|
"Per a Catalunya, domini català!", cantava el públic congregat
al barceloní monument a Rafael de Casanova, mentre una dotzena
de representants de la nova Associació en Defensa del Domini
.CT ofrenava un ram de flors, lligat a un teclat vell, que hi
posava el toc cibernètic. Era el quart any que els i les lluitadores
en defensa d'un domini de primer nivell per a Catalunya (com
el .es d'Espanya) posaven flors al peu de l'estàtua, però la
primera vegada que ho feien constituits en associació i amb
l'objectiu de portar la reivindicació més enllà.
"Fa 6 anys vam iniciar la campanya per a aconseguir la terminació
.CT per a les nostres adreces d'Internet i, durant tot aquest
temps, apart de despertar en l'opinió pública la idea que és
perfectament possible catalanitzar les adreces, també hem aconseguit
que els nostres governants no oblidessin l'encàrrec que el Parlament
de Catalunya va fer a la Generalitat aquell llunyà any 1996:
assolir l'homologació ISO dels abreujaments .CT i .CAT per a
les adreces d'Internet. Els ho hem anat recordant de forma discreta,
però ha passat massa temps i continuem exactament en el mateix
punt on érem", denuncia el primer comunicat de l'associació.
Aquell 1996, un grup espontani d'internautes posava en marxa,
des d'una plana web, un campanya de signatures a favor del domini
.ct on s'adheriren gairebé 7.000 persones, un nombre extraordinari
per a la prehistòria de la Internet catalana, fet que interessà
els poders polítics, que s'hi van sumar amb una votació afirmativa
del Parlament. A partir de llavors, potser l'èxit o potser el
cansament adormiren la reivindicació fins que, a finals d'agost
d'aquest any, els 7.000 signataris rebien un missatge electrónic
on l'acabada de crear Associació en Defensa del Domini .CT denunciava
les promeses incomplertes i convocava una jornada reivindicativa,
l'11 de setembre.
La festa va començar amb l'ofrena a Rafael de Casanova i seguí
amb una recollida de signatures i de material informàtic vell:
"Com a símbol del desencís dels internautes per la manca de
voluntat de la Generalitat, els ensenyarem la nostra brutícia:
portarem el material a reciclar però, abans, en farem una fotografia
i la presentarem, junt amb una carta i les signatures, als presidents
del Parlament i la Generalitat", explicava Ricard Vaqué, cap
de l'associació.
"Estem on érem quan vam començar. El domini .ct és tècnicament
i políticament possible, però no es tira endavant perquè no
interessa a la Generalitat. Si han tardat sis anys en adonar-se
que l'adreça www.gencat.es havia de ser www.gencat.net, imagina
què poden tardar per tenir adreces catalanes", es queixava Vaqué
al peu del monument a Casanova.
L'Associació en Defensa del Domini .CT vol revitalizar i aconseguir
finançament per a una lluita que fins ara s'ha fet des del voluntariat.
A més, hi ha l'ànim d'aprofitar l'ajuda de la recentment creada
plataforma Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, impulsada
per l'Administració Oberta de Catalunya. Conscient de portar
sis anys lluitant per una causa perduda, l'associació, que aplega
els mateixos pioners que van iniciar la campanya fa sis anys,
està decidida a provar nous camins, "sense casar-nos amb ningú",
puntualitza Vaqué.
Pel president de l'ADD.CT, "l'objectiu de la nova associació
és seguir pressionant la Generalitat perquè no es limiti a fer
la sol.licitut de registre a l'organisme internacional ISO sinó
que tingui l'autèntica voluntat d'aconseguir-ho i explori altres
vies possibles, com anar directament a la Internet Corporation
for Assigned Names and Numbers (ICANN) o demanar el domini no
només per a Catalunya sinó per a cada comunitat autònoma espanyola,
fet que ho despolititzaria".
La Comissió 11 de Setembre, els portals Vilaweb i Girona.com,
Cataweb i Softcatalà són alguns dels organismes que recolzen
l'associació des de la seva renovada web, a www.domini-ct.org.
6.346 SIGNATURES PEL .CT Entre l'octubre de 1996 i el setembre
de 1999, la Campanya pel Domini .CT va recollir a la seva web
6.346 adhesions. El primer acte de la nova associació ha estat
evaluar-les i fer-ne estadístiques: 6.104 corresponen a particulars,
110 a empreses, 64 a associacions, 26 a grups de música, esports
i esplais, 13 a partits i sindicats, 9 a acadèmies i universitats,
9 a mitjans de comunicació, 7 a centres catalans a l'estranger,
3 a l'administració pública i 1 a col.legis professionals.
Per procedència geogràfica, destaquen les 245 signatures de
països europeus, 98 de Nordamèrica, 6 d'Austràlia o 3 d'Àsia.
Quant a les 5.890 provinents de l'estat espanyol, la majoria
són de Catalunya (5.502), seguida pel País Valencià (166), les
Illes Balears (92), Castella (38), Galícia (21) i el País Basc
(14). Des d'Andorra van signar 62 persones, de la Catalunya
Nord, 7, i 1 de Sardenya. La propera tasca de l'ADD.CT serà
crear un formulari per qui vulgui modificar les dades de la
seva signatura i començar una nova recollida d'adhesions.
|
