El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?

21 de gener de 2002

Aquest article és fruit d’una comunicació presentada al I Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament Alacant, 8-10 de novembre 2000. Apareixerà a les actes publicades per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la col·lecció Symposia Philologica.

1. Introducció

La utilització dels nous mitjans de comunicació interpersonal de mode escrit que tenim a l’abast gràcies a les noves tecnologies, ja sigui els mediatitzats per ordinador (xats i missatges de correus electrònic -a partir d’ara ens prendrem la llicència d’anomenar-los correus electrònics o senzillament correus-), ja sigui els missatges de text entre telèfons mòbils, s’ha generalitzat entre els joves en edat escolar. Aquest sector social s’expressa amb normalitat i en català en els nous escenaris virtuals sense necessitat d’un aprenentatge previ. Així, a l’escola, d’una banda, s’hi aprèn a escriure un model de llengua estàndard que s’usa en diferents registres formals (exàmens, treballs, cartes, etc.), però d’una altra banda s’hi desenvolupen les varietats informals que els alumnes empren espontàniament en mitjans sociotècnics com xats, correus electrònics i missatges a mòbils. Intentarem descriure, encara que de manera esquemàtica, una varietat que podem etiquetar d’emulació escrita de l’oral però que a l’hora compta, com veurem, amb recursos propis.

Volem destacar en aquest article que els participants en aquests nous sistemes de comunicació donen mostres constants d’innovació lingüística, fet que es pot interpretar com un indici de vitalitat de la nostra llengua. D’aquest fet se’n desprèn que els catalanoparlants ens hem incorporat a la societat digital sense la necessitat d’haver de practicar un canvi de codi sistemàtic a favor de l’anglès, llengua dominant a la xarxa.

Tot i que, evidentment, hi ha diferències notables entre les varietats lingüístiques dels xats, els correus electrònics (Herring, 1996) i dels missatges de text dels mòbils, en destacarem alguns punts en comú, com ara unes estructures sintàctiques i un lèxic col·loquial propi de la conversa presencial, trets que unifiquen aquestes diverses varietats i fan possible que les agrupem sota una sola àrea. Finalment, entrarem en la caracterització particular
de cadascun d’aquests mitjans sociotècnics.

2. Dades generals

Abans d’entrar en matèria, voldríem oferir unes xifres que resulten rellevants. En concret, i primer de tot, la taxa de penetració d’ús d’Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del 2000). Per sobre d’aquest nivell, hi ha els EUA i Canadà, que voregen el 50%, i per sota es troben països veïns com Itàlia, França o Espanya, a la franja del 10%.

Figura 1: Usuaris d’Internet l’any 1999 Font: Computer Industry Almanac Inc (http://www.c-i-a.com/199911iu.htm), NUA (www.nua.net/surveys/how_many_online), European Information Technology Observatory 2000. * Enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya, abril 2000. SSI / IDESCAT.

Cal afegir que la llengua catalana té força presència a la xarxa. Així, pel que fa al nombre absolut de webs, el català es troba en el 19è lloc del món mentre que en relació amb el nombre de webs per parlant, n’ocupa el 15è lloc (Font: <a href=”http://www.vilaweb.com”>Vilaweb</a>).

D’altra banda, les estadístiques diuen que, de l’ús que es fa d’Internet a Catalunya, el 60% té finalitats informatives o comunicatives (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació). Per tant, és evident que està ben justificada la necessitat d’estudiar la comunicació que s’estableix a la xarxa,i en particular de fer-ho des des d’una perspectiva interdisciplinària que inclogui la lingüística.

3. Context situacional

L’esquema de Biber (1994) recollit per Payrató (1998) facilita l’anàlisi dels factors relatius al context situacional dels xats, correus electrònics i missatges a mòbils, tot agrupant-los al llarg de set punts: estructura comunicactiva, relacions entre els participants, lloc i temps, canal, relació amb el text, propòsit i tema.

