Novetats
terminològiques en les noves tecnologies *
Gemma Mas i Fossas, Centre de Terminologia TERMCAT
gemma@termcat.net
Aquest article es va
publicar originàriament a la revista
Llengua i ús.
1. Introducció
Ara fa dos anys
publicàvem en aquesta mateixa revista un article intitulat La
terminologia de la societat de la informació[1], en
què caracteritzàvem la naturalesa dels termes d’aquest
àmbit en llengua catalana. El text era fruit de la
sistematització de la casuística que ens havíem
anat trobant en l’elaboració del diccionari Societat de la
informació. Noves tecnologies i Internet i exposava
fonamentalment els tipus de casos terminològics que
havíem estudiat, les dificultats amb què havíem
topat en l’establiment de la terminologia, quines tendències
neològiques eren presents en les noves creacions lèxiques
i com havíem tractat l’omnipresència de la llengua
anglesa.
La llengua és
viva i durant aquest temps la terminologia de les noves tecnologies
(que és en particular un terreny molt dinàmic) ha
evolucionat, han aparegut noves realitats, nous conceptes que ha calgut
denominar i, d’altra banda, nocions ja existents s’han modificat en
variar els trets dels referents corresponents. Això ens ha dut
al Centre de Terminologia TERMCAT a preparar una segona edició
revisada i ampliada del diccionari, que aplega la terminologia
més característica de la societat de la
informació, és a dir, els termes principals relatius als
elements que fan possible l’existència d’una societat basada en
les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC),
també anomenades noves tecnologies.
Aquest procés
de treball ens ha permès de considerar novament des d’un punt de
vista global la terminologia de les TIC i de fixar-nos en quin
és el seu estat avui dia. Així, hem observat quin
és el grau d’implantació dels termes, quines propostes
neològiques en català han tingut èxit i quines no,
quins manlleus no s’han pogut eradicar, quines tendències de
creació lèxica han caracteritzat l’àmbit i quines
realitats noves s’han incorporat a la societat i a la llengua catalana.
L’article que aquí presentem resumeix algunes de les reflexions
que ens han sorgit en la revisió terminològica de
l’àmbit de les noves tecnologies.
2. Les tendències
neològiques
Ja havíem vist
que la terminologia de les noves tecnologies era una terminologia
marcadament neològica, caracteritzada per una manca destacable
d’estabilitat formal i conceptual, tant en català com en
anglès, llengua originària de pràcticament tots
els termes d’aquest àmbit. D’aquesta manera, topàvem
sovint amb dificultats a l’hora de fixar un terme en català, ja
sigui per la concurrència de formes diferents per al mateix
concepte, com per la dificultat d’establir-ne la noció de manera
clara, atesa la mateixa novetat del referent, la seva variabilitat i la
manca d’acord entre els especialistes respecte als trets
semàntics que el definien. A més, observàvem que
era una terminologia tendent a la creació lèxica
circumstancial i ocasional, potser efímera, i a l’ús de
formes col·loquials i argòtiques. També
constatàvem que la terminologia de la societat de la
informació no formava part d’un llenguatge d’especialitat
més o menys hermètic, conegut exclusivament pels
professionals i experts d’un camp de coneixement concret.
Contràriament, es tractava d’una terminologia fruit de la
confluència de disciplines i d’activitats socials diferents,
bona part de la qual transcendia els límits d’una àrea
d’especialitat convencional i s’utilitzava en la llengua d’ús
comú, en l’àmbit general i fins i tot divulgatiu, per
persones de professions i especialitats diferents.
Les tendències
de creació lèxica que comentàvem en l’article
esmentat continuen vigents actualment, tot i que amb alguna
variació remarcable. Fonamentalment, els termes segueixen
generant-se en anglès i penetren en la llengua catalana en
qualitat de manlleus. Davant d’aquesta situació i des del punt
de vista de la fixació i la normalització de la
terminologia en llengua catalana, al TERMCAT hem continuat en la
línia d’estudiar cada cas terminològic proposant
alternatives catalanes adequades lingüísticament i viables
sociològicament, per tal de crear una terminologia pròpia
i defugir una anglicització excessiva de la llengua.
Els
manlleus
Així doncs, en
aquesta nova etapa de l’estudi de la terminologia de les TIC han
aparegut, per exemple, nous manlleus creats amb el prefix e-, de gran
productivitat en anglès, abreviació d’electronic.
