1.
Introducció
La traducció
anglès-català presenta unes dificultats concretes, degudes
a les diferències gramaticals entre les dues llengües. Per
exemple, en anglès un mateix mot pot tenir diverses funcions
gramaticals; en català, en canvi, per a aquestes mateixes
funcions gramaticals usem formes distintes, ja que disposem de
terminacions verbals i sufixos [1].
En aquest article
exposem els criteris que fem servir a Softcatalà en les
traduccions de textos informàtics al català [2] i
fem veure quins són els problemes més habituals, quina
és l'opció que hem pres i per què. Creiem que
aquests apunts poden ser útils per a altres traduccions semblants
(cal tenir present que les qüestions que detallem solen ser comunes
a totes les traduccions més o menys tècniques) [3].
2. Les formes verbals
Com se sap, a
diferència del català i altres idiomes europeus, la
conjugació dels verbs anglesos és reduïda, de manera
que hom depèn totalment del context per a esbrinar el sentit
exacte de la frase. En el cas de textos llargs (en una novel·la o
en unes instruccions d'ús d'un aparell, per exemple) el context
té prou entitat, cosa que permet d'interpretar correctament el
valor gramatical de cada mot. Però en el llenguatge
informàtic els missatges i les instruccions solen ser molt breus
i, per tant, disposem de molt poc context per a interpretar-los.
Per exemple: un segment
com delete file pot ser un missatge que l'ordinador adreça
a l'usuari (llavors equivaldria, més o menys, a suprimiu el
fitxer) o bé el text que apareix en un botó sobre el
qual s'ha de picar amb el ratolí (llavors equivaldria, més
o menys, a per suprimir els fitxers). En aquest cas el context
és de caràcter visual i no pas de caràcter
textual: el lloc on es troba el text és el que realment indica
què significa. Com es pot deduir, la traducció s'ha de
fer gairebé sempre tenint present l'estructura del programa
informàtic i, sobretot, elements de diàleg com ara les
finestres, els missatges que el programa dóna i les opcions que
ofereix.
A més, cal
decidir si els missatges –que posem sempre en imperatiu– són
instruccions adreçades a l'usuari (cas en què utilitzem la
segona persona del plural, vós) o bé són
ordres que l'usuari dóna a l'ordinador perquè faci tal o
tal altra cosa (segona persona del singular, tu) [4].
Afortunadament, tot sovint el mateix verb ens dóna una idea del
tipus de missatge de què es tracta; per exemple, els verbs to
choose ‘triar, escollir' o to select ‘seleccionar' indiquen
clarament que el missatge va adreçat a l'usuari, atès que
l'ordinador normalment no tria ni selecciona res; en canvi, el verb to
search ‘cercar' queda habitualment reservat per a ordres donades a
l'ordinador, ja que és ell qui ha de fer la feina de cerca.
Així,
Select
an option
Seleccioneu
una opció (l'ordinador s'adreça a l'usuari i li demana que
n'esculli una)
Search
file
Cerca
el fitxer (text d'un botó mitjançant el qual l'usuari pot
encomanar a l'ordinador que faci una cerca)
3. El pretèrit
En català, el
passat presenta més matisos que en anglès. Per
això, en principi qualsevol passat anglès (en -ed)
pot equivaler a qualsevol pretèrit (va fer, ha fet,
feia) i al participi de passat (fet). Així, un
missatge com:
Connection interrupted at 18:45 PM
pot traduir-se,
d'entrada, per aquestes tres possibilitats:
La connexió va tallar-se a les
18:45 PM
La connexió s'ha tallat a les
18:45 PM
Connexió tallada a (o des de)
les 18:45 PM
En la llengua general,
l'ús d'un pretèrit o de l'altre depèn de l'hodiernitat,
això és, de la ubicació temporal dels fets (dins i
fora de la unitat temporal en què ens trobem) [5]. Per
això, en teoria hauria de ser la connexió es va tallar
si la interrupció és del dia abans, i la
connexió s'ha tallat si la interrupció és del
mateix dia.