3.1 Estructura comunicativa

L’estructura comunicativa dels missatges a mòbils i de la majoria de correus electrònics és d’un sol emissor a un sol receptor, tot i que també es pot enviar un correu a més d’una adreça o a una llista de distribució a partir de la qual arribarà a tothom que hi estigui subscrit. Als xats, en canvi, podem trobar dos tipus de missatges: els públics (d’un a tothom) i els privats (d’un a un). Els primers els visualitzaran totes les persones connectades al mateix canal que l’emissor, independentment que vagin adreçats a tots els participants o només a un de sol -en aquest cas, solen anar encapçalats per un vocatiu que explicita a qui va dirigit el missatge. Els segons, apareixeran en una finestra visible només per a dos participants. Es tracta de missatges privats d’un emissor a un sol participant. Per tenir present la complexitat de la interacció en els xats, afegirem que una particularitat d’aquest sistema és que permet que es mantinguin converses privades paral·leles entre dos o més participants al mateix temps que tots plegats participen en la conversa que es duu a terme en el canal general (cf. figura 2). Per comparar-ho amb una conversa presencial, imaginem-nos un sopar amb vuit comensals en un restaurant sorollós: no és estrany que es mantingui una conversa principal mentre dues persones mantenen una conversa paral·lela, però sense deixar d’escoltar la principal (encara que sigui tangencialment) i amb la possibilitat de reincorporar-s’hi en qualsevol moment.

3.2 Relacions entre els participants

Com es desprèn del títol d’aquest, hem triat com a objecte d’estudi la llengua dels joves que utilitzen la telefonia mòbil i els sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) que la xarxa ofereix. Es tracta, doncs, d’una varietat dialectal d’un grup d’edat determinat que, a més, comparteix una sèrie d’habilitats o coneixements tècnics que els permeten desenvolupar-se en els nous entorns comunicatius de les noves tecnologies (per exemple, saben usar els programes client d’accés als xats o teclegen amb celeritat els missatges a mòbils).

3.3 Lloc i temps

Pel que fa a les variables de lloc i temps, és pertinent parlar dels límits d’extensió del missatge, de la comunicació a distància i del conceptes de sincronia i asincronia. L’extensió del missatge varia en funció del mitjà sociotècnic. Els missatges a mòbils, en general, no poden superar els 160 caràcters mentre que els dels correus electrònics poden ser, enPodeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d’incloure sempre aquesta nota i l’adreça web de https://www.softcatala.org amb un enllaç. principi, il·limitats (sempre i quan el receptor ho accepti!). En els xats, les mesures de la finestreta en la qual s’escriu el text i el tipus d’interacció condicionen la llargada del missatge, que sol ser breu (d’una o dues línies). Tot i que res no impedeix que sigui més extens, les normes de la netiqueta ¹ aconsellen que no sigui excessivament llarg (cf. Torres, en premsa).

En els tres sistemes que tractem (xats, correus electrònics i missatges a mòbils) s’estableix una comunicació a distància. Això implica que no es compta amb els recursos paralingüístics i gestuals propis de les interaccions cara a cara, com els elements vocals, els gestos, la proxèmia, les pauses conversacionals, etc. Com veurem més endavant, un dels recursos més populars per intentar emular les expressions facials és l’ús de les emoticones.

El concepte de sincronia es relaciona amb la recepció immediata del missatge tan bon punt s’envia. Requereix, doncs, que emissor i receptor estiguin connectats o en línia en el moment de la interacció, com succeeix en els xats o en una conversa telefònica. Parlarem d’asincronia quan el decalatge temporal entre l’enviament i la recepció dependrà del nivell de connectivitat del receptor, és a dir, els missatges de text es reben gairebé a l’instant si el mòbil del receptor té cobertura o accés a la xarxa mentre que la recepció del correus està en funció de la freqüència amb què el consultem. En qualsevol cas, l’intercanvi de missatges demana un lapse superior al dels xats. Sovint, els usuaris no tenim en compte aquesta variable, però les indicacions de l’hora i la data que sempre apareixen en els correus i en la majoria de missatges a mòbils poden ajudar a evitar malentesos.