L’ús d’aquest formant ha donat origen a múltiples termes
anglesos i als seus paral·lels catalans, com ara negoci
electrònic per a e-business, proveïment electrònic
per a e-procurement o subhasta electrònica per a e-auction.
Podem destacar altres
neologismes catalans corresponents a manlleus anglesos: art en xarxa
per a netart, casset de butxaca per a walkman, CD de butxaca per a
discman, contingut de tramesa automàtica per a push content i
push media, diari interactiu per a weblog, pantalla flaix per a splash
screen o test de referència per a benchmark test.
Els
calcs
Vèiem que
també el calc (o traducció literal) era un procediment de
neologia lèxica força habitual en aquest camp, en
què, a més, sovint es recorria a l’ús
metafòric de mots ja existents, tant en anglès com en
llengua catalana, que es reinterpretaven semànticament.
Són exemples de calcs incorporats en aquesta segona
edició del diccionari de consumidor a consumidor per a consumer
to consumer (C2C), dibuixable per a drawable, instanciar per a
instantiate, màrqueting viral per a viral marketing o
migració per a migration.
Tot i que constatem
l’existència de creació lèxica mitjançant
aquest procediment, cal reconèixer un retrocés respecte a
la primera edició, tant pel que fa als calcs en general com als
calcs de base semàntica metafòrica, possiblement
perquè, com en el cas del prefix ciber- (veg. més
endavant), s’havia tendit a abusar-ne. D’aquesta manera, s’han defugit
calcs metafòrics en el cas d’acoblar (en anglès, dock
‘atracar’) o base de connexió (en anglès, cradle
‘bressol’) i altres calcs en fitxer de retalls (scrap file ‘fitxer de
deixalles’), incidència (event ‘esdeveniment’) o missatge
retornat (bounced message ‘missatge rebotat’).
La
siglació
La siglació era
i segueix essent un dels sistemes de creació lèxica
més profusament utilitzats en l’àmbit de les TIC. En
aquest punt, al TERMCAT hem continuat en la línia d’establir
sempre que ha estat possible un terme català que desenvolupi la
sigla, la qual s’ha catalanitzat quan això ha estat factible.
Malgrat tot, la incorporació de sigles directament de
l’anglès com a termes de l’àrea continua essent un recurs
difícilment evitable, ja que és la forma com es
reconeixen i es difonen internacionalment molts conceptes d’aquest camp
i és la forma d’ús pràcticament exclusiu en la
comunicació entre experts en gairebé el cent per cent
dels casos.
Per exemple, trobareu
sigles força curioses, de formació visiblement anglesa
(la pronúncia del numeral 2 és homòfona a la de to
en anglès), com ara A2C, que correspon al terme català
d’administració a consumidor, o P2P, que correspon a la
locució d’igual a igual. Al costat d’aquestes creacions, n’hi ha
d’altres de més convencionals, com són les sigles UNL,
abreviació de llenguatge universal de xarxa, OOP, de
programació orientada a objectes, o PPTP, de protocol de
tunelització punt a punt. També hi ha sigles acceptades
com a termes únics per designar els protocols IMAP, LOAP, MIDI i
PICS o els noms de formats PDF i PNG, entre altres.
Els
nous formants
Un altre recurs de
creació lèxica que destacàvem a l’article publicat
el 2001 era la formació de neologismes mitjançant
l’ús de nous formants, especialment afixos com ara ciber-,
info-, tele-, adjectius del tipus electrònic, digital,
telemàtic o virtual i locucions com ara en línia.
Actualment,
però, hem observat que hi ha una certa prevenció en
l’ús d’aquest tipus d’elements, especialment pel que fa al
prefix ciber-. En aquest cas, tant els especialistes en noves
tecnologies com altres persones usuàries d’aquesta terminologia
han manifestat les seves reticències a usar-lo. S’addueix
fonamentalment que se n’ha abusat en la creació de termes nous i
que sovint s’han creat formes vistoses, estilísticament
ocurrents però inadequades o innecessàries des d’un punt
de vista tècnic i terminològic. Si bé fa uns anys
la proliferació de mots creats amb el prefix ciber- i els
adjectius esmentats era força productiva, sobretot per la
introducció encara recent de la telemàtica a la vida
professional i quotidiana, ara l’ús d’aquests elements,
especialment del prefix ciber-, sembla que està experimentant un
retrocés.
