|
De qui ha de seguir les ordres el teu ordinador?
La majoria de persones pensen que els seus ordinadors només
els han d'obeir a ells i a ningú més. Amb una estratègia anomenada
"informàtica de confiança", les grans multinacionals (incloent
les dedicades al cinema i a la música), conjuntament amb empreses
informàtiques com ara Microsoft i Intel, estan planejant que
el teu ordinador els obeeixi a ells en comptes de a tu. Els
programes de propietat han portat característiques malignes
abans, però aquesta estratègia els pot portar a dominar tots
els ordinadors del món.
El programari de propietat significa, fonamentalment,
que no pots controlar el que fa; no pots estudiar-ne el codi
font ni modificar-lo. No és sorprenent que els homes de negocis
llestos trobin maneres d'utilitzar aquest control per posar-te
en desavantatge. Microsoft ho ha fet moltes vegades: una versió
del Windows estava dissenyada per enviar un informe a Microsoft
amb una relació del programari que tenies instal·lat al disc
dur; l'última actualització de seguretat del Windows Media Player
requereix que els usuaris acceptin noves restriccions. Però
Microsoft no està sol: el programa d'intercanvi de música Kazaa
està dissenyat perquè les empreses associades amb Kazaa puguin
llogar l'ús del teu ordinador als seus clients. Sovint, aquestes
característiques malignes estan amagades, però una vegada les
descobreixes són molt difícils d'eliminar perquè no tens el
codi font de l'aplicació.
En el passat, aquests eren incidents aïllats.
La "informàtica de confiança" els pot fer omnipresents. "Informàtica
traïdora" és un nom més adequat, perquè l'estratègia està dissenyada
per fer que el teu ordinador et desobeeixi de manera sistemàtica.
De fet, està dissenyada per fer que el teu ordinador deixi de
ser un ordinador de propòsit general. Cada operació necessitarà
permís explícit.
La idea tècnica que hi ha al darrere de la informàtica
traïdora és que l'ordinador inclou xifratge digital i un dispositiu
de signatures, i les claus d'aquest sistema es mantenen secretes
lluny del teu abast (la versió de Microsoft d'aquesta idea s'anomena
"palladium"). Els programes de propietat utilitzaran aquest
dispositiu per controlar quins altres programes es poden executar,
a quins documents o dades pots accedir i amb quines utilitats.
Aquests programes hauran de descarregar-se contínuament noves
regles d'autorització des d'Internet, i imposaran aquestes regles
automàticament a la teva feina. Si no permets que el teu ordinador
obtingui noves regles regularment des d'Internet, algunes característiques
deixaran de funcionar automàticament.
Es clar, Hollywood i les companyies discogràfiques
volen utilitzar la informàtica traïdora per a la Gestió de Restriccions
Digitals, per tal que els vídeos i la música descarregada només
es pugui reproduir en un ordinador determinat. Compartir-los
serà impossible, com a mínim utilitzant els fitxers autoritzats
obtinguts d'aquestes companyies. Tu, el públic, hauries de tenir
la llibertat i habilitat de compartir aquestes coses. (Espero
que algú trobarà la manera de produir versions sense xifrar,
pujar-les a Internet i compartir-les de manera que la Gestió
de Restriccions Digitals no tingui èxit, però això no ha de
ser una excusa per a la utilització d'aquest sistema.)
Fer-ho de manera que no es pugui compartir ja
és dolent en sí mateix, però és pitjor. Hi ha plans per utilitzar
aquestes mateixes facilitats per al correu electrònic i per
als documents. D'aquesta manera ens podrem trobar correu electrònic
que desapareix en dues setmanes o documents que només es poden
llegir als ordinadors d'una determinada empresa.
Imagineu que rebeu un correu electrònic del vostre
cap ordenant-vos que feu una cosa que considereu arriscada;
un mes després, quan us surti el tret per la culata, no podreu
utilitzar el correu electrònic per demostrar que la decisió
no era vostra. "Tenir-ho per escrit" no us protegeix quan l'ordre
està escrita amb tinta que desapareix.
