José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d’informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d’escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l’empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s’ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d’ús de programari per cada ordinador d’escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d’ús del programari administratiu.
21/08/2002
Traducció de Francesc Dorca
La Fundación Vía Libre és una organització argentina compromesa amb la difusió del coneixement i el desenvolupament sostenible, que té com a objectiu difondre l’ús del programari lliure i prestar assistència tècnica a tots aquells que vulguin utilitzar-lo, en particular a PIME, ONG, Organismes o Dependències de l’Estat, etcètera.
És aquest el vostre retrat? L’odissea de milers d’usuaris en una història que es repeteix…
José
José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d’informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d’escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l’empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s’ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d’ús de programari per cada ordinador d’escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d’ús del programari administratiu.
Comencen els problemes…
Equipat així, José es despreocupa de l’assumpte per a dedicar-se al seu negoci, que és el seu. Almenys aquesta és la seva intenció. Poc s’imagina José el que l’espera. Les màquines d’escriptori són inestables, es “claven” sense motiu aparent amb molta freqüència, sovint perdent hores de feina dels seus empleats. En alguns casos, fins i tot, és aparent que la falla es produeix sempre que l’usuari intenta una determinada operació.
La “solució” que li donen els seus assessors no és satisfactòria: reiniciar la màquina restableix la funció, però no les dades, i tampoc no disminueix la probabilitat que ocorri la falla en el futur. Una treballosa lectura de les condicions de la llicència d’ús que tan onerosament va adquirir el descoratja encara més: la llicència es refereix al programari “tal com és”, i no inclou cap garantia de funcionalitat ni d’utilitat per a cap propòsit. L’únic que el fabricant garanteix és que el medi (CD-ROM o disquet) en el qual es lliura el programari no té falles, però explícitament rebutja tota responsabilitat sobre que el programa compleixi la finalitat per al qual va ser adquirit; ni tan sols no garanteix que el programari pugui ser instal·lat.
La seva única esperança de solució consisteix a esperar que l’empresa responsable del problema, molt més gran que la seva i a qui les seves prioritats no li interessen, amb seu en un país llunyà, decideixi invertir el temps necessari a corregir-lo, i que ho decideixi en un temps raonable. Mentrestant, tots els especialistes al seu voltant són impotents davant d’aquestes dificultats, i també davant de les que presenta el servidor, que malgrat el seu major cost tampoc no sembla ser molt més fiable que les màquines d’escriptori.
I per si tot això fos poc…
Enmig d’aquestes molèsties, un dels seus empleats rep per correu electrònic un missatge d’un amic amb una targeta animada molt simpàtica. L’empleat, veient que prové d’algú conegut, fa un clic a la targeta animada, se’n riu una estona, i continua la seva feina. El que no pot saber és que amb aquesta acció, aparentment innòcua, ha activat un virus d’acció retardada, que un parell de dies més tard ja ha infectat totes les màquines de la xarxa, i poc temps després destrueix totes les dades de les màquines d’escriptori, a més de molts dels que estaven allotjats al servidor.
Setmanes de feina llençades a les escombraries, ja que el retard en l’efecte del virus ha aconseguit que fins i tot les dades a les cintes de suport estiguin infectades, de manera que són inutilitzables. José es veu forçat a comprar una llicència d’ús d’un antivirus, més un abonament a les actualitzacions, i en realitat mai no es queda tranquil, perquè sap que continua sent vulnerable a virus nous que cap antivirus no detecta encara.
El sistema administratiu també té el seu…
Malament que malament, els seus empleats comencen a usar el sistema administratiu. Carreguen la llista de proveïdors, el padró d’articles, la llista de clients… a poc a poc comença a veure’s que el sistema, si bé no és dolent, no s’adapta del tot al model de negocis de José. Ell necessita emmagatzemar dades dels seus clients, per exemple, que el sistema no preveu. Aquest problema no hagués de ser tan difícil de resoldre, al cap i a la fi es tracta de desenvolupadors locals i no d’un monstre multinacional. José es posa en contacte amb ells, i els demana un pressupost per a les modificacions que necessita. Quan aquest arriba, ni la suma ni el termini de lliurament no són raonables. José pensa a encarregar-li a una altra empresa les seves modificacions, però es troba de nou amb què la llicència d’ús que va adquirir prohibeix explícitament l’alteració dels programes per qualsevol persona llevat dels autors, de manera que és inútil buscar competència per a aquest desenvolupament.
Les seves úniques opcions són pagar el preu exigit i esperar el temps que sigui, o canviar de producte, el que significa una doble erogació: una nova llicència de programari, més la feina de carregar una altra vegada totes les seves dades. I amb això només haurà comprat la seva independència d’un proveïdor per passar a ser dependent d’un altre.