Consideracions
d’aquesta mena ens han dut a eliminar, per exemple, d’aquesta segona
edició revisada del diccionari termes com ara ciberbibliotecari,
traductor digital o periodista digital. A la primera edició la
característica que els distingia nocionalment dels
bibliotecaris, traductors i periodistes era l’ús de les xarxes
telemàtiques, generalment Internet, per a la cerca
d'informació i per al tractament, l'automatització i la
difusió dels textos o les dades amb què es treballa,
segons el cas. Quan vam elaborar el diccionari, ja vam dubtar
(atès que eren formes de recent creació) de si es
referien a una noció distintiva i, per tant,
terminològica o bé eren ocurrències expressives
(com tantes altres). El pas del temps ens ha inclinat a pensar que es
tractava d’això últim. Això mateix ens duia a no
incloure al diccionari un ciberprofessional de la llengua o un
professional de la llengua digital, per exemple, o un
ciberterminòleg o un terminòleg digital, tenint en compte
que certament avui dia l’ús de les xarxes de telecomunicacions
i, concretament, d’Internet és un recurs que forma part dels
instruments de treball quotidià de moltes tasques i professions.
La manca d’entitat
terminològica de totes aquestes formes, és a dir, de
noció específica que requereix una denominació, no
vol dir que no puguin utilitzar-se sense problema, tal com ho permet
l’adjunció dels prefixos i els adjectius esmentats a unitats
lèxiques diferents. Ara bé, posa damunt de la taula el
problema del reconeixement de l’estatus terminològic de
força termes de l’àmbit de les TIC, en què no
sempre és clar que els neologismes responguin a una necessitat
real de denominació terminològica, motivada per
l’aparició d’un nou objecte, una nova tècnica, un nou
recurs, etc.
D’altra banda, d’acord
amb les tendències actuals dels nous formants i per raons de
viabilitat sociolingüística, davant de la
concurrència de formes en la designació d’un mateix
concepte, generalment (i amb el consens dels experts) no hem prioritzat
el terme creat amb el prefix ciber- sinó una forma
constituïda amb els adjectius electrònic, digital,
telemàtic o virtual o amb la locució en línia,
segons el cas. Per exemple, al diccionari trobareu logística
electrònica i no ciberlogística o contracte
electrònic i no cibercontracte. En aquest punt no s’ha de
menystenir la influència de les formes angleses creades amb
l’element e-, de gran productivitat, que correspon a l’adjectiu
electronic.
3. La implantació
terminològica
En la
preparació de la segona edició del diccionari Societat de
la informació. Noves tecnologies i Internet hem tingut
l’oportunitat d’observar els diferents graus d’implantació dels
termes catalans que apareixien en la primera edició. En la
revisió terminològica duta a terme ens hem fet
ressò de l’evolució que la realitat i la llengua catalana
han seguit, fet que ens ha conduït no únicament a afegir
termes nous al diccionari (veg. especialment l’apartat Les noves
realitats) o termes consolidats d’àmplia difusió,
sinó també a reconsiderar termes ja difosos, variant-ne
les definicions, les relacions de sinonímia o la forma
lingüística.
La
sinonímia
El pas del temps ha
anat fixant l’ús dels termes de les TIC alhora que s’han anat
consolidant les preferències terminològiques, de manera
que han variat les relacions de sinonímia entre termes. Hem
descobert que casos que a la primera edició es presentaven com a
sinònims absoluts, és a dir, intercanviables en qualsevol
context d’ús, ara mantenen una relació desigual, en
què un dels termes té un ús prioritari respecte de
l’altre i així ho hem recollit.
Ja a la primera
edició es constatava que s’havia imposat internauta per damunt
de cibernauta o que navegador triomfava respecte d’explorador, termes,
aquests darrers, que recollíem com a formes secundàries
d’ús (sinònims complementaris). Actualment, un cop
revisades les relacions de sinonímia, constatem que, per
exemple, cancel·lar és terme preferent respecte
d’anul·lar; preferit, respecte d’adreça d’interès;
arrova, en relació amb rova; punter, en relació amb
busca; cerca és terme principal de recerca; byte ho és
envers d’octet; o ordinador personal, envers microordinador.
