Programari Lliure al
govern extremeny: Linex
27/06/2003, autor Carlos Castro Castro, Junta d'Extremadura
(Director General de SI)
Traducció Mireia
Farrús, mfarrus @ softcatala.org
Resum
En aquest article es descriuen els plans del Govern de la regió
espanyola d’Extremadura per incorporar aquesta regió a la
Societat de la Informació, dins d’un projecte estratègic
d’ampli espectre. Recolzats en els principis de la connectivitat i
l’alfabetització tecnològica, aquests plans es marquen
com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la
igualtat i la llibertat. Amb aquesta finalitat s’ha construït una
potent infrastructura de comunicacions i s’han posat en marxa programes
per assolir objectius tant de caràcter educatiu com
socioeconòmic, entre els quals es troba l’innovador Projecte LinEx per a la
utilització de programari lliure (free software).
Introducció
La regió espanyola d'Extremadura
està decidida a no perdre el tren de la revolució
tecnològica. El seu projecte estratègic d'accés a
la Societat de la Informació, recolzat en els principis
irrenunciables de la connectivitat i l'alfabetització
tecnològica, es marca com a objectiu millorar la qualitat de
vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. La regió
s'ha dotat d'una potent infrastructura de comunicacions, la Intranet
Regional, capaç de connectar per un sistema de banda ampla
més de 1.400 punts distribuïts pels 383 municipis que
integren la Comunitat Autònoma.
D'altra banda ha posat en marxa programes per assolir objectius tant de
caràcter educatiu com socioeconòmic. Era clar que les
Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(NTIC) podien contribuir de manera decisiva a la millora de la qualitat
de l'ensenyament i immediatament es va planejar i es va començar
a executar el desplegament de la Xarxa Tecnològica Educativa que
preveu dotar d'un ordinador per cada dos alumnes als centres de
Secundària. També es va dissenyar un Pla
d'Alfabetització Tecnològica que no oblidés les
necessitats de sectors de la població que arribaven tard a
aquest nou món tecnològic. Els 33 Nous Centres del
Coneixement repartits pel territori extremeny, i especialment per
localitats de l'àmbit rural, tenen aquesta finalitat.
Després hi ha Vivernet, que compleix la funció de viver
d'empreses de la nova era digital o el Centre de Foment de Noves
Iniciatives, encarregat d'anar redirigint l'estratègia
extremenya de la Societat de la Informació segons suggereixin
les canviants circumstàncies de cada moment. I com a fons
transversal hi ha el Projecte LinEx (programari lliure, o free
software) nascut com a resposta a la necessitat d'evitar que
l'èxit de tot el programa pogués dependre de factors
externs que, com el programari de propietat, s'escapaven de qualsevol
tipus de control públic.
Context:
característiques socioeconòmiques d’Extremadura
Extremadura té una extensió de
41.634 km2 i una població de 1.073.574 habitants, la qual cosa
suposa una densitat de població de 25,78 habitants por km2. El
territori de la regió suposa el 8,3% del total d’Espanya i la
població el 2,6 % del total d’Espanya. La població es
distribueix en 383 municipis, i només a Badajoz (136.319
habitants) se superen els 100.000 habitants. El 57% dels extremenys
resideixen en municipis de menys de 10.000 habitants. El segon municipi
en nombre d’habitants és Càceres amb 82.034 i el tercer
és la capital autonòmica, Mèrida, amb 51.056.
L’economia extremenya presenta una favorable evolució els
últims anys, essent la Comunitat Autònoma espanyola amb
una major convergència relativa amb la Unió Europea en el
període 1985-1999. Extremadura ha sabut aprofitar els Fons de
Cohesió de la Unió Europea per articular diversos
projectes en l’àmbit educatiu, social i en el sector
empresarial. Projectes que, sota la premissa d’incorporar la
regió a la revolució de les Noves Tecnologies i el
Coneixement, estan propiciant un desenvolupament de la mateixa en
condicions d’igualtat i llibertat, i posant-la en disposició de
poder afrontar amb garanties tots els canvis que la Revolució
del Coneixement comporti d’ara endavant.
