Patents de programari, UE, disbarats o malentesos
Per Xavi Drudis Ferran,
coordinador de la campanya en contra de les patents de programari
http://patents.caliu.info
Adopció dubtosa de
la directiva de
patents de programari
Ha sigut una setmana força confusa a la UE. Dilluns al
matí hi va
haver una reunió del Consell de Ministres de la UE de
Competitivitat[1]. La premsa en general[2] va informar el que deia el
comunicat del Consell[3], que el Consell havia
adoptat una
posició comuna
sobre la directiva de patents de programari amb l'oposició de
l'estat
espanyol i l'abstenció de l'italià, l'austríac i
el belga. Alguns
mitjans també informaven de la polèmica generada i la
reacció dels
detractors de les patents de programari[5], o de
que a
continuació havia
de començar la segona lectura al Parlament Europeu. Fins i tot el
ministre espanyol a aquell Consell, Montilla, va declarar que en
segona lectura era difícil que la directiva sobrevisqués
intacta
perquè no tenia gaire suport enlloc[4].
Però com veurem més endavant no està gens clar que
el Consell hagi
adoptat una posició comuna en la directiva de patents de
programari.
Tampoc està gens clar com o perquè ho hauria fet. El
mateix dilluns a
la nit es va reunir el comitè d'afers jurídics del
Parlament Europeu i
va decidir demanar la documentació completa de la reunió
del Consell
per poder determinar si realment allò era una posició
comuna del
Consell o si no ho era i per tant no podia començar una segona
lectura[6]. El ponent de la directiva al Parlament
Europeu, Michel
Rocard (socialista i anterior primer ministre francès) va
declarar[7]
en una compareixença del Comissari de Mercat Interior McCreevy
"La presidence
Luxembourgeoise
n'avait pas le droit de refuser le
passage d'un point
A a un point B et
l'adoption en point A mais avec
un debat, une voix
contre et trois
abstentions, est a peu pres sans
precedent. Cette
image est
desastreuse, [...]"
Traducció:
"La
presidència luxemburguesa
no tenia dret a rebutjar el pas de
punt A a punt B i
l'adopció com
a punt A, però amb un debat, una
veu en contra i tres
abstencions
és una cosa sense precedent. Aquesta
imatge és
desastrosa, [...]"
Precedent perillós
En efecte, la imatge és la de que la presidència del
Consell es pot
atribuir facultats que el reglament[8] no li
dóna i evitar
votacions per
tal d'adoptar acords sense majoria qualificada. I això
naturalment
és alarmant perquè donaria la raó als manifestants
que fa tres setmanes
portaven banderes de la UE amb els estels canviats per
plàtans[13]. Segur
que va ser només una relliscada de la presidència, i que
no tenia la
intenció d'imposar pràctiques de república
bananera a la UE. Però el
cas és que ara no sabem si s'hauria adoptat o no una
posició comuna si
s'hagués seguit el reglament. Sabem que no s'hauria adoptat si
s'hagués
seguit el reglament i els ministres haguessin fet cas dels parlaments
respectius, però ara no sabem ni si es va adoptar realment ni si
els ministres
van intentar fer el que demanaven els representants dels seus ciutadans
però
(com nosaltres) no van entendre què passava o si pel fet de no
protestar
van incomplir els seus encàrrecs parlamentaris.
Sembla que mai abans s'havia demanat tornar a votar un acord
polític. I mai abans una directiva havia rebut una
petició unànime del
Parlament Europeu per refer-la a aquestes alçades[14] (que la
Comissió
acabava de rebutjar unilateralment i també sense votar-ho dintre
la
Comissió[15]), ni mocions unànimes
per corregir l'acord
polític a dos
parlaments (senat espanyol[16] i Bundestag alemany[17]), mocions a
altres parlaments (holandès[18] i
danès[19]) i
oposició d'estats que
havien inicialment acceptat els canvis fets sobre la marxa a la
reunió
de maig. Entre els que mai van votar a favor, les declaracions
unilaterals crítiques[9] i les peticions de
tornar-ho a votar,
aplegaven 12 estats i 186 vots (ES, IT, BE, AT, PL, NL, DK, PT, LV,
HU, CY, FR). Això no compta el govern alemany que no sembla fer
res
malgrat la moció unànime al Bundestag, si li
afegíssim serien 13
estats i 215 vots. Per aprovar una posició comuna cal una majoria
qualificada (232 dels 321 vots), i per evitar-ho cal doncs una minoria
de bloqueig de només 90 vots contraris o abstencions. No
és estrany
que l'acord polític de maig s'hagués estat 9 mesos i mig
sobre la
taula sense poder-se adoptar.
En aquesta situació insòlita, passés el que
passés establia un
precedent. El que sembla que va passar és que no es va complir el
reglament, i esperem que no sigui aquest el precedent que quedi.
Més
preocupant encara que aquest error procedimental, molt més
enllà de la
legislació de patents, és la motivació que va
donar la presidència
luxemburguesa[1]:
"Nous adoptons
aujourd'hui cette
position commune pour des raisons
institutionnelles
et pour ne pas
créer un précédent qui, s'il se
répetait,
aurait pour
conséquences de nouveaux délais dans une
procédure
législative
déjà assez lourde en codécision. La commission a
elle-même
pris ses
responsabilités dans le même sens et nous devons
l'en remercier. Je
sais que certains
membres, dans ceux que j'ai cité,
le Danemark, la
Pologne, le Portugal,
auraient voulu que le point que
nous traitons fasse
l'objet d'une
discussion comme point B dans notre
conseil.
Je n'ai pas pu
l'accepter, vous me
direz c'est un mauvais départ pour
une
présidence, mais il y a
des procédures à respecter. Et parce que
cela aurait
été
remettre en cause la logique même de l'exercice tel
qu'il est
prévu au niveau des
procédures, et que nous sommes appelés à
mener à
travers l'adoption en
point A."
Traducció:
"Avui adoptem
aquesta posició
comuna per raons institucionals, i per no
crear un precedent
que, si es
repetís, tindria com a conseqüència nous
endarreriments en un
procediment
legislatiu de codecisió ja prou pesat.