3.4 Canal

Els tres sistemes que analitzem es valen del mode escrit, i en conseqüència podem parlar d’una permanència del text superior a la de la comunicació oral. Els correus electrònics i els missatges a mòbils s’emmagatzemen en la memòria, de manera que poden ser consultats tants cops com calgui. La permanència del text contribueix a una coherència més gran amb el missatge de resposta -no s’esvaeix com l’oral i l’emissor el pot rellegir en el moment d’elaborar el text de resposta. Per aquest motiu, la permanència facilita que el missatge de resposta es regeixi per la màxima de pertinència atès que permet satisfer les expectatives de resposta del nostre interlocutor. A l’apartat dedicat al correu electrònic, reprendrem aquesta qüestió quan parlem de la cohesió textual entre els correus.

En els xats, el text perdura a la pantalla i, a més, hi ha la possibilitat de desar el document en un fitxer de text. Si volem rellegir alguna part de la conversa només cal que ens desplacem a les línies de text que desitgem. L’existència d’una transcripció de la conversa, a més de ser una font inesgotable de corpus d’anàlisi que es genera a temps real, pot evitar malentesos, com ho demostra el fet que aquest sistema s’usi per mantenir debats o reunions de treball d’empreses amb seus a diferents punts geogràfics.

El fet que els tres sistemes utilitzin el canal escrit els allunya clarament de la varietat col·loquial prototípica, oral per definició (Payrató, 1996). En contrast amb molts escrits, però, el grau d’espontaneïtat dels missatges que ens ocupen sol ser més alt (o, dit a la inversa, el grau de planificació és més baix).

3.5 Relació amb el text

Una de les característiques que, d’entrada, sobta més quan s’accedeix per primer cop als sistemes que tractem és l’ús d’una varietat simplificada en els missatges. No es tracta, però, d’una transgressió de la normativa per desconeixement, atès que els joves tenen coneixements de català, sinó de l’ús d’un codi simplificat amb abreviatures, elisions, absència d’accents, etc., que permet un guany en la velocitat de producció del missatge (recordem que, en termes temporals, escriure és més costós que parlar) i evita el cansament físic que produeix teclejar. A més, la capacitat del buffer (memòria intermèdia de teclat segons el TERMCAT), és a dir, l’espai per escriure en els missatges a mòbil i xats, és limitat, fet que obliga a escurçar el missatge.

3.6 Propòsit

El propòsit de la majoria de missatges que hem analitzat és la interacció social entre els participants, en combinació amb l’intercanvi informatiu, regit per parells adjacents bàsics de pregunta-resposta com els que es donen en la conversa presencial i que es poden exemplificar amb els que es presenten a continuació:

(1)
in_out: pelut
in_out: vas tornar be a granollers?
|PeLuT: si si
| PeLuT: gracies al pepma :))
(M 10, 1473-6)

De vegades, les possibilitats de transmissió de dades dels mitjans que estudiem poden superar amb escreix l’àmbit de la conversa amb l’enviament de grans blocs d’informació. Així, per exemple, amb un correu electrònic es pot enviar un document adjunt amb gran quantitat de text o imatges. En aquests casos la dimensió predominantment interactiva queda substituïda per la transaccional o informativa.

3.7 Tema

Es fa difícil sintetitzar en poques paraules quins és el tema dels tres sistemes que analitzem, però podríem dir que en els xats es parla de tot allò que gira a l’entorn del coneixement dels participants (s’intenta esbrinar l’edat, el sexe i la localització de l’interlocutor, etc.), en els correus es tracten qüestions bàsicament informatives, explicatives i argumentatives i en els missatges a mòbils predomina el camp informatiu quotidià (cites, propostes, etc.).

4. Recursos comuns d’una nova varietat

Com s’ha avançat més amunt, cadascun dels sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador presenta particularitats. Ara bé, una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina en els tres sistemes que analitzem ens permet acotar quatre recursos comuns:

Ús d’un codi simplificat que contribueix a la disminució del cost de producció del missatge. Com es veu a l’exemple (2), el grup qu es transcriu amb k, s’elideix la a, com succeeix en els contactes vocàlics de la llengua oral i s’eliminen les vocals de quedada (kdd) tot plegat sense posar en perill que els usuaris entenguin el missatge.

