RESUM: Es descriuen els diversos projectes d’abast global que
darrerament s’han presentat per digitalitzar de forma massiva els
llibres de les biblioteques.
S’analitzen els objectius d’aquest tipus de projectes i els aspectes
tecnològics i d’organització que
comporten.Finalment, es comenten les implicacions que aquests nous serveis poden
tenir pels que ja proporcionen les biblioteques i en la funció
social d’aquests centres.
MOTS CLAU: projectes de digitalització;
digitalització; llibres; biblioteques digitals; Google Print
Library; Open Content Alliance; Open Library; Universal Library;
Biblioteca Digital Europea; Project Gutenberg; World Digital Library;
Amazon; European Library; British Library.
E-BOOKS, LLIBRES ELECTRÒNICS I LLIBRES DIGITALITZATS
Les bases de dades i les revistes són realitats consolidades
en el medi digital, però aquest no és el cas dels
llibres. La seva translació digital es troba fragmentada i
s’utilitzen diversos termes, no sempre de manera correcta,
per referir-s’hi. Veurem a continuació que
disposem de tres termes relacionats però que identifiquen
conceptes diferents.
Els llibres electrònics és refereixen al
contingut; es tracta de presentar el contingut
intel·lectual, però a vegades també
artístic i estètic, dels llibres impresos
tradicionals en forma digital. Aquests continguts es poden consultar de
diverses maneres: mitjançant aparells electrònics
específics –els e-books–, que
d’alguna manera recorden les formes dels llibres impresos, o
mitjançant dispositius informàtics com els
ordinadors i les agendes electròniques –PDA, etc.
Quant a la forma de distribució, els llibres
electrònics es poden obtenir de manera tangible, gravats en
suports òptics com el CD-ROM o el DVD, o a través
de la xarxa Internet, sigui descarregant-los d’algun servidor
o usant-los de manera interactiva.
Miquel Térmens i Graells. Universitat de Barcelona.
Departament de Biblioteconomia i Documentació.
Article arribat el 8 de febrer de 2006
El concepte de llibre digitalitzat es refereix al procés de
creació d’un llibre electrònic que
s’ha generat a partir de l’escaneig i el
processament posterior d’un llibre imprès
preexistent. Parlant de manera precisa, un llibre digitalitzat
és antagònic a un llibre creat digitalment des de
l’inici, i ambdós són llibres
electrònics.
Donats aquests tres conceptes –e-books, llibres
electrònics i llibres digitalitzats–, des
d’inicis de la dècada del noranta, i a vegades
fins i tot abans, se n’han fet desenvolupaments i se
n’ha debatut de manera continuada les respectives viabilitats
i repercussions. Pel que fa als e-books el problema ha estat
tecnològic i industrial: és possible crear un
aparell que simuli les formes dels
llibres de paper (mida, pes, ergonomia, etc.) i n’augmenti
les prestacions (cercabilitat, capacitat, navegació, etc.)
gràcies a l’electrònica?; es
podrà vendre als usuaris?; els lectors ho acceptaran?; hi
haurà mercat? Pel que fa als llibres electrònics
el problema només ha estat de prestacions i de viabilitat
comercial. Primer, el debat, als anys noranta, es va centrar en refinar
les tècniques de digitalització,
després en la creació dels sistemes
d’accés (portals bibliotecaris, per exemple) i
més tard en les polítiques de
digitalització, enteses com la priorització dels
fons a digitalitzar depenent del finançament disponible.
No és l’objectiu d’aquest article
detallar les vicissituds de les tres vies al llarg dels darrers anys,
però sí que és bo saber que els
e-books encara no han resolt els seus reptes tècnics i
només recentment el sistema Librie de Sony ha trobat la
viabilitat comercial en el mercat japonès. Els llibres
electrònics han tingut dificultats per vertebrar el seu
mercat, definint unes línies determinades de producte i
arribant a uns usuaris tipus; per ara, s’ha comercialitzat
principalment el llibre tècnic,
l’acadèmic i el de referència com ara
manuals universitaris, diccionaris i enciclopèdies. A finals
de la dècada dels noranta es va començar a
desplegar la comercialització, mirant de vendre a les
biblioteques universitàries paquets de llibres
electrònics de manera similar a com es feina amb les
revistes electròniques.
Netlibrary es va revelar com l’empresa líder,
però la crisi dels negocis puntcom va fer que fes
fallida i
que fos comprada per OCLC. Pel que fa als llibres digitalitzats, es
tracta d’iniciatives que pel seu cost i per la necessitat de
disposar dels fons originals han quedat dins de
l’àmbit dels projectes públics; cal
assenyalar, però, que hi ha hagut petites
experiències de gestió comercial, com la pionera
de l’empresa californiana Octavo,
1 que actualment encara ven
en CD-ROM una col·lecció de llibres
clàssics digitalitzats.
DIGITALITZACIÓ: PER QUÈ ARA?
En els darrers temps s’ha posat de moda parlar de la
digitalització dels llibres de les biblioteques. Per a la
gent de la professió aquesta idea no és nova,
però sí que ho és que s’hagi
convertit en un tema habitual dels mitjans de comunicació de
masses. És sabut que aquesta popularitat es va iniciar a
finals de 2004 amb l’anunci de Google d’emprendre
un gran projecte en aquesta línia, però
això no ho explica tot. Aquest article vol sistematitzar les
informacions que tenim disponibles sobre la qüestió
i intentar mostrar què hi ha més enllà
del que ens diuen els diaris i els programes de televisió.
Primer de tot hem de tenir clar que la iniciativa de Google
és important, però més com a
desencadenant del fenomen actual que no pas com a actuació
realment innovadora. La digitalització massiva dels llibres
de les biblioteques es planteja ara perquè ara és
plantejable, perquè mai abans havia estat viable,
això és l’important. Analitzem breument
a continuació els canvis que
s’han donat.
Des de fa anys l’economia mundial ha entrat en una nova fase:
s’ha creat un mercat mundial, tant de productors com de
consumidors; en aquest canvi hi han tingut un paper fonamental els
augments continuats de la productivitat,
l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació i, finalment, la
concentració de capitals financers.
