|
El món d'Internet és un món immens en el qual hom pot trobar de
tot. La documentació sobre llengües no n'és cap excepció. Només
cal que anem a qualsevol cercador o base de dades que hi ha a la
xarxa per adonar-nos-en.
El dilema que podem tenir en voler aconseguir informació sobre una
llengua subordinada és el terme emprat per anomenar-la: llengua
minoritzada (terme connotat) / llengua minoritària (terme
no connotat) [1]
La preferència per lús no connotat de llengua minoritària és una
constant a la xarxa. Però, hi podem trobar algunes excepcions com
les pàgines realitzades en àmbits on hi ha una llengua subordinada.
Un bon exemple és la següent adreça duna pàgina web escocesa feta
en Gàidhlig (Scottish Gaelic) que té una versió
en anglès en què empra els dos termes:
< http://home.t-online.de/home/F.Josef.Stauf/minor.htm
>
<http://www.korrika.net/castellano/foroaurki.htm>
és un fòrum de sociolingüística que conté documentació sobre llengües
minoritzades com: Las lenguas minorizadas de España, Francia y
portugal o Las lenguas minorizadas ante la globalización
de Patxi Juaristi i Andoni Barreña, membres de la Comissió Tècnica
de l'Informe sobre les Llengües del món de la UNESCO.
<http://biblioteca.udg.es/fl/aucoc/min_link.htm
> (links d'autras lengas minorisadas) ens proporciona
enllaços a pàgines escrites en gal·lès, català, gaèlic escocès, lucà,
salentí, còrnic, etc. Hi podem trobar enllaços catalans classificats
per temes: llengua i literatura, mitjans de comunicació, institucions,
partits polítics, universitats, esports, informàtica, música i poesia,
empreses, i altres. Cal dir que es decanta per lús de llengua
minoritzada.
www.eblul.org/galleg/default-fr.htm>
(Bureau européen pour les langues moins répandues) Pàgina
institucional de la Comissió Europea, que aglutina tant llengües
minoritàries, com minoritzades, com no territorials
[2] : the Bureau's general aim is to promote the autochthonous
lesser used (regional, minority and non-territorial) languages of
the member states of the European Union and the linguistic rights
of those who speak these languages. One of the Bureau's goals is
to define legal frameworks that could be applied to authorities
at all levels - the European institutions, the States, the regions,
etc. - in order to guarantee all citizens belonging to a linguistic
minority all of the services they need to develop and use their
language in everyday life. Hi trobam les darreres resolucions de
la Comissió sobre temes lingüístics. Visitau Information générale
sur les langues moins répandues de lUnion Européenne, hi trobarau
detalls interessants sobre el català.
< http://globegate.utm.edu/french/topics/native.and.minority.lang.html
(French & Native Minority Languages in France) Només
cal fer una ullada als enllaços que ens ofereix per veure que sols
hi ha una LLENGUA a lestat francès: la llengua francesa. La resta
tenen tracte de categoria inferior, són llengües minoritàries,
dialectes i patois.
<http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/minority.html>
(Minority/Endangered Languages Links) ens ofereix enllaços
de llengües minoritàries
[3] i de llengües en perill dextinció.
<http://www.sil.org/ethnologue>
(Summer Institute of Linguistics) fa una classificació geogràfica
de les llengües per àrees i per països (estats), per noms i per
famílies lingüístiques. En cercar català allò que ens trobam
és: catalan-valencian-balear i catalan-rousillonese
dialect of catalan-valencian-balear. On es marca més
la diferència és a <http://www.smo.uhi.ac.uk/saoghal/mion-chanain>
(European minority languages) que inclou el valencià com
a llengua diferent del català
[4] .
< http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/ichel.html#Redbook
> (UNESCO Red Book of Endangered Languages) Fa una classificació
de llengües ja mortes, de llengües en perill dextinció i de llengües
més o menys estabilitzades. La UNESCO inclou el català com una llengua
que té una salut tan ferma com el francès o lespanyol
[5] . Informa que només és en perill lAlgherese Catalan.
Segons aquest informe la gent jove de l'Alguer aprèn el català a
lescola però no en fa ús. Assenyala que: la gran majoria dels parlants
saben el català, però reben moltes influències de litalià i del
sard.
