| |
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
| |
Només un 33.7% dels usuaris catalans naveguen habitualment per pàgines en català |
|
| |
|
|
| |
 Aquesta setmana s'han publicat les dades de l'enquesta a les llars sobre equipament i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya corresponent a l'any 2003. Aquestes dades han estat elaborades per l'Observatori de la Societat de la Informació (OBSI) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT).
D'acord amb l'estadística d'usos lingüístics a Catalunya 2003, el 21,4% dels usuaris habituals d'internet té la seva pàgina inicial en català, el 66,2% en castellà i el 12,4% en altres llengües. En relació, però, a la redacció de correus electrònics s'observa un equilibri en la utilització del català i del castellà. Els que escriuen en català o més en català són un 33,7% i els que escriuen en castellà o més en castellà són un 34%. Els que escriuen per igual en ambdues llengües són un 15,4%.
Ara bé, la situació inferior del català en els correus electrònics només es dóna a l'àmbit metropolità de Barcelona i s'iguala al castellà al Camp de Tarragona, mentre que a la resta del territori nacional la llengua pròpia i oficial del nostre país és netament superior. Pel que fa a les pàgines webs visitades, el 37,2% d'usuaris ha visitat pàgines en català, el 83,4% en castellà i el 31,8% en anglès. En aquest sentit és especialment preocupant la involució del percentatge d'usuaris que visiten webs en català ja que l'any 2001 arribava gairebé al 49%, com d'altra banda ha passat amb l'anglès, mentre que el castellà s'ha mantingut estable.
La llengua de les pàgines web de les empreses és, a dia d'avui, majoritàriament en castellà. Sobretot a les microempreses (93%) d'entre 1 i 9 treballadors. Per contra, la presència del català a les webs empresarials augmenta a mesura que les empreses tenen una dimensió més gran. Així més del 60% de les grans empreses tenen la pàgina web en català (61,7%).
Més informació
Estadístiques de l'Observatori de la Societat de la Informació
http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm
Projecte Internet Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html
Estudi de la presència del català a Internet (any 2003)
http://www.softcatala.org/articles/article26.htm
Baròmetre de l'ús del català a Internet
http://wicac.org/webscat.html |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
Falta ortogràfica
- Enviada per Sergi, dimecres, 29.12.2004. 20:23 . |
|
|
|
| |
"naveguen" porta una 'u' després de la 'g'. Estaria bé que els pocs que naveguem en català ho féssim amb una ortografia correcta ;)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Gràcies!!!
- Enviada per xavier caballe, dimecres, 29.12.2004. 21:12 . |
|
|
|
| |
Sergi, gràcies per l'avís. Ha estat un error tipogràfic durant el procés d'edició :-(
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Acostumar a la gent
- Enviada per Josep, dissabte, 1.1.2005. 13:08 . |
|
|
|
| |
Jo sempre intento llegir pàgines en català, però es clar el percentatge de pàgines catalanes que trobes es molt baix. No es que vulgui llegir-les en castellà o anglès, sinó que costa de trobar-ne.
Al igual que hi ha una normativa per la rotulació dels establiments en català, n'hi hauria d'haver una per obligar a empreses catalanes a posar el seu web, a més d'altres idiomes, el català, i a més, com a predefenit quan entres.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Obligació no funciona
- Enviada per Cityfriman, dijous, 6.1.2005. 02:31 . |
|
|
|
| |
Senyors : hem de canviar les polítiques lingüístiques.La obligació no funciona a cap dels sectors de la nostra població i aviat es convertirà en un problema.Hem de fer el possible per emprar la nostra llengua i tenir-la com el que és: un tresor útil. Si la gent veu que és poderosa i econòmica, rica i útil la faran servir sense que el govern es gasti els euros de forma inútil i continuada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Obligació?
- Enviada per Toni Hermoso, dijous, 6.1.2005. 15:42 . |
|
|
|
| |
Benvolgut Cityfriman, que el català sigui obligat és molt discutible en molts aspectes.
És per hom conegut que moltíssimes lleis pel que fa a l'ús del català no s'apliquen, i constantment hi ha un assetjament ferotge per als avenços que s'hagin pogut fer en camps com l'educació o la justícia.
Si es deixen d'aplicar les mesures proteccionistes que critiqueu, no implicarà que els altres poders que no volen el català deixin d'aplicar les seves pròpies mesures, ans al contrari, se n'aprofitaran i aprofitaran les debilitats existents en el sistema.
