|
1.
Introducció
La utilització dels nous mitjans de comunicació interpersonal
de mode escrit que tenim a l'abast gràcies a les noves tecnologies,
ja sigui els mediatitzats per ordinador (xats i missatges de
correus electrònic -a partir d'ara ens prendrem la llicència
d'anomenar-los correus electrònics o senzillament correus-
), ja sigui els missatges de text entre telèfons mòbils, s'ha
generalitzat entre els joves en edat escolar. Aquest sector
social s'expressa amb normalitat i en català en els nous escenaris
virtuals sense necessitat d'un aprenentatge previ. Així, a l'escola,
d'una banda, s'hi aprèn a escriure un model de llengua estàndard
que s'usa en diferents registres formals (exàmens, treballs,
cartes, etc.), però d'una altra banda s'hi desenvolupen les
varietats informals que els alumnes empren espontàniament en
mitjans sociotècnics com xats, correus electrònics i missatges
a mòbils. Intentarem descriure, encara que de manera esquemàtica,
una varietat que podem etiquetar d'emulació escrita de l'oral
però que a l'hora compta, com veurem, amb recursos propis.
Volem destacar en aquest article que els participants en aquests
nous sistemes de comunicació donen mostres constants d'innovació
lingüística, fet que es pot interpretar com un indici de vitalitat
de la nostra llengua. D'aquest fet se'n desprèn que els catalanoparlants
ens hem incorporat a la societat digital sense la necessitat
d'haver de practicar un canvi de codi sistemàtic a favor de
l'anglès, llengua dominant a la xarxa.
Tot i que, evidentment, hi ha diferències notables entre les
varietats lingüístiques dels xats, els correus electrònics (Herring,
1996) i dels missatges de text dels mòbils, en destacarem alguns
punts en comú, com ara unes estructures sintàctiques i un lèxic
col·loquial propi de la conversa presencial, trets que unifiquen
aquestes diverses varietats i fan possible que les agrupem sota
una sola àrea. Finalment, entrarem en la caracterització particular
de cadascun d'aquests mitjans sociotècnics.
2. Dades generals
Abans d'entrar en matèria, voldríem oferir unes xifres que
resulten rellevants. En concret, i primer de tot, la taxa de
penetració d'ús d'Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del
2000). Per sobre d'aquest nivell, hi ha els EUA i Canadà, que
voregen el 50%, i per sota es troben països veïns com Itàlia,
França o Espanya, a la franja del 10%.
Font: Computer Industry Almanac Inc (http://www.c-i-a.com/199911iu.htm),
NUA (www.nua.net/surveys/how_many_online), European Information
Technology Observatory 2000. * Enquesta sobre la penetració
de les TIC a Catalunya, abril 2000. SSI / IDESCAT.
Figura 1: Usuaris d'Internet l'any 1999
Cal afegir que la llengua catalana té força presència a la xarxa.
Així, pel que fa al nombre absolut de webs, el català es troba
en el 19è lloc del món mentre que en relació amb el nombre de
webs per parlant, n'ocupa el 15è lloc (Font: Vilaweb).
D'altra banda, les estadístiques diuen que, de l'ús que es fa
d'Internet a Catalunya, el 60% té finalitats informatives o
comunicatives (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació).
Per tant, és evident que està ben justificada la necessitat
d'estudiar la comunicació que s'estableix a la xarxa,i en particular
de fer-ho des des d'una perspectiva interdisciplinària que inclogui
la lingüística.
3. Context situacional
L'esquema de Biber (1994) recollit per Payrató (1998) facilita
l'anàlisi dels factors relatius al context situacional dels
xats, correus electrònics i missatges a mòbils, tot agrupant-los
al llarg de set punts: estructura comunicactiva, relacions entre
els participants, lloc i temps, canal, relació amb el text,
propòsit i tema.