No hem d’oblidar
tampoc els casos en què hem introduït sinònims i
abreviacions de termes que tenien entrada en la primera edició
del diccionari, com ara SMS, sigla d’ús habitual que s’ha afegit
per designar el servei de missatges curts, o fòrum, que ha
esdevingut el terme d’ús principal respecte de grup de
discussió. I aquí hem de parlar també de les
propostes catalanes (o catalanitzades) fer (un) clic i fer (una)
tertúlia o fer un xat, difoses anteriorment, que no han acabat
d’implantar-se amb prou força, alhora que han guanyat terreny
les formes adaptades dels manlleus anglesos corresponents, clicar
(catalanització del verb click anglès) i xatejar (del
verb anglès chat), les quals han estat normalitzades pel Consell
Supervisor del TERMCAT[2].
Podem citar
també el cas de còdec, en què una forma
sintètica, adaptació ortogràfica de
l’anglès codec (procedent alhora de la forma completa
coder-decoder) ha substituït el terme sinònim que
havíem recollit, codificador/descodificador, fet que ha afectat
els derivats còdec d'àudio i còdec de
vídeo. Aquest és un cas de formació
paral·lela al ja més “antic” mòdem,
adaptació de l’anglès modem, que procedeix de la forma
anglesa modulator-demodulator.
Més
enllà de la llengua d’especialitat
A la segona
edició del diccionari hem incorporat també termes que, si
bé no són estrictament neologismes acabats de
néixer, fruit de les realitats sorgides més recentment,
es tracta generalment de termes apareguts en el món
tècnic de la informàtica ja fa un temps que actualment,
però, estan implantats i consolidats, tant en la llengua
d’especialitat com en la llengua general, d’ús força
comú, sovint divulgatiu i pròxims als usuaris de les TIC.
A banda de la importància d’haver transcendit la llengua
d’especialitat, bona part d’aquestes formes han estat normalitzades,
fet que ens ha inclinat a difondre-les en aquesta obra, en què
ens proposem de recollir els termes principals que caracteritzen la
societat de la informació actual.
En són
exemples, codi font (source code), col·lisió (collision),
depurador o desbrossador (debugger), estoreta del ratolí (mouse
carpet i mouse pad), exportació (exportation), finestra activa
(active window), introductor de dades (data entry clerk i data entry
operator), mapa de bits (bitmap), minimització (minimization) o
procés (process).
Els
conceptes
D’altra banda, la
revisió de la implantació terminològica ens ha dut
a altres reconsideracions, com ara el qüestionament de petits
camps semàntics en què les nocions aparentment
s’interferien. L’ajut dels experts ha estat aquí imprescindible
i clau[3].
La
col·laboració de terminòlegs i d’especialistes ens
ha permès de dur a terme un estudi aprofundit de la
família lèxica del programari de domini públic
(public domain software), el programari de propietat (propietary
software), el programari gratuït (freeware), el programari lliure
(free software) i el programari de prova (shareware), a fi d’establir i
de diferenciar les nocions de forma clara i de fixar una
denominació adequada en català per a cadascuna. Els
termes, un cop estudiats, han estat normalitzats pel Consell Supervisor
del TERMCAT.
El replantejament
d’aquest camp lèxic va començar a la llum del moviment a
favor del programari lliure, que ens va dur en primer lloc a variar la
definició del terme programari lliure (en la primera
edició: ‘programari amb drets d’autor que es distribueix per
mitjà d’una xarxa informàtica, generalment de forma
gratuïta’) cap a una definició més precisa,
consensuada pels experts d’aquest sector i en correlació amb la
resta de termes del camp semàntic implicat. Actualment, el
programari lliure es defineix com a programari que permet a l'usuari
d'executar-lo sense posar-hi condicions, de distribuir-ne
còpies, de modificar-ne el codi font per perfeccionar-ne el
funcionament o adaptar-lo a usos concrets, i de difondre els resultats
d'aquestes modificacions.
Al llarg de la
recerca, la perspectiva global i l’èmfasi en els trets
semàntics fonamentals, com ara els drets de propietat i la
llibertat de modificació i distribució, ens ha
conduït a introduir dos conceptes nous, al costat del programari
lliure, el programari de domini públic i el programari de prova
de la primera edició. D’una banda, el programari de propietat
(‘programari en què es determinen les condicions sota les quals
l'usuari pot executar-lo, copiar-lo o modificar-ne el codi font’) i el
programari gratuït (‘programari de propietat que es distribueix de
manera gratuïta, en què el programador conserva els drets
d'autor però no en reclama el pagament’).