Aquest canvi general també està tenint importants
efectes en el sector de la gestió de la
informació, no en va hom parla del fet que
s’està creant la societat de la
informació. Un d’aquests efectes és la
facilitat per explotar el patrimoni documental gràcies a les
eines informàtiques. Fins fa ben poc, la majoria
d’organitzacions consideraven l’arxiu com una
càrrega, una font de despeses que calia suportar
bàsicament per raons legals (fiscals, registre de drets) i
històriques. La informàtica permet ara fer una
explotació intensiva dels continguts de l’arxiu i
convertir-lo en una nova font de negoci corporatiu. Uns dels primers
que ho ha entès és el món editorial,
amb la generació de nous productes com la consulta de
l’hemeroteca dels diaris i les edicions barates de llibres
descatalogats.
Aquest interès empresarial ha estat possible
gràcies al desenvolupament de la informàtica. El
més important pel que fa al nostre tema d’estudi
ha estat la capacitat d’emmagatzematge: la
digitalització de grans volums de premsa, de llibres, de
fotografies o d’altres materials documentals requereix
disposar d’unes capacitats d’emmagatzematge
electrònic mai vistes. L’emmagatzematge no sols
és un problema de maquinari, sinó
també d’organització lògica
de la informació, de disposar de les eines per a la
recuperació de la informació i de seguretat de
tot el sistema (fiabilitat davant de contingències,
seguretat contra intrusos, servei 24x7). Segons l’Internet
Archive, l’escaneig d’un milió de
llibres ocupa 6 petabytes,2
volum que es pot comparar amb els 1,7 a 5
petabytes que hom calcula que ocupen les bases de dades Google de
buidatge del web. Els sistemes més avançats ja
permeten muntar un sistema d’emmagatzematge d’1
petabyte per «només» 2 milions de
dòlars.3
Aquesta immensa capacitat d’emmagatzematge no serveix de res
si no es pot processar; en aquest cas no es tracta de disposar
d’una alta capacitat de computació, com en els
sistemes de supercomputació orientats a la recerca,
sinó de poder gestionar un gran nombre d’objectes
digitals i de transaccions d’usuaris. La
programació orientada a objectes i la utilització
de l’XML com a llenguatge estàndard
d’intercanvi i de manipulació de dades han estat
fonamentals des de finals de la dècada dels noranta per
crear grans bases de dades i per oferir serveis des de sistemes
informàtics diferents. Pel que fa a objectes digitals
l’avanç potser és encara major, ja que
les tècniques de digitalització retrospectiva i
d’OCR que es van començar a assajar de manera
sistemàtica a partir de 1994 ara ja estan consolidades i es
disposa d’un catàleg coherent de bones
pràctiques a aplicar.
Després de tots aquests desenvolupaments encara quedaven dos
problemes per resoldre: la digitalització eficaç
d’obres enquadernades i la preservació dels
objectes digitals. Actualment, la digitalització de fulls
solts es pot fer de manera automàtica, amb
escàners que incorporen alimentadors de paper,
però quan es tracta de llibres fins ara es tenien dues
opcions: o digitalitzarlos manualment, passant les pàgines a mà, o
bé, si és possible, guillotinant el volum per
fer-lo passar per l’alimentador automàtic; no cal
dir que si la primera opció és molt costosa, la
segona és un atemptat contra la integritat del llibre;
davant d’aquest panorama, la primera opció se sol
deixar per a obres úniques o antigues i la segona per a
obres més modernes. Darrerament, però,s’han
fet desenvolupaments de cara a construir
màquines per digitalitzar automàticament llibres
sense desenquadernar-los, dotant-les amb un delicat mecanisme que els
permet passar les pàgines d’una en una. En aquests
moments es comercialitzen dues màquines: la suïssa
4DigitalBooks 4 i la
nordamericana Kirtas;5
també se sap que
Google n’ha creat per al seu ús. No cal dir que es
tracta de màquines molt cares, però
que gràcies a la seva elevada productivitat (fins a 3.000
pàgines per hora) compensen la inversió i, el que
és més important, ningú no es
plantejaria projectes de digitalització de centenars de
milers de llibres si no existissin.
El segon problema pendent parla del futur: quin sentit té
invertir grans quantitats de diners i crear nous serveis si no podem
assegurar la conservació d’aquests nous objectes
digitals? La preservació digital és un tema
encara no resolt però que en els darrers dos anys, almenys
pel que fa a les tècniques, s’hi
comença a veure la llum; en altres paraules, encara no es
disposa de tècniques de preservació assentades i
provades, però sí que es disposa de prototipus i
de sistemes pilot prou avançats com per preveure
l’obtenció de solucions en pocs anys. Davant
d’aquest panorama no és estrany que moltes
institucions públiques i empreses privades endeguin grans
projectes de digitalització, atès que
«només» han de preveure dissenyar
sistemes prou oberts per migrar a mig termini cap a les solucions que
s’estableixin i aquest és un requeriment que
s’assoleix amb diners i amb una bona direcció.
A banda dels requisits tecnològics, tres altres condicions
han estat necessàries.La primera i més
òbvia ha estat l’existència
d’empreses amb una alta capacitat tecnològica i
financera disposades a emprendre projectes de llarga durada. Tenen unes
característiques ben peculiars: empreses amb molts diners,
disposades a invertir-los en projectes nous, de tipus cultural
(aparentment no lucratius), nous en l’aspecte
tècnic i amb resultats a llarg termini. Són
projectes de risc, però també de prestigi i,
encara més, de caire estratègic si es vol dominar
una part important dels continguts que en el futur circularan per les
xarxes informàtiques. Ara aquestes empreses existeixen i es
diuen Google, Microsoft, Yahoo, Amazon, Hewlett Packard, Internet
Archive, etc.
La segona condició no tecnològica ha estat de
tipus organitzatiu: no parlem de projectes que es facin amb un amb un
equip de cinc persones i un parell d’escàners i
d’ordinadors personals; parlem de projectes que
s’executen simultàniament en diverses ciutats o,
fins i tot, a països diversos, amb centenars de persones
treballant-hi, amb furgonetes dedicades a portar cada dia uns
milers de llibres des de la biblioteca fins a la nau industrial on es
desenvolupa el procés. Potser el servei resultant
serà de tipus cultural, però el procés
ha de ser totalment industrial, ha calgut la maduració de
processos de workflow, de control de la productivitat i de control de
la qualitat, adaptats del món industrial.
La tercera condició ha estat de mentalitat. Ha calgut un
canvi de mentalitat a les institucions dipositàries de
documentació, que han transformat la seva antiga
visió exclusivament patrimonialista i conservadora en una
altra que es focalitza en les activitats de serveis, siguin portades a
terme de manera directa o bé mitjançant aliances
amb agents externs. Això s’ha pogut fer
després
del reconeixement de les pròpies debilitats però
també de les fortaleses: debilitats perquè ha
calgut assumir que sense ajudes externes les institucions culturals mai
no podrien digitalitzar el seu patrimoni a gran escala, més
enllà d’alguns documents i col·leccions
triades,6 però
també la consciència
que aquest patrimoni només el tenen elles.