3.1 Estructura comunicativa
L'estructura comunicativa dels missatges a mòbils i de la majoria
de correus electrònics és d'un sol emissor a un sol receptor,
tot i que també es pot enviar un correu a més d'una adreça o
a una llista de distribució a partir de la qual arribarà a tothom
que hi estigui subscrit. Als xats, en canvi, podem trobar dos
tipus de missatges: els públics (d'un a tothom) i els privats
(d'un a un). Els primers els visualitzaran totes les persones
connectades al mateix canal que l'emissor, independentment que
vagin adreçats a tots els participants o només a un de sol -en
aquest cas, solen anar encapçalats per un vocatiu que explicita
a qui va dirigit el missatge. Els segons, apareixeran en una
finestra visible només per a dos participants. Es tracta de
missatges privats d'un emissor a un sol participant. Per tenir
present la complexitat de la interacció en els xats, afegirem
que una particularitat d'aquest sistema és que permet que es
mantinguin converses privades paral·leles entre dos o més participants
al mateix temps que tots plegats participen en la conversa que
es duu a terme en el canal general (cf. figura 2). Per comparar-ho
amb una conversa presencial, imaginem-nos un sopar amb vuit
comensals en un restaurant sorollós: no és estrany que es mantingui
una conversa principal mentre dues persones mantenen una conversa
paral·lela, però sense deixar d'escoltar la principal (encara
que sigui tangencialment) i amb la possibilitat de reincorporar-s'hi
en qualsevol moment.
3.2 Relacions entre els participants
Com es desprèn del títol d'aquest, hem triat com a objecte d'estudi
la llengua dels joves que utilitzen la telefonia mòbil i els
sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) que
la xarxa ofereix. Es tracta, doncs, d'una varietat dialectal
d'un grup d'edat determinat que, a més, comparteix una sèrie
d'habilitats o coneixements tècnics que els permeten desenvolupar-se
en els nous entorns comunicatius de les noves tecnologies (per
exemple, saben usar els programes client d'accés als xats o
teclegen amb celeritat els missatges a mòbils).
3.3 Lloc i temps
Pel que fa a les variables de lloc i temps, és pertinent parlar
dels límits d'extensió del missatge, de la comunicació a distància
i del conceptes de sincronia i asincronia. L'extensió del missatge
varia en funció del mitjà sociotècnic. Els missatges a mòbils,
en general, no poden superar els 160 caràcters mentre que els
dels correus electrònics poden ser, en principi, il·limitats
(sempre i quan el receptor ho accepti!). En els xats, les mesures
de la finestreta en la qual s'escriu el text i el tipus d'interacció
condicionen la llargada del missatge, que sol ser breu (d'una
o dues línies). Tot i que res no impedeix que sigui més extens,
les normes de la netiqueta [1] aconsellen
que no sigui excessivament llarg (cf. Torres, en premsa).
En els tres sistemes que tractem (xats, correus electrònics
i missatges a mòbils) s'estableix una comunicació a distància.
Això implica que no es compta amb els recursos paralingüístics
i gestuals propis de les interaccions cara a cara, com els elements
vocals, els gestos, la proxèmia, les pauses conversacionals,
etc. Com veurem més endavant, un dels recursos més populars
per intentar emular les expressions facials és l'ús de les emoticones.
El concepte de sincronia es relaciona amb la recepció
immediata del missatge tan bon punt s'envia. Requereix, doncs,
que emissor i receptor estiguin connectats o en línia en el
moment de la interacció, com succeeix en els xats o en una conversa
telefònica. Parlarem d'asincronia quan el decalatge temporal
entre l'enviament i la recepció dependrà del nivell de connectivitat
del receptor, és a dir, els missatges de text es reben gairebé
a l'instant si el mòbil del receptor té cobertura o accés a
la xarxa mentre que la recepció del correus està en funció de
la freqüència amb què el consultem. En qualsevol cas, l'intercanvi
de missatges demana un lapse superior al dels xats. Sovint,
els usuaris no tenim en compte aquesta variable, però les indicacions
de l'hora i la data que sempre apareixen en els correus i en
la majoria de missatges a mòbils poden ajudar a evitar malentesos.
3.4 Canal
Els tres sistemes que analitzem es valen del mode escrit, i
en conseqüència podem parlar d'una permanència del text superior
a la de la comunicació oral. Els correus electrònics i els missatges
a mòbils s'emmagatzemen en la memòria, de manera que poden ser
consultats tants cops com calgui. La permanència del text contribueix
a una coherència més gran amb el missatge de resposta -no s'esvaeix
com l'oral i l'emissor el pot rellegir en el moment d'elaborar
el text de resposta. Per aquest motiu, la permanència facilita
que el missatge de resposta es regeixi per la màxima de pertinència
atès que permet satisfer les expectatives de resposta del nostre
interlocutor. A l'apartat dedicat al correu electrònic, reprendrem
aquesta qüestió quan parlem de la cohesió textual entre els
correus.