Val la pena
també que ens entretinguem en un altre cas interessant de
“conflicte semàntic” que ha portat cua i que ens confirma
novament com és de dinàmica la realitat i la llengua: el
cas del hacker i el cracker. Aquests termes s’han tractat conjuntament
en diverses sessions de normalització amb especialistes de
l’àmbit i en reunions del Consell Supervisor del TERMCAT, a fi
d’estudiar-los i normalitzar-los en català. L’any 1999 es van
tractar per primer cop i des de llavors han “patit” diverses
reconsideracions. La resolució del 1999 fixava els termes
intrús i pirata, respectivament, i els diferenciava nocionalment
per l’objectiu principal de les seves activitats: en el cas de
l’intrús, investigar el sistema i exhibir les seves habilitats
informàtiques, i en el cas del pirata, cometre un dany en un
sistema informàtic.
L’any 2000 els
especialistes ens van fer notar que s’estava intentant de recuperar el
sentit originari de hacker (‘persona amb grans coneixements
informàtics, de certa autoritat i prestigi’) de manera que
convenia evitar el terme intrús, carregat de connotacions
negatives i, especialment, obviar l’al·lusió al fet que
s’introdueix de forma il·legal en un sistema informàtic.
Aleshores, per tal de recollir aquest sentit neutre es va decidir
d’establir un altra equivalència catalana per a l’anglès
hacker: l’expert informàtic.
Si bé
així semblava que la qüestió quedava resolta, arran
de la revisió terminològica duta a terme durant el 2001 i
el 2002, vam constatar que les nocions d’intrús i d’expert
informàtic establertes anteriorment no quedaven prou
diferenciades. Vam revisar novament el cas i, en primer lloc, d’acord
amb els especialistes, vam decidir de fixar únicament dos
conceptes (i no tres), un per a hacker i un altre per a cracker, en
què quedava clara la diferència conceptual per la
presència/absència de voluntat de causar un perjudici.
També vam considerar convenient que el cas hacker
s’acompanyés d’una nota explicativa sobre l’evolució del
terme, des dels orígens fins a l’actualitat.
La situació
actual és la següent. Tenim un terme pirata per a
l’anglès cracker, ja difós a l’àrea, adoptat en
general i especialment pels mitjans de comunicació. Ara
bé, pel que fa a hacker, tant especialistes com
terminòlegs tenim dificultats serioses a l’hora de trobar una
forma catalana adequada que sigui viable
sociolingüísticament. Efectivament, aquest terme s’utilitza
en contextos diferents, que van de l’argot a l’expressió formal
i no hi ha, ara per ara, una alternativa que cobreixi idòniament
tot l’espectre semàntic i pragmàtic. Intrús
està connotat negativament i no permet de tractar els hackers
com a professionals de prestigi, mentre que expert informàtic
és una forma descriptiva i transparent, però pertany a un
registre formal i té un to tan neutre i poc expressiu que
difícilment es pot aplicar a hacker, que va néixer com a
terme argòtic fortament marcat.
En les darreres
reunions del Consell Supervisor del TERMCAT (gener de 2003) s’han
proposat termes més informals, com ara ciberferit o xarxaferit,
però tampoc han estat ben acceptats pels experts. En aquests
moments, mentre escrivim aquest article, s’està valorant
l’opció d’acabar acceptant el manlleu hacker, per la
impossibilitat de trobar una forma pròpia en català que
pugui substituir-lo. Tanmateix, la dificultat d’adaptació
ortogràfica al català d’aquest manlleu i el
paral·lelisme amb el cas també complicat de hardware, en
què es va normalitzar l’alternativa catalana maquinari, fan que
s’estigui sospesant una nova proposta catalana semànticament
afí al concepte tractat: furoner.
Els
termes en evolució
La
reconsideració de casos no és sempre concloent. En
aquesta situació es troba actualment, per exemple, el terme
cibertira (banner), en què cal seguir observant quin grau
d’implantació té com a proposta catalana i valorar si es
pot consolidar i lexicalitzar com a alternativa al manlleu
anglès o, contràriament, cal incorporar la forma forana
al català, amb la consegüent adaptació
ortogràfica (bàner).