Però això
és impredictible: caldria saber quan l'usuari llegirà el
missatge (si el mateix dia de la desconnexió o un altre). Per
això hem optat per prescindir del pretèrit perfet (va
+ infinitiu) i emprar sistemàticament el pretèrit
indefinit (haver + participi), ja que, al capdavall, si
s'interromp la connexió, el missatge que mostra l'ordinador es
refereix a un fet que, als ulls de l'usuari, té lloc en un espai
temporal dins el marc d'hodiernitat (el procés que s'ha
interromput és el marc mateix).
Cal tenir present,
també, que la construcció amb el verb auxiliar to be
(equivalent als verbs catalans ser i estar) + participi
(en -ed) pot equivaler tant al pretèrit indefinit (ha
fet) com al pretèrit perfet (va ser fet). Cal
determinar quin dels dos temps és l'adequat (generalment
és l'indefinit):
Printing software was installed
*El programa d'impressió es va
instal·lar
El programa d'impressió s'ha
instal·lat
4. El gerundi en –ing [6]
En anglès, la
forma verbal en -ing té diversos usos: com a gerundi
(emprat en els temps compostos), com a adjectiu i com a substantiu
d'acció:
We are editing (‘editem';
literalment, ‘estem editant')
This is an editing program
(‘això és un programa d'edició')
Editing is very laborious
(‘l'edició és molt entretinguda')
Message is printing (‘el missatge
s'està imprimint')
Printing software was installed (‘el
programari d'impressió s'ha instal·lat')
Printing is in process (literalment,
‘la impressió està en procés')
En aquests exemples el
context textual és prou desambiguador; però quan no n'hi
ha (p.e., el segment editing program aïllat pot ser programa
d'edició o edició del programa) cal
recórrer de nou al context visual.
Els problemes
gramaticals concrets del gerundi són bàsicament quatre:
1. Hi ha el cas dels
missatges que indiquen que una operació s'està duent a
terme (o quin és l'estat d'una operació):
Printing
Downloading files
Hem recomanat de
traduir-ho per tota la perífrasi sencera, amb estar:
S'està imprimint
*Imprimint-se
S'estan descarregant els fitxers
*Descarregant-se els fitxers
2. Per a traduir una
forma en -ing en posició inicial absoluta, sovint sona
més natural l'infinitiu que no pas el substantiu d'acció:
Editing is very laborious
~L'edició és molt
entretinguda
Editar és molt entretingut
Compressing this folder may save disk
space
~La compressió d'aquesta
carpeta pot estalviar espai de disc
Comprimir aquesta carpeta pot
estalviar espai de disc
3. Quan el gerundi
s'acompanya de la partícula when, que indica el que podem
anomenar una acció marc simultània (és a
dir, una acció durant la qual passa una altra cosa), recomanem de
traduir-lo amb la construcció en + infinitiu:
An error has occurred when reading
mail
S'ha produït un error en llegir
el correu
Bookmarks are
saved when leaving the program
Les adreces
d'interès es desen en sortir del programa
Be careful when entering your password
Aneu amb compte en introduir la
contrasenya
Aquesta
construcció pot sonar, en algun cas, un pèl
forçada, ja que en + infinitiu s'aplica a accions puntuals
o de durada breu (en arribar va trucar-me ‘en el moment d'arribar,
just quan va haver arribat'), i no pas a accions duratives (~en
passejar va trobar-lo ‘quan passejava'), i, per tant, correm el
risc que alguna frase grinyoli (per exemple, ~en imprimir ‘mentre
imprimia') [7].
Per a evitar aquest
problema, s'hauria pogut resoldre amb quan (o fins i tot mentre,
segons el cas) i el verb conjugat, una fórmula que sona natural
en tots els contextos:
Les adreces d'interès es desen
quan surts del programa
Aneu amb compte quan introduïu
la contrasenya.
Ara bé, aquesta
altra opció presenta problemes. Per exemple, segons el context
s'hauria de posar algunes vegades en subjuntiu i d'altres en indicatiu,
o bé fins i tot en passat:
S'ha produït un error quan
llegies el correu
Les adreces d'interès es
desaran quan surtis del programa
Alhora, algun cop no
sabem quin és el subjecte del verb (l'usuari, l'ordinador, el
programa), i, per tant, tampoc no sabem quina forma verbal hi ha d'anar:
S'ha produït un error quan
llegíeu el correu (l'usuari llegia un missatge)
S'ha produït un error quan
llegia el correu (el programa que gestiona correu llegia un missatge)
Posant-hi en +
infintiu, ens estalviem tots aquests problemes, ja que és una
forma verbal atemporal i apersonal: tan sols indica una acció
simultània, que és el que ens interessa. D'altra banda, en
els missatges informàtics la construcció when +
gerundi generalment indica una acció puntual o bé de
durada breu i, per tant, gairebé sempre la construcció en
+ infinitiu s'hi adiu.