La Comissió
s'ha pres les seves
responsabilitats en el mateix sentit i li
hem d'agrair.
Sé que alguns
membres, entre els que ja he citat, Dinamarca,
Polònia i
Portugal haurien
volgut que el punt que tractem fos objecte d'una
discussió com
a punt B en el
nostre Consell.
Jo no ho he pogut
pas acceptar. Em
direu que és un mal començament per una
presidència,
però hi ha
procediments a respectar. I perquè això hauria estat
posar en
qüestió la
lògica mateixa de l'exercici tal i com està previst
a nivell dels
procediments."
És a dir: malgrat que el reglament permet tornar a votar un text
abans
d'adoptar-lo, perquè un acord polític no té
validesa legal (és només
un pacte entre ministres) el procediment establert a la pràctica
és no
fer-ho mai. El discurs de la presidència es pot interpretar com a
donar preferència a la lleugeresa de la presa de decisions, a
estalviar feina en el procés de negociació, que a prendre
decisions
per la majoria qualificada que marca el tractat.
El Parlament britànic[10] ja va advertir de
la dificultat de que
els
parlaments estatals exerceixin la seva funció de control de
l'executiu si s'admet que quan els executius estatals van a
Brussel·les a fer la funció legislativa de la UE
(és a dir, a fixar la
majoria de les lleis que afecten les nostres vides, que venen de
directives europees), es puguin acordar esmenes transaccionals que no
havien estat a disposició dels parlaments per analitzar-les
abans de
la reunió del Consell.
Això és el que ha passat amb la directiva de patents de
programari. Al
principi de la reunió de maig no hi havia majoria qualificada, la
Comissió va proposar esmenes noves (insignificants)[20] en la
mateixa
reunió i al cap d'uns minuts alguns estats les van acceptar i es
va
obtenir pels pèls una majoria qualificada. Però segons el
reglament
del Consell, encara que passi això els ministres poden demanar
una nova
votació per corregir improvisacions o alinear-se amb
l'opinió dels
diputats del seu estat. Aquesta nova votació és la que la
presidència va
denegar a Dinamarca, Polònia i Portugal.
La presidència luxemburguesa va deixar entendre que legislar a
la UE
és una tasca massa pesada per preocupar-se de fer-ho per
majoria. Si
acceptéssim la seva justificació estaríem admetent
no només que els
ministres poden ignorar els parlaments dels estats, o el Parlament
Europeu, sinó que es poden ignorar a ells mateixos, per fer-ne
via. Si el
Consell de Ministres ha d'evitar el precedent de tornar a votar un
acord polític, vol dir que ha d'acceptar el precedent de que no
cal la
majoria que marca el tractat en el moment d'adoptar la seva
posició
comuna per transmetre-la al Parlament Europeu i seguir el procediment
legislatiu. I si no cal la majoria perquè no envien directament
l'acord polític al Parlament Europeu (quan els traductors hagin
enllestit la paperassa), en comptes d'entretenir-la uns quants mesos
i adoptar-la després en una reunió on no hi ha altra
possibilitat que
adoptar-la?. Si realment volen fer-ne via, perquè es molesten en
fer una
reunió en què bàsicament es pregunten "adoptem
l'acord polític, sí o
sí?". I si no importa la majoria d'estats a favor o en contra,
perquè
ens hem de preocupar els ciutadans de crear opinió
pública i convèncer
de res els parlaments i els governs? Hi ha qui, amb més rauxa que
seny, proposa deixar-ho córrer i posar-se directament a fer
recapta
per subornar la presidència[11].
El luxemburguès Jeannot Krecké, que presidia el Consell,
no és cap
dictador. No ens imaginem que fos aquest el precedent que volgués
crear. Totes les presidències del Consell tenen pressa per tancar
tants expedients com sigui possible en els sis mesos que ocupen el
càrrec, i aquesta directiva és polèmica i
s'està allargant força. El
punt no es va incloure a l'ordre del dia fins divendres al vespre, i
no es va saber que Dinamarca demanaria debat i vot explícit fins
divendres al matí, quan es va reunir el comitè competent
del parlament
danès. Amb la improvisació de reaccionar d'un dia per
l'altre,
segurament es va oblidar del reglament i va infravalorar la gravetat
del precedent. Tanmateix si els principis d'un estat de dret s'han
d'aplicar a la UE, les coses no poden quedar així. Ha passat una
setmana i el termini per aprovar les actes és de 15 dies, per
tant la
rectificació no pot esperar gaire.
La situació creada és massa confusa. Segons la nota de
premsa del
Consell[3], la posició comuna s'hauria
adoptat amb el vot
favorable dels
tres estats que van demanar reobrir la discussió. Els dos
parlaments
que van donar instruccions als seus governs sobre la reobertura de
negociacions han interrogat els ministres respectius sobre el que va
passar. El ministre holandès ha dit que el danès no va
insistir prou
en la seva petició (ha parlat de coitus interruptus[21]) i el
danès ha dit
que ho va demanar i s'ha queixat que només el van recolzar
Holanda i
Portugal[22]. Això suposaria que ES, IT,
AT, BE que no van
acceptar la
directiva, tampoc volien reobrir les discussions?. Segons el ministre
Belga[23] ningú no va demanar reobrir les
discussions, el
contrari del que
han dit els seus col·legues holandès i danès. El
cas és que la
presidència va dir que sabia que tots tres estats volien obrir la
discussió. El reglament estipula que un cop un estat demana
rediscutir
un punt no cal una majoria per rediscutir-lo, sinó si de cas una
majoria per evitar la discussió. Però l'únic estat
que es va oposar a
la discussió va ser Luxemburg, almenys a la part enregistrada de
la
reunió, tot i que van tallar l'enregistrament a algun lloc i
això
impedeix saber què va dir cadascú.
