A principis del 2004, fruit de la voluntat d'implementar una solució TIC i basada en GNU/Linux a les aules de l'escola on exerceixo, començo a treballar en el tema de les distribucions autònomes pensant en facilitar un desplegament ràpid d'una distribució amb programari educatiu i en català.
Les
distribucions autònomes (live en anglès) permeten
arrencar un escriptori GNU/Linux complet a partir d'un CD/DVD
o, fins i tot, d'altre tipus dispositius portables. El sistema no modifica al disc dur de l'ordinador i simplement es carrega a
la memòria RAM. A diferència dels sistemes tradicionals,
atès que els CD/DVD emprats s'utilitzen en mode només de lectura, no
és possible fer-hi canvis persistents i cal recórrer a
discs durs o altres components que ja puguin haver-hi en l'ordinador si
volem conservar allò que puguem haver fet entre sessió i
sessió d'ús. L'alternativa és pensar en
instal·lar definitivament la distribució en el nostre
disc dur. Entre les distribucions operatives de GNU/Linux més
conegudes actualment tenim la Knoppix o la Ubuntu Linux Live i les catalanes com Càtix, Catux-usb, Einam, K-DEMar, etc.
Amb tot això, la primera versió de la Xarnoppix, la 0.9, sorgeix com una simple remasterització d'una Knoppix. Ben aviat, m'adono que malgrat l'excel·lent funcionament i detecció de maquinari de les Knoppix, el gran nombre de personalitzacions en compliquen el manteniment i l'actualització. Aquest fet m'encara al projecte Metadistros, que planteja una estructura de treball més generalista, basada en el concepte del «calçador» i l'ús del sistema de fitxers squashfs en comptes del cloop. D'aquesta època tenim les Xarnoppix 1.0, 1.1, 1.2 i 1.3, amb nuclis de la sèrie 2.4.x, i posteriorment, les versions 2.0 i 2.1, amb nuclis 2.6.x. Amb les versions 3.0 i 3.1 s'introdueix el sistema de fitxers unionfs i l'estructura de treball és una adaptació basada en Debian dels «linux-live scripts» que empra la també distribució operativa Slax.
Com cada vegada es feia més difícil encabir tot el programari interessant dins els límits d'un CD, sorgeix la Xarnoppix-3.2 en format DVD ( descàrrega), on s'incorpora l'ús de les initramfs-tools amb l'afegitó del «mode autònom » ( Juanje Ojeda, Guadalinex 2005). Aquesta serà molt probablement la darrera versió disponible en format CD o DVD.
Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrar un escriptori amb el joc Pingus i les configuracions d'arrencada de forma emulada.
Afortunadament, sembla que la comunitat educativa de Catalunya ben aviat podrà disposar d'una distribució específica i amb suport institucional basada en OpenSuse.org. Per aquest motiu, i d'altres de caire operatiu, he derivat els meus esforços cap al format «USB Live», més ràpid, còmode i portable. La Xarnoppix-3.4-USB és el primer resultat d'aquest replantejament, un petit monstre per a llapis USB d'1 GB. La darrera evolució d'aquesta és la Xarnoppix-USB-MCP, que implementa un mecanisme
de persistència on, d'una manera senzilla i a diferència
d'altres distribucions operatives, hi podrem guardar directament vàries configuracions personalitzades, escriptoris diferents, configuracions de xarxa, instal·lar programari específic per a cada configuració,
etc. Tot això en la mateixa memòria USB i després
d'haver tornat a iniciar la màquina.
Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrant quatre configuracions diferents emmagatzemades al mateix dispositiu USB.
Per a aquells més agosarats que vulguin provar la Xarnoppix, hi ha tot el necessari a:
ftp://ftp.softcatala.org/pub/knoppix/xarnoppix/persistent/
juntament amb un fitxer «llegiu-me.txt» on s'explica com preparar un dispositiu USB, crear-se un mateix una versió gairebé completament personalitzada i «trastejar» amb la infraestructura que permet el funcionament en un mode plenament autònom.
Enllaços
Xarnoppix
Projecte Knoppix en català
Linux en català
Aquest document
és sota
llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons.
|