4. Atès que el
gerundi expressa una acció, no pot usar-se com si fos un adjectiu
(és a dir, amb valor estàtic) [8] , i en certs
casos és aconsellable traduir-lo en present anteposant-hi la
conjunció que:
The file containing the documentation
is in...
El fitxer que conté la
documentació és a...
See the webpage showing this problem
at...
Vegeu la pàgina web que mostra
aquest problema a... (o en què es mostra...)
CD including English version
CD que inclou la versió
anglesa (o amb versió anglesa)
5. La veu passiva
L'anglès fa un
ús de la veu passiva molt més habitual que el
català. Cal tenir present que els pronoms es i hom,
que en català permeten de construir frases impersonals
(habituals en textos acadèmics, per exemple), són
desconeguts en anglès.
Generalment és
millor passar la veu passiva a la veu activa, sovint utilitzant l'estil
impersonal (amb el pronom es):
Your signature is not displayed, but is added
to the message when the message is sent.
~La signatura no és
visualitzada, però és afegida al missatge quan és
enviat.
La signatura no es visualitza,
però s'afegeix al missatge quan s'envia.
Això no vol dir
que no puguem utilitzar la veu passiva quan calgui:
This program has been written by X.
~Aquest programa l'ha escrit X.
Aquest programa ha estat escrit per X.
6. Construccions complement +
substantiu
En anglès, els
complements del nom generalment es posen davant el substantiu
(complement + substantiu). D'entrada, aquesta construcció no
presenta gaires problemes: text file es tradueix per fitxer
de text i en cap cas no es pot traduir per text del fitxer,
atès que sabem que text és el complement
(perquè és al davant) i que file és el
substantiu [10].
No obstant això,
en anglès molts infinitius –i, per tant, altres formes del verb–
tenen la mateixa forma que els seus substantius corresponents [10].
I, atesa la seva facilitat per substantivar altres partícules,
no sempre és fàcil determinar el tipus de frase amb
què ens trobem, sobretot si tenim en compte que sovint no hi ha
preposicions ni articles que ens hi ajudin; és a dir, no sabem si
ens trobem davant una construcció substantiu + substantiu o
bé davant una construcció verb + substantiu. Així,
en construccions com ara download manager tenim dues traduccions
possibles:
R26; Cas que download sigui
substantiu (‘baixada, descàrrega'), és el complement de la
frase, atès que va al davant, i per tant s'ha de traduir per gestor
de baixades (o gestor de descàrregues).
R26; Cas que download sigui
verb (‘baixar, descarregar'), ens trobem davant una forma en imperatiu i
per tant s'ha de traduir per baixeu (o descarregueu) el
gestor.
Un cop més, en
casos com aquest depenem totalment del context visual: si aquesta frase
apareix en un menú podem deduir que és una ordre que
l'usuari dóna a l'ordinador, de manera que cal triar la segona
opció (en segona persona del singular): baixa el gestor.
En canvi, si es troba en un text en què es parla de diferents
aplicacions informàtiques, es pot inferir que s'ha d'utilitzar la
primera opció: gestor de baixades [11].
7. El tractament
En anglès, el
tractament que es dóna a tothom és el mateix, you,
tant si és singular com plural. Per tant, you es pot
traduir per tu, vós, vosaltres, vostè
o vostès. En els originals en anglès no tenim cap
referent pel que fa al tractament i, per tant, a Softcatalà hem
optat per utilitzar persones diferents segons qui sigui l'emissor i qui
sigui el destinatari.