En els xats, el text perdura a la pantalla i, a més, hi ha la
possibilitat de desar el document en un fitxer de text. Si volem
rellegir alguna part de la conversa només cal que ens desplacem
a les línies de text que desitgem. L'existència d'una transcripció
de la conversa, a més de ser una font inesgotable de corpus
d'anàlisi que es genera a temps real, pot evitar malentesos,
com ho demostra el fet que aquest sistema s'usi per mantenir
debats o reunions de treball d'empreses amb seus a diferents
punts geogràfics.
El fet que els tres sistemes utilitzin el canal escrit els allunya
clarament de la varietat col·loquial prototípica, oral per definició
(Payrató, 1996). En contrast amb molts escrits, però, el grau
d'espontaneïtat dels missatges que ens ocupen sol ser més alt
(o, dit a la inversa, el grau de planificació és més baix).
3.5 Relació amb el text
Una de les característiques que, d'entrada, sobta més quan s'accedeix
per primer cop als sistemes que tractem és l'ús d'una varietat
simplificada en els missatges. No es tracta, però, d'una transgressió
de la normativa per desconeixement, atès que els joves tenen
coneixements de català, sinó de l'ús d'un codi simplificat amb
abreviatures, elisions, absència d'accents, etc., que permet
un guany en la velocitat de producció del missatge (recordem
que, en termes temporals, escriure és més costós que parlar)
i evita el cansament físic que produeix teclejar. A més, la
capacitat del buffer (memòria intermèdia de teclat
segons el TERMCAT), és a dir, l'espai per escriure en els missatges
a mòbil i xats, és limitat, fet que obliga a escurçar el missatge.
3.6 Propòsit
El propòsit de la majoria de missatges que hem analitzat és
la interacció social entre els participants, en combinació amb
l'intercanvi informatiu, regit per parells adjacents bàsics
de pregunta-resposta com els que es donen en la conversa presencial
i que es poden exemplificar amb els que es presenten a continuació:
| |
(1)
in_out: pelut
in_out: vas tornar be a granollers?
|PeLuT: si si
| PeLuT: gracies al pepma :))
(M 10, 1473-6) |
De vegades, les possibilitats de transmissió de dades dels mitjans
que estudiem poden superar amb escreix l'àmbit de la conversa
amb l'enviament de grans blocs d'informació. Així, per exemple,
amb un correu electrònic es pot enviar un document adjunt amb
gran quantitat de text o imatges. En aquests casos la dimensió
predominantment interactiva queda substituïda per la transaccional
o informativa.
3.7 Tema
Es fa difícil sintetitzar en poques paraules quins és el tema
dels tres sistemes que analitzem, però podríem dir que en els
xats es parla de tot allò que gira a l'entorn del coneixement
dels participants (s'intenta esbrinar l'edat, el sexe i la localització
de l'interlocutor, etc.), en els correus es tracten qüestions
bàsicament informatives, explicatives i argumentatives i en
els missatges a mòbils predomina el camp informatiu quotidià
(cites, propostes, etc.).
4. Recursos comuns d'una nova varietat
Com s'ha avançat més amunt, cadascun dels sistemes de comunicació
mediatitzada per ordinador presenta particularitats. Ara bé,
una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina
en els tres sistemes que analitzem ens permet acotar quatre
recursos comuns:
1) Ús d'un codi simplificat que contribueix a la disminució
del cost de producció del missatge. Com es veu a l'exemple (2),
el grup qu es transcriu amb k, s'elideix la a,
com succeeix en els contactes vocàlics de la llengua oral i
s'eliminen les vocals de quedada (kdd) tot plegat sense
posar en perill que els usuaris entenguin el missatge.
| |
(2)
ei, ki va nar a la kdd? 'ei, qui va anar a la quedada?'
