Apartat d'assessoramentÍndex del recull de documents administratius

L'informe  Aconseguiu l'informe en format PDF

(versió per imprimir) 

És el document per mitjà del qual es fa una exposició sobre la situació d’un afer i, si correspon, de les possibles determinacions que s’haurien de prendre perquè es resolgui. El to és impersonal i neutre, i sol tenir un caràcter informatiu i alhora tecnicojurídic.

Els informes poden ser procedimentals o no procedimentals, segons el context; i descriptius o valoratius, segons el contingut. Pel seu caràcter legal, també es divideixen en facultatius i preceptius, i, d’altra banda, en vinculants i no vinculants.

Mida del full: ISO A4.


Tractament personal

1a persona del singular: proposo, emeto informe, m’ha facilitat, la meva proposta.

Si l’emissor és un òrgan col·legiat:

1a persona del plural: proposem, emetem informe, ens ha facilitat, la nostra proposta.

3a persona del singular: la Comissió d’Economia i Serveis proposo, la Junta emet informe, li ha facilitat, la seva proposta.

 


Estructura i fraseologia

Atès que hi ha una gran varietat d’informes i que els continguts són força variables, en determinats casos caldrà fer una adaptació al model d’estructura i fraseologia que s’exposa a continuació.


1. Identificació de l’informe (opcional)

Aquest apartat facilita la identificació del document.

Hi poden constar les dades següents:

— títol
— número d’expedient
— objecte/assumpte
— sol·licitant

Assumpte: Projecte de Reglament del Grup de Física Teòrica
Sol·licitant: Deganat de la Facultat de Ciències


2. Nucli del text

2.1. Exposició d’antecedents i fonaments de dret

S’hi concreten els antecedents i els fets —en paràgrafs independents i numerats— i, tot seguit, si escau, els fonaments de dret que justifiquen les conclusions a les quals s’arriba (numerats i en paràgrafs independents els uns dels altres).

Pel que fa a la redacció, cal expressar-se d’una manera sistemàtica, senzilla i lineal, i s’han de tenir en compte els elements següents: l’ordre, la claredat i la concisió. Per tant, s’hi han d’ordenar lògicament les dades i explicitar-hi només les que siguin necessàries.

El darrer paràgraf pot acabar amb una expressió que faci d’enllaç amb l’apartat següent (2.2):

D’acord amb tot això,

INFORMO:

Després de seguir tots els tràmits reglamentaris, emeto el següent

INFORME

Atès que aquests antecedents es refereixen a fets anteriors,
en aquest apartat es pot utilitzar el pretèrit indefinit.

Aquesta comissió tècnica ha dictaminat [...]
Els resultats que s’han obtingut confirmen [...]

 

2.2. Conclusions / Proposta de resolució

Només els informes valoratius contenen aquest apartat, és a dir, en els descriptius no s’hi ha d’incloure.

S’inicia amb la forma verbal INFORMO —seguida de dos punts— o amb el substantiu INFORME, usats a tall de títol de l’apartat, i tot seguit s’exposen —també en paràgrafs independents i numerats— les conclusions o les valoracions a què han portat les argumentacions anteriors, i, si escau, la proposta de resolució. Si s’usa la forma verbal INFORMO, cadascun d’aquests paràgrafs s’ha d’introduir amb la conjunció que (escrita amb una majúscula inicial) sempre que la primera frase tingui un verb conjugat.

INFORMO

1. Que el projecte [...]
2. Que la candidata [...]

En aquest apartat és preferible usar el present d’indicatiu.



3. Datació

La població i la data se separen amb una coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres; el mes, amb lletres. No hi ha d’haver punt final.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 30 de gener de 2000



4. Signatura

Càrrec, precedit de l’article corresponent
Signatura
Nom i cognoms

El càrrec no s’ha d’escriure sense article, ni s’ha d’escriure amb el tractament protocol·lari. Per exemple:

El cap de l’Àrea

 

[Signatura]
Antoni Rourera i Gómez

 

5. Annexos (opcional)

S’hi fan constar els annexos que s’adjunten a l’informe, que caldrà numerar segons l’ordre en què apareixen en el text de l’informe.

Annex 1. Pressupost del projecte per a 1999.
Annex 2. Text del Reial decret [...]

 

Remarques

Quan l’informe és molt llarg, es poden titular les diferents parts.

El càrrec de qui signa només consta a la signatura (no a l’interior del document).

Convé evitar la repetició de les formes introductòries atès i vist (i dels femenins i plurals respectius), pròpies d’una resolució però sobreres en un informe.

Esquema de l'informe