(2)
ei, ki va nar a la kdd? ‘ei, qui va anar a la quedada?’
(M 10, 268)

Ús de marcadors propis, que ens permeten parlar d’una varietat
social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença
a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé
un factor de cohesió entre els participants i es fonamenta en
un joc de complicitats.

(3)
holes = salutació a tots participants connectats al xat
a10 = acrònim del comiat, homòfon d’adéu

Ús d’emoticones com a recurs per transmetre afectivitat, com per exemple, ke be, vens al cine 🙂, però també per guiar inferències: ke be, no vens al cine 😉. Així, en el segon exemple, si fem l’ullet, el nostre interlocutor no s’ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d’una altra manera, desapareixerà l’acte d’amenaça a la imatge de l’interlocutor que implicava que ens alegréssim de la seva absència.² L’èxit de l’ús de les emoticones va en augment, fins al punt que, darrerament, hem pogut constatar que alguns models de telèfons mòbils demanen a l’usuari si vol incorporar emoticones preestablertes quan envia un missatge de text. D’altra banda, la majoria de programes client d’IRC preveuen l’enviament d’emoticones i d’accions (estic rient, t’envio un petó, etc.). Algunes de les emoticones més usades són les següents:

(4) 🙂 ‘ric’, 🙁 ‘estic trist’, 😉 ‘pico l’ullet’, :-* ‘un petó’, etc.

Ús freqüent de marques d’expressivitat, com ara repeticions (holaaa), exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules per simular que estem cridant. L’ús constant d’aquest recursos contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció social (Kiesler et al., 1984).

5. Mitjans sincrònics: xats

Els torns de parla truncats i la separació de parells adjacents del tipus pregunta-resposta són fenòmens originals dels xats. La possible incoherència textual que això provoca es resol amb l’ús d’interjeccions conatives i de vocatius, pràctica que Werry (1996) va batejar amb el nom d’adressivitat (addressivity). Així, com es pot veure a l’exemple (5), Caco enuncia que demà acabarà els exàmens. Meguins profereix un torn de parla constituït per una interjecció conativa anb la finalitat de cridar l’atenció (línia 3: eh!) i un retret cap a Caco (línia 5: vocabulari!). Entre les seves intervencions apareix la primera part de la salutació que Lestie dedica a Meguins (línia 4: meguins??), que continua a la línia 6 (paixa nanu?, és a dir, què passa nano?). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies més amunt amb un vocatiu (línia 9: caco) que ens desambigua el jo tb, que s’ha d’entendre com a jo també acabo els exàmens, seguit d’una emoticona de complicitat.

(5)

A la figura següent, es pot comprovar com s’estructura la interacció en un xat i quins elements intervenen en la comunicació que s’hi duu a terme:

Figura 2: Conversa d’IRC

A la finestra de la dreta apareix el nom de tots els participants connectats al mateix canal que l’usuari. A la finestra principal apareixen, a mesura que es generen, les intervencions dels participants i els missatges del servidor. Aquest últims, encapçalats per tres asteriscos, ens anuncien, per exemple, les entrades i les sortides dels participants. Si fem clic damunt d’un nom, s’obre un xat privat entre només dos participants. Es visualitza en una finestra petita com en la que conversen 110mi mtv3 a la figura 2. El missatge s’escriu a la barra inferior i apareix a la pantalla principal quan cada cop que es pitja la tecla enter. Es tracta, doncs, d’un mitjà de comunicació sincrònic, a diferència, per exemple, del correu.

6. Correus electrònics

Dels correus, només destacarem la rellevància del context i de la cohesió intertextual. Sense un lligam amb el missatge previ, molts correus serien incoherents i, fins i tot, inintel·ligibles. Per evitar-ho, es fan servir diversos procediments, que Herring (1999), en el seu estudi, classifica eb dues opcions: la represa o reformulació del correu que es respon (linking), com es veu a l’exemple (6), o el reenviament del text que hem rebut com a context de la nostra resposta (quoting), tal com apareix a l’exemple (7).

