El llançament del Firefox 2.0 ha
tornat a revolucionar la xarxa i la comunitat d’usuaris. Per
celebrar-ho, la Fundació Mozilla3 ha promogut les
més de 300 festes4
que s’han fet el darrer cap de setmana d’octubre
arreu del món. Al costat de les grans capitals europees, la
cita de Barcelona,5
organitzada per Softcatalà,6
VilaWeb,7
Mozilla Europa8
i Racó Català,9
ha aplegat incondicionals del navegador, simpatitzants del programari
lliure i defensors de l’ús del català
en les noves tecnologies.
Des que el Firefox es va fer públic per primera vegada el
novembre del 2004, ha anat guanyant adeptes i s’ha acabat
convertint en el rival directe de l’Internet Explorer. En
menys de dos anys, milions d’usuaris ja han redescobert el
web. Amb aquesta segona versió, feta pública una
setmana després de sortir la setena de l’Explorer,
s’espera que el nombre d’usuaris del Firefox
augmenti —de fet s’han superat els dos milions de
baixades en 24 hores. S’obre, doncs, un nou episodi
d’una guerra, la dels navegadors, que no sembla tenir final.
El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure Mozilla.org, una
iniciativa mundial, sense afany de lucre i de codi obert en
què participen milers de voluntaris. L’objectiu
del projecte no
és altre que preservar la llibertat
d’elecció, garantir la innovació a
Internet i respectar els estàndards oberts. Tot
això fa que el Firefox hagi esdevingut el producte estrella
de Mozilla: lliure, gratuït, compatible amb la majoria de
sistemes operatius i traduït a més de 35
llengües,10
entre d’altres el català.
De fet, la traducció catalana de programari de la
mà de Softcatalà es va estrenar l’any
1998 amb el Netscape Communicator —a partir del qual sorgeix
el Mozilla i després, el Firefox. En aquell moment, la
versió catalana del Netscape (El Navegador) va tenir una
gran significació, ja que era el primer programa en
català de gran difusió: al cap d’una
setmana de publicar-se, Softcatalà tenia més de
1.500 baixades i 300 visites diàries. Per això,
el Firefox ha heretat el llegat del símbol del programari en
català.
Les claus de l’èxit d’aquest navegador
poden resumir-se en tres: una interfície senzilla i propera
a l’usuari, la possibilitat d’ampliar-ne la
funcionalitat gràcies a extensions fetes per terceres parts,
i una política de promoció sense precedents en el
món del programari lliure. Malgrat això, amb el
llançament d’aquesta nova versió, la
febre dels usuaris per detectar errors ja s’ha fet notar.
Més enllà dels gustos personals, és
cert que cal solucionar problemes d’incompatibilitats amb
extensions, connectors i temes disponibles per a versions anteriors,
com també vulnerabilitats de seguretat i de consum de
memòria.
Ara bé, com en qualsevol projecte de programari lliure, la
comunitat d’usuaris pot fer arribar suggeriments i possibles
errors al gestor d’incidències Bugzilla11 perquè els
desenvolupadors els tinguin en compte i els puguin resoldre al
més aviat possible.
Respecte de la versió anterior, cal destacar les novetats
següents del Firefox 2.0 —val a dir que algunes
d’aquestes característiques ja existien com a
extensions, però no s’havien integrat en el
programa:
Nova
interfície. S’ha actualitzat la
interfície per millorar-ne la usabilitat, és a
dir, per augmentar la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la
baixada d’informació, la manejabilitat i la
capacitat de satisfer les necessitats de l’usuari. Una mostra
de la modificació del tema per defecte són, per
exemple, els botons brillants sensibles al cursor i, sobretot, el
quadre de preferències, més intuïtiu que
en versions anteriors.
Canvis en
la navegació amb pestanyes.
Una de les característiques més estimades del
Firefox
és la navegació amb pestanyes, que ha estat un
dels
aspectes diferencials més importants respecte del seu
competidor principal
en el camp dels navegadors, l’Internet Explorer. En aquest
sentit, doncs, també s’han afegit millores, com
ara la possibilitat de recuperar
les pestanyes tancades involuntàriament, la
integració d’elements visuals que faciliten encara
més la navegació i la incorporació
d’un botó per tancar cada pestanya de manera
individual, en comptes
del botó únic que hi havia anteriorment.
Això no obstant, tots els usuaris que
prefereixin el comportament previ tenen l’opció de
poder recuperar-lo manualment.12
.
13
A partir d’ara ja no hi ha excusa per no escriure
correctament. La versió nova
incorpora un motor de correcció
ortogràfica que permet verificar si el que escrivim en els
formularis pot enviar-se sense temor d’avergonyir-nos
després.