<http://www.ilovelanguages.com
(iLoveLanguages) Catàleg de recursos a Internet sobre llengües:
lliçons de llengua en línia, traduccions per xarxa, programari i
informació sociolingüística.
< http://www.uoc.es/euromosaic
(Euromosaic) [6]
Projecte que té el seu origen en una convocatòria de la Direcció
General XXII de la Comissió Europea per tal de dissenyar un projecte
de recerca que defineixi la situació de les llengües minoritàries
de la Unió Europea atesa lamanca de dades fiables que hi havia sobre
aquest tema. L'informe Euromosaic va ser elaborat per l'Institut
de Sociolingüística Catalana (Barcelona); el Centre de Recherche sur le plurilinguisme
(Brussel·les) i el Research Centre of Wales
(Bangor) Fa una classificació, de les llengües minoritzades a Europa,
per estats i per llengües. Podeu trobar-hi enllaços dinformació
general sobre aquestes llengües.
Les pàgines webs en llengües destat (espanyol, francès,
italià i anglès) usen el terme de llengua minoritària associat
a llengua regional, sobretot en les publicacions de les institucions
de la Comunitat Europea.
BIBLIOGRAFIA
AAVV. 1999. El català. Un debat a finals del segle XX. Barcelona,
La Busca edicions.
BOIX, E. / VILA, F.X. 1998. Sociolingüística de la llengua catalana.
Barcelona, Ariel.
COTANO, A. 2000. Les llengües minoritzades d'Europa. València,
Ed. 3i4.
JUNYENT, C. 2000. La diversitat lingüística: didàctica i recorregut
de les llengües del món. Barcelona, Octaedro.
PITARCH, V. 1996. Control lingüístic o caos. Barcelona, Bromera.
TUSON, J. 1999. Mal de llengües: a lentorn dels prejudicis lingüístics.
Barcelona, Empúries.
[1] Però què entenem
per llengua minoritzada o minoritària? Realment són dos termes equivalents?
o no? Per respondre a aquestes preguntes cal llegir les paraules
de Cotano (2000: 21-22) que ens clarifiquen prou bé aquests adjectius.
Per a ella no són sinònims, però tampoc són excloents: La sociologia
actual aplica ladjectiu minoritzat a aquelles llengües que
malgrat ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona,
veuen restringits els sues àmbits i funcions dús en un territori
determinat a causa dunes condicions socials específiques. En canvi,
ladjectiu minoritari, més genèric i aplicable a grups molt
diversos i heterogenis, es reserva per a designar aquelles llengües
que disposen dun nombre de parlants numèricament reduït en un context
determinat; des del punt de vista de la implantació social de la
llengua és un terme poc precís. Però cal fer una passa més per
acabar-ho dentendre. I les paraules que ho fan possible les trobam
a Bibiloni (AAVV. 1999: 63-64) on podem llegir que el terme de Llengua
minoritària sovint és un rètol inadmissible, perquè conté una
trampa: lassociació de dos elements que sempre ens volen vendre
com a constituents daquella condició: llengua de pocs parlants
i llengua inservible. Ell considera que lexpressió llengua
minoritzada mostra que la seva situació és deguda a una acció
que té subjecte i objecte i que és fonamentalment aquesta acció
la clau de la minorització. A més ens introdueix un rètol nou,
el rètol llengua subordinada, en què "es focalitza el
fet de la subordinació i es prescindeix del tot de referències quantitatives.
Daquests tres termes ell en tria el darrer, a més de decantar-se
cap a l'ús de l'expressió llengua minoritzada.
[2] Vg. Junyent,
C. 2000. La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de
les llengües del món. Barcelona, Octaedro.
[3] Vg. Tuson, J.
1999. Mal de llengües: a lentorn dels prejudicis lingüístics.
Barcelona, Empuries.
[4] Vg. Pitarch,
V. 1996. Control lingüístic o caos. Barcelona, Bromera.
[5] Hem de recordar
el recurs del govern central contra la llei de comerç del govern
de les Illes Balears que obliga els comerços a atendre el consumidor,
que ho desitgi, en llengua catalana.
[6] Vg. Strubell,
M. 1999. Societat i Nomalització Lingüística a El català. Un
debat a finals del segle XX. Barcelona, La Busca edicions, pp.
10-30.
|