Antecedents: el
GNU/LinEx (Programari lliure, o Free Software) com a part d’un
procés
Ha quedat enrere el temps en què realitzar
descobriments habilitava en exclusiva per a la seva
capitalització abusiva i especulativa, com s’ha vingut fent a
l’Era Industrial. Calia cercar o crear un model nou que, adaptat a la
realitat digital en què vivim, permetés un
desenvolupament de tots els extremenys i definit per nosaltres
mateixos, no imposat. I la clau per aconseguir això ha estat
actuar des de la lògica de l’Era del Coneixement.
La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la
Junta d’Extremadura entén que la millor política
consisteix en l’aplicació de la innovació
tecnològica per al foment de la llibertat i la igualtat dels
ciutadans, aprofitant i posant a l'abast de tots els que no és
patrimoni de ningú particularment: el coneixement acumulat per
la Humanitat al llarg de la història.
La Societat de la Informació cal construir-la com a projecte
col·lectiu, per això tot això no és casual.
El 1998, el President de la Junta d’Extremadura, Juan Carlos
Rodríguez Ibarra, va llençar a la societat extremenya el
repte d’incorporar-nos a la Societat de la Informació, amb el
compromís de no deixar fora ningú. No estàvem
disposats a perdre el primer tren de desenvolupament que era possible
agafar a Extremadura, després d’haver perdut tots els anteriors.
Vam començar l’execució d’un projecte estratègic
d’incorporació a la Societat de la Informació basat en
dos principis irrenunciables: aconseguir la connectivitat i oferir
alfabetització tecnològica a tots els ciutadans,
independentment del lloc on visquessin.
Aquest Projecte Global de Desenvolupament de la Societat de la
Informació perseguia impulsar la utilització de les NTIC
entre els ciutadans, aprofitant les seves possibilitats en tots els
ordres, especialment en el camp de la formació i de la
generació de negocis que suposessin, en definitiva, una millora
en la qualitat de vida dels extremenys.
La consolidació de les diferents actuacions d’aquest projecte
global, tant en el camp de l’educació com recolzant la
creació d’empreses basades en noves tecnologies, o impulsant un
ambiciós pla d’alfabetització tecnològica, van
portar al govern regional a un punt en què mantenir-lo amb
garanties depenia excessivament d’un element extern, com eren els
programes utilitzats. I aquesta situació fou la que
provocà la creació del GNU/LinEx: la necessitat de tenir
programari lliure que permetés culminar aquest treball i del
qual se’n tingués el control complet, i això només
es podia fer utilitzant programes de codi obert.
El programa lliure GNU/LinEx, per tant, no és un producte de la
casualitat o de la generació espontània, sinó que
obeeix un doble objectiu: per una banda, un objectiu educatiu per
contribuir al desenvolupament de l’XTE (Xarxa Tecnològica
Educativa), amb dos ordinadors per alumne en totes les aules dels
centres educatius; per l’altra, banda un objectiu social i
econòmic que consisteix a difondre el programari lliure a
Extremadura, a través del PAT (Pla d’Alfabetització
Tecnològica), les pimes i la pròpia Administració.
L’existència d’un programari complet, que pot ser copiat
legalment, contribueix a evitar barreres econòmiques com ara
l’alt cost de les llicències de programari. L’alçament
d’aquestes barreres ja dóna beneficis a les primeres empreses
que han sabut descobrir en el programari lliure noves oportunitats de
negoci. És el cas de Megasoft System, una empresa extremenya
majorista del sector de la informàtica, convertida en la primera
que ven ordinadors amb LinEx preinstal·lat en lloc d’un
programari de propietat. La companyia va traslladar l’estalvi en costos
de llicències al preu final del producte per aconseguir
d’aquesta manera una posició més competitiva en el
mercat. La creixent popularització de l’ús d’aquest tipus
de programari també ha animat recentment firmes com ara OKI a
desenvolupar per a les seves impressores programes de control (drivers)
específics per a LinEx.