(M 10, 268) |
2) Ús de marcadors propis, que ens permeten parlar d'una varietat
social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença
a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé
un factor de cohesió entre els participants i es fonamenta en
un joc de complicitats.
| |
(3)
holes = salutació a tots participants connectats
al xat
a10 = acrònim del comiat, homòfon d'adéu |
3) Ús d'emoticones com a recurs per transmetre afectivitat,
com per exemple, ke be, vens al cine :), però també per
guiar inferències: ke be, no vens al cine ;). Així, en
el segon exemple, si fem l'ullet, el nostre interlocutor no
s'ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d'una altra manera,
desapareixerà l'acte d'amenaça a la imatge de l'interlocutor
que implicava que ens alegréssim de la seva absència.[2]
L'èxit de l'ús de les emoticones va en augment, fins al punt
que, darrerament, hem pogut constatar que alguns models de telèfons
mòbils demanen a l'usuari si vol incorporar emoticones preestablertes
quan envia un missatge de text. D'altra banda, la majoria de
programes client d'IRC preveuen l'enviament d'emoticones i d'accions
(estic rient, t'envio un petó, etc.). Algunes de les
emoticones més usades són les següents:
| |
(4) :-) 'ric', :-( 'estic trist', ;-) 'pico l'ullet', :-*
'un petó', etc. |
4) Ús freqüent de marques d'expressivitat, com ara repeticions
(holaaa), exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules
per simular que estem cridant. L'ús constant d'aquest recursos
contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara
avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de
freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció
social (Kiesler et al., 1984).
5. Mitjans sincrònics: xats
Els torns de parla truncats i la separació de parells adjacents
del tipus pregunta-resposta són fenòmens originals dels xats.
La possible incoherència textual que això provoca es resol amb
l'ús d'interjeccions conatives i de vocatius, pràctica que Werry
(1996) va batejar amb el nom d'adressivitat (addressivity).
Així, com es pot veure a l'exemple (5), Caco enuncia que demà
acabarà els exàmens. Meguins profereix un torn de parla constituït
per una interjecció conativa anb la finalitat de cridar l'atenció
(línia 3: eh!) i un retret cap a Caco (línia 5: vocabulari!).
Entre les seves intervencions apareix la primera part de la
salutació que Lestie dedica a Meguins (línia 4: meguins??),
que continua a la línia 6 (paixa nanu?, és a dir, què
passa nano?). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies
més amunt amb un vocatiu (línia 9: caco) que ens desambigua
el jo tb, que s'ha d'entendre com a jo també acabo
els exàmens, seguit d'una emoticona de complicitat.
| |
(5) |
| |
 |
A la figura següent, es pot comprovar com s'estructura
la interacció en un xat i quins elements intervenen en la comunicació
que s'hi duu a terme:
A la finestra de la dreta apareix el nom de tots
els participants connectats al mateix canal que l'usuari. A la
finestra principal apareixen, a mesura que es generen, les intervencions
dels participants i els missatges del servidor. Aquest últims,
encapçalats per tres asteriscos, ens anuncien, per exemple, les
entrades i les sortides dels participants. Si fem clic damunt
d'un nom, s'obre un xat privat entre només dos participants. Es
visualitza en una finestra petita com en la que conversen <110m>
i a la figura 2. El missatge s'escriu a la barra inferior
i apareix a la pantalla principal quan cada cop que es pitja la
tecla enter. Es tracta, doncs, d'un mitjà de comunicació
sincrònic, a diferència, per exemple, del correu.
6. Correus electrònics
Dels correus, només destacarem la rellevància del context i de
la cohesió intertextual. Sense un lligam amb el missatge previ,
molts correus serien incoherents i, fins i tot, inintel·ligibles.
Per evitar-ho, es fan servir diversos procediments, que Herring
(1999), en el seu estudi, classifica eb dues opcions: la represa
o reformulació del correu que es respon (linking), com
es veu a l'exemple (6), o el reenviament del text que hem rebut
com a context de la nostra resposta (quoting), tal com
apareix a l'exemple (7).
| |
(6)
Correu rebut: La reunió serà el dilluns a les 12h.
Resposta: Et confirmo l'assistència a la reunió de dilluns.
|
| |
(7)
>La reunió serà el dilluns a les 12h.
D'acord. |
En aquest darrer cas, el correu que es respon apareix en el cos
del missatge de resposta amb el marge esquerre marcat amb parèntesis
angulars (>), com es pot veure en la figura 3.