Cerques
més potents.
S’han incorporat força novetats pel que fa a les
possibilitats
de cerca a la xarxa. En aquest sentit, s’ha millorat la
gestió dels motors de
cerca integrats: és més fàcil
afegir-ne de nous i eliminar els que ja no ens interessen, i els
cercadors més populars (com ara
Google i Yahoo!) tenen l’opció de suggerir termes
de
cerca.
Millora de
la gestió dels canals d’informació.
Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després en la manera
de consultar la informació a Internet
d’ençà de
l’aparició dels canals, en formats com ara
l’RSS. De fet, el
Firefox pot considerar-se com una de les aplicacions que ha
contribuït més a la popularització
d’aquesta
tecnologia; per això, no és estrany que arreu
de la xarxa s’utilitzi la icona del Firefox
14 per indicar la
disponibilitat d’aquest servei en un lloc web. En
versions anteriors, malgrat haver-hi un gran nombre
d’extensions que
ofereixen alternatives, els canals es gestionaven com
una adreça d’interès
15 que
s’actualitzava a partir dels continguts nous que apareixien
als llocs
d’origen. Ara, aquesta
funcionalitat es manté, però també es
permet cedir la
gestió dels canals d’informació a
altres aplicacions o serveis
de la xarxa.
Protecció
contra la pesca electrònica (phishing).
16 De ben segur que molts
usuaris han topat reiteradament amb pàgines
d’entitats bancàries, de les quals sovint no tenen
compte, que els demanen dades de caràcter privat. En
general, això és un mètode de frau
molt estès a la xarxa dissenyat per enganyar les
víctimes i suplantar-los la identitat. El client de correu
electrònic Thunderbird
17
fa temps que ja ha anat incorporant mecanismes de protecció
contra la pesca electrònica, i era l’hora que
també ho fes el seu germà, el Firefox. Per
defecte, el navegador contrasta les pàgines que visita amb
una llista de llocs web sospitosos que incorpora el mateix programa. Si
l’usuari ho prefereix, també pot activar-se un
servei remot de Google amb la mateixa funcionalitat, però
d’actualització més freqüent.
A més a més, si es vol informar
d’aquestes activitats criminals, hi ha una opció
de notificació de pàgines sospitoses en el
menú
Ajuda.
Restauració
de sessions.
Si durant la navegació, l’ordinador
s’apaga, el sistema operatiu es penja
o el Firefox es tanca inesperadament, podem tornar allà on
érem abans del
«desastre» i recuperar la sessió de
navegació anterior. Així, ja no cal tornar a
obrir les
pestanyes o sessions que havíem iniciat
prèviament. En relació
amb això, també es pot configurar el programa de
manera que, quan l’iniciem, la interfície mostri
el conjunt de pestanyes amb què
havíem tancat el programa la darrera vegada.
Integració
com a complements. Les extensions i el temes ara
s’integren en un mateix quadre de diàleg, sota el
nom de
Complements. D’aquesta manera,
és més fàcil controlar els elements de
terceres parts que l’usuari pugui instal·lar.
Així, si mai tenim problemes en iniciar el navegador per
culpa d’algun dels complements que hàgim
instal·lat, hi podem accedir en mode segur,
18 desmarcar el culpable
i, probablement, resoldre el problema.
Títols
actius.
Potser aquesta és una de les característiques
menys conegudes,
però no per això menys útil. Permet
resumir informació específica d’un lloc
com a títol d’una adreça
d’interès.
Atès que el web al qual es fa referència pot
actualitzar-se, el títol també
s’actualitza. Ens referim, per exemple, al titular del darrer
article d’un diari, al preu d’un objecte
d’una subhasta
o a la temperatura de la nostra població natal.
A part d’aquestes característiques noves,
s’han millorat aspectes importants d’accessibilitat
19 i, per descomptat,
s’han conservat les opcions de blocatge de finestres
emergents, d’actualització remota o de
supressió amb un sol clic de les dades privades que
hàgim introduït.
En relació amb la pròxima versió, el
Firefox 3.0, ja s’està
treballant en la integració de les adreces
d’interès i
l’historial —funcionalitats que van ajornar-se
durant
el desenvolupament de la versió 2.0— i, fins i
tot, en la
possibilitat d’obrir i desar fitxers PDF sense la necessitat
d’instal·lar un connector extern.
En resum, baixeu-vos la nova versió del Firefox
20 i tasteu-la. Navegareu
més
ràpid, us sentireu més segurs, veureu el web amb
uns
altres ulls.