Imagineu-vos que rebeu un correu electrònic del
vostre cap amb una ordre il·legal o moralment inacceptable com,
per exemple, eliminar els documents de l'auditoria de la vostra
empresa o permetre que una amenaça perillosa per al vostre país
passi inadvertida. Avui en dia podeu enviar això a un periodista
i exposar l'activitat. Amb la informàtica traïdora, el periodista
no serà capaç de llegir el document, el seu ordinador no l'obeirà.
La informàtica traïdora esdevé un paradís per a la corrupció.
Els processadors de text, com ara el Microsoft
Word, poden utilitzar la informàtica traïdora a l'hora de desar
els vostres documents, per assegurar-se que cap programa de
processament de text de la competència els pugui llegir. Si
el Word xifra els documents utilitzant la informàtica traïdora
quan els desa, la comunitat de programari lliure no tindrà la
oportunitat de desenvolupar programari que els pugui llegir
i, si poden, aquests programes estaran prohibits per la Digital
Millenium Copyright Act.
Els programes que utilitzin la informàtica
traïdora continuament es baixaran d'Internet noves regles
d'autorització, i imposaran aquestes regles a la vostra
feina. Si a Microsoft, o al govern americà, no els plau
allò que dius en un document que has escrit, poden enviar
instruccions a tots els ordinadors impedint que ningú
pugui llegir el document. Cada ordinador obeirà quan
es descarregui les noves instruccions. El teu escrit estarà
sotmes a l'esborrat retroactiu a l'estil de 1984. Ni tu mateix
podràs llegir el teu propi document.
Pots pensar que pots descobrir les coses dolentes
que fa una aplicació d'informàtica traïdora, estudiar les seves
conseqüències, i decidir si les vols acceptar o no. Seria de
ximples acceptar-ho, però la qüestió és que creus que l'aposta
que estàs fent s'aguantarà de peus. Una vegada esdevens dependent
d'un programa, estàs atrapat i ells ho saben. Llavors ells poden
canviar l'aposta. Alguns programes descarregaran automàticament
actualitzacions que faran alguna cosa diferent i no et donaran
l'oportunitat de decidir si et vols actualitzar o no.
Avui en dia pots evitar les restriccions del programari
de propietat no utilitzant-lo. Si utilitzes GNU/Linux o algun
altre sistema operatiu lliure, i si evites instal·lar-hi aplicacions
de propietat, llavors tu estàs controlant què fa el teu ordinador.
Si un programa lliure té alguna característica maligna, altres
desenvolupadors de la comunitat la poden eliminar, i tu pots
utilitzar la versió corregida. També pots utilitzar aplicacions
i utilitats de programari lliure en sistemes operatius que no
ho són, però això impedeix que la llibertat que puguis tenir
sigui total, tot i que molts usuaris ho fan.
La informàtica traïdora posa en perill l'existència
dels sistemes operatius i utilitats de programari lliure perquè
pot ser que siguis incapaç d'executar-los. Algunes versions
de la informàtica traïdora necessitaran que el sistema operatiu
estigui autoritzat per una determinada empresa. No es podran
utilitzar sistemes operatius lliures. Algunes versions de la
informàtica traïdora requeriran que cada programa estigui autoritzat
pel desenvolupador del sistema operatiu. No podreu executar
programari lliure en aquest sistema operatiu. Si descobriu com
fer-ho, i ho dieu a algú, això seria considerat un delicte.
Ja hi ha proposicions de llei als Estats Units
per demanar que tots els ordinadors admetin l'ús d'informàtica
traïdora i per prohibir que els ordinadors antics es puguin
connectar a Internet. El CBDTPA és una d'elles. Però encara
que no et forcin de manera legal a entrar en la informàtica
traïdora, la pressió per acceptar-la és molt gran. Avui en dia
la gent utilitza sovint el format Word per enviar missatges
per correu, tot i que això causa molts problemes (vegeu http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html).
Si només els ordinadors de la informàtica traïdora poden llegir
els últims documents de Word, molta gent s'hi canviarà, si veuen
la situació només en termes d'acció individual (o ho agafes
o ho deixes). Per fer front a la informàtica traïdora, hem de
fer un front comú i ens hi hem d'enfrontar com una opció col·lectiva.