(6)
Correu rebut: La reunió serà el dilluns a les 12h.
Resposta: Et confirmo l’assistència a la reunió de dilluns.

(7)
>La reunió serà el dilluns a les 12h.
D’acord.

En aquest darrer cas, el correu que es respon apareix en el cos del missatge de resposta amb el marge esquerre marcat amb parèntesis angulars (>), com es pot veure en la figura 3.

Figura 3: Missatge de correu electrònic

El missatge que apareix a la figura 3 és la resposta d’un primer correu que conté un tancament format per una fórmula de comiat Fins aviat i per un nom. El receptor del missatge respon reprenent o, més aviat, qüestionant la signatura amb les expressions Fins aviat? i Vaya morro! marcades amb molts símbols interrogatius i exclamatius, en un intent de modalitzar de manera exagerada el seu enunciat. Som davant d’un cas d’anàfora textual o, en altres paraules, de referència a una part del text apareguda prèviament. Aquest procés és anàleg al que succeeix en la conversa quan hem de referir-nos a un enunciat o a un referent temàtic del discurs que el nostre interlocutor ha proferit en un moment passat (allò que em vas dir l’altre dia d’anar al cine […]).

7. Missatges a mòbils

El caràcter críptic de la nova varietat col·loquial que ens ocupa arriba al grau màxim en els missatges a mòbil a causa de dos factors. El primer és la limitació espacial que, com ja hem dit, és d’uns 160 caràcters. El segon, té relació amb el cansament que provoca l’escriptura. Aquest últim factor afecta els tres sistemes que estem analitzant, però en els missatges a mòbils incideix d’una manera especial, atès que per escriure hem d’usar el teclat alfanumèric del telèfon. En els dotze botons d’un telèfon es concentra tot l’alfabet i els signes de puntuació. Cada número té assignades tres o quatre lletres, de manera que per escriure una a hem de pitjar la tecla del número dos un cop, per a la b, dos cops i per a la c, tres cops. A tall d’exemple, per escriure hola, hem de fer un total de nou pulsacions: h = dos cops la tecla del 4, o = tres cops la del 6, l = tres cops la del 5 i a = 1 cop la del 2. ³

A continuació, oferim la transcripció de quatre missatges a mòbil encapçalats pel nom i l’edat de l’emissor i la data i l’hora d’enviament. En el primer exemple (8) podem apreciar com és rebut un missatge a la pantalla d’un mòbil i com les lletres de l’alfabet es distribueixen en el teclat numèric del telèfon:

(8)
Susanna 24 6/2/00 21:54

(9) Marta 23 24/3/00 10:50 HOLA! COM VA EL QUEIXAL? CREUS QUE PODRÀS MENJAR PICSA AQTA NIT? PER CERT, EL RO. NO VINDRÀ. TÉ :-* PQ TA CURIS
Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta nit? Per cert, el Roger no vindrà. Té -emoticona d’un petó- perquè et curis.

(10)
Esteve 17 4/10/00 20:01 Jo començo el dijous 😛 jeje Tinc ganes d veure’t ;D Tb
Jo començo el dijous -emoticona de treure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de veure’t -emoticona de picar l’ullet i riu- Esteve.

(11)
Anna 16 23/9/00 15:59 Ei!La vaketa ta mol b,al kole mlta feina xo guenu!No vaig a Nyap,juga l barça i kurru!Aviam kuan nm tots a nyap!kunxs un xavi d la salle?Ptns Ei!
La vaqueta està molt bé, al col·legi molta feina però bueno! No vaig a Nyap -nom d’un bar-, juga el Barça i curro! Aviam quan anem tots a Nyap! Coneixes un Xavi de La Salle? Petons.

Oferim la transcripció dels missatges per desfer el caràcter críptic que poden tenir per al lector que no està avesat a llegir-los. L’estalvi d’elements en el procés de producció arriba a tal punt que sovint els emissors ometen les fórmules de salutació o de comiat i, en general, tot allò que no sigui informació rellevant.