Per a l’Administració Pública, la independència i
l’estalvi que proporciona el sistema GNU/LinEx és també
significatiu. La Conselleria d’Educació, Ciència i
Tecnologia de la Junta d’Extremadura calcula, per exemple, un estalvi
de gairebé 48.000 euros en cadascuna de les seves unitats
administratives amb la migració dels sistemes a programari
lliure. És el que costarien les llicències
d’utilització dels diferents programes de propietat que
s’haurien d’instal·lar en una dotació informàtica
de referència composta per 22 ordinadors.
Realitats
Necessitat d’una
infrastructura de comunicacions
Amb el procés de liberalització del mercat de les
telecomunicacions a Europa, Extremadura passava a trobar-se en una
situació de risc, en resultar molt poc rentable portar
infrastructures de banda ampla a les localitats petites en les quals
habita la majoria de la població extremenya.
Es plantegen dos objectius bàsics:
1. Assegurar l’accessibilitat de tots els ciutadans a les
infrastructures i serveis de la Societat de la Informació.
2. Promoure una alfabetització tecnològica del conjunt de
la població, tant del medi urbà com del rural.
L’element vertebrador del projecte ha estat la contractació de
la xarxa corporativa de la Junta d’Extremadura (2 MB/s mínim en
més de 1.400 punts) que denominem Intranet Regional, que
és la primera d’aquestes característiques en el territori
europeu, ja que inclou totes les dependències del govern
regional, en el total del territori de la regió (escoles,
instituts, consultoris sanitaris, oficines d’atenció
administrativa, hospitals, oficines de treball, etc.)
En assegurar que a tots els centres escolars d’Extremadura arribi la
banda ampla, hem assegurat que a totes les localitats d’Extremadura (ja
que fins i tot les més petites tenen escola) hi arriben unes
infrastructures de les quals haurien tardat molt a disposar pel sol
impuls del mercat, o de les quals no haurien disposat mai.
Formació a
ciutadans crítics en la Societat de la Informació.
Millorar la qualitat de l’ensenyament: aquest
objectiu va portar la Conselleria d’Educació, Ciència i
Tecnologia a incorporar la Societat de la Informació en el
Sistema Educatiu Extremeny, per la qual cosa es posà en marxa la
Xarxa Tecnològica d’Extremadura (XTE).
Els pilars fonamentals en aquest àmbit han estat la
formació, la generació de continguts per part dels propis
docents, l’adequació de l’arquitectura dels nous centres
construïts pel govern autònom i la creació d’un
sistema operatiu lliure i de propietat.
Els cursos de formació en NTIC s’han desenvolupat per tota la
regió, i han estat majoritàriament a càrrec del
personal que conforma la plantilla dels Centres de Professors i
Recursos (CPR). Aquests cursos, tant presencials com en línia,
han arribat des del 1999 fins al 80% dels docents extremenys.
Òbviament, després de la presentació del
GNU/LinEx, la formació gira al voltant d’aquest sistema, tant
per tenir un coneixement bàsic d’aquest com per veure les
possibilitats pedagògiques que té: tractament d’imatges,
multimèdia...
Una dada molt destacable és el valor educatiu de la
utilització entre alumnes de programes informàtics
completament lliures, com ho és el GNU/Linux, realitzat a
través d’Internet entre persones separades físicament,
però amb un gran esperit col·laborador. Aquesta idea de
tenir un ordinador funcionant gràcies a què hi ha
persones que treballen compartint els seus coneixements té un
valor educatiu per ell mateix molt gran.