El missatge que apareix a la figura 3 és la resposta d'un primer
correu que conté un tancament format per una fórmula de comiat
Fins aviat i per un nom. El receptor del missatge respon
reprenent o, més aviat, qüestionant la signatura amb les expressions
Fins aviat? i Vaya morro! marcades amb molts símbols
interrogatius i exclamatius, en un intent de modalitzar de manera
exagerada el seu enunciat. Som davant d'un cas d'anàfora textual
o, en altres paraules, de referència a una part del text apareguda
prèviament. Aquest procés és anàleg al que succeeix en la conversa
quan hem de referir-nos a un enunciat o a un referent temàtic
del discurs que el nostre interlocutor ha proferit en un moment
passat (allò que em vas dir l'altre dia d'anar al cine
[...]).
7. Missatges a mòbils
El caràcter críptic de la nova varietat col·loquial que ens
ocupa arriba al grau màxim en els missatges a mòbil a causa de
dos factors. El primer és la limitació espacial que, com ja hem
dit, és d'uns 160 caràcters. El segon, té relació amb el cansament
que provoca l'escriptura. Aquest últim factor afecta els tres
sistemes que estem analitzant, però en els missatges a mòbils
incideix d'una manera especial, atès que per escriure hem d'usar
el teclat alfanumèric del telèfon. En els dotze botons d'un telèfon
es concentra tot l'alfabet i els signes de puntuació. Cada número
té assignades tres o quatre lletres, de manera que per escriure
una a hem de pitjar la tecla del número dos un cop,
per a la b, dos cops i per a la c, tres cops. A
tall d'exemple, per escriure hola, hem de fer un total
de nou pulsacions: h = dos cops la tecla del 4, o
= tres cops la del 6, l = tres cops la del 5 i a
= 1 cop la del 2.[3]
A continuació, oferim la transcripció de quatre missatges
a mòbil encapçalats pel nom i l'edat de l'emissor i la data i
l'hora d'enviament. En el primer exemple (8) podem apreciar com
és rebut un missatge a la pantalla d'un mòbil i com les lletres
de l'alfabet es distribueixen en el teclat numèric del telèfon:
| |
(8)
Susanna 24 6/2/00 21:54
|
| |
(9) Marta 23 24/3/00 10:50 HOLA! COM VA EL QUEIXAL?
CREUS QUE PODRÀS MENJAR PICSA AQTA NIT? PER CERT, EL RO.
NO VINDRÀ. TÉ :-* PQ TA CURIS
Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta
nit? Per cert, el Roger no vindrà. Té -emoticona d'un petó-
perquè et curis.
|
| |
(10)
Esteve 17 4/10/00 20:01 Jo començo el dijous :P jeje Tinc
ganes d veure't ;D Tb
Jo començo el dijous -emoticona de treure la llengua i onomatopeia
del riure. Tinc ganes de veure't -emoticona de picar l'ullet
i riu- Esteve.
|
| |
(11)
Anna 16 23/9/00 15:59 Ei!La vaketa ta mol b,al kole mlta
feina xo guenu!No vaig a Nyap,juga l barça i kurru!Aviam
kuan nm tots a nyap!kunxs un xavi d la salle?Ptns Ei!
La vaqueta està molt bé, al col·legi molta feina però bueno!
No vaig a Nyap -nom d'un bar-, juga el Barça i curro! Aviam
quan anem tots a Nyap! Coneixes un Xavi de La Salle? Petons.
|
Oferim
la transcripció dels missatges per desfer el caràcter críptic
que poden tenir per al lector que no està avesat a llegir-los.
L'estalvi d'elements en el procés de producció arriba a tal punt
que sovint els emissors ometen les fórmules de salutació o de
comiat i, en general, tot allò que no sigui informació rellevant.
8. Conclusions
Les noves tecnologies i la implantació d'Internet han fet
present la llengua catalana en noves modalitats comunicatives,
com les dels xats, els correus electrònics i els missatges a mòbils.