Un altre cas “en
observació” és el mateix terme Internet. Si bé es
va normalitzar el 1998 com a terme femení i en majúscula,
actualment constatem que és un terme que s’utilitza de forma
vacil·lant des de diferents punts de vista. En aquell moment es
va considerar que s'havia d'escriure amb majúscula inicial
perquè rebia el tractament de nom propi, atès que designa
una xarxa única en el món, per la qual cosa, a
més, no es determinava amb cap article. També s’aprovava
com a substantiu femení, tot i que els topònims
(d’ús anàleg al del terme tractat) si no acaben en a
àtona es consideren habitualment noms masculins, perquè
hi havia implícitament la referència al mot femení
“xarxa” i per paral·lelisme amb els termes relacionats intranet
i extranet. Avui dia, és un terme que trobem escrit
majoritàriament en majúscula però també
força en minúscula, utilitzat en masculí i en
femení i precedit d’article o sense, depenent de la
percepció de l’usuari, que el sent més com una paraula de
la llengua general, un nom comú, o més com un nom propi,
més com un topònim o més com una xarxa. És
un cas, doncs, en què no s’ha completat el procés de
lexicalització.
4. Les noves realitats
Bona part dels termes
relatius a les noves tecnologies que hem anat recollint durant aquests
darrers anys ha seguit un procés de normalització, a fi
d’establir per a cada cas quina és la forma més
idònia en català, tenint en compte l’adequació al
sistema lingüístic de la llengua catalana i les
característiques sociològiques de l’àrea
d’ús. Com ja s’ha dit en altres ocasions, el sistema de treball
ha estat sempre d’interrelació entre terminòlegs i
lingüistes, d’una banda, i especialistes, de l’altra. La segona
edició del diccionari conté al voltant de cinc-cents
neologismes normalitzats, dels quals més de cent cinquanta
corresponen a entrades noves.
La selecció
dels casos nous que hem anat recopilant ha estat de procedència
diversa. De vegades hi ha hagut persones que s’han adreçat
directament al TERMCAT, sigui a través del Servei de Consultes,
el Cercaterm[4], el Servei d’Assessorament o algun altre
servei del centre, fent-nos arribar fonamentalment els seus dubtes
sobre termes vinculats a les TIC. En altres casos el maneig de textos
especialitzats, especialment de l’àmbit de les TIC, i la
presència reiterada d’alguns termes en els mitjans de
comunicació ens han fet conèixer les noves realitats i
els neologismes que les designen.
La
casuística
L’ampliació del
contingut terminològic també ha seguit altres vies, com
és el cas del terme aprenentatge virtual (e-learning). La
difusió arreu de la forma anglesa ens va dur a afegir-la com a
equivalent del terme aprenentatge assistit per ordinador, que ja
apareixia a la primera edició del diccionari. Abans de fer-ho,
però, vam estudiar el cas per tal d’assegurar-nos de la
correspondència entre el terme català i l’anglès,
tal com fem habitualment. A mesura que aprofundíem en la recerca
i un cop plantejat el cas als especialistes, vam adonar-nos que hi
havia matisos de significat diferents entre el que s’entenia per
aprenentatge assistit per ordinador (computer-aided learning i
computer-assisted learning) i el que transmetia el nouvingut
anglès e-learning.
Finalment, vam
concloure que, d’una banda, hi havia un nou concepte que
anomenàvem amb la forma aprenentatge virtual, corresponent a
l’anglesa e-learning, i, de l’altra, la noció ja recollida
anteriorment designada pel terme aprenentatge assistit per ordinador.
En el primer cas, es tractava de l’adquisició de coneixements
basada en l’ús de les TIC i l'accés a continguts
formatius interactius i personalitzats per mitjà d'Internet, una
intranet o un altre mitjà electrònic i, en el segon, de
l’adquisició de coneixements per mitjà de l'ús
interactiu de la informàtica.
Els neologismes que
hem anat recollint pertanyen als diversos camps temàtics que el
diccionari tracta i esquematitzen el contingut del que entenem per
societat de la informació: infraestructures tecnològiques
(xarxes de telecomunicacions i sistemes i equips de telecomunicacions,
informàtica, telefonia i televisió), societat (serveis
d’Internet, de telefonia i de televisió, en general, i,
específicament, en relació amb els diversos sectors
socials, com ara economia i empresa, política i
administració, sanitat, etc.) i cultura (oci i entreteniment,
educació i recerca i mitjans de comunicació).
Principalment, de
totes aquestes àrees, pel que fa a la neologia destaquen els
termes relatius al món d’Internet i, especialment, a
l’àmbit del web, que constitueixen el gruix principal de les
unitats lèxiques noves incorporades. Per exemple, podem citar
els termes usabilitat (usability), domini de primer nivell (top level
domain), galeta buida (blank cookie), imatge canviant (rollover),
pàgina de redirecció (redirect page) o pàgina
flaix (splash page).