Per altra banda, i aprofitant les possibilitats de comunicació
de la Intranet, s’ha creat un
portal d’educació, que serveix de referència a la
comunitat docent; a través d’aquest portal els docents poden
compartir, lliurement, els continguts que ells mateixos van creant. La
generació d’aquests continguts docents es recolza, també,
amb ajudes econòmiques i convocatòries de premis a
l’elaboració de material curricular.
En el terreny de les infrastructures, la Conselleria d’Educació,
Ciència i Tecnologia, després d’assumir les
competències en matèria d’Educació, ha ampliat la
xarxa de centres, tenint en compte en tot moment l’ús de les
noves tecnologies. Les dimensions de les aules són més
grans que les tradicionals amb la finalitat que TOTES les aules puguin
allotjar unes taules especials que porten a una relació de dos
alumnes per ordinador.
La necessitat d’aconseguir un perfecte control sobre l’ampli parc
informàtic que suposa el desplegament de la XTE, de cercar un
sistema estable i potent per treballar en xarxa, i el fet de disposar
de programes que permetessin les seves actualitzacions sense haver de
dependre de tercers, i a un cost mínim, va portar a la
Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a apostar
pel programari lliure i a desenvolupar el GNU/LinEx, que en els centres
de nova creació és l’únic sistema que
s’instal·la.
També el programari utilitzat per a la gestió dels
comptes de correu electrònic docent, així com el que
acull les pàgines web dels CPR, és totalment lliure.
Disposar d’un programari lliure --que hem dissenyat per al seu
ús en l’entorn educatiu, però que posem a
disposició de tots els ciutadans per al seu ús particular
o empresarial-- és una peça clau d’aquesta
alfabetització tecnològica, que no pretén altra
cosa que assegurar l’accés universal del conjunt dels ciutadans,
sense discriminació per cap motiu. Això s’està
duent a terme mitjançant el Pla d’Alfabetització
Tecnològica (PAT) d’Extremadura que nasqué el maig del
1999 com una iniciativa de la Conselleria d’Educació,
Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura i de
l’Associació Regional d’Universitats Populars (AUPEX), juntament
amb els diversos ajuntaments i entitats col·laboradores.
Aquest procés d’alfabetització tecnològica a
Extremadura ha promogut un model de centres adequat al pla dissenyat
pel govern regional per a la formació generalitzada de la
població adulta: són els anomenats Nous Centres del
Coneixement, popularment coneguts com a NCC. Actualment hi ha 33
centres distribuïts per la regió, principalment zones
rurals allunyades de les grans ciutats i en zones urbanes desfavorides,
com a mitjà d’integració social i cultural.
En aquests espais físics i virtuals, ciutadans i organitzacions
interactuen sobre projectes concrets a partir dels interessos i la
demanda de la pròpia societat extremenya, convertint-se en llocs
de formació tecnològica a la carta, al mateix temps que
promouen la participació social i cultural de la població
extremenya.
El PAT no només està consistint a oferir formació
a tots els sectors de la població (persones grans, joves, dones,
professionals, estudiants, etc.) sinó que estem preocupats
perquè les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació estiguin realment a l’abast de tots els ciutadans.
I des de la presentació del GNU/LinEx, TOTS els centres on es
desenvolupa el Pla d’Alfabetització Tecnològica utilitzen
el GNU/LinEx, sense que fins ara hi hagi hagut cap problema. Cal
destacar l’elevat nombre de persones grans que aprenen en aquests
centres a utilitzar els ordinadors i a navegar per la Xarxa, la qual
cosa demostra que la por als sistemes oberts està completament
injustificada.
Recolzament als creadors
de negocis basats en les noves tecnologies
Vivernet (Centre de
Negocis de Noves Tecnologies) és el programa de la Conselleria
d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta
d’Extremadura, en col·laboració amb la FUNDECYT, destinat
a facilitar el desenvolupament de nous negocis en l’àmbit de la
Societat de la Informació tot posant a disposició dels
joves emprenedors amb capacitat creativa els recursos que els permetin
desenvolupar les seves activitats.