COM ÉS UN PROJECTE DE DIGITALITZACIÓ DE LLIBRES
La digitalització de llibres en si mateixa només
és una tècnica o, si es vol, un conjunt de
tècniques, però la seva
caracterització definitiva ve sobretot marcada pels
objectius que s’hagin definit i, en part, també
pel volum de la documentació que s’ha de tractar.
Anem a resseguir tot seguit les principals fases del projecte.
a) Objectius de servei. El servei que es construeixi pot
anar orientat
a públics diversos: en el cas d’una
audiència especialitzada (per exemple, orientada a la
recerca) caldrà una digitalització
d’alta qualitat, encara que això
s’aconsegueixi a costa d’una reducció de
la velocitat d’accés; en canvi, si es va cap a una
audiència general (per facilitar la lectura o el coneixement
de materials fins llavors no tan accessibles), serà
important basarse en formats estàndard que es puguin llegir
des de qualsevol ordinador i disposar també d’un
sistema ràpid. També cal decidir si els llibres
s’ofereixen en forma d’imatges o bé de
text cercable: si és així, caldrà
aplicar processos d’OCR; una bona mesura del nivell de
qualitat d’un projecte de digitalització
és el grau d’èxit del reconeixement
òptic de caràcters, saber si les errades
són esmenades a mà i com el text resultant
és marcat amb etiquetes. També cal preveure si en
el futur es voldran generar subproductes com ara reproduccions
facsímil.
b) Estàndards. És imprescindible treballar sobre
estàndards, pel que fa a formats dels fitxers, a llenguatge
d’etiquetat i a interoperabilitat. Les pàgines
dels llibres, un cop escanejades, se solen guardar en format TIFF no
comprimit i d’alta resolució, a partir del qual es
poden generar, offline o de manera interactiva, les imatges de
resolució mitjana i baixa en format JPEG o PNG que es
transmeten als usuaris. Normalment, els fitxers obtinguts inicialment
són tractats de manera automàtica amb algun
programa de retoc gràfic a fi de millorar i
homogeneïtzar característiques
visuals com ara la gamma de colors i el contrast. Quant a
programació, l’XML s’està
imposant gràcies a la seva flexibilitat. També
cal elegir algun estàndard de metadades (METS, MODS, Dublin
Core, etc.) i, si cal, de marcatge del text (TEI o altres).
c) Processos. Workflow. En un projecte es tracten milions de fitxers,
molts dels quals estan interrelacionats entre ells (per exemple, els
corresponents a les pàgines d’un mateix llibre, o
els de les diverses resolucions gràfiques d’una
mateixa pàgina); també hi intervenen multitud de
professionals, sovint a diverses localitzacions físiques.
Els fitxers i els programes informàtics estan
distribuïts en diversos servidors i poden canviar
d’ubicació segons ho demani el procés
de treball. També cal controlar els mateixos llibres
físics que es van escanejar per evitar que es malmetin o es
perdin, però també per assegurar que tornin en el
menor temps possible a les sales de lectura o als dipòsits
de procedència. Tots aquests són alguns dels
condicionants que fan que sigui imprescindible dissenyar uns bons
processos de treball i dotar-se d’eines
informàtiques que permetin el control
d’activitats, d’accions i d’objectes
digitals i que en facilitin la traçabilitat.
d) Control de qualitat. Un dels objectius del control de processos ha
de ser el control de la qualitat: amb un volum de feina de les
proporcions que s’ha descrit, un mal disseny
tècnic o una mala execució automatitzada poden
donar com a resultat desenes de milers de fitxers inservibles per
allò que van ser generats. Cal que totes les fases del
treball comptin amb controls específics de qualitat; alguns
dels punts que cal vigilar són: no malmetre els llibres, no
deixar-se pàgines sense escanejar, no perdre la
seqüència dels fitxers, generar metadades
correctes, lligar les metadades amb els fitxers corresponents, calibrar
l’OCR al màxim nivell possible, minimitzar les
actuacions manuals, controlar el checksum dels fitxers, etc.
En els projectes de digitalització de llibres
també s’ha de vigilar que el personal implicat
tingui la formació necessària i s’ha de
mantenir un control estadístic del desenvolupament general
de les activitats. Els problemes de tipus no tècnic
també són fonamentals, entre els quals cal
destacar els relacionats amb el finançament i amb la
propietat intel·lectual dels documents. Si obtenir un
finançament adequat és el problema principal que
fins ara ha aturat la posada en marxa de projectes a gran escala, tenir
cura de no infringir la legislació de propietat
intel·lectual també pot esdevenir un fre
continuat. Pel que fa a les obres sota domini públic, no hi
ha problemes perquè siguin digitalitzades i ofertes per qui
ho vulgui, però per les obres amb drets de propietat
intel·lectual vigents cal obtenir prèviament els
corresponents drets de reproducció i difusió dels
autors i editors. Cal indicar que dins d’aquest darrer grup
hi ha un nombre molt important d’obres que es troben en una
situació particular: legalment estan dins del
període de protecció però
se’n desconeix el titular dels drets o no se l’ha
pogut localitzar, com seria el cas d’empreses editorials que
ja no existeixen i d’autors o d’hereus seus
il·localitzables. Aquestes «obres orfes»
actualment no es poden digitalitzar, però diverses
biblioteques i altres estaments culturals estan demanant que
s’hi trobi una solució que permeti posar-les a
l’abast dels ciutadans en suport digital.
7
ELS PROJECTES DE GOOGLE
El projecte Google Print Library va ser presentat el 14 de desembre de
2004 i es proposa la digitalització dels fons de les
biblioteques de University of Michigan, Harvard University, Stanford
University, The New York Public Library i Oxford University. Google
assumeix totes les despeses i també hi posa el personal i
els mitjans tècnics; per la seva part les biblioteques
faciliten
els seus fons de llibres, totalment o en part: mentre que la University
of Michigan té previst digitalitzar els 7 milions de llibres
del seu fons, les universitats d’Stanford, Oxford, Harvard i
la NYPL, només faran, de moment, proves pilot. El concepte
de prova pilot és ben diferent del que podríem
considerar en el nostre país: per a Stanford significa
digitalitzar 2 milions de llibres
(en deixen 6 per més endavant); per a Oxford és 1
milió de llibres de la Bodleian Library; i per a Harvard
són 40.000 volums (després dels quals podria
seguir la seva col·lecció sencera de 15 milions
de llibres).