Dins d’aquesta
àrea, hi ha altres sectors en què s'han generat un gran
volum de termes nous. Cal esmentar, per exemple, el comerç
electrònic, en expansió, en què hem introduït
els termes mercat web (marketplace), màrqueting amb
permís (permission marketing), licitació
electrònica (e-tendering) o d’empresa a empresa (business to
business), amb la sigla B2B, entre altres.
També
fonamentalment en relació amb Internet, hem de referir-nos als
neologismes creats al voltant del correu electrònic, com ara
missatge en cadena (chain letter), correu anònim (anonymous
mail), llista d’amics (buddy list) o missatgeria instantània
(instant messaging); o amb serveis i organitzacions propis d’Internet,
com són els termes proveïdor d’aplicacions (application
service provider), puntcom (dotcom) o servei en línia (online
service). A més, trobem termes nous referents a les
telecomunicacions i a les xarxes en general, com ara fita (waypoint),
pista (track), privadesa (privacy), tram (leg), xarxa domèstica
(home network) o xarxa privada virtual o VPN (virtual private network)
i relatius a protocols, com són Ipsec, LDAP o PICS.
D’altra banda, hem
incorporat neologismes que designen noves formes artístiques i
culturals, com ara art multimèdia (media art) i videoart;
formats, com ara PDF o PNG; nous llenguatges, com ara llenguatge
d’autors o llenguatge de creació (authoring language) o
llenguatge universal de xarxa o UNL (universal networking language); i
nous programes i aplicacions: antídot (antidote),
aplicació d’ajuda (helper application), gestor de baixades
(downloading manager) o miniaplicació de servidor (servlet). I
no oblidem la gran incorporació de termes referents a noves
professions: analista de xarxes (network analyst), animador en 3D (3D
animator), consultor de TIC (ICT consultant), director de continguts
(content manager), enginyer de programari (software engineer), gestor
del coneixement (chief knowledge officer), etc.
A més de termes
del món de la informàtica més o menys consolidats
(veg. l’apartat La implantació terminològica), en aquesta
segona edició hi ha termes nous d’aquest àmbit com els
següents: desacoblament (undocking), escalabilitat (scalability),
indicador de funció (tooltip), metamorfosi (morphing) o nansa
(handle). També hi tenen cabuda altres novetats, com ara
geomàtica (geomatics), gestió de la informació o
infonomia (information management), infoxicació (infoxication),
mediateca (media library), metadada (metadata), tecnologies del
llenguatge (language technologies), tiflotècnia i
tiflotecnologia (typhlotechnology) o vòxel (voxel).
Les
tipologies
A banda de la
inclusió de termes aïllats, l’ampliació d’entrades
ha tingut lloc també per raó de la compleció de
tipologies. Així, si bé a la primera edició
entràvem el terme màrqueting electrònic
(electronic marketing), ara hem completat el camp lèxic amb
modalitats diferents de màrqueting electrònic, com ara el
màrqueting amb permís (permission marketing), el
màrqueting per correu electrònic (e-mail marketing) i el
màrqueting viral (viral marketing). També s’han enriquit
altres famílies lèxiques, com ara la família dels
ratolins, en què el ratolí òptic (optical mouse) i
el ratolí sense cable (cordless mouse i wireless mouse) s’han
sumat al ratolí de bola (trackball), el ratolí de
botó (trackpoint) i el ratolí tàctil (touch pad i
track pad) de la primera edició. D’altra banda, ha augmentat
també el grup dels tipus de programari amb el programari de
propietat (proprietary software), el programari gratuït (freeware)
i el programari d’autors o programari de creació (authorware).
Un altre exemple d’ampliació lèxica és la
sèrie de locucions relatives fonamentalment al comerç
electrònic però també a diversos tipus
d’intercanvi d’informació o de serveis: d’administració a
consumidor (A2C), d’empresa a administració (B2A), d’empresa a
consumidor (B2C), d’empresa a empleat (B2E), d’empresa a empresa (B2B),
de consumidor a administració (C2A), de consumidor a consumidor
(C2C) i de consumidor a empresa (C2B).
5. A
tall de conclusió...
A tall de conclusió, il·lustrem amb una mostra quins
són els termes nous que trobarem, entre altres, en aquesta
segona edició revisada i ampliada del diccionari Societat de la
informació. Noves tecnologies i Internet.