Per més informació sobre informàtica traïdora,
podeu visitar http://www.cl.cam.ac.uk/users/rja14/tcpa-faq.html.
Per impedir la informàtica traïdora
necessitarem un nombre molt gran de ciutadans organitzats. Necessitem
la teva ajuda! L'Electronic Frontier Foundation (www.eff.org)
i Public Knowledge (www.publicknowledge.org)
estan fent campanyes en contra de la informàtica traïdora,
i el mateix fa el Digital Speech Project (www.digitalspeech.org)
amb el suport de la Free Software Foundation. Visiteu aquests
llocs web per donar-los suport per la seva feina.
També podeu ajudar escrivint a les oficines d'Intel,
IBM, HP/Compaq o a qui sigui que heu comprat el vostre ordinador,
explicant-los que no voleu ser pressionats per comprar equips
"d'informàtica de confiança" i que no
voleu que en produeixin cap. Si ho feu pel vostre compte, envieu
còpies de les vostres cartes a les organitzacions citades
anteriorment.
Notes addicionals:
1. El projecte GNU distribueix el GNU Privacy Guard, un programa
que implementa xifratge de clau pública i signatures
digitals, que podeu utilitzar per enviar correus electrònics
de manera privada i segura. És útil esbrinar les
diferències entre el GPG i la informàtica traïdora,
i veure què fa que un sigui útil i l'altre molt
perillós.
Quan algú utilitza GPG per enviar un missatge xifrat,
i utilitzeu GPG per descodificar-lo, el resultat és un
document desxifrat que podeu llegir, reenviar, copiar, i encara
tornar a xifrar per enviar-lo de manera segura a algú
més. Una aplicació d'informàtica traïdora
us deixaria llegir les paraules a la pantalla, però no
us permet produir un document desxifrat per poder-lo utilitzar
d'una altra manera. GPG, una aplicació de programari
lliure, posa a disposició dels usuaris característiques
de seguretat. La informàtica traïdora està
dissenyada per imposar restriccions als usuaris.
2. Microsoft presenta Palladium com una mesura de seguretat,
dient que protegirà dels virus, però això
és fals. A una presentació del Departament de
Recerca de Microsoft a l'Octubre del 2002 es va dir que una
de les especificacions de Palladium era que les aplicacions
existents continuarien funcionant; llavors, els virus continuaran
essent capaços de fer tot el què poden fer ara.
Quan Microsoft parla de "seguretat" en relació
amb Palladium, no ho fan de la mateixa manera que ho fem nosaltres:
protegir l'ordinador de les coses que no volem. Ells volen dir
protegir les dades de la teva màquina de ser accessibles
d'alguna manera que ells no volen. Una diapositiva a la presentació
llistava diferents tipus de secrets que Palladium podia protegir,
incloent "secrets de terceres parts" i "secrets
de l'usuari", però posava "secrets de l'usuari"
entre cometes, reconeixent que Palladium no està realment
dissenyat per a això.
A la presentació s'utilitzava de manera freqüent
terminologia que normalment associem amb la seguretat, com ara
"atac", "codi maligne", "engany",
així com "segur". Cap d'aquests termes s'utilitzava
de la manera que ho utilitzem normalment: "atac" no
volia dir algú que està intentant fer-te mal,
sinó tu intentant copiar música. "Codi maligne"
volia dir codi instal·lat per tu que algú altre
no vol que el teu ordinador executi. I "engany" no
vol dir algú que t'intenta enganyar, sinó tu que
intentes enganyar el Palladium.
3. En una afirmació anterior feta pels desenvolupadors
del Palladium, deien que la premissa bàsica era el fet
de tenir el control total de la informació recollida
o desenvolupada. Això representaria un punt d'inflexió
revolucionari sobre les idees d'ètica i del sistema legal,
i crearia un sistema de control sense precedents. Els problemes
específics d'aquests sistemes no són cap accident;
són el resultat de l'objectiu bàsic. Un objectiu
que hem de refusar.
Copyright 2002 Richard Stallman
Verbatim copying and distribution of this entire article is
permitted without royalty in any medium provided this notice
is preserved.
Traducció de Jesús Corrius, Softcatalà.
|