Malgrat que l’arribada a l’opinió
pública de la notícia de l’acord va
tenir un gran impacte, la seva gestació ja venia de lluny:
Oxford, per exemple, ha reconegut que negociava amb Google des de
l’any 2002.8 Els
acords establerts entre les dues parts
són confidencials i presenten variacions en cada
cas, però hom se’n pot fer una certa idea
a partir de les informacions periodístiques
i de la documentació penjada a la xarxa per Michigan.
9 Es
tracta d’un projecte de llarga durada, en el cas de Michigan
s’estima que caldran sis anys d’escaneig
i tres en el d’Oxford. Google agafa els llibres de les
biblioteques per blocs i se’ls emporta en furgonetes cap a
instal·lacions pròpies que ha construït
fora dels campus universitaris (en el cas de les universitats de
Michigan
i d’Stanford) o en espais dins de la pròpia
institució (en el cas de la NYPL i de les universitats
d’Oxford i de Harvard). Totes les actuacions
tècniques que porta a terme són secretes,
atès que es troba en un mercat competitiu; se sap,
però, que disposa de màquines de disseny propi
per escanejar els llibres sense trencar
l’enquadernació. Google lliura a les biblioteques
fitxers amb la imatge d’alta resolució de les
pàgines escanejades i també fitxers amb el text
obtingut per OCR. Aquests fitxers són propietat de les
biblioteques, amb els quals esperen muntar sistemes de biblioteca
digital integral: s’espera que en el futur una part
significativa de la consulta bibliogràfica es faci en suport
digital en aquestes institucions, deixant les obres originals en paper
com a patrimoni a preservar, i també es preveu que puguin
oferir per préstec interbibliotecari les versions digitals
de les obres que siguin de domini públic. Google, per la
seva banda, oferirà accés complert a les obres de
domini públic i permetrà també cercar
el text de les obres sota propietat intel·lectual,
però només en mostrarà un petit
fragment. Hom ha calculat que Google potser invertirà uns
200 milions de dòlars en el projecte.
10
En el projecte només s’escanegen llibres i
s’exceptuen els integrats en fons especials i de reserva. En
el cas d’Oxford, de Harvard i de la NYPL
s’especifica clarament que només es tractaran
obres que siguin de domini públic; a Michigan es
digitalitzaran tots els llibres, amb copyright i sense; a Stanford les
informacions no són prou clares.
Google Print Library va comptar ben aviat amb dos tipus
d’oposició: per infringir suposadament els drets
dels editors i per consolidar la preeminència dels
continguts en anglès. Pel que fa al primer problema, ben
aviat es van sentir les queixes de grups com ara
l’Association of Learned and Professional Society Publishers
(ALPSP),11 la Text and
Academic Authors Association (TAA),12
l’Authors Guild (representant de 8.000 autors
nord-americans)13 i
l’Association of American Publishers
(AAP).14 Es tracta de la
representació de gairebé
la totalitat de la indústria editorial i dels autors dels
Estats Units.
Al llarg de la primavera i l’estiu de 2005 Google i les
associacions opositores van mantenir negociacions confidencials per
arribar a algun tipus d’acord, però en no
aconseguir-lo, les segones van decidir denunciar el conflicte davant
dels tribunals de justícia. El 20 de setembre
l’Authors Guild i tres autors individuals van demandar Google
davant la New York Federal
Court per infringir el copyright.15
El 19 d’octubre Google va
ser demandada davant de la U.S. District Court, Southern District of
New York pels grups editorials membres de l’AAP McGraw-Hill,
Pearson Education, Penguin Group, Simon & Schuster i John Wiley
& Sons.16 El punt
legal de divergència
està en l’orientació
«opt-out» del projecte en lloc de la de
«opt-in» que reclamen els autors i editors; en
termes més simples, Google vol negociar i obtenir els
permisos editorials de les obres amb copyright després de
digitalitzar-les en lloc de fer-ho abans d’iniciar-la.
Més enllà de les queixes concretes, sembla que
l’objectiu final de les editorials és aconseguir
el tancament del Google Print Library Project i continuar amb
l’anterior Google Print Publisher Program,
17 un sistema
d’acords bilaterals per mitjà del qual una
determinada editorial permet que les obres que decideixi puguin ser
parcialment cercables per Google a canvi de facilitar-ne la venda.
L’altre front d’oposició va venir
d’Europa. Sota el lideratge del govern francès, es
va expressar la por que Google Print refermés encara
més la preeminència dels continguts en
anglès a la xarxa. Aquesta recança estava
justificada per l’origen dels fons (quatre biblioteques
nord-americanes i una d’anglesa) que, lògicament,
tindrien una composició lingüística i
també intel ·lectual esbiaixada respecte a la realitat
mundial.18 En nom
del manteniment de la diversitat cultural, es feia una crida a generar
des d’Europa algun tipus de projecte d’un abast
equivalent que compensés els continguts que abocaria Google
a la xarxa.
Bloquejada pel conflicte judicial i preocupada pels problemes
d’imatge que li començaven a suposar les
crítiques, Google va emprendre al llarg de la tardor una
certa reorientació del projecte. A partir del 17 de novembre
de 2005 Google Print es va passar a dir Google Book Search i va
començar presentant-se de manera més clara, com
un servei que «només» volia facilitar
la cerca de llibres, com si es tractés del
catàleg d’una biblioteca amb tecnologia
actualitzada, perquè s’oferiria una
referència bibliogràfica dels llibres a
més de breus fragments del text, en el cas de les obres sota
propietat intel ·lectual, o el text complert, si eren obres
de domini públic.
Gairebé al mateix temps es van presentar versions no
angleses del servei, com l’espanyola
<http://books.google.es>. Cal fixar-se que aquestes
versions no són en realitat el resultat de projectes de
digitalització retrospectiva, sinó
d’acords puntuals amb alguns dels principals editors de cada
país: en el cas d’Espanya, amb els grups
editorials Anaya i Planeta.
ALTRES PROJECTES INTERNACIONALS
El projecte de Google ha tingut un gran ressò als mitjans de
comunicació i, de moment, ja ha tingut de positiu revalorar
aquest tipus d’activitats. Com a resultat, les empreses
competidores de Google han fet públiques iniciatives
similars i també s’ha tornat a parlar de projectes
més antics ja en curs. A continuació fem un
repàs de les característiques de tots plegats.