Alguns termes nous
|
CATALÀ
|
ANGLÈS
|
CASTELLÀ
|
FRANCÈS
|
|
aprenentatge virtual
|
e-learning
|
aprendizaje
electrónico
|
aprentissage
éléctronique, aprentissage en ligne
|
|
art en xarxa
|
netart
|
arte en línea,
arte en red
|
art en ligne, art en
réseau
|
|
art multimèdia
|
media art
|
arte medial, arte
mediático
|
art médiatique
|
|
casset de butxaca
|
walkman
|
casete de bolsillo
|
baladeur
|
|
comodí
|
wild card
|
comodín
|
joker
|
|
correu anònim
|
anonymous mail
|
correo anónimo
|
courriel anonyme
|
|
d’administració a
consumidor
sigla A2C
|
administration to consumer
sigla A2C
|
de administración
a consumidor
sigla A2C
|
gouvernement à
consommateur
sigla G2C
|
|
d’empresa a empresa
sigla B2B
|
business to business
sigla B2B
|
de empresa a empresa,
entre empresas
sigla B2B
|
entreprise à
entreprise, interentreprises
sigla B2B
|
|
d’igual a igual
sigla P2P
|
peer-to-peer
sigla P2P
|
de igual a igual
sigla P2P
|
poste à poste
sigla P2P
|
|
de consumidor a consumidor
sigla C2C
|
consumer to consumer
sigla C2C
|
de consumidor a consumidor
sigla C2C
|
consommateur à
consommateur
sigla C2C
|
|
diari interactiu
|
blog, weblog
|
bitácora
|
blogue, webabillard
|
|
escalabilitat
|
growth enablement,
scalability
|
escalabilidad
|
variabilité
d’échelle, variabilité dimensionnelle
|
|
esteganografia
|
steganography,
stenography
|
esteganografía
|
sténographie
|
|
estoreta del ratolí
|
mouse carpet, mouse pad
|
alfombrilla del
ratón, almohadilla del ratón, tapete del ratón
|
tapis de souris
|
|
|
query window
|
ventana de
interrogación
|
fenêtre
d’interrogation
|
|
gestió de la
informació
|
information management
|
gestión de la
información, infonomía
|
gestion de l’information
|
|
geomàtica
|
geomatics
|
geomática
|
géomatique
|
|
incidència
|
event
|
acontecimiento, suceso
|
événement
|
|
llista d’amics
|
buddy list
|
lista de amigos
|
liste d’amis, liste de
contacts
|
|
mercat web
|
marketplace
|
plaza de mercado
|
place de marché
|
|
metamorfosi
|
morphing
|
metamorfosis
|
métamorphose
|
|
mineria de dades
|
data mining
|
extracción de
datos, minería de datos
|
exploration de
donées, extraction de donées
|
|
missatge retornat
|
bounced message
|
mensaje rebotado
|
message retourné
|
|
pàgina flaix
|
splash page
|
página splash
|
page de garde
|
|
píxel invisible
|
invisible pixel, web bug
|
píxel invisible
|
pixel invisible
|
|
privadesa
|
privacy
|
intimidad, privacidad
|
confidentialité
|
|
programari de domini
públic
|
public domain software
|
software de dominio
público
|
logiciel de domaine public
|
|
programari de propietat
|
propietary software
|
software de propiedad,
software no libre
|
logiciel
propiétaire
|
|
programari gratuït
|
freeware
|
software gratuito
|
gratuiciel, logiciel
gratuit
|
|
programari lliure
|
free software
|
software libre
|
logiciel libre, logiciel
ouvert
|
|
protocol de
tunelització punt a punt
sigla PPTP
|
point to point tunnelling
protocol
sigla PPTP
|
protocol de tunelado
punto a punto
sigla PPTP
|
protocole PPTP, protocole
de tunnellisation point à point
sigla PPTP
|
|
publicació
assistida per ordinador
|
desktop publishing
|
publicación
asistida por ordenador
|
publication
assistée par ordinateur
|
|
ratolí sense cable
|
cordless mouse, wireless
mouse
|
ratón
inalámbrico
|
souris sans fil
|
|
reproducció en
temps real
|
real time video,
streaming, streaming video
|
reproducción en
tiempo real, video en tiempo real
|
lecture vidéo en
transit, vidéo en temps réel
|
|
tecnologies del llenguatge
|
language technologies
|
tecnologías del
lenguaje
|
technologies du langage
| |