Així, hem optat
per la segona persona del singular (equivalent a tu) quan
l'usuari s'adreça a l'ordinador:
Desa; Imprimeix; Retalla; Copia;
Enganxa (instruccions)
De la seva banda, hem
optat per la segona persona del plural (equivalent a vós i vosaltres)
sempre que l'ordinador, d'una manera o altra, s'adreça a
l'usuari:
Espereu-vos un moment
Seleccioneu una opció
Torneu-ho a intentar
Deseu l'arxiu
Hem refusat l'us de
l'infinitiu per a aquests casos (~desar, ~retallar, etc.),
que trobem en espanyol [12] , ja que hi apliquem la
recomanació que diu que les ordres no s'han d'expressar amb
infintiu, sinó amb imperatiu (~empènyer
[rètol d'una porta] ha de ser empenyeu; ~emplenar el
formulari ha de ser empleneu el formulari; etc.).
Les raons per les quals
hem triat la segona persona del plural (vós o vosaltres)
en comptes de la tercera persona (vostè o vostès)
són diverses:
1. En primer lloc, la
segona persona del plural és un tractament prou neutre, que
permet d'adreçar-se a un ventall ampli de persones: des dels
usuaris més joves (la nostra intenció és que hi
interpretin vosaltres) fins als usuaris del sector
econòmic, com ara administratius o banquers (la nostra
intenció és que hi interpretin vós). Si
optéssim pel singular, ens trobaríem amb el dilema d'haver
d'escollir entre el tractament de tu (apropiat per al jovent,
però inapropiat per als clients d'una asseguradora que treballa
en línia, posem per cas) i vostè (que té el
mateix problema, però a la inversa). En resum: vós
té molta versatilitat, ja que permet d'adreçar-se alhora
informalment a uns usuaris (el jovent) i formalment a uns altres (el
món empresarial i l'administració pública).
2. En segon lloc, el
plural és vàlid, tant si hi ha un sol usuari com si n'hi
ha diversos. Per exemple, hi ha entorns de treball que permeten que
diversos usuaris treballin en línia i alhora sobre els mateixos
arxius. Si el programa que ho gestiona ha d'enviar un missatge alhora a
tots els usuaris és preferible que ho faci en plural (per
exemple, deseu tots els arxius i sortiu del sistema). Si ho fes
en singular (desa i surt) semblaria que només
s'adreça a un usuari, i, per tant, és poc adequat. A la
inversa aquest problema no hi és: deseu i sortiu
poden servir per a adreçar-se a un sol usuari.
3. En tercer lloc, ens
estalviem problemes d'identificació amb el model de llengua.
Efectivament, si s'empra la tercera persona (vostè), les
formes en subjuntiu poden ser, normativa en mà, tant en -i
(esperi's, faci) com en -a/e (espere's,faça).
Tenint en compte que els missatges que dóna el programa solen
ser en imperatiu i que l'imperatiu té moltes formes en subjuntiu (esperi,no
s'esperi), ens trobaríem que, tant si escollim una forma com
una altra, una part dels parlants no s'hi sentirien identificats.
Acceptarien els internautes d'Osona un missatge com imprimisca al
seu navegador? Acceptaria un ajuntament valencià un gestor
d'arxius amb un missatge com imprimeixi? L'ús de la
segona persona, imprimiu, ens estalvia aquest problema.
4. En quart lloc, vós
és la forma tradicional catalana d'adreçar-se de manera
respectuosa a un desconegut. Per això, hem optat –com han fet
altres entitats– per usar vós en els missatges neutres i
adreçats en principi a qualsevol persona.
[1]
Vegeu, a tall d'exemple, la traducció al català de la
novel·la Mil nou-cents vuitanta-quatre de George Orwell
(Edicions 62 - Destino). El traductor fa explícita (p. 313) la
dificultat de traduir certes solucions gramaticals de l'anglès en
la Novoparla (p.e., que taste tant pot voler dir tast com tastar).
[2]
Softcatalà és una associació sense ànim de
lucre que es dedica a traduir programes informàtics al
català. Per a més informació, vegeu l'article de
Quico Llach “Softcatalà: el programari en català a la
Xarxa” (Llengua Nacional, 37, p. 30).
[3]
Els criteris de traducció de Softcatalà es poden consultar
sencers a la Guia d'estil, que es pot trobar a Internet:
<http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm>.
El Termcat ha publicat també uns criteris per a la
localització de productes informàtics, que es poden
consultar a <http://www.termcat.es/termgia/criteris/loc_inf.pdf>.