També és una eina per aconseguir l’adaptació
tecnològica de la PIME tradicional, oferint a l’empresari
extremeny una visió de les noves possibilitats de negoci i
gestió que proporcionen les NTIC. Vivernet va néixer a
mitjans de l’any 2000 i des d’aleshores estem contribuint a la
consolidació de les empreses del sector de tecnologies de la
comunicació i la informació que ja operen a la nostra
regió, donant-los serveis de recolzament i afavorint la
col·laboració i cooperació d’aquestes, procurant
que Vivernet, com a Centre de Negocis d’empreses de NTIC, sigui un
referent per a totes elles.
Vivernet ha consolidat la seva estructura de recolzament a l’emprenedor
amb dos Vivers d’Emprenedors ubicats a Càceres i Badajoz, un espai Virtual i un equip
itinerant que desenvolupa la seva activitat a les zones rurals
d’Extremadura.
Vivernet recolza el desenvolupament d’un naixent sector empresarial
basat en la nova economia, promovent l’esperit emprenedor i el
coneixement de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació, en aquells que estan en període de
formació, perquè descobreixin les possibilitats que se’ls
ofereix a través de la xarxa per a la generació de
continguts i el desenvolupament dels negocis del futur. Destinat a
aquells emprenedors que tinguin una idea de negoci de base
tecnològica, que el vulguin desenvolupar a la Comunitat
Autònoma d’Extremadura i necessitin l’ajuda i els recursos.
Vivernet ofereix un seguit de recursos logístics, serveis
d’informació, assessorament i recolzament tecnològic,
jurídic, empresarial i comercial, formació continuada en
tècniques i habilitats empresarials, en tecnologies de la
informació i la comunicació i en gestió de la
informació i el coneixement, així com el desenvolupament
d’accions dirigides a potenciar la cooperació empresarial i
l’intercanvi de coneixements, idees i experiències.
Des de Vivernet s’està impulsant entre les PIMES d’Extremadura
la utilització de programes lliures en general i de GNU/LinEx en
particular, a través de cursos de formació, tant d’un
nivell bàsic, com a primer aproximament a GNU/LinEx, com
específics sobre algunes aplicacions concretes com
Zurbarán (Gimp), sobre el tractament digital d’imatges.
Alhora, s’estan realitzant jornades i fòrums de reflexió
entre els empresaris i estudiants d’últims cursos sobre les
possibilitats de negoci dels programes lliures entre el sector de la
regió.
Vivernet va rebre dos reconeixements internacional i va donar suport a
44 empreses l’any 2002.
Centre de Foment de
Noves Iniciatives
Totes aquestes actuacions mencionades van tenir,
des del 1997, un marc estratègic anomenat INFODEX, projecte de
cooperació interregional finançat per la Unió
Europea i la Junta d’Extremadura a través de la Fundació
per al Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia a
Extremadura (Fundecyt) i situada en el context del programa europeu
RISI (Regional Information Society Initiative).
Les accions, projectes, activitats formatives i col·laboracions
que s’han anat realitzant i forjant a Infodex, van fer necessari el
2002 la seva evolució a "Centre de Foment de Noves Iniciatives" .
Aquest centre està destinat a l’execució d’aquesta nova
programació estratègica i a la continuació
d’activitats identificatives de la Societat de la Informació a
Extremadura en el marc de la infrastructura creada en les anteriors
fases d’Infodex.
Les activitats del Centre de Foment de Noves Iniciatives es dirigeixen
al desenvolupament dels següents programes:
- Consolidació del Centre Regional de foment de noves activitats
a la Societat de la Informació.
- Suport de la Xarxa Tecnològica Educativa (XTE) i
generació de continguts per a la xarxa educativa.
- Execució del Programa e-Extremadura.
- Suport al desenvolupament de GNU/LinEx .
