Apunts sobre el tractament de l'ela geminada en la traducció de programari, correcció, etc.

En l'actualitat és possible escriure-la de dues formes:

• l·l (en 3 caràcters i fàcilment accessible des dels teclats de disposició espanyola).
• ŀl (2 caràcters, en una disposició variant catalana de l'espanyola en sistemes que utilitzin X, a la pràctica Linux).

Valoració de la idoneïtat d'utilitzar una o altra forma

l·l (3 caràcters)

Pro

• Fàcil accés des de qualsevol plataforma.
• L'alçària de les dues l es representa correctament en tots els tipus de lletra

Contra

• Massa espaiat, p.ex (en alguns tipus de lletra de Mac)
• Crea una excepció en el català dins del seu grup de llengües (pels 3 caràcters). El mal ja està fet, per això. En la correcció, el Hunspell ho gestionarà.

ŀl (2 caràcters)

Pro

• Espaiat correcte (en alguns tipus de lletra)

Contra

• Més difícil accés a plataformes no Linux
• Mida desproporcionada d'alguna de les l en alguns tipus de lletra
• Punt en posició incorrecta en alguns tipus de lletra
• A diferència d'altres caràcters catalans no utilitzats habitualment, com ara «…», no hi ha una correspondència amb jocs de caràcters de Windows (Windows 1252. Per tant, on hi intervigui aquesta joc de caràcters (ex. instaŀlador NSIS), el seu ús està desaconsellat.
  • Problema amb iconv amb latin1 i Windows 1252. http://bugs.debian.org/cgi-bin/bugreport.cgi?bug=412312