Per Mercè Molist
16/09/2002
“Per a Catalunya, domini català!”, cantava el públic congregat al barceloní monument a Rafael de Casanova, mentre una dotzena de representants de la nova Associació en Defensa del Domini .CT ofrenava un ram de flors, lligat a un teclat vell, que hi posava el toc cibernètic. Era el quart any que els i les lluitadores en defensa d’un domini de primer nivell per a Catalunya (com el .es d’Espanya) posaven flors al peu de l’estàtua, però la primera vegada que ho feien constituits en associació i amb l’objectiu de portar la reivindicació més enllà.
“Fa 6 anys vam iniciar la campanya per a aconseguir la terminació .CT per a les nostres adreces d’Internet i, durant tot aquest temps, apart de despertar en l’opinió pública la idea que és perfectament possible catalanitzar les adreces, també hem aconseguit que els nostres governants no oblidessin l’encàrrec que el Parlament de Catalunya va fer a la Generalitat aquell llunyà any 1996: assolir l’homologació ISO dels abreujaments .CT i .CAT per a les adreces d’Internet. Els ho hem anat recordant de forma discreta, però ha passat massa temps i continuem exactament en el mateix punt on érem”, denuncia el primer comunicat de l’associació.
Aquell 1996, un grup espontani d’internautes posava en marxa, des d’una plana web, un campanya de signatures a favor del domini .ct on s’adheriren gairebé 7.000 persones, un nombre extraordinari per a la prehistòria de la Internet catalana, fet que interessà els poders polítics, que s’hi van sumar amb una votació afirmativa del Parlament. A partir de llavors, potser l’èxit o potser el cansament adormiren la reivindicació fins que, a finals d’agost d’aquest any, els 7.000 signataris rebien un missatge electrónic on l’acabada de crear Associació en Defensa del Domini .CT denunciava les promeses incomplertes i convocava una jornada reivindicativa, l’11 de setembre.
La festa va començar amb l’ofrena a Rafael de Casanova i seguí amb una recollida de signatures i de material informàtic vell: “Com a símbol del desencís dels internautes per la manca de voluntat de la Generalitat, els ensenyarem la nostra brutícia: portarem el material a reciclar però, abans, en farem una fotografia i la presentarem, junt amb una carta i les signatures, als presidents del Parlament i la Generalitat”, explicava Ricard Vaqué, cap de l’associació.
“Estem on érem quan vam començar. El domini .ct és tècnicament i políticament possible, però no es tira endavant perquè no interessa a la Generalitat. Si han tardat sis anys en adonar-se que l’adreça www.gencat.es havia de ser www.gencat.net, imagina què poden tardar per tenir adreces catalanes”, es queixava Vaqué al peu del monument a Casanova.
L’Associació en Defensa del Domini .CT vol revitalizar i aconseguir finançament per a una lluita que fins ara s’ha fet des del voluntariat. A més, hi ha l’ànim d’aprofitar l’ajuda de la recentment creada plataforma Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, impulsada per l’Administració Oberta de Catalunya. Conscient de portar sis anys lluitant per una causa perduda, l’associació, que aplega els mateixos pioners que van iniciar la campanya fa sis anys, està decidida a provar nous camins, “sense casar-nos amb ningú”, puntualitza Vaqué.
Pel president de l’ADD.CT, “l’objectiu de la nova associació és seguir pressionant la Generalitat perquè no es limiti a fer la sol.licitut de registre a l’organisme internacional ISO sinó que tingui l’autèntica voluntat d’aconseguir-ho i explori altres vies possibles, com anar directament a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) o demanar el domini no només per a Catalunya sinó per a cada comunitat autònoma espanyola, fet que ho despolititzaria”.
La Comissió 11 de Setembre, els portals Vilaweb i Girona.com, Cataweb i Softcatalà són alguns dels organismes que recolzen l’associació des de la seva renovada web, a www.domini-ct.org.
6.346 SIGNATURES PEL .CT Entre l’octubre de 1996 i el setembre de 1999, la Campanya pel Domini .CT va recollir a la seva web 6.346 adhesions. El primer acte de la nova associació ha estat evaluar-les i fer-ne estadístiques: 6.104 corresponen a particulars, 110 a empreses, 64 a associacions, 26 a grups de música, esports i esplais, 13 a partits i sindicats, 9 a acadèmies i universitats, 9 a mitjans de comunicació, 7 a centres catalans a l’estranger, 3 a l’administració pública i 1 a col.legis professionals.
Per procedència geogràfica, destaquen les 245 signatures de països europeus, 98 de Nordamèrica, 6 d’Austràlia o 3 d’Àsia. Quant a les 5.890 provinents de l’estat espanyol, la majoria són de Catalunya (5.502), seguida pel País Valencià (166), les Illes Balears (92), Castella (38), Galícia (21) i el País Basc (14). Des d’Andorra van signar 62 persones, de la Catalunya Nord, 7, i 1 de Sardenya. La propera tasca de l’ADD.CT serà crear un formulari per qui vulgui modificar les dades de la seva signatura i començar una nova recollida d’adhesions.
Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d’incloure sempre aquesta nota i l’adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.