De totes maneres, sempre es pot discutir si la política ha estat adequada en tots els aspectes, i la qüestió és intentar millorar-la i fer-la més eficient.
És un tema molt complex del que no sóc un expert, però hi influeixen molts aspectes com pot ser la mateixa actitud dels catalans respecte la llengua.
La realitat que la població és de fet o bé bilingüe (català/castellà) o només monolingüe (castellà), en funció de múltiples factors (origen, context socio-econòmic, històric del lloc de residència, educació, etc.)
Parlar en castellà a nouvinguts o castellanoparlants, que si bé és una mostra de cortesia si és una estada temporal o turística, és contraproduent per a ells en un futur i accentua aquesta dualització.
És bastant negativa també l'actitud de certs catalanoparlants de ridiculitzar aquells que proven de parlar català, accentuant doncs la vergonya dels nous parlants a fer-ho i fent que aquests acabin de suposar que seguint la mateixa inèrcia malèvola, utilitzar català podria no ser estrictament necessari.
També en el mateix sentit, sobretot per als habitants del Principat, el català no només és una llengua parlada a Catalunya, sinó a tots els Països catalans; de la mateixa manera que l'espanyol no només es parla a Espanya. Si el valencià cada cop s'utilitza menys al País Valencià, de retruc també se n'acabarà ressentint el vigor del català al Principat independentment com es digui a un lloc o a un altre.
És també habitual que certs mitjans o grups de poder vulguin relacionar allò fet en català amb eufemismes com ara regional per denotar que és de segona categoria i donar entendre que els seus són de primera o sovint qualificant-se com a universals o adjectius per l'estil. Això molts catalanoparlants ho interioritzen i fan que reneguin de l'ús de la seva llengua quan al cap i a la fi és tan vàlida com qualsevol altre.
Podríem estar-hi tot el dia, però ja tinc gana... ;-) Bona diada de reis!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Bilingüisme
- Enviada per Sonia, divendres, 25.3.2005. 13:59 . |
|
|
|
| |
Crec que aquest debat està molt gastat. Catalunya és una comunitat bilingüe i qui visqui aquí pot decidir quina de les dues llengües vol emprar. Personalment, crec que el biligüisme passiu es la clau, ja que per sort tots conexiem les due llengües i podem parlar amb la que ens sentim més còmodes. Amb el fet d'"obligar" la gent a parlar català s'aconsegueix l'efecte contrari, ja que els castellano parlants de catalunya moltes vegades se senten marginats i de vegades són considerats gairebé incults pel fet de no parlar en català. Jo soc catalana i normalment parlo en castellà, ja que la meva mare es asturiana i mon pare andalús. De petita parlava sempre català a classe, però quan vaig entrar a la universitat, una noia em va dir que ella feia 2 anys que no parlava amb el seu pare pq aquest no parlava català. Aquesta convresa, junt amb la intolerància per part dels "jo parlo en català i tú ets un murciano de mierda", em van fer reflexionar i vaig decidir parlar en castellà pq no volia que m'impossessin una llengua per poder expressar-me.
Tenim l'oportunitat de aprendre dues llengües i poder comunicar-nos amb ambdues indistintament, peró per estupides diferencies de grups concrets estem donant la idea que el català es millor q el castellà. El català va sobreviure a Franco quan aquets el va prohibir, i crec que és de les persones que el parlen la responsabilitat de fer al llengua gran o no, no de les autoritats.
Millor o pitjorm jo em puc expresar als dos idiomes (ho se... tinc problemes amb la s i la ss, a més d'accents....), i he d'aguantar rialles de companys quan escolten el meu accent "poc català de tota la vida"... ¿Q pasaria si jo em rigués de l'accent lleidatà, o de nen de poble quan ells parlen català? Segurament em dirien que soc una fatxa. Crec que aixó es molt més important q prioritzar una llengua i devaluar l'altra.
Sonia
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comunitats lingüístiques
- Enviada per xavier caballé, dissabte, 26.3.2005. 12:38 . |
|
|
|
| |
Sonia, la teva reflexió està molt bé i és com hauria de ser... desgraciadament a Catalunya hi ha dues comunitats lingüístiques: una de bilingüe formada per tots les catalanoparlants i una part significativa dels castellanoparlants i una segona comunitat, monolingüe que només parla una llengua, s'ofèn quan algú se'ls hi adreça en l'altra llengua i, a més, vol impedir als altres fer un ús normal d'aquesta llengua. Aquesta segona comunitat està formada exclusivament per castellanoparlants.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Voleu enviar el vostre
comentari? |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