El que sabem és que hi havia prou suport en els parlaments dels
estats
per reobrir la discussió (Holanda, Dinamarca, Polònia,
Espanya i
Alemanya ja sumen una minoria de bloqueig, per exemple, si el vot
contra la reobertura necessita majoria qualificada). Els ministres
han d'explicar, doncs, com van seguir l'encàrrec del seu
parlament: Si
no volien reobrir la discussió, perquè? perquè no
van voler aprofitar l'ocasió
per complir amb el que demanaven els parlaments?. Si volien reobrir la
discussió perquè no van evitar, reglament en mà,
la decisió unilateral
de la presidència luxemburguesa?.
Potser tot va ser una confusió perquè la reunió no
va anar com havia
d'anar, aleshores cal corregir la confusió i potser repetir la
reunió. És relativament comprensible que les delegacions
no sàpiguen
com reaccionar si la presidència prohibeix una discussió
que no pot
prohibir. Un dels qui ha demanat rediscutir-la diu que si no pot ser,
doncs no (però sí que podia ser, per tant és com
no dir res), altres
representants es queden sense micròfon, se separa un punt A de la
resta i no es discuteix ni es vota, i quan es pregunta si hi ha alguna
objecció es fa referència a altres punts A, no queda clar
si al
nostre. En qualsevol cas cal deixar clar a les actes la posició
de
cadascú i el que va entendre que estava passant.
Si es deixa passar el temps i s'aproven unes actes que no aclareixen
la posició de cada representant, tindrem un nou precedent
pervers: el
de que els representants dels estats al Consell poden eludir la
responsabilitat sobre el que decideixen simplement no deixant clara la
seva posició, com si les directives s'aprovessin totes soletes al
Consell. Cal que els ministres donin instruccions clares al
Comitè de
Representants Permanents a Brussel·les (COREPER) per evitar-ho.
La premsa
ja comença a apuntar la possibilitat que el Consell fos una
pantomima
on tots els acords estaven pactats abans[24]. No
hi ha cap inconvenient
en què els ministres parlin abans de la reunió,
però el que s'ha de
decidir en deliberacions públiques es decideix en públic,
i el públic
ha de saber la posició del seu representant.
El govern espanyol
En el cas espanyol, el ministre d'Indústria, Montilla, havia
declarat
el desembre al Senat[25], interpel·lat pel
senador Jordi
Guillot, que
continuava oposant-se al text de maig i que si un estat comunicava el
seu canvi de posició al Comitè de Representants
Permanents es podia
reobrir la discussió. Des d'aleshores hi havia hagut quatre
ajornaments de l'adopció, el primer amb el ministre
polonès Marcinski
volant expressament a Brussel·les per evitar l'adopció en
un Consell
d'Agricultura i Pesca[26]. Més tard va ser
ajornat per
Dinamarca. Per tant
hi havia tots els senyals de que prou estats havien canviat de
posició. El febrer el senat espanyol va aprovar per unanimitat
una
moció[16] que demanava, entre altres coses,
que el govern
dialogués per
trobar una majoria contrària a l'acord polític de maig al
Consell. L'única possibilitat de fer-ho era reobrir la
negociació,
atès que, si s'aprovava el text, després ja sortiria del
Consell i en
segona lectura, si hi arribava, ja hauria estat esmenat pel Parlament,
i ja no seria el text de maig.
No sabem quins contactes privats ha pogut mantenir l'executiu amb
altres governs per complir aquesta sol·licitud de tots els
senadors i
senadores, però ens agradaria saber com considera que va
reaccionar
al Consell quan tres nous estats es van mostrar prou contraris a
l'acord polític com per demanar renegociació. Pel que
sembla no va
parlar. Considerava que se'l comptaria a favor de reobrir la
discussió
automàticament ? Creu que el reglament es va aplicar
correctament?
Perquè no va protestar en cas contrari?
Després de la reunió, el ministre Montilla va augurar un
futur magre al
text de maig. Ell segueix sense haver-hi votat a favor, però
haver
perdut la possibilitat de corregir-lo abans que s'adoptés,
suposa que
qualsevol correcció es farà en una situació
més difícil.
El procediment de codecisió[27]
comença per una primera
lectura en què el
Parlament Europeu i el Consell són lliures de fixar la seva
posició.
Si no coincideixen hi ha una segona i tercera lectura en què
poden
acostar posicions, però és més difícil
fer-hi front sense saber si la
suposada posició comuna del Consell és realment una
posició comuna,
atès que 12 estats en discrepen, i el Parlament no sap quin text
concretament podrien acceptar.
En segona lectura al Parlament europeu se li exigeix prendre una
decisió
en un termini de tres o, excepcionalment, quatre mesos (la primera
lectura
va durar un any i mig). La majoria que necessita el Parlament en segona
lectura també és superior (majoria absoluta d'escons, no
de vots
emesos, de manera que les abstencions i absències compten a
favor del
Consell). A més si ha d'evitar les patents de programari, en
aquesta
segona lectura el Parlament tindrà més feina que en la
primera, perquè
partirà d'un text encara més favorable a les patents, que
el de la
Comissió.
Pel que fa al Consell, tampoc ho tindrà fàcil per
arreglar res en
segona lectura. També té un límit de 3 o 4 mesos
per decidir sobre el
que li enviï el Parlament, i no pot esmenar, només
acceptar-ho tot en
entrar en la fase de codecisió. El pitjor és que per cada
esmena en
què vulgui portar la contrària a la Comissió en
segona lectura, el
Consell necessita unanimitat.
És doncs una llàstima que no s'hagin aprofitat totes les
possibilitats
al Consell per aconseguir aquest futur tan negre que Montilla augura a
les patents de programari.
Reglament
La FFII ha enviat una carta al Consell[28] amb una
llarga llista de
dubtes
sobre el reglament del Consell de la UE, la seva interpretació i
els
fets del dilluns 7.3.2005. Però pot ser interessant repassar per
sobre alguns dels aspectes més destacats.