Open Content Alliance (OCA)
L’Open Content Alliance (OCA)19
és una
associació comandada per l’Internet Archive i amb
la participació, entre altres, de la Smithsonian
Institution, Columbia University, Toronto University, National Archives
in the United Kingdom, O’Reilly Media and Prelinger Archives,
University of California (California Digital Library), Johns Hopkins
University, Research Libraries Group (RLG), Yahoo i Adobe. Es van
presentar el 3 d’octubre de 2005 amb l’objectiu de
crear un arxiu permanent de continguts textuals digitalitzats i
multimèdia. Poc després, el 25
d’octubre s’hi va afegir Microsoft per
mitjà del seu portal MSN.
La definició del projecte és força
clara. Unes institucions (biblioteques i arxius) proporcionen els fons
a digitalitzar; Adobe, Hewlett Packard i Xerox bàsicament
aportaran llicències de programari, Microsoft i Yahoo
finançaran l’operació i Internet
Archive coordinarà els aspectes tècnics,
gràcies a la seva experiència en la
preservació del web. Els resultats, potser sota formes
diferents, es podran consultar per tres vies: al portal de Yahoo, al
portal MSN de Microsoft i al propi web de l’OCA.
Aquest projecte ha estat força transparent respecte a les
seves característiques tècniques.
20 La tecnologia
que s’emprarà és la
digitalització amb màquines d’escanejar
llibres desenvolupades per Internet Archive i Kirtas, i el programari
de digitalització serà Scribe, de codi obert.
21
Aquesta combinació permetrà escanejar les
pàgines a un cost unitari de 10 cèntims de
dòlar.
Cal destacar la participació de Microsoft, que ha
promès l’aportació inicial de cinc
milions de dòlars per escanejar 150.000 llibres al llarg de
l’any 2006. Amb els continguts que obtingui, preveu obrir el
nou servei MSN Book Search, un clar competidor de l’oferta de
llibres de Google. Mentrestant, l’Internet Archive ja ha
obert l’Open Library22
com a seu del futur portal de
llibres digitalitzats i com a demostració inicial del servei
que es pensa oferir. De moment només s’hi
presenten deu llibres de mostra, proporcionats per la University of
California, però els resultats ja són
engrescadors: els llibres no es presenten en forma d’imatges
separades per pàgines, com fins ara ha estat habitual en els
projectes de digitalització, sinó que
s’ha aplicat una il·lusió
òptica que simula el pas de les pàgines per
l’usuari; és una solució similar al
turning the pages de la British Library,
23 però
més eficient tècnicament. Els llibres no tan sols
es podran llegir, sinó que també es podran
descarregar en format PDF i, fins i tot, se’n
podrà escoltar la lectura gràcies a la
transmissió del so per streaming.
The Universal Library
The Universal Library24
es un projecte d’escaneig de llibres
procedents de biblioteques promogut per la Carnegie Mellon University.
En deu anys volen arribar a oferir deu milions de llibres
escanejats, però ara el seu objectiu és la
Million Book Digital Library, amb un milió de llibres, que
pensen tenir completada el 2007. El finançament procedeix de
subvencions de la National Science Foundation (EUA),
d’aportacions en espècie (personal i
instal·lacions) dels governs de la Xina i
l’Índia, l’hostatge digital per
l’Internet Archive i el lliurament gratuït de
metadades bibliogràfiques per OCLC.
25
Aquest projecte no es basa en l’aplicació de
sistemes avançats d’automatització, com
els projectes de Google i l’OCA, sinó en
l’ús de mà d’obra barata de
països emergents. Dels 600.000 llibres fins ara escanejats,
420.000 ho han estat a la Xina, 170.000 a l’Índia
i uns 20.000 a Egipte. Per fer-se càrrec de la complicada
logística del projecte, cal remarcar que milers de llibres
estan sent enviats per avió dels Estats Units cap als
centres de digitalització d’Àsia i
retornats al cap de pocs dies.
La participació de la Xina i l’Índia,
per mitjà dels seus governs, d’organismes de
recerca i d’universitats es tradueix en un gran pes del
xinès i de continguts propis d’aquests
països. Els resultats del projecte ja són
parcialment visibles per mitjà de tres portals: una entrada
als Estats Units <http://tera-3.ul.cs.cmu.edu/>, una
entrada a la Xina <http://www.ulib.org.cn> i la Digital
Library of India <http://dli.iiit.ac.in/> La
interfície de consulta és força
austera i alguns dels resultats consultables no són de bona
qualitat tècnica.
Biblioteca Digital Europea
L’anunci del projecte Google Print Library va provocar una
gran reacció contrària a França. Cal
recordar que aquest país ha estat durant anys dins
d’Europa i davant de tot el món el
màxim defensor de l’excepció cultural,
de la idea que cal protegir les diverses cultures contra les
pràctiques purament comercials, que tendeixen a promoure una
cultura d’abast global, generalment en anglès i
només sota estrictes regles de
rendiment econòmic.
El moviment es va iniciar el 22 de gener de 2005 amb un article del
president de la Biblioteca Nacional de França
26 i ben aviat
va obtenir el suport de les màximes autoritats franceses. La
configuració política definitiva va prendre la
forma d’una carta formal enviada el 28 d’abril a
Jean Claude Juncker, primer ministre luxemburguès i en
aquells moments president del Consell Europeu, en la qual es demanava
la creació d’una biblioteca digital europea;
signaven la petició el president de la República
Francesa, el president de Polònia, el canceller de la
República Federal d’Alemanya, el president del
Consell de Ministres d’Itàlia, el president del
Govern espanyol i el primer ministre d’Hongria.
27 El projecte
no ha arribat a entrar dins les actuacions de la Unió
Europea, sinó que s’està desenvolupant
com una actuació paral·lela sota la
coordinació francesa, que es va materialitzar el juliol amb
la creació d’un comitè
d’estudi constituït en exclusiva per representants
de diversos ministeris francesos.28
Al nucli dur format per sis
països, s’hi ha afegit després la resta
amb l’absència, comprensible, del Regne Unit.
La informació tècnica fins ara proporcionada
és ben minsa. Els objectius declarats són
digitalitzar de 600.000 a un milió de llibres
l’any, però només França ha
avançat que hi pensa invertir entre vuit i quinze milions
d’euros anuals per digitalitzar de 150.000 a 200.000 llibres
l’any; de la resta de països no se’n sap
gairebé res. Per tot plegat, cal arribar a la
conclusió que no ens
trobem davant d’un veritable projecte d’abast
europeu, sinó de la suma d’iniciatives nacionals i
de, com a molt, l’acceleració d’alguns
projectes anteriors.
