La
Fundación Vía Libre és una organització
argentina compromesa amb la difusió del coneixement i el
desenvolupament sostenible, que té com a objectiu difondre
l'ús del programari lliure i prestar assistència
tècnica a tots aquells que vulguin utilitzar-lo, en particular
a PIME, ONG, Organismes o Dependències de l'Estat, etcètera.
És
aquest el vostre retrat? L'odissea de milers d'usuaris en una
història que es repeteix...
José
José
és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització
disposi de la tecnologia de tractament d'informació adequada
per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar
per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un
PC d'escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més
un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i
impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de
l'empresa, compra també un paquet de gestió i
administració de negocis desenvolupat per una empresa local,
que s'ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana
de $500 en llicències d'ús de programari per cada
ordinador d'escriptori, més de $3.000 per les llicències
del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d'ús
del programari administratiu.
Comencen
els problemes...
Equipat
així, José es despreocupa de l'assumpte per a
dedicar-se al seu negoci, que és el seu. Almenys aquesta és
la seva intenció. Poc s'imagina José el que l'espera.
Les màquines d'escriptori són inestables, es "claven"
sense motiu aparent amb molta freqüència, sovint perdent
hores de feina dels seus empleats. En alguns casos, fins i tot, és
aparent que la falla es produeix sempre que l'usuari intenta una
determinada operació.
La
"solució" que li donen els seus assessors no és
satisfactòria: reiniciar la màquina restableix la
funció, però no les dades, i tampoc no disminueix la
probabilitat que ocorri la falla en el futur. Una treballosa lectura
de les condicions de la llicència d'ús que tan
onerosament va adquirir el descoratja encara més: la llicència
es refereix al programari "tal com és", i no inclou
cap garantia de funcionalitat ni d'utilitat per a cap propòsit.
L'únic que el fabricant garanteix és que el medi
(CD-ROM o disquet) en el qual es lliura el programari no té
falles, però explícitament rebutja tota responsabilitat
sobre que el programa compleixi la finalitat per al qual va ser
adquirit; ni tan sols no garanteix que el programari pugui ser
instal·lat.
La
seva única esperança de solució consisteix a
esperar que l'empresa responsable del problema, molt més gran
que la seva i a qui les seves prioritats no li interessen, amb seu en
un país llunyà, decideixi invertir el temps necessari a
corregir-lo, i que ho decideixi en un temps raonable. Mentrestant,
tots els especialistes al seu voltant són impotents davant
d'aquestes dificultats, i també davant de les que presenta el
servidor, que malgrat el seu major cost tampoc no sembla ser molt més
fiable que les màquines d'escriptori.
I
per si tot això fos poc...
Enmig
d'aquestes molèsties, un dels seus empleats rep per correu
electrònic un missatge d'un amic amb una targeta animada molt
simpàtica. L'empleat, veient que prové d'algú
conegut, fa un clic a la targeta animada, se'n riu una estona, i
continua la seva feina. El que no pot saber és que amb aquesta
acció, aparentment innòcua, ha activat un virus d'acció
retardada, que un parell de dies més tard ja ha infectat totes
les màquines de la xarxa, i poc temps després destrueix
totes les dades de les màquines d'escriptori, a més de
molts dels que estaven allotjats al servidor.
Setmanes
de feina llençades a les escombraries, ja que el retard en
l'efecte del virus ha aconseguit que fins i tot les dades a les
cintes de suport estiguin infectades, de manera que són
inutilitzables. José es veu forçat a comprar una
llicència d'ús d'un antivirus, més un abonament
a les actualitzacions, i en realitat mai no es queda tranquil, perquè
sap que continua sent vulnerable a virus nous que cap
antivirus no detecta encara.
El
sistema administratiu també té el seu...
Malament
que malament, els seus empleats comencen a usar el sistema
administratiu. Carreguen la llista de proveïdors, el padró
d'articles, la llista de clients... a poc a poc comença a
veure's que el sistema, si bé no és dolent, no s'adapta
del tot al model de negocis de José. Ell necessita
emmagatzemar dades dels seus clients, per exemple, que el sistema no
preveu. Aquest problema no hagués de ser tan difícil de
resoldre, al cap i a la fi es tracta de desenvolupadors locals i no
d'un monstre multinacional. José es posa en contacte amb ells,
i els demana un pressupost per a les modificacions que necessita.
Quan aquest arriba, ni la suma ni el termini de lliurament no són
raonables. José pensa a encarregar-li a una altra empresa les
seves modificacions, però es troba de nou amb què la
llicència d'ús que va adquirir prohibeix explícitament
l'alteració dels programes per qualsevol persona llevat dels
autors, de manera que és inútil buscar competència
per a aquest desenvolupament.
Les
seves úniques opcions són pagar el preu exigit i
esperar el temps que sigui, o canviar de producte, el que significa
una doble erogació: una nova llicència de programari,
més la feina de carregar una altra vegada totes les seves
dades. I amb això només haurà comprat la seva
independència d'un proveïdor per passar a ser dependent
d'un altre.
