|
1. Introducció
Per a molts usuaris,
l'any 2002 pot ser representatiu en la forma d'obtenir aplicacions
informàtiques i els serveis que hi estan relacionats, i serà
decisiu per a l'aposta del moviment de codi font obert cap a
l'usuari domèstic.
A dia d'avui, la majoria de programes es desenvolupen internament
en una empresa, la qual és propietària del codi (el cor de l'aplicació),
i que, un cop finalitzats, els comercialitza als usuaris finals.
Els usuaris del programa no tenen accés al codi del programa,
no poden cedir el programa a tercers, i el manteniment i el
desenvolupament de noves versions queda a discreció de l'empresa
propietària. Aquest és el model sota el qual operen empreses
com ara Microsoft, Adobe, Corel, i tantes altres.
El moviment de codi font obert va néixer a primers dels anys
vuitanta, i plantejava un canvi radical en la forma d'escriure,
mantenir, distribuir i vendre programari. La primera premissa
d'aquest moviment és que la creació del programa ha de ser un
procés obert a tothom i que s'ha de dur a terme de forma pública,
i no pas tancat dins d'una corporació o institució, que és el
model tradicional. El seu nom prové del fet que els programes
d'aquest tipus es poden copiar, modificar i distribuir lliurement,
no pertanyen a ningú i es poden aconseguir de forma gratuïta.
Per als usuaris, el codi font obert suposa un seguit d'avantatges.
El programa no està vinculat a una empresa o institució, sinó
a una comunitat. Amb el model tradicional, si algun dia desapareix
l'empresa que va crear el programa, l'usuari es quedarà amb
un programa pel qual ha pagat i del qual mai no se'n farà cap
més versió. Si el codi font del programa és públic, qualsevol
pot continuar evolucionant aquella aplicació. Si l'usuari necessita
fer una modificació al programa podrà fer-ho, perquè disposa
del codi font, salvant així aquell escull que no li permet fer
una determinada tasca, o serà capaç d'adaptar l'aplicació per
a un ús específic. Si aquesta modificació és interessant per
a la resta d'usuaris, publicarà la millora perquè tothom pugui
gaudir-ne. Cal destacar que aquest model facilita molt més la
innovació i la participació de tothom en el procés de creació
del programa.
Un exemple clar d'això són les traduccions a llengües com ara
el català: un programa de codi font obert el podem traduir lliurement
a qualsevol llengua i oferir a tothom la nostra traducció, mentre
que en una aplicació tancada hem d'esperar que l'empresa trobi
convenient realitzar la traducció, ja que només ella pot fer-la.
Un altre aspecte molt important és la propietat intel·lectual
del programa. En el model de codi obert, qualsevol persona té
garantit el dret de poder distribuir, millorar i canviar el
programa tant com vulgui.
Per arribar
als usuaris, els programes de codi font obert fan servir Internet,
des d'on es pot descarregar sempre la versió més recent, CD-ROM
que es regalen amb revistes mensuals que contenen programes
gratuïts, o CD-ROM de venda, a un cost molt baix, que es poden
trobar a les botigues, com ara les diferents versions del GNU/Linux.
2. Els primers passos
Els primers
passos del moviment van venir de la mà de Richard Stallman,
qui va abandonar la seva feina al MIT (Massachusetts Institute
of Technology, Institut de Tecnologia de Massachusetts) per
dedicar-se a temps complet al desenvolupament de sistemes de
codi font obert amb el seu propi segell, GNU Software (www.gnu.org).
La seva contribució comprèn des de la creació d'eines tan importants
com l'Emacs o el GCC fins a la difusió de la filosofia o la
redacció de la llicència de programari més popular, sobre la
qual opera la majoria de programari de codi font obert.
Un altre home clau en la creació del moviment ha estat Eric
S. Raymond, qui, com Stallman, ha contribuït amb diversos programes,
com ara el popular Fetchmail, una aplicació de correu electrònic,
i nombrosos documents que han estat decisius per establir i
divulgar la filosofia del moviment.
Raymond, Stallman i tants altres tenien en comú el desig que
el programari fos lliure, i tots havien estat programadors fortament
vinculats al món Unix en alguna de els seves variants, amb sòlids
coneixements tècnics.