Per començar, la nostra traducció del reglament del
Consell[8]:
Article 3.6
"L'ordre del dia provisional es dividirà en part A i part B. Els
punts
que el Consell pot aprovar sense discussió s'inclouran a la Part
A,
però això no exclou la possibilitat de què
qualsevol membre del Consell
o de la Comissió expressi una opinió al moment de
l'aprovació d'aquests
punts i faci constar declaracions en acta."
Article 3.7
"El Consell adoptarà l'ordre del dia al principi de cada
reunió. La inclusió
d'un punt a l'ordre del dia que no aparegui a l'ordre del dia
provisional
requerirà unanimitat al Consell. Els punts així
introduïts a l'ordre del dia
es poden posar a votació si s'han complert tots els requeriments
procedimentals
establerts als tractats."
Article 3.8
"Tanmateix, es retirarà un punt "A" de l'ordre del dia , tret
que el Consell
decideixi el contrari, si una posició sobre un punt "A"
pogués conduir a
més discussió de la qüestió o si un membre
del Consell o la Comissió
ho demana."
Tanmateix la presidència va reconèixer que Portugal,
Polònia i
Dinamarca voldrien discutir més sobre la directiva de patents de
programari, i ho va denegar unilateralment. El reglament no especifica
el procediment pel qual "el Consell decideix el contrari", però
no
sembla que un sol estat, ni que sigui el president de torn, ho pugui
decidir. Si el procediment per decidir-ho fos el mateix que per
adoptar la directiva, majoria qualificada, sembla impossible que hi
hagués una majoria qualificada que impedís discutir.
Només els estats
que ho havien demanat, més els que no havien acceptat el text el
maig,
ja serien suficients. Si la majoria fos majoria simple d'estats, no ho
sabem, però sabem que tres estats ho van demanar i un de sol
(Luxemburg, la presidència) s'hi va negar. Dels 21 estats
restants, 9
han mostrat alguna mena de descontentament, potser algun s'hauria
negat a renegociar igualment, però potser també alguns
dels altres 12 no
s'hi haurien negat. La tradició diplomàtica del Consell
fa que els
representants s'ho pensin dues vegades abans d'oposar-se a res, i per
tant seria dubtós que tota la resta haguessin rebutjat la
reobertura de
negociacions si haguessin tingut l'oportunitat de votar-la.
En qualsevol cas, no ho sabrem mai, perquè la presidència
no va deixar
decidir el Consell, sinó que ho va decidir sola. No va ser fins
un minut
i cinquanta segons després que la presidència
anunciés la petició i la denegués
sense consultar-ho que el representant danès, Bendt Bendtsen,
digué[1]:
"Tak hr. formand.
Som de ved er det
Danmarks ønske at forslaget om
patentering af
Computerimplementerede
opfindelser behandles på
rådsmødet
som et
B-punkt. Jeg har noteret mig deres bemærkninger om at
de ikke kan
acceptere dette da der
alene er tale om en formel
bekræftigelse
af den politiske
enighed fra maj sidste år, således at
sagen kan gå
til
Europaparlamentet. Jeg syntes stadig det vil være
rigtigst at tage
sagen som et
B-punkt, men når det ikke kan lade sig
gøre vil jeg
ikke stå i
vejen for forslagets formelle vedtagelse. Jeg
vil så med
beklagelse aflevere
en skriftlig erklæring til optagelse i
rådets
mødeprotokol,
synspunkterne i denne erklæring vil vi forfølge
når sagen
kommer tilbage til
rådet, efter at Europaparlementet har
afsluttet sin anden
læsning.
Tak. hr formand."
Traducció (de la traducció
simultània del
Consell a l'anglès):
"Si, gràcies
president.
Bé, ja sap, el desig de Dinamarca és veure
aquesta proposta
sobre patentabilitat
d'invencions implementades en
ordinadors, ens
agradaria veure
això tractat en aquesta reunió del
Consell com a punt
B. He notat els
seus comentaris a fi i efecte que
no ho pot
acceptar... només la
confirmació formal de l'acord polític
lligat el maig de
l'any passat, per
tal que el tema pugui anar al
Parlament Europeu.
Encara penso que el
més adient seria tractar-ho com
un punt B,
però si això
no és possible no posaré entrebancs a
l'adopció
formal del punt".
Bendtsen estava representant un parlament que li havia ordenat
majoritàriament
demanar un punt B, malgrat que la seva opinió i la del seu
partit era una altra.
Potser per això ho va fer amb poques ganes i el seu
col·lega holandès va parlar
de "coitus interruptus". Però tot i així l'únic
que sé llegir és que per dues
vegades s'expressa un desig en present d'indicatiu i ("el desig de
Dinamarca és",
"penso que el més adient") i (sempre després d'una
negativa prèvia de la presidència),
s'usa el condicional ("ens agradaria" , "seria tractar-ho"). Finalment,
quan s'accepta adoptar la directiva es fa condicionat a "si això
no és possible".
El cas és que sí que era possible, tret que "el Consell
decidís el contrari", però
el Consell no va decidir res, per tant tampoc es pot considerar que
retirés la seva petició.
A continuació va parlar Holanda, però es va tallar la
retransmissió de
l'àudio i no podem saber què va dir (el ministre
holandès ho va
explicar després al seu parlament dient que havia ofert suport a
Dinamarca). Ens quedem sense saber què haurien dit Portugal i
Polònia
si haguessin parlat, però no sembla que ho fessin. Per tant
encara que
s'interpretés que efectivament el representant danès va
retirar la
petició, encara en quedarien dues que la presidència
havia anunciat
com presentades i que ningú (excepte la pròpia
presidència) va
retirar.
Si considerem que les sol·licituds de rediscussió
s'havien presentat i
no es van retirar, també podem considerar que estaven demanant
implícitament
que es retirés el punt A de l'ordre del dia. Per la
definició del
reglament els punts A i els punt B són una partició de
l'ordre del
dia, és a dir, un punt només pot ser o A o B. Per tant
qui demana passar
un punt A a punt B està demanant que no sigui punt A.
I quina majoria cal per retirar un punt A de l'ordre del dia?
Depèn de si
està en l'ordre del dia provisional o és sobrevingut.
