El Google
va néixer per cobrir una de les necessitats vitals d'Internet:
la recerca de dades dins d'un oceà d'informació poc contrastada
i mancada d'estructuració. En una societat com la d'avui,
on la informació i la competència per gestionar-la són cada
cop més importants, una eina com el Google permet multiplicar
les nostres habilitats per trobar allò que realment necessitem.
Amb més de 150 milions de consultes al dia, el Google s'ha
convertit en una eina imprescindible per a les tasques quotidianes
de milers d'usuaris en empreses, universitats, institucions,
o simplement a la llar.
El Google no solament ha aportat una eina essencial al món
d'Internet, sinó que, a més, ho ha fet respectant i potenciant
l'esperit original d'Internet com a xarxa per compartir coneixements
de forma oberta, cosa que pràcticament totes les empreses
del boom puntcom van oblidar del tot. Els creadors del Google,
dos joves estudiants anomenats Larry Page i Sergey Brin, coneixien
molt bé el món universitari i l'esperit d'Internet que s'hi
respira, atès que, de fet, es van conèixer a la Universitat
de Stanford mentre estudiaven el seu doctorat.
Per a la majoria d'usuaris, el Google té la mateixa màgia
que Netscape (www.netscape.com)
va tenir al seu moment o que Apple (www.apple.com)
sempre ha tingut per a un usuari de Mac: una empresa que els
proporciona un producte de qualitat i amb la qual se senten
certament satisfets. A tall d'exemple, Google rep més de sis-cents
currículums al dia de professionals que desitgen incorporar-s'hi
com a empleats. Google està vivint un moment molt dolç.
En una època en què la majoria de cercadors, com ara Altavista,
MSN o Lycos saturaven les seves pàgines principals amb multitud
de serveis, que comprenien des del correu electrònic fins
a l'accés a Internet, Google va apostar per un disseny senzill
i funcional centrat a oferir únicament la cerca d'informació
a Internet. Cal destacar que, a més, Google mai no ha acceptat
publicitat en forma de cibertires (banners), cosa que respon
a la ferma voluntat dels creadors del cercador de mantenir-lo
com una eina atractiva per als seus usuaris.
Els dos eixos principals que van servir a Google per diferenciar-se
dels seus competidors van ser la rapidesa en les cerques,
atès que l'usuari gairebé mai ha d'esperar més de mig segon
per obtenir resposta, i la tecnologia Page Rank. Aquesta tecnologia
és l'encarregada de realitzar una avaluació de la popularitat
d'una pàgina tenint en compte, entre altres coses, els enllaços
que una pàgina rep d'altres, com a mesura democràtica de la
popularitat de la informació que conté aquella pàgina. Això
es basa en la idea que els usuaris només enllacen aquelles
pàgines que realment són interessants. Page Rank també té
en compte la importància del lloc del qual prové l'enllaç,
si tenim en compte que hi ha llocs que tenen molt més pes
quan fan un enllaç que altres. Per exemple, un enllaç a la
nostra pàgina de la cadena de notícies CNN té molt més valor
que no pas un altre d'una pàgina personal d'un usuari qualsevol.
En mostrar el resultat d'una cerca, el Google mostra les pàgines
ordenades per la importància assignada per Page Rank. Això
fa que el Google, com a resultat d'una cerca, ofereixi, en
la gran majoria de casos, informació més precisa i de més
qualitat que els seus competidors. Els seus creadors estaven
tan segurs d'aquest fet que van incloure un botó amb el text
"Avui tinc sort" (I'm Feeling Lucky) que realitza la cerca
sol·licitada i ens en porta directament al primer resultat.
Tot i això, malgrat que Google ha representat un avenç important,
encara retorna massa resultats i comença a tenir ferms nous
competidors. Mencionarem només Vivisimo (www.vivisimo.com),
que fa servir el resultat combinat de diversos cercadors per
oferir-nos els resultats més adients. Molt interessant és
l'opció que permet restringir les cerques a diferents àrees
de coneixements i ens agrupa els resultats en forma d'arbre
jeràrquic segons la seva temàtica. El Google ha despertat
l'interès per un àrea on molt aviat tindrà nous i bons competidors.
Ara fa menys d'un any, Google va integrar l'Open Directory
Project (www.dmoz.org) al
seu cercador, un directori d'adreces de llocs web on milers
de usuaris fan d'editors classificant i mantenint actualitzades
les adreces i descripcions del directori. Hi col·laboren,
de forma totalment desinteressada, més de 46.000 persones
i hi ha classificats més de 3 milions de llocs web. Aquest
directori és lliure i qualsevol pot descarregar-lo, ampliar-lo,
o integrar-lo al seu lloc web (com fan alguns portals com
ara www.eresmas.com).