Per últim assenyalar que el 9 de novembre de 2005 la
Comissió de Política Cultural del Parlament de
Catalunya va adoptar una resolució per la qual instava el
Govern de la Generalitat «a dur a terme davant del Govern de
l’Estat espanyol i de les Comissions corresponents de la
Unió Europea les actuacions institucionals i
polítiques adients per tal que el patrimoni literari i
científic català formi part de la futura
Biblioteca Digital Europea».29
Project Gutenberg
El Project Gutenberg30
és possiblement el projecte de
digitalització més antic del món. Es
va iniciar l’any 1971 amb l’objectiu de
popularitzar l’accés a les principals obres del
saber humà, amb independència de la llengua en
què es van imprimir. Actualment té uns 17.000
llibres digitalitzats, tots a partir de llibres de domini
públic. Es basa en la feina de voluntaris de tot el
món, que s’encarreguen de transcriure les diverses
obres.
Atès que el projecte està focalitzat en els
continguts, en les obres dels autors, i no pas en com es van presentar
en una edició determinada, el Project Gutenberg no
té fitxers gràfics amb les imatges de
pàgines de llibres, sinó el text transcrit i
ofert en diversos formats. Durant molts anys el text només
va estar disponible en format ASCII, però actualment
també es pot trobar en
RTF, HTML o altres, que poden variar d’una obra a altra. Els
seus fons estan oberts, sense ànim de lucre, i es poden
incorporar a altres projectes de biblioteca digital.
World Digital Library (WDL)
La World Digital Library (WDL) actualment només
és un projecte de la Library of Congress sense massa
concreció.31
S’ha presentat com un portal per la
consulta de les versions digitals dels materials de tipus internacional
que formen part de les col·leccions de la biblioteca.
Així es vol completar el paper que el portal American
Memory32 ja fa respecte als
materials digitals propis dels Estats Units.
La WDL es crearà a partir les col·leccions que
ara ja es poden consultar al Global Gateway,
33 que són el
resultats de projectes pilots iniciats a redós del Grup dels
Set (G-7) i d’iniciatives posteriors de la mateixa Library of
Congress. La WDL serà de consulta pública i, en
part, es pensa finançar amb donacions d’empreses
privades; la primera va ser, significativament, de Google, amb
l’aportació el novembre de 2005 de tres milions de
dòlars.34
Tampoc es descarta que més endavant
pugui obrir-se a col·laboracions d’organismes
internacionals o d’altres països.
Amazon
Amazon35 és una
botiga de venda en línia de
llibres i de molts altres articles que sempre s’ha
caracteritzat per la creativitat a l’hora
d’incentivar els usuaris amb nous reclams. Ja fa uns tres
anys va començar a oferir de manera gratuïta el
contingut d’una part dels llibres que ven; després
d’arribar a acords amb els editors, integra el text dels
llibres en el seu cercador, permetent que els usuaris en facin
ús i en puguin fer una visualització limitada.
Segons l’empresa això ha fet augmentar les vendes
dels llibres que incorporen aquesta funció que,
d’altra banda, no és molt diferent al fullejar que
fan els clients de les llibreries tradicionals.
El novembre passat va anunciar que estan preparant nous
desenvolupaments, encara no disponibles pel públic.
Són: Amazon Pages, que permetrà comprar i llegir
en línia només la part que es desitgi
d’un llibre, sigui un capítol o una
pàgina concreta; i Amazon Upgrade, que permetrà
mitjançant el pagament d’un suplement accedir a la
versió digital d’un llibre que
prèviament s’hagi comprat en paper.
36
The European Library (TEL)
The European Library37
vol actuar com a portal comú de les
col·leccions digitals de 43 biblioteques nacionals europees,
si bé de moment només ofereix els fons de quinze
països; la coordinació tècnica va a
càrrec de la Koninklijke Bibliotheek, dels Països
Baixos. És el resultat de la fusió de diversos
projectes pilot anteriors, com la Bibliotheca Universalis
38 i el lloc
web Gabriel, que fins l’estiu de 2005 actuava com a portal
d’accés a les biblioteques nacionals europees.
La principal raó de ser de The European Library
és actuar com a sistema d’accés
comú a les col·leccions digitals de les
biblioteques participants. TEL no executa projectes propis ni disposa
de finançament per fer-ho, sinó que interroga les
col·leccions nacionals i hi dóna accés
en els seus llocs d’origen. Entre els materials disponibles
ja hi ha llibres digitalitzats, molts dels quals
procedeixen de Gallica,39
la biblioteca digital de la
Bibliothèque Nationale de France. Potser com a resultat
d’aquest origen heterogeni, resulta difícil
consultar els continguts per categories, com llibre digital, i
després són oferts amb formats diferents i amb
interfícies de consulta pròpies de cada
biblioteca.
British Library
La British Library va ser una de les primeres institucions del
món en estudiar la digitalització de llibres. Una
de les seves principals aportacions va ser el sistema turning the
pages,40 que simula el pas de
les pàgines d’un
llibre digitalitzat en sistemes de consulta en mode quiosc o en CD-ROM.
Actualment és una tecnologia que ha estat superada
41
però que continua mostrant la seva
espectacularitat si hom la utilitza en llocs com la British Library o
el British Museum.
La British Library té un programa propi de
digitalització a partir d’una selecció
d’obres. En el context de la lluita entre els grans cercadors
d’Internet per oferir continguts exclusius, el novembre de
2005 va aconseguir que Microsoft li financés, en una primera
fase, la digitalització de 25 milions de pàgines.