Article 3.1
"Tot tenint en compte el programa anual del Consell, el President
redactarà
l'ordre del dia provisional per a cada reunió. L'ordre del dia
s'enviarà als
altres membres del Consell i a la Comissió al menys 14 dies
abans del començament
de la reunió"
Com que aquest punt no es va incloure a l'ordre del dia de la
reunió
de dilluns fins el divendres a la tarda, hem d'interpretar que no era
de l'ordre del dia provisional, sinó improvisat, i que per tant
qualsevol estat en podia demanar la retirada com ja havia passat al
desembre, al gener i al febrer. La Guia del Consell ho confirma
Vol. 1 Capítol III
4. El Consell
[...]
Igual que l'ordre del dia per al Coreper, el del COnsell es divideix en
dues parts:
- punts "A", que el Consell pot adoptar sense cap discussió.
Tanmateix un membre del
Consell sempre pot demanar la retirada d'un d'aquests punts en el
mateix dia de la
reunió del Consell (i el punt es deixa per una reunió
posterior del Consell, o es
manté a l'agenda per una majoria simple si el punt s'havia
inclòs 14 dies abans).
Les delegacions a més poden fer declaracions quan s'adopten els
punt "A"
- punts "B". Aquests són els punts que el Consell
discutirà.
4 d)
[...]
Pel que fa a l'ordre de realització, la Presidència
procedirà successivament a:
- prendre nota dels precs i preguntes i les peticions per canvis en
l'ordre del dia.
- adoptar l'ordre del dia.
- adoptar els punts "A", tenint en compte les declaracions o
reserves. Aquests punts "A" normalment s'adopten en massa. Si un punt
és objecte d'una declaració d'un o més membres del
Consell que és
probable que porti a una discussió o una petició de
retirada, pot ser
retirada de l'ordre del dia o romandre a l'ordre del dia gràcies
a un
vot per majoria simple
Per tant qualsevol estat hauria pogut forçar la retirada de la
directiva de l'ordre del dia. Seria raonable pensar que demanar
passar-ho a punt B implicava demanar la retirada. Però
també ens podem
imaginar que quan els estats contraris al text van veure que no hi
havia manera de reobrir la discussió (tampoc és que
siguin evidents
els seus esforços) no veiessin cap motiu per demanar més
ajornaments.
Així doncs, sense que ens quedi clar el perquè el punt va
romandre
com a punt A de l'ordre del dia. Llavors se suposa que s'hauria de
votar "en massa" amb tots els altres punt A, oi?. El vot és per
assentiment,
segons el reglament:
Annex IV: Mètode de treball per a un Consell ampliat
Desenvolupament de reunions
16. Tret que la Presidència indiqui el contrari, les delegacions
s'abstindran
de prendre la paraula quan estiguin d'acord amb la proposició en
qüestió; en
aquest cas el silenci es prendrà com assentiment en principi.
Doncs bé la presidència, al principi del seu discurs diu
"Puis-je conclure
que toutes les
délégations a l'exception de
l'Espagne, qui vote
contre, et de
l'Autriche, de la Belgique et de
l'Italie, qui
s'abstiennent, peuvent
accepter le projet de proposition
commune, et
d'exposé des
motifs l'accompagnant tels que contenus dans
les documents
devant vous."
Traducció:
"Puc concloure que
totes les
delegacions, amb excepció d'Espanya,
que vota en contra,
i
d'Àustria, Bèlgica i Itàlia que s'abstenen,
poden acceptar el
projecte de
proposició comuna, i d'exposició de motius
que l'acompanya tal
i com estan
continguts en els documents davant vostre."
i això té forma de pregunta, sense acabar de donar el peu
a parlar a algú
per oposar-s'hi. A continuació parla uns tres o quatre minuts,
dona la
paraula al representant danès, pren la paraula el representant
holandès,
del que no es transmet l'àudio, i torna a parlar la
presidència per dir:
"Je prends
également acte de
cette position et j'ai déjà signalé que
ces pays
étaient sur la liste
de ceux qui avaient un problème et qu'on
allait en prendre
note dans la
procédure qui va suivre."
"Je l'ai
signalé devant la
Commission Juridique et je m'en
tiens. Maintenant
j'invite le Conseil
à adopter aussi les autres
points de la liste
points A."
"Tel est le cas? Je
vous en remercie,
les points A sont adoptés. "
Traducció
"Prenc igualment
acta d'aquesta
posició i ja he remercat que aquests
països estaven
en la llista dels
que tenien un problema i que
se n'anava a prendre
nota en el
procediment que seguirà."
"Ho he indicat a la
Comissió
jurídica i em ratifico. Ara convido
al Consell a adoptar
també els
altres punts de la llista de punts A."
"És
així ?. Els ho
agraeixo, els punts A queden adoptats."
Per tant no queda clar en quin moment queden votats el punt A de la
directiva de patents de programari. En un moment donat la
presidència
s'hi refereix formulant una pregunta, però segueix parlant i no
és
fins sis minuts més tard, i havent parlat dues persones pel mig,
que
convida al Consell a adoptar els altres punts A. Els diu "també
els
altres punts de la llista de punts A". Què vol dir "els
altres"?, que
el punt A del que parlava abans ja està adoptat? Llavors, quan
ho ha
preguntat, exactament? O encara no està adoptat i està
preguntant si
s'adopta aquell punt i "també els altres punts de la llista de
punts
A", es a dir tots els punts A "en massa"? En aquest cas seria el final
d'una pregunta que duraria 6 minuts i seria interrompuda per les
intervencions d'altra gent, no sembla gaire clar.
Però el cas és que hauria de quedar clar quan s'adopta el
punt A de la
directiva de patents de programari (que entra en el Procés de
codecisió que marca l'article 251 del Tractat de la CE). La FFII
ho
pregunta per l'article 8 del reglament del Consell:
"Les deliberacions del Consell sobre resolucions a adoptar-se segons el
procediment de codecisió seguint l'article 251 del Tractat de la
CE
restaran oberts al públic com segueix:
[...]
b. El vot sobre resolucions legislatives seran obertes al
públic, així
com les deliberacions finals del Consell que portin a aquest vot i
les explicacions de vot que l'acompanyin.
