPEG té el mateix propòsit que l'opció entrellaça del GIF, però, malauradament produeix fitxers JPEG una mica més grans.
L'ull humà no és sensible de manera igual en tot l'espectre del color. La compressió pot utilitzar aquest fet i considerar com a idèntics píxels que l'ull humà percep com a molt propers. Hi ha tres mètodes disponibles:
1x1,1x1,1x1 (millor qualitat): generalment es refereix a (4:4:4), produeix la millor qualitat, preserva bé les vores i el contrast dels colors, però la compressió és menor.
2x1,1x1,1x1 (4:2:2): és el sub mostreig estàndard que generalment proporciona una bona relació entre la qualitat de la imatge i la mida del fitxer. No obstant, hi ha situacions en què l'ús sense el sub mostreig (4:4:4) proporciona un increment notable de la qualitat de la imatge; per exemple, quan la imatge conté detalls fins, com un text sobre un fons uniforme o imatges amb colors plans.
1x2,1x1,1x1 És semblant a (2x1,1x1,1x1), però el sub mostreig del croma es troba en una direcció horitzontal més que en una direcció vertical; com si algú girés una imatge.
2x2,1x1,1x1 (fitxer lleuger): generalment es refereix a (4:1:1), produeix fitxers més petits. S'adapta a les imatges amb vores poc marcades però tendeix a desnaturalitzar els colors.
La transformació DCT (Discrete Cosine Transform) és el primer pas que realitza l'algorisme JPEG per a passar del domini espaial al de freqüències. Les opcions són «coma flotant», «enter» (per defecte), i «enter ràpid».
coma flotant: els càlculs del coma flotant són lleugerament més precisos que els dels nombres enters, però alhora són més lents tret que el vostre maquinari permeti fer càlculs ràpids del coma flotant. Recordeu que els càlculs del coma flotant poden variar una mica d'una màquina a una altra, mentre que els càlculs d'enters haurien de donar el mateix resultat sempre.
enter (per defecte): aquest mètode és més ràpid que el «coma flotant», però menys precís.
«enter ràpid»: aquest mètode és molt menys precís que els altres dos.
Marcar entrellaça permet que una imatge en una pàgina web es mostri progressivament mentre es descarrega. La mostra progressiva de la imatge és útil en connexions amb velocitats lentes, ja que permet interrompre la descàrrega d'imatges sense interès; avui, l'entrellaç s'utilitza poc a causa de les connexions més ràpides.
Si la imatge té múltiples nivells de transparència, els navegadors d'Internet que només reconeixen dos nivells, utilitzaran el color del fons de la caixa d'eines que heu desat marcant aquesta opció. Fins a la versió 6, Internet Explorer no podia manejar la semitransparència.
La correcció de la gamma és la capacitat de corregir les diferències d'interpretació del color en els ordinadors. Es desa la informació gamma en el PNG, que reflecteix el factor gamma actual de la vostra pantalla. Les pantalles d'altres ordinadors poden compensar de manera que la imatge no sigui gaire fosca o gaire clara.
El PNG suporta un valor de desplaçament anomenat «oFFs chunk», que proporciona dades de la posició. Malauradament, el suport de desplaçament PNG en el GIMP no funciona, o almenys no és compatible amb altres aplicacions. No activeu els desplaçaments, deixeu que el GIMP aplani les capes abans de desar i no tindreu problemes.
Desa la resolució de la imatge, en PPP (punts per polzada).
Data en què es va desar el fitxer.
Podeu llegir aquest comentari a Propietats de la imatge.
Quan aquesta opció està marcada, els valors del color es desen fins i tot si els píxels són completament transparents. Però això només és possible si hi ha una sola capa, i no una composició fusionada. Quan s'exporta una imatge multicapes a un format de fitxer d'una sola capa, no hi ha manera que el GIMP preservi els valors del color en els píxels transparents.
PER FER
Ja que la compressió no té pèrdua, l'únic motiu per a utilitzar un nivell de compressió inferior a 9 seria per l'ús d'un ordinador lent que necessitaria molt de temps per a comprimir un fitxer. No hi ha res a témer en la descompressió: és igual de ràpida sigui quin sigui el nivell de compressió.
Si la imatge que heu carregat té metadades Exif, XMP, IPTC, es conservaran i les podreu mantenir o no quan les exporteu a PNG.
Feu clic per a desar els paràmetres actuals. Més tard, podreu recuperar .
|
|
Nota |
|---|---|
|
El format PNG suporta imatges indexades. L'ús de menys colors produeix un fitxer més lleuger; això és especialment útil per a crear imatges web; consulteu Secció 6.6, «Mode indexat». Els ordinadors treballen amb blocs de 8 bits anomenats «Byte». Un byte permet 256 colors. Reduir el nombre de colors per sota de 256 no és útil: s'utilitzarà un byte de totes maneres i no es reduirà la mida del fitxer. A més, el format «PNG8», com el GIF, utilitza un bit per codificar la transparència; només permet dos nivells de transparència: transparent o opac. Si voleu que Internet Explorer mostri completament la transparència PNG, es pot utilitzar el filtre DirectX AlphaImageLoader en el codi de la vostra pàgina web. Consulteu la base de coneixement de Microsoft [MSKB-294714]. Tingueu en compte que això no cal a partir de la versió 7 d'Internet Explorer. |
Aquesta opció us permet especificar l'algorisme utilitzat per a comprimir la imatge.
Cap: és ràpid i sense pèrdua, però el fitxer resultant és molt gran.
LZW: la imatge es comprimeix utilitzant l'algorisme «Lempel-Ziv-Welch», una tècnica de compressió sense pèrdua. És antic, però eficient i ràpid. Podeu trobar més informació a [WKPD-LZW].
Paquets de bits: és ràpid, un esquema senzill de compressió per a la durada de la codificació de dades. Apple va introduir el format de paquets de bits amb la creació del Macpaint pel Macintosh. Un flux de dades de paquets de bits consisteix en paquets d'un byte a la capçalera seguit per les dades. (Font: [WKPD-PACKBITS])
Deflació: és un algorisme de compressió de dades sense pèrdua, que utilitza una combinació de l'algorisme LZ77 i de la codificació Huffman. També s'utilitza en els formats de fitxer Zip, Gzip i PNG. Font: [WKPD-DEFLATE].
JPEG: és un algorisme de compressió molt bo però amb pèrdua.
CCITT grup 3 fax; CCITT grup 4 fax és un format en blanc i negre desenvolupat per a transferir imatges per fax.
|
|
Nota |
|---|---|
|
Aquestes opcions només es poden seleccionar si la imatge està en mode indexat i reduïda a dos colors. Utilitzeu → → per a convertir la imatge a mode indexat. Assegureu-vos de marcar «Utilitza la paleta en blanc i negre (1-bit)». |
Des del GIMP-2.10.12 podeu desar les capes en exportar a TIFF.
Amb aquesta opció, els valors del color es desen fins i tot si els píxels són completament transparents.
En aquest quadre de text, es pot introduir un comentari que estarà associat a la imatge.
Si la imatge que heu carregat té metadades Exif, XMP, IPTC, es conservaran i les podreu conservar o no quan les exporteu a TIFF.
MNG és l'acrònim de «Multiple-Image Network Graphics».
El problema principal és que Konqueror és l'únic navegador web que reconeix el format d'animació MNG. Consulteu http://en.wikipedia.org/wiki/Multiple-image_Network_Graphics.
