|
Introducció
Cada dia és més gran la comunitat de usuaris que no fem servir
Internet Explorer i Microsoft Office com eines de treball, bé
perquè no es troben en la nostra llengua, bé perquè no estan
en la nostra plataforma, o bé perquè no són productes lliures
(són programari propietari). En qualsevol cas, no els utilitzem
exercint el dret legitim d'escollir amb quin programa volem
treballar. Les alternatives abarquen des de els navegadors Mozilla
o Galeon fins aplicacions ofimàtiques com l'OpenOffice, el Gnumeric,
o l'Abiword, de les quals Softcatalà produeix les versions en
català.
Però exercir aquest dret no és sempre una tasca senzilla. Amb
aquest article veurem com la manca de cura per complir els estàndards
al publicar informació al web o els formats de intercanvi d'informació
que utilitzem poden limitar la llibertat d'altres usuaris alhora
d'escollir amb quins programes volen treballar.
Compatibilitat de llocs web
D'un temps ençà hem vist créixer alarmantment el nombre de
queixes dels nostres usuaris sobre llocs web que només es visualitzen
correctament amb Internet Explorer. Cada cop més sovint ens
trobem que els creadors de llocs que només proven les seves
pàgines amb Explorer, molts cops pel desconeixement de l'existència
i grau d'implantació d'altres navegadors o a vegades simplement
perquè la compatibilitat no ho consideren un tema important.
El ventall de problemes amb que ens trobem els usuaris d'altres
navegadors comprenen des de llocs web que són completament inaccessibles
fins a llocs web que funcionen només parcialment. La frustració
que sentim els usuaris davant d'aquest problema és molt gran
i normalment només ens queda el dret a la queixa.
Tim Berners-Lee, el pare de la web, ha comentat en diverses ocasions
que la web va ser originalment dissenyada per funcionar amb qualsevol
tipus de programari i maquinari [1]. Aquest esperit
original d'accés universal a la informació sobre qualsevol sistema
informàtic va representar un gran avanç en el seu moment i ens
va allunyar dels temps on necessitaven diferents tipus de programari
per accedir a diferents fonts d'informació.
La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador
representa una discriminació contra els usuaris dels altres
navegadors. Així com hi ha molts usuaris, institucions i empreses
que són conscients de la importància de disposar de pàgines
web en diferents llengües i les ofereixen des del primer dia,
és necessari el mateix tipus de conscienciació amb els temes
relacionats amb la compatibilitat de navegadors i el compliment
d'estandars web.
Malgrat que estem davant d'un problema que es dóna a tota
Internet, pensem que per proximitat resulta il·lustratiu comentar
alguns llocs web que des de fa temps tenen problemes de visualització
o d'accés amb navegadors diferents a l'Internet Explorer. Hem
escollit aquest llocs web per la seva importància i per exemplificar
els problemes diaris que podem tenir en la nostra navegació
diària per Internet. Hem contactat aquests llocs repetides vegades
demanant-lis suport per altres navegadors i han assegurat que
és un problema que resoldran.
· Administració Oberta de Catalunya (http://www.cat365.net/).
Amb Netscape 4.7x es penja només entrar i no es pot accedir
a cap dels continguts del lloc web. També presenta problemes
amb Mozilla i Opera. Això és especialment preocupant si tenim
en compte que la majoria d'universitats de parla catalana fan
servir el Netscape clàssic, així com un gran nombre d'usuaris
particulars i empreses. Aquest és el portal des d'on es realitzaran
tots els tràmits amb l'administració pública catalana.
· TV3 (http://www.tvc.es).
A la seva web trobarem, si fem servir Internet Explorer, un
menú a la part superior que la pantalla que ens dóna accés a
tots els continguts del lloc web. Aquest menú no es pot visualitzar
amb Mozilla o Netscape 6.0 o superior. Lògicament, això representa
un problema ja que no podem accedir als indexs dels continguts.
· Servei Línea Oberta de la Caixa (http://www.lineabierta.es).
No es visualitza correctament amb Mozilla ni amb Opera. Val
a dir que la seva compatibilitat ha millorat bastant en els
últims mesos, però encara resulta inoperant, especialment amb
Opera.
I així podríem continuar fins a esmentar una llarga llista
de llocs webs força populars.
Com podem veure no es tracta de pàgines poc conegudes sinó
pàgines que presten serveis que són utilitzats per molts usuaris.