[...]
En aquests casos, les deliberacions del Consell seran obertes al
públic mitjançant transmissió de la reunió
del Consell per mitjans
audiovisuals, en una sala per a assistents. El resultat del vot
serà
indicat per mitjans visuals."
Segons aquest article els assistents a aquesta retransmissió
haurien
d'haver vist alguna indicació visual de que s'havia adoptat la
directiva
de patents de programari, però se'ls va passar (i això
que havien anat
a interessar-se precisament en aquest punt).
Patents de programari
Per aquelles ironies del destí, la història es repeteix.
L'origen de la
directiva sobre la que tan irregularment s'ha pronunciat el Consell
és
una altra irregularitat.
El Conveni de la Patent Europea (o conveni de
Munich, de 1973) especifica a l'article 52[29] que
el programes
d'ordinador no es consideraran invencions i per tant no es podran
patentar com a tals. Aquest conveni va crear un organisme
internacional per administrar la patent europea, l'Oficina de la
Patent Europea (OPE). Aquesta oficina, com la majoria d'oficines de
patents, es finança amb les taxes que paguen els qui demanen i
renoven periòdicament les patents europees. Concedir patents li
suposa
ingressos per taxes de patents i rebutjar-les, en canvi, li suposa feina
en justificar la decisió al sol·licitant. I a
diferència de la majoria
d'oficines de patents, és una organització internacional
que no forma
part de cap govern, i no està sotmesa a control
democràtic, sinó a la
direcció d'un president i d'una junta formada per
diplomàtics de la
trentena d'estats membres. No forma part de la UE.
Aquesta OPE va anar eixamplant les interpretacions del que es podia
patentar, fins que fins i tot va establir en el seu reglament que els
programes d'ordinador es podrien patentar perquè no es
considerarien
mai "programes d'ordinador com a tals"[30]. El que
havia de ser un
límit
a allò que es podia patentar va esdevenir una norma d'estil de
com
s'havien de redactar les sol·licituds per ser concedides. Si es
demana
una patent per certa novetat en programes d'ordinador, es
rebutjarà,
però si es reescriu demanant la patent per ordinadors programats
amb
una certa novetat al programa, o per processos de computació
definits
per programes amb aquella novetat, segurament es concedirà. La
interpretació que la OPE fa del CPE és equivalent a si
l'article 52.2.c
no hi fos.[31]
Aquesta situació suposava un inconvenient per a la OPE i un
altre per a
la societat. Per a la societat hi ha una certa incertesa legal
perquè
hi ha milers de patents concedides per coses que la llei diu que no
es poden patentar, i ningú sap fins que es va a judici si el
jutge
farà cas de la interpretació de l'OPE o no. Per a l'OPE,
aquesta incertesa
pot suposar menys demanda de patents. L'any 2000 van intentar eliminar
el
punt 52.2.c del CPE, però no se'n van sortir i van decidir
intentar-ho
per via d'una directiva Europea[32]. El febrer de
2002 la
Comissió Europea,
en comptes de fer els possibles perquè l'OPE complís la
llei,
presentava la directiva que encara està en tràmit per
mirar de canviar
la llei i que el que fa l'OPE ja no sigui tan il·legal[33].
Legalitzar les patents de programari és una opció
impopular, però.
Els programadors no volen haver de pagar drets de patents a tercers
per programes que han escrit de forma completament independent, i sense
ni saber que alguns dels molts conceptes utilitzats estaven patentats.
Els consumidors no volen que qualsevol (a la pràctica algunes
multinacionals amb un departament legal fort) pugui monopolitzar el
mercat informàtic amb patents de programari i imposar els preus
que
vulgui. Els economistes i investigadors adverteixen del fre a la
innovació en l'informàtica que suposaria no poder
utilitzar conceptes
patentats, i eliminar l'incentiu que ara suposa la competència,
que és
el principal motor de la innovació en informàtica.
Així com en camps
on cal experimentació empírica, laboratoris i assajos per
arribar als
conceptes patentats la inversió podria ser difícil sense
patents per
monopolitzar aquests conceptes, els conceptes de programació com
els
matemàtics necessiten menys infraestructura: persones i
hores. Normalment és més car portar els conceptes a la
pràctica que
tenir la idea, i la implementació queda coberta per drets
d'autor. Jurídicament, aplicar als programes d'ordinador patents
a més
dels drets d'autor que ja s'hi apliquen amb èxit des de fa temps,
suposa interaccions complicades, i el fet que els programes, que
són
només informació, es considerin invencions contradiu el
propi
principi de la patent: patentar és difondre informació
sobre una
invenció a canvi de monopolitzar la invenció. Això
no és possible si
la informació i la invenció són una mateixa cosa,
com amb el
programari.
Per això, perquè no hi ha arguments a favor de les
patents de programari,
la Comissió Europea i el Consell de la UE han de fer l'equilibri
de
dir que no permeten patentar programari mentre legislen deixant forats
per permetre les mateixes trampes que utilitza l'OPE per concedir
patents de programari. A uns quants parlaments, i en concret al
Parlament Europeu, no els va agradar i van fer-hi esmenes[34] per evitar
aquestes malinterpretacions, que s'utilitzen per patentar
programari. Moltes d'aquestes esmenes han estat rebutjades pel Consell
amb l'excusa, precisament, que no segueixen la pràctica
establerta
(per l'OPE)[12].
El text que suposadament va aprovar dilluns el Consell[35]:
- no defineix els termes que usa per delimitar allò que
és patentable.
Han eliminat les definicions de "tècnica", "camp de la
tècnica",
"contribució tècnica", "indústria",
"invenció".