[4]
Vegeu, al punt 7, algunes explicacions sobre la tria de persona.
[5]
La frase Avui he menjat carn i ahir vaig menjar peix es
construeix amb dos temps verbals distints (he menjat i vaig
menjar), tot i referir-se sempre al passat, perquè en el
primer cas l'acció té lloc dins el marc en què ens
trobem (el dia d'avui), i en el segon cas l'acció té lloc
fora d'aquest marc (el dia anterior al d'avui). El marc bàsic sol
ser el dia –d'aquí que el terme tècnic sigui hodiernitat–,
però pot ser qualsevol altre: la setmana, l'any (Enguany hem
anat a Praga i l'any passat vam anar a Londres), etc. L'ús
d'un pretèrit o d'un altre varia del català a l'espanyol.
Per exemple, allà on el català sols pot dir Avui ja he
dinat: podem anar-nos-en, en espanyol pot ser Hoy ya he comido:
podemos irnos, però també Hoy ya comí:
podemos irnos (en català no es diu *Avui ja vaig menjar).
Per això, en espanyol l'exemple reportat també podria ser La
conexión se cortaba a las 18:30 PM (a part de se
cortó i se ha cortado).
[6]
Aquí no tractem altres problemes del sufix -ing, com ara
l'ús que se'n fa popularment per a indicar ‘acció' en mots
com pènging ‘el fet de penjar-se un ordinador'. Per a
més informació, vegeu l'article de David Casellas “-Ing:
l'aparició d'un nou sufix?” (Llengua Nacional,
núm. 34, p. 20).
[7]
Sembla que sols admet durativitat quan té el sentit causal (Si,
en examinar les dades, veieu que hi ha irregularitats, notifiqueu-ho).
Val a dir que no hem trobat cap referència sobre aquesta
restricció en cap gramàtica que hem consultat (Francesc de
Borja Moll, Gramàtica catalana, Moll, 1968; p. 203; Josep
Ruaix, Català complet, volum 3, Ruaix, 1998, p. 252;
Josep M. Mestres et al., Manual d'estil, Eumo, 1995, p.
732; Antoni M. Badia i Margarit, Gramàtica catalana,
Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 212 i p. 670; Josep Lacreu, Manual
d'ús de l'estàndard oral, Universitat de
València, 1990 –tampoc en la 3a ed., del 1996–; Pompeu Fabra, Gramàtica
catalana, Teide, 1956, p. 86). Tans sols en alguna obra hi ha
pistes sobre aquesta limitació. Per exemple, segons El llibre
de la llengua catalana (Jordi Badia et al., Castellnou, 1997,
p. 297) la preposició en amb infinitiu indica “simple
precedència –(quasi) simultaneïtat o procedència
immediata– [...]”. El Diccionari de la llengua catalana (3a ed.,
Enciclopèdia Catalana, 1993, s.v. en, acc. 4) explicita
que “davant un infinitiu, [en] expressa relacions
circumstancials que denoten precedència immediata o causalitat”.
[8]
Aquest ús estàtic és compartit per l'espanyol (texto
incluyendo...), però en català es considera
incorrecte (Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard
oral, Universitat de València, 1990, 1a ed., p. 234).
[9]
En aquest apartat s'hi podria incloure el genitiu saxó ('s),
un recurs gramatical equivalent al possessiu. Val a dir, però,
que és una construcció que en textos informàtics
apareix molt poc, i que per norma no presenta cap problema, ja que es
tradueix per de.
[10]
és el mateix procés que fa que en català hi hagi
parells com salt/saltar,tast/tastar,bot/botar,crit/cridar,trenc/trencar,
etc. En català, però, tenim més terminacions
morfològiques (-a de femení, -r d'infinitiu, -o
de primera persona, -s de plural, etc.); això fa la
sensació que hi ha dos mots diferents (tast i tastar)
i que en anglès –que té menys terminacions– hi ha un sol
mot amb dues funcions gramaticals (taste).
[11]
Un cas similar amb gerundi podria ser running processes, que es
pot traduir per s'estan executant els processos o bé per processos
que s'executen. Vegeu l'apartat 4.
[12]
També es troba en alguna traducció de programari al
català que no ha fet Softcatalà.