A més, sent com són empreses ubicades a Catalunya i que coneixen
la realitat del català, haurien de tenir en compte els navegadors
més moderns que es troben en català precisament són els que
no estan suportant correctament.
Les causes
Internet Explorer s'ha convertit en el navegador estàndard
de facto a Internet. És indiscutible que gaudeix d'una posició
dominant en aquest mercat gràcies al fet de que s'inclou de
sèrie amb el sistemes operatius Windows i Mac OS. Però seria
injust encarnisar-se amb Internet Explorer com a peça de software
ja que el problema de la compatibilitat és possible que es doni
sempre que hi ha un programa que té una quota de mercat tant
important. Sense anar més lluny, al mitjans dels noranta, quan
Netscape tenia una posició predominant semblant a la que ara
té Microsoft, Netscape va estendre el seu navegador amb les
Netscape HTML extensions. Aquestes extensions només funcionaven
correctament sota Netscape i feien que les les pàgines que les
utilitzaven no es veiessin correctament amb altres navegadors,
lògicament Microsoft va fer el mateix amb els seves extensions.
Probablement si el navegador dominant no fos Internet Explorer
el navegador i fos d'un altre fabricant també tindríem problemes
semblants.
De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar
aquest tipus de situacions. A l'any 1998 es va crear el Word
Wide Consortium (W3), que agrupa als principals fabricants de
programari de Internet, amb la missió principal de definir i
promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat,
quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre
a les definicions i recomanacions d'aquest consorci. Amb la
feina del W3 s'ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors
moderns suportin un grau força acceptable els estàndards més
recents.
A part dels navegadors, un altre tipus d'eines molt importants
que estan involucrades en garantir una compatibilitat són les
eines de creació de llocs web. Hi hagut un esforç molt important
en els últims anys per aconseguir que les eines de creació de
continguts generin codi compatible amb els estàndards actuals
i no codi especific per a un navegador o uns pocs navegadors.
Però és important recordar que la responsabilitat final a
l'hora de garantir l'accés universal de la informació d'un lloc
web recau sobre el propi administrador de la pàgina que pública
la informació o dóna els serveis, ja que és qui en última instància
pot garantir que el lloc web es accessible amb diferents navegadors.
Amb la popularització de nous dispositius d'accés a Internet
com els PDA o telèfons mòbils amb capacitats d'accés web el
compliment d'estàndards encara es farà encara més necessari.
La majoria de webs que tenen problemes de compatibilitat només
han estat provats amb Internet Explorer. S'ha de començar a
estendre la cultura, de que hi ha usuaris que també tenen dret
d'accés a la informació i que fan servir altres plataformes
tecnològiques. Al final, qui paga els plats trencat és l'usuari
que es veu privat de l'accés o prestacions d'aquests llocs.
La necessitat de formats lliures
Això mateix que hem vist que succeeix en la web també succeeix
en un àmbit també molt important, que és l'intercanvi de dades
entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi
que permeten operar entre diferents aplicacions.
Malauradament, no tots els formats són iguals. Malgrat que
el més desitjable seria que aquests formats que ens permeten
intercanviar en mots casos la nostra pròpia informació fossin
coneguts per tothom i no tinguessin cap restricció d'ús. Ens
podem trobar que el el contenidor de la nostra informació (el
format) pot tenir absurdes limitacions d'ús o simplement no
estar documentat. Per exemple, el conegut format d'imatges GIF,
que està correctament documentat però sobre el qual existeix
una patent sobre l'algorisme que utilitza per a la compressió
d'imatges [2], de la qual és propietària, l'empresa
Unisys, requereix un acord de llicència per el seu ús en certs
tipus de programari, en especial comercial, la qualcosa limita
la llibertat d'ús d'aquest format. Per aquest motiu, el format
GIF és considerat propietari. Fa força temps que hi ha una campanya
[3] que reclama per a la conversió de totes
les imatges de format GIF a altres formats, especialment PNG.
Així arribem a la necessitat del format lliure, que és aquell
que està documentat la manera en la qual es coneixem exactament
com s'estructura la informació i no té cap restricció amb el
seu seu ús. A tall d'exemple, un format com l'HTML està documentat
correctament i qualsevol pot fer-ne ús sense restricció de cap
mena. En contrapartida, entenem com a format propietari aquell
que no és lliure, com ara el format GIF.