Els resultats seran visibles per mitjà de la British Library
i dels portals de Microsoft.42
REFLEXIONS FINALS
A les pàgines anteriors hem resseguit les
característiques dels projectes que per volum o objectius
declarats tenen un abast «universal». Cal no
oblidar que paral·lelament es porten a terme molts altres
projectes de menor escala que es desenvolupen en països o
biblioteques determinats. Pel que fa a allò que ens
és més proper, cal deixar constància
que, malauradament, a Espanya no hi ha gaire projectes consolidats,
43
amb l’excepció que tothom coneix de la Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes.44
La Biblioteca Nacional de Madrid no
té un pla extens de digitalització de llibres i
el gener d’enguany només oferia la consulta de 405
títols en suport digital;45
a la Biblioteca de Catalunya la
situació és similar, amb uns pocs centenars de
llibres digitalitzats. Ambdues institucions fins ara s’han
recolzat en la col·laboració amb la Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes, que ha assumit els costos i els aspectes
tècnics de la digitalització
d’obres escollides, i la creació de portals
específics d’entrada.46
Si a escala local el panorama és decebedor, a escala global
la digitalització dels llibres de les biblioteques
s’ha posat de moda gràcies als interessos
comercials: la lluita entre Google, Yahoo i Microsoft per ser el
principal distribuïdor de continguts a Internet. Les
biblioteques han vist com se’n revalorava la
funció de conservació del patrimoni documental i
com la feina acumulada al llarg d’anys i de segles ara
continua sent necessària. Els mitjans digitals fan que
puguin desplegar els seus serveis més enllà del
seu radi d’acció territorial i, si cal, arribar a
tot el món. Algunes grans biblioteques, és cert,
les més ben preparades, se n’han pogut aprofitar i
aviat disposaran d’uns fons pràcticament
digitalitzats que els permetran oferir nous serveis automatitzats.
El moment també presenta un costat obscur. Molts
professionals de la informació senten amenaçada
la funció de les institucions per les quals treballen i
això ha fet que s’obri un debat en el qual, de
moment, trobem moltes preguntes però poques respostes
concretes.47
Fins a quin punt les biblioteques estan
«regalant» el seu patrimoni a canvi d’uns
fitxers que potser són de pitjor
qualitat que els que es queden les multinacionals? Seran
necessàries les gran biblioteques de reserva si bona part
dels seus continguts seran accessibles a la xarxa? O potser no es
tracta de papers o de bits, sinó de biblioteques
gratuïtes (però aparentment tancades) enfront de
serveis digitals de pagament, sota diverses formes (però
aparentment oberts)? Certament, la millora en accessibilitat i
disponibilitat de les obres es notarà, però la
mediatització dels cercadors i de les necessitats
empresarials també. Per pensar-hi només cal
navegar una mica per Amazon, l’autoanomenada «major
llibreria del món», per adonar-se que ofereix
centenars de milers de llibres, però sempre intenta vendre
un nombre concret d’aquests, que sempre són del
mateix tipus.
Oberta, global, mundial són alguns dels adjectius que
s’adjudiquen les noves biblioteques digitals. Aquí
les xifres ens enganyen: parlen de milions de llibres a digitalitzar
com si per això sols ja tinguessin un caràcter
universal. Però les biblioteques, fins i tot les
més grans, creen les seves col·leccions pensant
en usuaris determinats, amb necessitats determinades i en un context
determinat; el biaix, per tant, existeix i és bo. El
problema és dels altres, els que no vivim a
Califòrnia, a Nova York, a Oxford o no hem nascut
d’uns pares que parlessin en anglès.
Si el fals universalisme pot ser un problema per a les
llengües i les cultures minoritàries (o potser per
totes les no anglosaxones), el minifundisme i el localisme poden portar
a mirar-se el melic sense arribar a salvar la cultura
pròpia. De poc serveix en un món globalitzat
omplir portals amb uns centenars de llibres locals digitalitzats i
oferts amb pocs mitjans.
També es pot parlar, amb una mica de nostàlgia,
dels temps BG, «before Google», però
aquests ja no tornaran, ara el món de la
informació ha canviat amb una xarxa Internet que permet
resoldre multitud de necessitats informatives en pocs de segons.
48
Michael Gorman, president de l’American Library Association
(ALA), ha alertat no tant sobre l’impacte
d’aquestes iniciatives en les biblioteques, sinó
sobre l’ús que en fan els usuaris: Google atomitza
el coneixement perquè el serveix en petites dosis, pot
reduir la lectura dels llibres a només la dels petits
paràgrafs que oferirà, privant als lectors
desprevinguts del sentit real que només podrien obtenir amb
l’obra sencera.49
La banalització dels serveis i
el seu empaquetat per a públics cada cop més
amplis ha portat algunes persones a parlar de manera despectiva de la
macdonalització de les biblioteques,
50 però
aquest potser és el preu que cal pagar per democratitzar
més els serveis i ampliar-ne l’oferta. Les
biblioteques han de reconèixer aquesta nova realitat en la
qual han aparegut competidors cada cop més grans que, a
causa dels seus interessos, han arribat per quedar-s’hi, amb
la nostra col·laboració o sense.
1.
<http://www.octavo.com/> [Consulta: 7-2-2006].
2. 1 petabyte = 1.000 terabytes = 1.000.000 gigabytes = 1.000.000.000
megabytes. Més informació a:
<http://en.wikipedia.org/wiki/Petabyte> [Consulta:
7-2-2006].
3.
<http://news.zdnet.com/2100-9584_22-5808754.html?tag=nl>
[Consulta: 7-2-2006].
4.
<http://www.4digitalbooks.com/> [Consulta: 7-2-2006].
5.
<http://www.kirtas-tech.com/> [Consulta: 7-2-2006].
6. La Universitat de Michigan ha reconegut que només tenia
capacitat per digitalitzar 5.000 llibres l’any mentre que
l’aliança amb Google els pot portar a digitalitzar
més d’un milió de llibres
l’any; calculen que s’han estalviat
d’estar escanejant durant 1.600 anys.
<http://www.lib.umich.edu/staff/google/public/faq.pdf>
[Consulta: 7-2-2006].
7. La Library of Congress ha iniciat als Estats Units un
procés en aquesta línia: Report on orphan works:
a report of the Register of Copyrights. (Washington DC: Library of
Congress. US Copyright Office, 2006)
<http://www.copyright.gov/orphan/orphan-report.pdf>
[Consulta: 7-2-2006].
8. Ronald Milne, «The Google Library Project at
Oxford», Internet Reference Services Quarterly, vol. 10,
núm. 3/4 (2005), p. 23-28 (p. 24).
9.
<http://www.lib.umich.edu/mdp/> [Consulta: 7-2-2006].
10. «Microsoft scans British Library», BBC News (4
november 2005),
<http://news.bbc.co.uk/1/hi/technology/4402442.stm>
[Consulta: 7-2-2006].
11.
<http://www.alpsp.org/> [Consulta: 7-2-2006].
12.
<http://www.taaonline.net/> [Consulta: 7-2-2006].
13.
<http://www.authorsguild.org/> [Consulta: 7-2-2006].
14.