3. L'embranzida: Internet, GNU/Linux
La veritable embranzida del moviment va arribar amb la combinació
de dos factors: l'aparició del sistema operatiu GNU/Linux i
la extensió de l'ús d'Internet.
El sistema operatiu GNU/Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant
finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va
publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut
de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada,
en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és
el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar
vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, i mitjançant
Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats.
En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va
ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués
arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin
creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar
el sistema existent va atreure a milers de programadors que,
amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment
i solidificació del moviment.
Però la comunitat no està formada només per programadors; també
hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen
en grups per donar suport als usuaris i conferències, així com
participar en la promoció del moviment o que escriuen documentació
per facilitar l'ús de les aplicacions.
A l'Estat espanyol, l'associació HispaLinux (http://www.hispalinux.es/),
el lloc web de notícies Barrapunto (www.barrapunto.com),
o el projecte Lucas (http://lucas.hispalinux.es/)
han estat exponents d'aquest moviment. A Catalunya, una mica
més tard, el grup d'usuaris Caliu (caliu.upc.es),
el lloc de notícies (www.cat-linux.com)
o el grup de treball de Linux de Softcatalà (linux.softcatala.org)
han estat els pilars del moviment al nostre país.
4. El codi font obert al món corporatiu
La gran majoria de programadors del moviment de codi font obert
són voluntaris que col·laboren de forma altruista en la creació
de programes, mentre que a les empreses tradicionals treballen
programadors a temps complet.
La connexió entre el moviment de codi font obert i les empreses
de programari ha estat important per donar validesa als seus
programes informàtics dins del món corporatiu. Empreses com
ara IBM (www.ibm.com), Sun (www.sun.com)
o Netscape (www.netscape.com),
malgrat que no són empreses integrades a aquest moviment, han
publicat part dels seus programes en règim de codi font obert,
donant així una empenta a aquesta filosofia. Tot i això, totes
aquestes empreses encara continuen tenint aplicacions que segueixen
el model de programari tancat.
D'altra banda, existeixen empreses com ara RedHat (www.redhat.com),
Suse (www.suse.de) o Ximian (www.ximian.com)
que formen part d'aquest moviment: duen a terme el desenvolupament
de totes les seves aplicacions amb un procés de codi font obert
i distribueixen els seus programes a un cost molt baix. Els
beneficis els obtenen amb la venda de serveis per a aquests
programes gratuïts, com ara la formació, el suport, o la seva
personalització. Els usuaris no paguen pel programa, sinó pels
serveis basats en ells, i això permet que un estudiant universitari
pugui fer servir un programa totalment de franc mentre que un
usuari professional requereixi dels serveis d'instal·lació i
manteniment del mateix programa, pels quals, lògicament, ha
de pagar. Això és molt positiu per l'usuari, ja que pot disposar
del programa, fer-ne ús, i només pagar pels serveis que realment
necessita, a diferència del model actual en què s'ha de pagar
sempre una llicència per l'ús d'un programa.
Fins ara,
des del punt de vista de l'usuari domèstic, el màxim exponent
del moviment de codi font obert era el GNU/Linux, un sistema
operatiu de lliure distribució que ha estat un peça clau d'aquest
moviment, ja que ha demostrat que sota aquesta filosofia es
poden desenvolupar programes tan complexos com un sistema operatiu
amb un alt nivell de qualitat.
En el món Internet, el moviment de codi font obert ha tingut
una gran acceptació. Segons el prestigiós estudi mensual Netcraft
Web Server Survey (http://www.netcraft.com/survey/),
durant el mes de setembre un 59,51% dels 32.398.046 llocs web
analitzats feien servir el servidor de codi font obert Apache
(www.apache.org)
seguit pel servidor de Microsoft, l'IIS, amb un 27,45%. La popularitat
i qualitat d'Apache són indubtables: s'ha convertit, juntament
amb el GNU/Linux, en un dels programes d'ús professional més
utilitzats a Internet. Segons aquest mateix estudi, un 50% dels
servidors a Internet fan servir el Windows, davant d'un 30%
que fan servir el GNU/Linux. Una altra aplicació que s'està
popularitzant ràpidament és mySQL (http://www.mysql.org/),
un eficaç servidor de bases de dades SQL de codi font obert
amb unes prestacions i rendiment equiparables als servidors
comercials.