Fa pocs dies la UNESCO [4] advertia del perill
de perdre part del coneixement humà emmagatzemat digitalment
i posava com a exemple la impossibilitat de recuperar informació
per part de la agencia espacial de les proves que va realitzar
en Mart l'estació Viking perquè el programari que podia llegir
aquesta informació no existia i els programadors que tenien
el coneixement havien mort. És un exemple prou enlluernador
de com els formats propietaris poden hipotecar l'accés a les
nostres dades.
Per altra banda, els formats lliures garanteixen la llibertat
del usuaris per a intercanviar informació amb tothom independentment
de l'aplicació que facin servir ja que permet a qualsevol desenvolupar
lliurement programari que treballi amb aquests formats. Si per
exemple, fem servir Microsoft Power Point per a enviar una presentació
només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del
document al usuaris d'aquest programa.
El cas del format doc de Microsoft Word
El format doc del Microsoft Word és avui en dia és el format
més estès per l'intercanvi de documents. Aquest fet és especialment
greu ja que s'adoptat com a estàndard de facto un format que
dificulta l'intercanvi d'informació entre usuaris que no fan
servir Microsoft Word. Els usuaris d'altres productes d'ofimàtica,
com per exemple l'Open Office, el KWord, l'Abiword, o tantes
altres no poden operar adequadament amb aquest format i sovint
no poden ni accedir a la informació que conté.
Per altra banda, existeixen moltes varietats de versions del
format doc, inclús Microsoft ha tingut problemes de compatibilitat
entre diferents versions del propi Microsoft Word. Quan Microsoft
va introduir una variant del format doc amb la versió del Word
97 va ocassionar que fos impossible compartir documents amb
versions d'anteriors del mateix producte[5].
Finalment Microsoft va haver de proporcionar un pedaç per el
Word 97 per a solucionar el problema
De fet, el format doc, com moltes altres tecnologies de Microsoft,
arrastren una complexitat excessiva a causa al nombre de versions
i ampliacions amb que tenen que mantenir compatibilitat. El
.doc és un format d'intercanvi de documents difícil d'interpretar
per altres aplicacions degut a la seva inecesaria complexitat,
si el comparem amb qualsevol format basat amb l'estàndard XML
com els d'Open Office o Abiword.
Un altre problema important del format doc és que el seu llenguatge
de macros ha estat una font inesgotable per a la transmissió
de virus informàtics degut en gran part a la feblesa del seu
model de seguretat. Per altra banda, Microsoft Word emmagatzema
un identificador únic que permet determinar en gran precisió
el PC que ha creat el document, aquest és el sistema que per
exemple es va fer servir per determinar l'autor del virus Melissa
[6]. Avui en dia es pot eliminar aquest identificador,
però encara moltes versions de Word el fan servir i molts documents
doc que el contenen.
Quins formats lliures podem fer servir llavors per l'intercanvi
de documents?En realitat, tenim moltes alternatives, cadascuna
més adequada segons les necessitat que ens troben. Els formats
RTF i HTML són considerats formats adequat per l'intercanvi
de documents. Si necessitem precisió alhora d'imprimir els formats
PDF (portable document format), PS (Postscript), o Latex són
forca recomanats.
Conclusions
És molt important posar cura a l'hora d'escollir com codifiquem
el nostre contingut i documents per permetre que tothom pugui
accedir a la informació i no els estem imposant cap restricció
als usuaris d'altres programes o sistemes. Addicionalment, en
el cas de la web, és igualment important tenir un procés de
proves adequat que asseguri la compatibilitat de del nostre
lloc web amb diferents navegadors.
Referències
[1] http://news.com.com/2100-1023-275248.html
[2] http://www.gnu.org/philosophy/gif.html
i http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/unisys.html
[3] http://burnallgifs.org/
[4] http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=23
[5] http://news.com.com/2100-1001-279619.html
[6] http://news.com.com/2100-1023-223857.html
Enllaços recomanats
http://www.anybrowser.org/
http://webstandards.org/
http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html
http://www.computerworld.com/softwaretopics/software/appdev/story/0,10801,64689,00.html
http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/1934/1/
http://members.tripod.com.br/ramonflores/word/pt/nao_formato_word.txt
http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=23
http://proinnova.hispalinux.es/
|
