El portàtil de 100 dòlars per als nens del tercer món és una
monada. Jim Gettys, Vicepresident d'Enginyeria de la
fundació "One Laptop Per Child" (Un portàtil per a cada
nen), presentava ahir el primer prototip, en el marc de les
conferències de programari lliure GUADEC, a Vilanova i la
Geltrú (Barcelona). Pensat per a les petites mans d'un nen,
és lleuger, amb les puntes arrodonides, de color taronja,
connexió sense fil per a connectar-se amb els amics, fet amb
materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que
resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. La
producció industrial d'aquests portàtils, dirigits a les
escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran
a la tardor de 2007.
P: Vostè ha estat en l'inici de coses tan revolucionàries com
el protocol HTTP, amb el qual funciona la web, o el sistema
X Window, que ha fet molt més fàcil l'ús del sistema
operatiu lliure Linux. Què hi ha de revolucionari en el
portàtil de 100 dòlars?
R: La idea de l'ordinador personal per a nens, que cada nen
tingui el seu i hi pugui aprendre amb ell no només a l'escola,
que ja és molt, sinó que pugui endur-se'l a casa, que no es
quedi a l'aula d'ordinadors. El nostre objectiu és que
sigui el portàtil dels nens, que el puguin dur a on vulguin
i aprendre amb els seus amics, en qualsevol lloc i a
qualsevol hora. D'aquesta forma, en poc temps tots sabran
utilitzar-lo.
P: Tenen ja compradors?
R: Hi ha alguns governs molt interessats. Estaven esperant
veure el primer prototip, que vam treure fa dues setmanes,
per a decidir-se.
P: Quins governs?
R: Sobretot Nigèria, Brasil, Tailàndia, Argentina, Egipte,
Xina i Índia.
P: Se'ls critica que en aquests països els nens necessiten
menjar o roba, abans que ordinadors.
R: És cert, però també els hi cal educació. No tenim una solució
completa per als seus problemes, però sabem que una part és que els nens puguin aprendre.
P: Com s'asseguraran que els governs duguin aquests ordinadors
als nens i, per exemple, no els venguin al primer món, on ja
hi ha gent interessada?
R: En principi no hem dissenyat cap forma de control, però si
comencem a veure que no s'utilitzen per al que s'han d'utilitzar els hi retornarem els diners i deixarem de
vendre'ls màquines. A més, el portàtil està fabricat per als
nens, no serveix per als adults.
P: -Sí, però jo en voldria comprar un per al meu nebot.
R: Llavors, en el nostre web haurà un lloc on es podran comprar
dos portàtils per un preu determinat: un per al teu nebot i
altre per a un nen del tercer món.
P: També es critica que 100 dòlars són pocs diners per al
primer món, però molt per al tercer.
R: Cada vegada seran més barats, a mesura que tinguem més
portàtils en producció. Els primers costaran una mica més,
135 dòlars. A mesura que els governs ens encarreguin més
màquines, la producció serà més barata, possiblement d'aquí a un
any.
P: Com aprendran els nens i professors a usar aquests
ordinadors?
R: Els nens ens estan demostrant a tot el món que són capaços
d'aprendre a usar-los sense que ningú els n'ensenyi, els costa
molt poc temps. Recordo que algú va dur un ordinador a una de
les àrees més pobres de la Índia, perquè els nens el
poguessin veure. Un mes després, havien après a fer tot el
que es pot fer amb un ordinador. Els nens s'ensenyaran entre
ells i ensenyaran als seus professors.
P: Al primer món, els ordinadors són obsolets de seguida.
Quin terme mitjà de vida tindran els seus portàtils?
R: Cinc anys, que és el temps que dura l'educació primària de
la majoria de nens del món.
P: A més d'estalviar diners, reduint el cost de la pantalla i
usant programes lliures i gratuïts com el sistema operatiu
Linux, la seva obsessió ha estat minimitzar la despesa
energètica, que és el gran problema de la majoria de
portàtils. Com ho han aconseguit?
R: Sobretot amb innovacions en la pantalla i l'ús d'una
connexió sense fil, que gasta molt poc. També hem retocat la
placa mare i la CPU, de manera que quan no està treballant,
s'apaga, però la pantalla o la connexió segueixen
funcionant. Això és una mica nou en el món dels portàtils.
P: El seu portàtil aporta aquesta i altres innovacions importants, fins a l'extrem que em pregunto: Esteu
treballant per als nens o per a millorar la indústria dels
ordinadors?
R: Estem treballant per als nens, però la veritat és que ningú
fa bons portàtils. Per tant, hem decidit fer-lo nosaltres mateixos.
Aquesta és una màquina totalment nova, hi ha més innovacions
que en tots els portàtils que s'han construït fins a
ara. El 90% del treball que hem fet ajudarà a l'evolució
d'aquestes màquines, en temes com l'estalvi d'energia,
correcció d'errors i una llarga llista amb tot tipus de
detalls, com la capacitat de supervivència a una tempesta de
sorra o a l'aigua. Però no ho hem fet perquè sí, sinó perquè
és un ordinador per a nens que han de caminar cada dia fins
a l'escola, en entorns molt diferents dels quals tenim en
Estats Units o Europa.
P: A més de bateries, aquests portàtils usen el que anomenen
"energia humana". Què és això?
R: Un mecanisme que pot generar energia de diferents maneres:
amb una manovella a la qual es donen tornades amb la mà,
mitjançant un pedal, fent força a l'estirar els braços...
Aquest mecanisme pot connectar-se a l'ordinador sense
perill, amb qualsevol voltatge, fins i tot si poses els pols
al revés.
P: A més de l'energia, un altre problema al tercer món és
trobar una connexió a Internet. Com resolen això?
R: No hi ha una resposta única i simple. S'ha pensat que poden
connectar-se per satèl·lit, que no seria car si molta gent
comparteix la connexió, o per nodes sense fil. Depèn de la
zona. Certament volem que tot el món pugui connectar-se a
Internet, és fonamental per a l'educació dels nens, per això
estem treballat amb els governs perquè allí on duguin
aquests portàtils assegurin que hi haurà connexió.
P: Microsoft ha criticat el seu ordinador perquè diu que seria
millor dur telèfons mòbils al tercer món.
R: Jajaja. Intenta escriure una mica amb el teclat d'un mòbil,
o navegar per la web còmodament.
P: Per contra, la seva idea ha agradat a altres empreses,
menys a Intel, que diu que també fabricarà portàtils a 100
dòlars.
R: Esperem que així sigui, ens agrada aquest tipus de
competència. Seria perfecte que aviat més gent faci
ordinadors perquè els nens puguin aprendre, així no hauríem
de construir portàtils perquè la nostra idea fos un èxit.
P: Els governs han fet declaracions d'intencions ambicioses
sobre el seu portàtil. Creu que les portaran a terme?
P: No ho sé. Jo sóc un enginyer i em dedico a construir el
portàtil, no sé res de governs.
One Laptop per Child
http://www.laptop.org
Copyright 2006 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.
|