- admet "contribucions tècniques" constituïdes per
característiques no
tècniques. Així es pot patentar un programa nou (encara
que se segueixi
alguna definició com cal que no consideri els programes part de
la
tècnica) si en la patent parla d'ordinadors ja coneguts
(però que sí
són tècnics). Les condicions de patentabilitat s'apliquen
a tot el
que es reivindica, no només a allò que aporta de nou, per
tant per
patentar coses noves de camps no permesos només cal afegir-hi
coses
conegudes de camps permesos.
- Permet reivindicar directament programes d'ordinador ("reivindicar"
vol dir definir el monopoli que concedeix la patent). En la proposta
inicial de la Comissió per patentar programari es feia el
circumloqui
de permetre reivindicar ordinadors programats (per fer infractors
directes els instal·ladors i els subministradors de maquinari amb
programes preinstal·lats) i els processos de programes en
execució
(per fer infractors directes els usuaris). El Consell permet a
més
reivindicacions de programa (per fer infractors directes els
distribuïdors, administradors de servidors a Internet on els autors
publiquin els seus programes, etc.). La única condició
que imposa per
monopolitzar programes és que també el
sol·licitant hi afegeixi reivindicacions
dels altres dos tipus anteriors, cosa que sempre pot i vol fer.
A més elimina salvaguardes introduïdes pel parlament
europeu:
- Elimina el dret a la interoperabilitat. Només fa
referència a les
lleis generals de competència (lentes i ineficaces d'aplicar) i
a la
possibilitat de descompilar programari per motius d'interoperabilitat
(però això no té res a veure amb patents, les
patents ja haurien
d'explicar com fer les coses sense necessitat de descompilar, i
tampoc no prohibeixen estudiar la cosa patentada, sinó
comercialitzar-la).
Quan algú patenta formats de dades o protocols de
comunicació no
serveix de res que es puguin descompilar els programes que els
utilitzen,
perquè si a partir d'aquesta informació s'hi fan
programes interoperables,
la patent prohibeix distribuir-los o usar-los.
- Elimina el dret a la publicació, distribució,
processament,
manipulació i producció d'informació sense
preocupar-se de patents.
I introdueix falses salvaguardes per mirar de protegir-se de
l'opinió
pública sense impedir patentar programari:
- Parla de que no es podran patentar programes com a tal, ni en codi
font ni en codi objecte. Això pot semblar una garantia,
però és que
ningú patenta programes concrets, sinó conceptes
més generals. Per
evitar que es copiïn o reutilitzin programes concrets els autors
usen
els drets d'autor que són instantanis, de franc, de més
llarga durada
i no necessiten burocràcia. Qui es preocupa de passar entre 1 i
3 anys
de tràmits i pagar uns 30000 EUR per una patent de programari,
busca
evitar competència d'altres programes diferents que facin el
mateix,
no només evitar que algú comercialitzi el mateix codi
font o codi
objecte. Però introduint això el Consell, insinua que la
prohibició de
patentar programes d'ordinador com a tals es refereix només a
hipotètiques patents inútils que cobririen un únic
programa font o
objecte, i no a les patents de programari que realment es demanen.
- Insisteix en demanar novetat a les patents de programari. El que
crida més l'atenció de moltes patents (no només de
programari) és
que es concedeixen per coses trivials. Però el text ni
dóna cap
mesura concreta de com valorar aquesta novetat, ni s'ocupa del problema
real que és patentar coses per les quals les patents frenen
l'innovació en comptes d'estimular-la. Segurament les patents
de programari genuïnament noves són encara més
perilloses que les
trivials, perquè monopolitzen coses útils i no es poden
invalidar
als tribunals amb exemples d'anterioritat.
I podríem allargar-nos més en els errors i els
inconvenients de la
directiva, però la intenció era només
il·lustrar perquè segons quines
polítiques són molt difícils d'adoptar amb total
transparència,
democràcia i coneixement de causa, i si s'adopten, ja sigui com a
pràctica habitual a l'OPE, o com a proposta de directiva,
acostuma a
ser per mitjans menys representatius.
No sembla que el més greu que passés aquell dilluns fos
que s'adoptés
una directiva que no en agrada, sinó que se n'adoptatés
una
que no agrada ni a la majoria qualificada de ministres que l'haurien
d'haver votada. Això és el que cal corregir de seguida.
Encara queden
alguns mesos per corregir el text de la directiva, els dubtes sobre
qui, com i si s'ha adoptat corren més pressa.
Referències
[1] Consell de ministres de
competitivitat de dilluns 7.3.2005
Comunicat de la FFII
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Fotos
http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/GalleryViewer.asp...
Audio/video
http://media.ffii.org/Council050307/
Transcripció
http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En
[2] Recull de premsa (parcial)
http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn
[3] Nota de premsa del Consell
http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf
[4] Declaracions de Montilla
http://www.internautas.org/html/1/2752.html
[5] reaccions a la pretesa
adopció de la posició comuna
del Consell
FFII
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Jonas Maebe
http://wiki.ffii.org/OpenLtr050307En
Verds/Aliança Lliure Europea
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Editorial de Leader a Zdnet.co.uk
http://comment.zdnet.co.uk/other/0,39020682,39190515,00.htm
Editorial de Vicenç Partal a vilaweb.com
http://www.vilaweb.com/mailobert/mailobert2.html
Declaracions del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la
Informació,
Oriol Ferran
http://www.lafarga.org/node/view/292
Declaracions del regidor de la ciutat del Coneixement de Barcelona i
vicepresident tercer de la Diputació, Jaume Oliveras
http://puntbarra.com/node/view/2535
Reaccions a Dinamarca
http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867
UEAPME, patronal europea de PiMES (11 000 000 d'empreses i 50 000 000
de treballadors)
http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050307_Computer_Patent.pdf
Aquest article cita Sun
http://www.ebcvg.com/news.php?id=4722
Aquest cita varies reaccions
http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-136499-16&type=News
[6] Reunió de JURI dilluns
7.3.2005 a la nit
http://wiki.ffii.org/Juri050307En
[7] El ponent Rocard diu que
Luxemburg no tenia dret de rebutjar
el punt B
http://wiki.ffii.org/Eptrans050308En
[8] Reglament de Consell
http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexapi!prod!CELEXnumdoc...