En aquest sentit, l'aposta de Google de donar suport a un
esforç desenvolupat des de la comunitat d'Internet, tot integrant-lo
en el sistema de cerques, va ser una empenta incalculable
per a aquesta iniciativa, en contraposició a la resta de cercadors
que han decidit desenvolupar els seus propis directoris privats,
imitant el pioner Yahoo.
Amb l'adquisició del servei de grups de discussió Dejanews
(www.dejanews.com) el
febrer de 2001, Google va incloure al seu repertori de serveis
la cerca d'informació als missatges dels últims cinc anys
publicats als grups de discussió (newsgroups) d'Internet.
No contents amb això, van ampliar el contingut d'aquest índex
a més de vint anys (des de 1981) gràcies a les col·laboracions
altruistes d'usuaris que van donar la seva col·lecció de missatges
per tal que Google els indexés. Es posaven així a disposició
de tots els usuaris d'Internet més de 700 milions de missatges
indexats, que contenen discussions apassionades sobre els
temes més diversos, de manera que el Google esdevé un arxiu
històric de l'evolució d'Internet i dels seus habitants.
Un aspecte que Google va tenir en compte des del començament
és la diversitat lingüística existent a Internet i la importància
que té, per als seus usuaris d'arreu del món, poder treballar
en les seves respectives llengües. Google va encetar fa poc
més d'un any un projecte al seu lloc web mitjançant el qual
els usuaris podien adaptar la interfície del cercador a la
seva llengua, i, més important encara, podien restringir els
resultats de la cerca a documents escrits en la seva pròpia
llengua. En el cas del català, l'adaptació va ser desenvolupada
per Softcatalà (www.softcatala.org);
això permet que l'usuari treballi amb una versió traduïda
del lloc web de Google, i a més, que pugui restringir els
resultats de la cerca a pàgines escrites només en català.
A dia d'avui, Google està traduït a més de 70 llengües i és
capaç de restringir les seves cerques a més d'una trentena.
Pel que fa a l'àmbit tecnològic, Google és una empresa que
ha tingut èxit, cosa no gaire sorprenent si tenim en compte
que més de 50 dels seus 270 empleats actuals posseeixen doctorats
en diferents àrees del coneixement humà. A part de la seva
excel·lent tecnologia de cerques, Google va destacar aviat
per cercar no solament en documents HTML, sinó també en documents
del Microsoft Word, de l'Excel i en format PDF, per esmentar-ne
alguns, posant d'aquesta manera a l'abast del seus usuaris
més de 35 milions de documents que fins ara no es trobaven
indexats.
Google posseeix la instal·lació més gran de servidors Linux
en bateria, amb més de 10.000 PC que atenen diàriament més
de 150 milions de peticions de cerques. En comptes d'optar
pels grans fabricants de maquinari o solucions tancades, Google
va apostar per una solució basada en molts servidors Linux
amb processador Intel que s'executen en maquinari clònic de
baix cost. Cada cop que es rep una petició, el sistema de
càrrega balancejada escull el servidor més adient per atendre
la petició i la hi dirigeix. Aquest model fa que el sistema
sigui altament tolerant a errades i pugui ser ampliat fàcilment.
És un exemple que dóna validesa a la postura de tots aquells
que defensen la utilització del Linux dins del món corporatiu.
Molta gent es pregunta com fa diners Google; des dels seus
inicis, va comptar amb el suport dels fons de capital risc
Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caufield & Buyers. El seu
model de negoci s'ha basat en dues vessants força diferenciades:
llicenciar la seva tecnologia a empreses per al seu ús i cobrar
pels anuncis que es mostren als usuaris, dins del context
de les seves cerques. Malgrat que Google no ha fet mai públics
els seus resultats econòmics, sembla que fa mesos que són
econòmicament rendibles i no tenen pressa per sortir a borsa.
Google hauria de ser un model a seguir per altres empreses,
respectant les formes de fer de l'Internet cooperativa, fomentant
constantment la innovació i brindant eines útils als usuaris.
No hi ha cap dubte que en el camp de les cerques a Internet
queden moltes coses a millorar i eines a desenvolupar, i segur
que Google ens continuarà sorprenent durant un bon temps.
Bibliografia i enllaços recomanats
Pallman, David (1999): Programming Bots, Spiders, and Intelligent
Agents.O'Reilly.
Microsoft Press Informació sobre Google des del seu lloc web
http://www.google.com/intl/ca/about.html
Lloc web de notícies Search Engine Watch
http://www.searchenginewatch.com/
Job seekers search at Google
http://news.com.com/2100-1023-830725.html
Google - Success stories
http://www.intel.com/eBusiness/casestudies/snapshots/google.htm