5. Els usuaris domèstics
Aquest moviment, però, on realment té la seva assignatura pendent
és amb els usuaris domèstics. Això pot canviar durant l'any
2002, ja que un bon grapat d'aplicacions d'ús quotidià veuran
la llum en forma de versió 1.0 (el que indica que tindrà una
qualitat acceptable per al seu ús per part del públic en general).
Totes aquestes aplicacions estan disponibles sobre plataformes
GNU/Linux i Windows, i això farà que molt usuaris s'animin a
provar les aplicacions lliures que venen d'aquest món, ja que
no els caldrà instal·lar el GNU/Linux per poder fer-les servir.
En el camp de l'ofimàtica tindrem l'AbiWord (http://www.abiword.com)
i l'OpenOffice (http://www.openoffice.org).
El primer és un processador de textos modest, a mig camí entre
el WordPad i el Microsoft Word (per donar dues referències conegudes
per tothom) que permet l'ús sense problemes de tots els tipus
de formats de documents, incloent el de Microsoft Word, l'HTML,
i els formats de PDA. Amb una grandària de menys de 4 MB d'espai
en disc, i amb la possibilitat de treballar-hi en múltiples
idiomes, pot esdevenir ràpidament una eina força popular entre
els usuaris domèstics que no necessiten la complexitat d'un
processador de textos més avançat.
L'Open Office 6.0 és un paquet de productes ofimàtics propietat
de l'empresa Sun Microsystems, la qual va decidir publicar-lo
com a codi font obert a primers d'aquest any. Aquest paquet
inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul,
un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix,
edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda. L'Open
Office no té res que envejar, quant a prestacions, a altres
paquets comercials com ara el Microsoft Office.
Una altra aplicació que cal destacar és Mozilla, el navegador
de codi font obert que Netscape va obrir en format de codi obert
a l'any 1998. A primers de l'any vinent tindrem la primera versió
final, la 1.0, però molts analistes que han avaluat les versions
beta ja han destacat la seva velocitat i compatibilitat amb
els estàndards més recents.
Quant al GNU/Linux, ja fa temps que els esforços s'estan concentrant
en fer-lo més senzill d'utilitzar, mitjançant la millora dels
processos d'instal·lació i la inclusió d'entorns gràfics. En
aquest sentit, hi ha gran expectació envers els entorns KDE
3.0 i Gnome 2.0, entorns d'ús i escriptori per a GNU/Linux que
són força intuïtius i en faciliten l'ús als usuaris nouvinguts.
Softcatalà està treballant en l'adaptació al català de totes
aquestes aplicacions, incloent els correctors ortogràfics respectius.
6. Conclusió
Les aplicacions de codi font obert són d'ús comú i quotidià
a milers d'universitats, centres d'investigació i en molts àmbits
a Internet, llocs amb gent amb coneixements tècnics on es valora
la possibilitat de compartir idees i codi font com a sistema
per a fomentar la innovació.
Si les aplicacions d'ús domèstic compleixen les expectatives
de qualitat i funcionalitat que tots desitgem, poc a poc el
codi font obert s'obrirà pas en la informàtica com un model
més just per a tothom, on els programes siguin lliures, els
usuaris no hagin de pagar preus abusius, i tots puguem escollir
amb llibertat els serveis pels que volem pagar. I, per descomptat,
que els puguem adaptar a la nostra llengua.
Bibliografia
Raymond, Eric S. (2001): "The Cathedral and the Bazaar". http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/
VV.AA. (1999): Open Sources: Voices from the Open Source Revolution.
O'Reilly. http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/perens.html
Enllaços recomanats
Open Source Initiative
http://www.opensource.org/
Pàgina del projecte GNU i la Free Software Foundation
http://www.gnu.org
Notícies sobre el programari lliure i GNU/Linux en català
http://www.cat-linux.com
Notícies sobre el codi font obert en castellà
http://www.barrapunto.com
Notícies sobre el codi font obert en anglès
http://www.slashdot.org
Recull de programari de codi font obert
http://www.freshmeat.org
|