<http://www.publishers.org/> [Consulta: 7-2-2006].
15. Comunicat oficial a:
<http://www.authorsguild.org/news/sues_google_citing.htm>.
16. Comunicat oficial a:
<http://www.publishers.org/press/releases.cfm?PressReleaseArticleID=292>
[Consulta: 7-2-2006].
17.
<https://books.google.com/partner/> [Consulta:7-2-2006].
18. Aquest suposat biaix ha estat força contestat per un
estudi d’OCLC: segons les seves estimacions, si el projecte
de Google es porta finalment a terme sobre la totalitat dels fons de
les cinc biblioteques participants, només el 49 % dels
llibres digitalitzats seran en anglès. Brian Lavoie; Lynn
Silipigni Connaway; Lorcan Dempsey, «Anatomy of agregate
collections: the example of Google Print for Libraries»,
D-Lib Magazine, vol. 11, núm. 9 (2005)
<
http://www.dlib.org/dlib/september05/lavoie/09lavoie.html>[Consulta: 7-2-2006].
19
<http://www.opencontentalliance.org/> [Consulta:7-2-2006].
20. Brewster Kahle, The Open Library,
<http://www.openlibrary.org/details/openlibrary>
[Consulta: 7-2-2006].
21.
<http://sourceforge.net/projects/scribesw/>[Consulta: 7-2-2006].
22.
<http://www.openlibrary.org/> [Consulta: 7-2-2006].
23.
<http://www.armadillosystems.com/ttp_commercial/home.htm>[Consulta: 7-2-2006].
24.
<http://tera-3.ul.cs.cmu.edu/> [Consulta: 7-2-2006].
25. Frequently asked questions about the Million Book Project,
<http://www.library.cmu.edu/Libraries/MBP_FAQ.html>
[Consulta: 7-2-2006].
26. Jean-Noël Jeanneney, «Quand Google
défie l’Europe», Le Monde (22 janvier
2005). Disponible a:
<http://mail.wikipedia.org/pipermail/wikifr-l/2005-January/002374.html>
[Consulta: 7-2-2006].
27. Text complet a:
<http://www.elysee.fr/elysee/francais/interventions/
lettres_et_messages/2005/avril/message_a_propos_de_la_creation_d_une_bibliotheque_
numerique_europeenne.
29633.html> [Consulta: 7-2-2006].
28.
<http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnTexteDeJorf?numjo=MCCX0508574D#>
[Consulta: 7-2-2006].
29. BOPC, 250 (28/11/2005), p. 6.
<http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b250.pdf>
[Consulta: 7-2-2006].
30.
<http://www.gutenberg.org/> [Consulta: 7-2-2006].
31. La idea es va llançar el juny de 2005, vegeu:
<http://www.loc.gov/about/welcome/speeches/
wdl/wdl_6-6-05.html>
[Consulta: 7-2-2006].
32.
<http://memory.loc.gov/ammem/> [Consulta: 7-2-2006].
33.
<http://international.loc.gov/intldl/find/digital_collections.html>
[Consulta: 7-2-2006].
34.
<http://www.loc.gov/today/pr/2005/05-250.html>
[Consulta: 7-2-2006].
35.
<http://www.amazon.com/> [Consulta: 7-2-2006].
36. Comunicat oficial a:
<http://phx.corporate-ir.net/phoenix.zhtml?c=176060&p=irol-
newsArticle&ID=778248&highlight=>
[Consulta: 7-2-2006].
37.
<http://www.theeuropeanlibrary.org/> [Consulta:
7-2-2006].
38. La Bibliotheca Universalis va ser un dels projectes pilot promoguts
pel grup del G-7 dins del seu pla Global Information Society,
desenvolupat entre el 1995 i el 2002, any en què es va obrir
el lloc web per la consulta pública. Inicialment volia
integrar materials de diversos països i cultures sota el
títol Exchanges between people, mostrant relacions
més enllà de les fronteres polítiques,
però al final els problemes tècnics i
d’altre tipus van reduir Bibliotheca Universalis a un simple
directori que donava accés a diverses
col·leccions digitals sense massa relació entre
elles; hi participen les biblioteques nacionals d’Alemanya,
Austràlia, Bèlgica, Canadà, Espanya,
Estats Units d’Amèrica, França,
Itàlia, Japó, Països Baixos, Portugal,
Suïssa, Regne Unit i la República Txeca.
39.
<http://gallica.bnf.fr/> [Consulta: 7-2-2006].
40.
<http://www.bl.uk/onlinegallery/ttp/ttpbooks.html>
[Consulta: 7-2-2006].
41. S. K. Card; et al. «3Book: a scalable 3D virtual
book». En: Extended Abstracts of the ACM International
Conference on Human Factors in Computing Systems. (Viena: ACM, 2004),
p. 1095-1098.
42. <http://news.bbc.co.uk/1/hi/technology/4402442.stm>
[Consulta: 7-2-2006].
43. Hom pot trobar un inventari força actualitzat a
l’apèndix de l’obra Directrices para
proyectos de digitalización de colecciones y fondos de
dominio público, en particular para aquellos custodiados en
bibliotecas y archivos. (Madrid: Ministerio de Cultura, 2005), p.
169-183. Disponible a
<http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_digitalizacion.pdf>
[Consulta: 7-2-2006].
44.
<http://www.cervantesvirtual.com/> [Consulta:
7-2-2006].
45.
<http://www.bne.es/cgi-bin/wsirtex?FOR=WBNCONS4>
[Consulta: 7-2-2006].
46.
<http://www.cervantesvirtual.com/portal/bne/> i
<http://www.cervantesvirtual.com/portal/BC/> [Consulta:
7-2-2006].
47. Un exemple d’aquesta preocupació el tenim en
el número monogràfic «Libraries and
Google» de la revista Internet Reference Services Quarterly,
vol. 10, núm. 3/4 (2005). També John Maxymuk,
«13 Ways of looking at Googlebrary», The Bottom
Line: Managing Library Finances, vol. 18, núm. 4 (2005), p.
197-201.
48. Rick Anderson, «The (Uncertain) Future of Libraries in a
Google World: Sounding an Alarm», Internet Reference Services
Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005), p. 29-36.
49. Andreas von Bubnmoff, «The real death of
print», Nature, vol. 438, núm. 7068 (1 December
2005), p. 550-552 (p. 550).
50. Brian Quinn, «The McDonaldization of Academic
Libraries?», College and Research Libraries, vol. 61,
núm. 3 (May 2000). p. 248-261.
|
|
|