El tema de les actualitzacions
Un dia, una dels ordinadors de sobretaula es trenca, i ha de ser reemplaçat. No és problema, ja que és en garantia. Però la màquina de substitució que arriba de ve amb una versió actualitzada de les eines d’oficina. A primera vista, això sembla un avantatge. Però aviat sorgeix el problema de que els fitxers escrits usant les noves eines no poden ser llegits amb la versió més vella que és la que usen tots els altres empleats, i la versió vella ja no es ven. Així que l’única manera que tots els empleats puguin compartir dades consisteix a comprar una actualització a la versió més nova per a totes les màquines de l’empresa.
Furiós davant d’aquest acte d’extorsió, José decideix canviar d’eines d’oficina. Però quan ho comenta als seus empleats descobreix que tots els seus fitxers ja estan emmagatzemats en el format de les eines actuals, i que canviar d’eina significa perdre bona part de la presentació dels fitxers, a més a més de ser un procés llarg i pesat. Sense alternatives, José es veu forçat a comprar l’actualització de les seves eines d’oficina. Lamentablement, aquestes no funcionen bé amb la seva versió actual del sistema operatiu, de manera que també acaba per actualitzar aquest, només per descobrir que les seves màquines d’escriptori no tenen suficient memòria per córrer el nou sistema, i requereixen d’una expansió.
L’última ignomínia
Poc temps després, arriba a l’empresa de José una inspecció de Programari Legal. José està tranquil, perquè té totes les llicències en regla. O això creu. Perquè no va comptar que un dels seus empleats va instal·lar, fa uns mesos una còpia d’un programa de dibuix arquitectònic perquè la seva filla, estudiant d’arquitectura, ho provés, i després va oblidar esborrar-lo. De sobte, José, que no té mitjans tècnics de controlar què instal·len els seus empleats a les màquines, ni d’impedir-los que ho facin, té un judici a sobre. I fins i tot apareix el seu nom al diari com a pirata informàtic.
Una història repetida…
Sí, Vostè coneix en José, ¿oi? És probable que fins i tot Vostè es senti José. La immensa majoria dels usuaris d’ordinadors s’enfronten quotidianament amb problemes com els que hem descrit, i gairebé han après a acceptar-los com a part de l’ordre natural de les coses: la informàtica és una font permanent de despeses i maldecaps, i funciona únicament quan l’horòscop de Virgo és favorable. No obstant, aquesta realitat no és inevitable. És tan sols el resultat de les accions deliberades d’una indústria que ha descobert que és molt més fàcil i rendible conservar els clients a través de l’extorsió que mitjançant la satisfacció de les seves necessitats.
La solució existeix.
Però José ha descobert alternatives. Algú li va parlar del Programari Lliure. ¿Què és el Programari Lliure? Una immensa col·lecció de programes basats en la contribució de programadors de tot el món, disponibles sota una llicència que permet a qualsevol persona usar-los sense cap cost, al mateix temps que anima a qualsevol persona a modificar-los, millorar-los, ampliar-los, estudiar-los, traduir-los, combinar-los, etcètera. El professional que treballa amb Programari Lliure té la possibilitat d’analitzar a fons i corregir les causes dels problemes que pugui tenir el seu client, i disposa a l’Internet del recolzament de la comunitat de desenvolupadors: les mateixes persones que varen escriure els programes, i els seus col·laboradors, persones amb un íntim coneixement dels mecanismes involucrats, estan disponibles per a respondre preguntes.
Mitjançant el Programari Lliure es disposa de solucions per a la gran majoria dels problemes que pateix en José. Hi ha a la seva disposició excel·lents sistemes operatius i programes lliures que operen gran part de les tasques d’oficina: tractament de textos, bases de dades, fulls de càlcul, correu electrònic, servidors de fitxers, d’impressió, navegació d’Internet, etcètera. El seu cost d’instal·lació és molt baix i sobre tot, el seu manteniment i adaptació a las necessitats de l’usuari poden ser efectuats per tècnics locals competents. No és menys important la seva robustesa i resistència als virus que és molt superior a les de la majoria dels programes de propietat. I el seu ús és indiscriminadament lliure, per la qual cosa no cal témer les amenaces del Programari Legal.
Quant als sistemes lliures d’administració i gestió empresarial, en José pot confiar en nosaltres: hem pres al nostre càrrec realitzar l’esforç necessari per tal de comptar amb aquesta eina en el menor temps possible; estem degudament capacitats per a aquesta tasca, però només podrem escurçar aquest temps si comptem amb el recolzament dels qui se sentin estimulats per la perspectiva de lliurar-se dels sistemes d’informació extorsius i de mala qualitat.
La Fundación Vía Libre sap que hi ha molts Josés: el seu objectiu és acompanyar-los i aplanar-los el camí.