Aquestes activitats es concretaran a través de les següents
tasques específiques:
- Documentar i difondre.
- Generació de continguts per a la Xarxa.
- Desenvolupament de la Xarxa Tecnològica Educativa.
- Centre GNU/LinEx.
- Propiciar la cooperació internacional en el Marc de Programes
i Iniciatives de la Unió Europea.
- Cooperació amb Amèrica Llatina. Portal
Iberoamericà sobre Alfabetització Tecnològica i
altres activitats en el marc de la Universitat Virtual Iberoamericana.
- Execució del programa e-Extremadura, que impulsa la
creació d’actuacions innovadores basades en noves tecnologies i
aprovat per la Unió Europea.
Difusió del
GNU/LinEx
"Sigues legal, copia el LinEx". Més que un eslògan,
és una declaració de principis. El GNU/LinEx va
néixer per a arribar a tota la societat extremenya i, en
general, a tothom qui ho sol·licita. Per això, des de la
seva presentació s’ha distribuït de manera massiva a
través de còpies en suport CD i descàrrega del
programa a través del portal
--o dels diversos llocs rèplica (mirrors) existents-- o a
través de la premsa regional i revistes especialitzades. A la
figura 3 es mostra la pàgina inicial d’aquest lloc.
D’altra banda, la Junta d’Extremadura promou la reflexió sobre
el programari lliure. Són diverses les personalitats i
col·lectius de reconegut prestigi mundial que han participat en
diversos esdeveniments promoguts per l’administració
autonòmica, entre els quals cal destacar Jesús
González Barahona, Richard Stallman, Miguel de Icaza,
Hispalinux, Gulex, José Mª Olmo...
Distribució-creació
del portal www.linex.org, un lloc per a la llibertat
Linex.org, un lloc web per a la llibertat, és un dels elements
bàsics de la integració de GNU/LinEx a la societat
extremenya i de tots els que voluntàriament hi accedeixin des de
qualsevol part del món. Aquest portal neix de manera
paral·lela a la distribució.
Com a primer objectiu, defineix què conté GNU/LinEx i
permet controlar-ne l’evolució. D’una altra manera, en existir
un nombre tan elevat de paquets lliures -programes-, seria
pràcticament impossible poder donar suport tècnic a tots
ells. Qualsevol usuari de GNU/LinEx pot trobar ajuda tècnica amb
una absoluta similitud entre el que aparegui al portal i el que vegi al
seu ordinador.
No obstant, una de les millors aportacions de l’actuació que la
Junta d’Extremadura està fent a favor del programari lliure
és la possibilitat d’actualitzar el GNU/LinEx a través
del portal amb un simple clic del ratolí. Aquesta possibilitat
subratlla la idea que a Extremadura apostem per reduir la bretxa
digital, entenent el programari com a coneixement i considerant amb
actuacions reals que aquest ha de ser compartit per tothom.
El portal té també una funció informativa: ser
referència de l’actualitat que, sobre programari lliure en
particular i Societat de la Informació en
general, existeixi a Extremadura i fora d’ella.
I també té una funció social: ser lloc –virtual—de
trobada entre usuaris del GNU/LinEx
Autor
Carlos Castro Castro és Doctor en Documentació per la
Universitat de Granada, Llicenciat en Filosofia i Lletres
(Secció de Filosofia) i Diplomat en Biblioteconomia i
Documentació per la mateixa Universitat, i de la qual fou
professor. Professor de la Universitat d’Extremadura i Degà de
la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la mateixa
Universitat des de l’inici de les seves activitats fins al seu
nomenament com a Director General de Societat de la Informació
de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la
Junta d’Extremadura el setembre del 1999. Ha participat com a expert en
diferents fòrums i ha realitzat diverses publicacions
especialitzades relacionades amb Internet i l’aplicació de les
Noves Tecnologies a l’àmbit de les Ciències de la
Informació. <dgsi@ect.juntaex.es>
|
|