8. Conclusions

Les noves tecnologies i la implantació d’Internet han fet present la llengua catalana en noves modalitats comunicatives, com les dels xats, els correus electrònics i els missatges a mòbils. Aquest mitjans sociotècnics s’utilitzen cada cop més, sobretot per part dels joves però també per la resta de la nostra societat, i són l’hàbitat d’una nova varietat pseudocol·loquial, que és fruit, per una banda, d’un joc d’adequacions i d’interaccions entre els participants i el propòsit de l’acte comunicatiu i, per una altra, del canal i del codi. Com a resultat, ens trobem amb un conjunt de textos idiosincràtics que es vehiculen a través del canal escrit, però que a diferència de la majoria de textos escrits són informals, interactius i no planificats o espontanis, característiques que els apropen a la llengua oral. En definitiva, igual que els mitjans de comunicació de masses (o mass media) van portar al desenvolupament de noves varietats funcionals que han posat en qüestió les fronteres entre l’oralitat i l’escriptura, ara l’aparició i la difusió progressiva dels mitjans sociotècnics va aparellada amb una nova diversificació funcional del català, i doncs amb la consegüent configuració de nous registres, adequats a les necessitats comunicatives dels usuaris i generats, de fet, per aquestes necessitats.

Marta Torres i Vilatarsana
torres@lincat.ub.es

Lluís Payrató
payrato@lincat.ub.es

Departament de Filologia Catalana
Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona
Gran Via, 585 – 08007 Barcelona

9. Bibliografia

BIBER, D. i E. FINEGAN (eds.) (1994): Social Perspectives on Register, New York: Oxford University Press.

HERRING, S. (1999): “Interactional coherence in CMC.” Journal of Computer-Mediated Communication 4(4). Special issue on Persistent Conversation, Thomas Erickson (ed.). http://www.ascusc.org/jcmc/vol4/issue4/

KIESLER, S. et al., (1984): “Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated Communication.”, American Psychologist, 39, pp. 1123-34.

PAYRATÓ, L. (1996): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València, 3 ed.

PAYRATÓ, L. (1998): “Variació funcional, llengua oral i registres” dins Lluís Payrató (ed.) Oralment. Estudis de variació funcional, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 29, pp. 9-33.

TORRES, M. (1999a): Les interjeccions: aproximació pragmàtica a partir de converses presencials i virtuals, Universitat de Barcelona,
tesi de llicenciatura.

TORRES, M. (1999b): “Els xats: entre l’oralitat i l’escriptura”, Els Marges, 65, pp. 113-126. http://www.ub.es/lincat/marta.torres/articles/art-emot.html

TORRES, M. (en premsa): “Com es regula la comunicació interpersonal a Internet? La netiqueta”, Els Marges.

WERRY, C. C. (1996) “Linguistic and Interactional Features of Internet Relay Chat”, Computer-Mediated Communication: Linguistic, Social and Cross-Cultural Perspectives, Susan Herring (ed.), John Benjamins, Amsterdam, pp. 47-63.

NOTES
Aquest treball té com a marc els projectes d’investigació PB97-0889 (Ministerio de Educación y Cultura) i 1998 SGR 0041 (Comissionat per a Universitats i Recerca). Agraïm a Daniel Becerra i a Marina Vila la facilitació de part de les dades d’aquest treball i a Jordi Mas els seus comentaris. Entenem per mitjans sociotècnics tots aquells sistemes de comunicació interpersonal mediatitzats per l’ordinador. Aquests termes corresponen als anglicismes chat o Internet Relay Chat (sovint es recorre a l’acrònim IRC), email i short message service (o SMS). Podeu consultar les definicions
que ofereix Webopedia a http://webopedia.internet.com/TERM/I/IRC.html, http://webopedia.internet.com/TERM/e/e_mail.html i http://webopedia.internet.com/TERM/S/Short_Message_Service.html.

Podeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d’incloure sempre aquesta nota i l’adreça web de https://www.softcatala.org amb un enllaç.