El
tema de les actualitzacions
Un
dia, una dels ordinadors de sobretaula es trenca, i ha de ser
reemplaçat. No és problema, ja que és en
garantia. Però la màquina de substitució que
arriba de ve amb una versió actualitzada de les eines
d'oficina. A primera vista, això sembla un avantatge. Però
aviat sorgeix el problema de que els fitxers escrits usant les noves
eines no poden ser llegits amb la versió més vella que
és la que usen tots els altres empleats, i la versió
vella ja no es ven. Així que l'única manera que tots
els empleats puguin compartir dades consisteix a comprar una
actualització a la versió més nova per a totes
les màquines de l'empresa.
Furiós
davant d'aquest acte d'extorsió, José decideix canviar
d'eines d'oficina. Però quan ho comenta als seus empleats
descobreix que tots els seus fitxers ja estan emmagatzemats en el
format de les eines actuals, i que canviar d'eina significa perdre
bona part de la presentació dels fitxers, a més a més
de ser un procés llarg i pesat. Sense alternatives, José
es veu forçat a comprar l'actualització de les seves
eines d'oficina. Lamentablement, aquestes no funcionen bé amb
la seva versió actual del sistema operatiu, de manera que
també acaba per actualitzar aquest, només per descobrir
que les seves màquines d'escriptori no tenen suficient memòria
per córrer el nou sistema, i requereixen d'una expansió.
L'última
ignomínia
Poc
temps després, arriba a l'empresa de José una inspecció
de Programari Legal. José està tranquil, perquè
té totes les llicències en regla. O això creu.
Perquè no va comptar que un dels seus empleats va instal·lar,
fa uns mesos una còpia d'un programa de dibuix arquitectònic
perquè la seva filla, estudiant d'arquitectura, ho provés,
i després va oblidar esborrar-lo. De sobte, José, que
no té mitjans tècnics de controlar què
instal·len els seus empleats a les màquines, ni
d'impedir-los que ho facin, té un judici a sobre. I fins i tot
apareix el seu nom al diari com a pirata informàtic.
Una
història repetida...
Sí,
Vostè coneix en José, ¿oi? És probable
que fins i tot Vostè es senti José. La immensa majoria
dels usuaris d'ordinadors s'enfronten quotidianament amb problemes
com els que hem descrit, i gairebé han après a
acceptar-los com a part de l'ordre natural de les coses: la
informàtica és una font permanent de despeses i
maldecaps, i funciona únicament quan l'horòscop de
Virgo és favorable. No obstant, aquesta realitat no és
inevitable. És tan sols el resultat de les accions deliberades
d'una indústria que ha descobert que és molt més
fàcil i rendible conservar els clients a través de
l'extorsió que mitjançant la satisfacció de les
seves necessitats.
La
solució existeix.
Però
José ha descobert alternatives. Algú li va parlar del
Programari Lliure. ¿Què és el Programari Lliure?
Una immensa col·lecció de programes basats en la
contribució de programadors de tot el món, disponibles
sota una llicència que permet a qualsevol persona usar-los
sense cap cost, al mateix temps que anima a qualsevol persona a
modificar-los, millorar-los, ampliar-los, estudiar-los, traduir-los,
combinar-los, etcètera. El professional que treballa amb
Programari Lliure té la possibilitat d'analitzar a fons i
corregir les causes dels problemes que pugui tenir el seu client, i
disposa a l'Internet del recolzament de la comunitat de
desenvolupadors: les mateixes persones que varen escriure els
programes, i els seus col·laboradors, persones amb un íntim
coneixement dels mecanismes involucrats, estan disponibles per a
respondre preguntes.
Mitjançant
el Programari Lliure es disposa de solucions per a la gran majoria
dels problemes que pateix en José. Hi ha a la seva disposició
excel·lents sistemes operatius i programes lliures que operen
gran part de les tasques d'oficina: tractament de textos, bases de
dades, fulls de càlcul, correu electrònic, servidors de
fitxers, d'impressió, navegació d'Internet, etcètera.
El seu cost d'instal·lació és molt baix i sobre
tot, el seu manteniment i adaptació a las necessitats de
l'usuari poden ser efectuats per tècnics locals competents. No
és menys important la seva robustesa i resistència als
virus que és molt superior a les de la majoria dels programes
de propietat. I el seu ús és indiscriminadament lliure,
per la qual cosa no cal témer les amenaces del Programari
Legal.
Quant
als sistemes lliures d'administració i gestió
empresarial, en José pot confiar en nosaltres: hem pres al
nostre càrrec realitzar l'esforç necessari per tal de
comptar amb aquesta eina en el menor temps possible; estem degudament
capacitats per a aquesta tasca, però només podrem
escurçar aquest temps si comptem amb el recolzament dels qui
se sentin estimulats per la perspectiva de lliurar-se dels sistemes
d'informació extorsius i de mala qualitat.
La
Fundación Vía Libre sap que hi ha molts Josés:
el seu objectiu és acompanyar-los i aplanar-los el camí.
|