Aquest mitjans sociotècnics s'utilitzen cada cop més, sobretot
per part dels joves però també per la resta de la nostra societat,
i són l'hàbitat d'una nova varietat pseudocol·loquial,
que és fruit, per una banda, d'un joc d'adequacions i d'interaccions
entre els participants i el propòsit de l'acte comunicatiu i,
per una altra, del canal i del codi. Com a resultat, ens trobem
amb un conjunt de textos idiosincràtics que es vehiculen a través
del canal escrit, però que a diferència de la majoria de textos
escrits són informals, interactius i no planificats o espontanis,
característiques que els apropen a la llengua oral. En definitiva,
igual que els mitjans de comunicació de masses (o mass media)
van portar al desenvolupament de noves varietats funcionals que
han posat en qüestió les fronteres entre l'oralitat i l'escriptura,
ara l'aparició i la difusió progressiva dels mitjans sociotècnics
va aparellada amb una nova diversificació funcional del català,
i doncs amb la consegüent configuració de nous registres, adequats
a les necessitats comunicatives dels usuaris i generats, de fet,
per aquestes necessitats.
Marta
Torres i Vilatarsana
torres@lincat.ub.es
Lluís Payrató
payrato@lincat.ub.es
Departament de Filologia Catalana
Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona
Gran Via, 585 - 08007 Barcelona
9. Bibliografia
BIBER, D. i E. FINEGAN (eds.) (1994): Social Perspectives
on Register, New York: Oxford University Press.
HERRING, S. (1999): "Interactional coherence in CMC." Journal
of Computer-Mediated Communication 4(4). Special issue on Persistent
Conversation, Thomas Erickson (ed.). http://www.ascusc.org/jcmc/vol4/issue4/
KIESLER, S. et al., (1984): "Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated
Communication.", American Psychologist, 39, pp. 1123-34.
PAYRATÓ, L. (1996): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent
de la llengua catalana. València: Universitat de València, 3 ed.
PAYRATÓ, L. (1998): "Variació funcional, llengua oral i registres"
dins Lluís Payrató (ed.) Oralment. Estudis de variació funcional,
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 29, pp. 9-33.
TORRES, M. (1999a): Les interjeccions: aproximació pragmàtica
a partir de converses presencials i virtuals, Universitat de Barcelona,
tesi de llicenciatura.
TORRES, M. (1999b): "Els xats: entre l'oralitat i l'escriptura",
Els Marges, 65, pp. 113-126. http://www.ub.es/lincat/marta.torres/articles/art-emot.html
TORRES, M. (en premsa): "Com es regula la comunicació interpersonal
a Internet? La netiqueta", Els Marges.
WERRY, C. C. (1996) "Linguistic and Interactional Features of
Internet Relay Chat", Computer-Mediated Communication: Linguistic,
Social and Cross-Cultural Perspectives, Susan Herring (ed.), John
Benjamins, Amsterdam, pp. 47-63.
NOTES
*
Aquest treball té com a marc els projectes d'investigació PB97-0889
(Ministerio de Educación y Cultura) i 1998 SGR 0041 (Comissionat
per a Universitats i Recerca). Agraïm a Daniel Becerra i a Marina
Vila la facilitació de part de les dades d'aquest treball i a
Jordi Mas els seus comentaris. Entenem per mitjans sociotècnics
tots aquells sistemes de comunicació interpersonal mediatitzats
per l'ordinador. Aquests termes corresponen als anglicismes chat
o Internet Relay Chat (sovint es recorre a l'acrònim IRC), email
i short message service (o SMS). Podeu consultar les definicions
que ofereix Webopedia a http://webopedia.internet.com/TERM/I/IRC.html,
http://webopedia.internet.com/TERM/e/e_mail.html
i http://webopedia.internet.com/TERM/S/Short_Message_Service.html.
[1]
La netiqueta (l'etiqueta de la xarxa) està constituïda per
un conjunt de regles o normes que vetllen per la urbanitat i la
bona qualitat dels intercanvis comunicatius que tenen lloc a Internet.
[2] Per a una anàlisi de les funcions
pragmàtiques de les emoticones, vegeu Torres 1999a i b.
[3] Hi ha mòbils que incorporen diccionaris
de predicció. Amb aquesta eina, una paraula com hola s'obté amb
quatre pulsacions. Els diccionaris de predicció poden influir
de manera notable en la redacció dels missatges en altres llengües
però no ens consta que se n'hagi comercialitzat cap en català.
En conseqüència, no poden haver incidit en el nostre corpus d'anàlisi.
|
