|
|
|
(versió per imprimir) |
És el document per mitjà del qual es fa una exposició sobre la situació dun afer i, si correspon, de les possibles determinacions que shaurien de prendre perquè es resolgui. El to és impersonal i neutre, i sol tenir un caràcter informatiu i alhora tecnicojurídic.
Els informes poden ser procedimentals o no procedimentals, segons el context; i descriptius o valoratius, segons el contingut. Pel seu caràcter legal, també es divideixen en facultatius i preceptius, i, daltra banda, en vinculants i no vinculants.
Mida del full: ISO A4.
1a persona del singular: proposo, emeto informe, mha facilitat, la meva proposta.
Si lemissor és un òrgan col·legiat:
1a persona del plural: proposem, emetem informe, ens ha facilitat, la nostra proposta.
3a persona del singular: la
Comissió dEconomia i Serveis proposo, la Junta
emet informe, li ha facilitat, la seva proposta.
Atès que hi ha una gran
varietat dinformes i que els continguts són força
variables, en determinats casos caldrà fer una adaptació
al model destructura i fraseologia que sexposa a continuació.
1. Identificació de linforme
(opcional)
Aquest apartat facilita la identificació del document.
Hi poden constar les dades següents:
títol
número dexpedient
objecte/assumpte
sol·licitant
Assumpte: Projecte
de Reglament del Grup de Física Teòrica
Sol·licitant: Deganat de la Facultat de Ciències
2.1. Exposició dantecedents i fonaments de dret
Shi concreten els antecedents i els fets en paràgrafs independents i numerats i, tot seguit, si escau, els fonaments de dret que justifiquen les conclusions a les quals sarriba (numerats i en paràgrafs independents els uns dels altres).
Pel que fa a la redacció, cal expressar-se duna manera sistemàtica, senzilla i lineal, i shan de tenir en compte els elements següents: lordre, la claredat i la concisió. Per tant, shi han dordenar lògicament les dades i explicitar-hi només les que siguin necessàries.
El darrer paràgraf pot acabar amb una expressió que faci denllaç amb lapartat següent (2.2):
Dacord amb tot això,
INFORMO:
Després de seguir tots els tràmits reglamentaris, emeto el següent
INFORME
Atès
que aquests antecedents es refereixen a fets anteriors,
en aquest apartat es pot utilitzar el pretèrit indefinit.
Aquesta comissió
tècnica ha dictaminat [...]
Els resultats que shan obtingut confirmen [...]
2.2. Conclusions / Proposta de resolució
Només els informes valoratius contenen aquest apartat, és a dir, en els descriptius no shi ha dincloure.
Sinicia amb la forma verbal INFORMO seguida de dos punts o amb el substantiu INFORME, usats a tall de títol de lapartat, i tot seguit sexposen també en paràgrafs independents i numerats les conclusions o les valoracions a què han portat les argumentacions anteriors, i, si escau, la proposta de resolució. Si susa la forma verbal INFORMO, cadascun daquests paràgrafs sha dintroduir amb la conjunció que (escrita amb una majúscula inicial) sempre que la primera frase tingui un verb conjugat.
INFORMO
1. Que el projecte
[...]
2. Que la candidata [...]
En aquest apartat
és preferible usar el present dindicatiu.
3. Datació
La població i la data se separen amb una coma. El dia i lany sescriuen amb xifres; el mes, amb lletres. No hi ha dhaver punt final.
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 30 de gener de 2000
Càrrec, precedit de larticle
corresponent
Signatura
Nom i cognoms
El càrrec no sha descriure sense article, ni sha descriure amb el tractament protocol·lari. Per exemple:
El cap de lÀrea
[Signatura]
Antoni Rourera i Gómez
Shi fan constar els annexos que sadjunten a linforme, que caldrà numerar segons lordre en què apareixen en el text de linforme.
Annex 1. Pressupost del projecte
per a 1999.
Annex 2. Text del Reial decret [...]
Quan linforme és molt llarg, es poden titular les diferents parts.
El càrrec de qui signa només consta a la signatura (no a linterior del document).
Convé evitar la repetició
de les formes introductòries atès i vist
(i dels femenins i plurals respectius), pròpies duna
resolució però sobreres en un informe.