Extracte dels punts més rellevants del reglament i la Guia del
Consell
http://wiki.ffii.org/ConsRules050308En
[9] Declaracions de Dinamarca i
Xipre
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad04.en04.pdf
Declaració de Polònia
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad02.en04.pdf
Declaració d'Holanda
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st14/st14574-ad01co01.en04.pdf
Declaracions de Letònia i Hungria
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf
Declaracions de França i Bèlgica (pàg 16-18)
( la de França justifica el seu sí, però diu que
"tanmateix alguns
aspectes de la directia semblen oberts a interpretacions enfrontades")
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09586.en04.pdf
[10] Informe del 21.6.2002 del
comité d'escrutini parlamentari
de la Cambra dels Comuns
http://www.parliament.the-stationery-office.co.uk/pa/cm200102/...
[11] Recapta per sobornar la
presidència del Consell
http://mjr.iki.fi/texts/patentfund
[12] Declaració de motius
del Consell per a la directiva de
patents de programari.
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st11/st11979-re01ad01.en04.pdf
[13] Manifestació a
Brussel·les el 17.2.2005
http://demo.ffii.org/demo0502/
[14] El Parlament demana una nova
remisió de la directiva de
patents
de programari (el comité d'afers jurídics per 19 vots
contra 2, la
conferència de presidents unànimement i el plè per
assentiment)
http://wiki.ffii.org/Restart050202En
http://wiki.ffii.org/index.cgi?Restart050217En
http://wiki.ffii.org/Europarl050224En
http://patents.caliu.info/nota20050203.txt
[15] La Comissió Europea
rebutja la petició del Parlament
Europeu de
refer la directiva.
http://wiki.ffii.org/Com050228Ca
http://wiki.ffii.org/Com050228En
[16] Moció unànime
del Senat espanyol
http://wiki.ffii.org/Senado050208En
http://wiki.ffii.org/Senado050208Es
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-039.html
http://barrapunto.com/articles/05/02/08/1717239.shtml
Recollida de signatures d'agraïment al senat espanyol
http://graciassenado.hispalinux.es/
[17] Moció unànime
del Parlament Alemany (Bundestag)
http://wiki.ffii.org/Bundestag050218En
http://www.heise.de/newsticker/meldung/55568
http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm
moció unànime presentada al Bundestag traduïda al
català
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw
[18] 4 mocions al parlament
holandès
3.3.2005
http://wiki.ffii.org/Nl050303En
http://wiki.vrijschrift.nl/Motions050303
10.2.2005
http://wiki.ffii.org/NlVot050210En
1.7.2004
http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En
http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn
[19] moció del
comité per a la UE del parlament
danès
http://wiki.ffii.org/Dkparl050304En
http://itpol.dk/bpunkt2005
[20] Reunió de maig del
Consell i esmenes insignificants
sobre la marxa
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
[21] Declaracions del ministre
Brinkhorst al parlament holandès.
http://wiki.ffii.org/Brinkhorst050310En
http://www.sslug.se/emailarkiv/itpolitik/2005_03/msg00134
[22] Declaracions del ministre
Bendtsen al parlament danès.
http://wiki.ffii.org/Bendtsen050309En
http://wiki.ffii.org/Dkparl050308En
http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867
[23] Declaracions del ministre
belga Verwilghen al parlament belga
http://wiki.ffii.org/Verwilghen050309
[24] Article que postula que les
decisions sobre la directiva de
patents de programari no es van prendre al Consell sinó al sopar
del dia abans.
http://www.webwereld.nl/
[25] Interpel·lació
de Jordi Guillot al ministre Montilla
al Senat espanyol
http://patents.caliu.info/nota20041202.ca.txt
http://patents.caliu.info/nota20041202.en.txt
http://patents.caliu.info/nota20041202.es.html
[26] Ajornaments de la
decisió al Consell
http://patents.caliu.info/nota20041222.ca.html
http://patents.caliu.info/nota20041222.es.txt
http://kwiki.ffii.org/Cons041221En
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2005/01/msg00177.html
http://kwiki.ffii.org/Cons041221En
http://wiki.ffii.org/NlVot050210En
[27] Sobre el procediment de
codecisió (pàgina una mica
vella)
http://patents.caliu.info/codecisio.html
[28] Carta de la FFII al Consell
preguntant sobre l'aplicació
del reglament al Consell de dilluns 7.3.2005
http://wiki.ffii.org/LtrFfiiCons050308En
Observacions del professor de dret europeu dr. Karl-Friederich Lenz
http://k.lenz.name/wordpress/index.php?cat=2
Estudi legal sobre reobertura de discussions pel Dr. Luis Fajardo
López
http://fajardolopez.com/Informaciones
http://fajardolopez.com/informes/Fajardolopez.com_18th-May-...
http://fajardolopez.com/informes/low-res_Fajardolopez.com_...
http://swpat.ffii.org/papers/fajardo0406/fajardo0406.pdf
[29] Convenció de la
Patent Europea
http://www.european-patent-office.org/legal/epc/e/ar52.html
[30] Sobre el reglament i la
pràctica de la OPE i altres
qüestions
http://patents.caliu.info/aboutMcCarthyConsiderations.html
http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
Exemples de patents de programari de l'OPE
http://webshop.ffii.org/
http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html
http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.en.html
[31] Un recent estudi
econòmic/legal confirma que la proposta
de la Comissió equival a eliminar l'article 52.2.c del CPE
http://wiki.ffii.org/Rossi050310En
[32] Primer intent de legalitzar
les patents de programari
via la modificació del CPE
http://swpat.ffii.org/log/intro/index.en.html#reskr
[33] Explicació sobre la
proposta de directiva
http://patents.caliu.info/explicacio.html
Text de la proposta de directiva de la Comissió
expedient 2002/0047
http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
[34] Esmenes del Parlament Europeu
http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?...
[35] Text del Consell
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
Diferències entre les versions del Consell i del Parlament
Europeu
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
Aquest document
és sota
llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons.
|
|
|
