Apartat d'assessoramentÍndex de la Guia de comunicació eficaç
Índexs

Els índexs són parts d'una obra que han de servir o bé per presentar l'obra i descriure la seva estructura (cas de l'índex general) o bé per facilitar la cerca de dades concretes (cas dels índexs secundaris o analítics).

És imprescindible la presència d'un índex general en qualsevol treball acadèmic i convé situar-lo al davant amb la finalitat de donar a conèixer l'estructura o la relació dels conceptes que s'hi tracten.

En les obres que contenen un gran nombre d'il·lustracions, quadres, esquemes, etc. és convenient incorporar un índex específic per tal de localitzar-los amb facilitat.

Els índexs més usuals són:

Índex general (model)
Índex analític
Índexs antroponímic i toponímic

Índex general

L'índex general ha de descriure les diferents parts de què es compon una obra (capítols, apartats, etc.) i ho ha de fer de la manera més visual possible. Ha de ser de fàcil de trobar i cal situar-lo al principi, preferentment, o al final de l'obra, però mai després de la presentació o de la introducció.

En cas que l'obra no tingui cap altre índex, és recomanable situar-lo al davant perquè d'aquesta manera compleix millor la seva funció preliminar com a presentació de l'obra: títol, autoria, dedicatòria, índex general, presentació, pròleg, etc. Precisament per aquest caràcter, l'índex general sol portar el títol de "sumari", "taula" o "contingut".

L'índex general té la missió de relacionar l'articulació orgànica d'una obra (els apartats intrínsecs: parts, capítols, apartats, etc.) amb la seva articulació topogràfica, els apartats formals de l'obra impresa: volum, pàgina, paràgrafs, etc.

L'índex general ha d'estar estructurat i dissenyat de la manera més visual possible de manera que el receptor, amb un cop d'ull, en pugui copsar l'estructura. Això es pot fer seguint, almenys en els primers nivells, la tipografia dels títols i subtítols del cos de l'obra, o utilitzant un sagnat que reflecteixi el nivell de títol.

També és aconsellable que l'espai entre els diferents nivells marqui els blocs unitaris de l'obra. Així, abans de cada canvi de nivell se sol posar un espai, però no es deixa entre títols del mateix nivell.

Cal controlar que els títols de l'índex coincideixin amb els que conté l'obra.

Convé que la llargada no sigui excessiva.
 
 

Model

Títol: Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva

A. La situació d'enunciació
1. Conceptes generals
2. La informació implícita
3. La persona en el discurs
4. L'espai i el temps en el discurs

B. La modalització
1. La modalització
2. Els actes de parla
3. La modalitat oracional
4. La negació

C. La variació lingüística
1. La variació lingüística
2. Les varietats dialectals
3. Les varietats funcionals
4. La norma i l'estàndard

D. Els mecanismes de referència
1. Conceptes generals
2. Els mecanismes gramaticals
3. La cohesió lèxica

E. La connexió
1. La connexió com a mecanisme cohesiu
2. La composició oracional i l'estil cohesionat
3. La connexió textual

F. El discurs citat
1. El discurs citat i la polifonia
2. Tipus de discurs citat
3. La inserció del discurs citat
4. Marques gramaticals del discurs citat

G. Els signes de puntuació
1. Els signes de puntuació
2. Utilització dels signes de puntuació

H. La coherència
1. La coherència
2. La macroestructura
3. La superestructura
4. La progressió temàtica

Índex analític

Els índexs analítics es troben només en obres on es relacionen multitud de conceptes, noms propis, terminologia específica, etc. i busquen facilitar a l'usuari la cerca i la consulta de dades concretes.

Els índexs analítics estan organitzats per ordre alfabètic. En treballs de recerca, aquests índexs són tant o més importants que el general. Poden atendre les matèries (conceptes, mots gramaticals, etc.) i les referències antroponímiques (autors, personatges) o toponímiques (llocs geogràfics).

Les dades onomàstiques poden incorporar-se a l'index analític o aparèixer en índexs independents. En cas que es consideri rellevant el protagonisme que tenen les persones o llocs geogràfics en el conjunt de l'obra en obres de caràcter històric, biogràfic, geogràfic, filosòfic, de recerca històrica o sociològica, etc. és molt útil incorporar-hi un índex onomàstic —antroponímic (persones), toponímic (llocs)— que reculli els noms de les persones o indrets que apareixen citats a l'obra.
 
 

Índex antroponímic

Els índex antroponímics són els que donen compte dels noms propis de persones. Normalment les entrades es fan pel cognom, seguit del nom (ex: Espriu, Salvador). En els casos de cognoms molt utilitzats se solen escriure els dos cognoms, ja sigui per donar més identitat (ex: Martí i Pol, Miquel), ja sigui per evitar possibles confusions entre autors que tenen el mateix nom i primer cognom (ex: Cabré i Castellví, Teresa / Cabré, Teresa). Cal tenir en compte que en la major part de països només s'utilitza un cognom. El fet de posar primer el cognom i després el nom separats per una coma facilita també la distinció de cada part (ex: George Bernard Shaw = Shaw, George Bernard).

En un índex, els noms dels dignataris civils i eclesiàstics, com ara reis, sants, papes, etc. no tenen entrada pel cognom (ex: Jaume I; Francesc d'Assís; Ramon de Penyafor; Joan XXIII). Aquests noms se solen traduir a la llengua en què està escrit el text.
 
 

Índex toponímic

Els noms referents a topònims s'han d'entrar per la forma oficial (ex: Terrassa ¹Tarrasa; Vic ¹Vich). Cal indicar la comarca, comunitat autonòmica o país quan hi hagi dualitat o es tracti de topònims poc coneguts.
Els noms no oficials o antics cal que remetin a la forma oficial actual (Egara / Terrassa; Barcino / Barcelona) .
Els noms estrangers se solen escriure en la llengua del text (Nova York ¹New York; París ¹Paris; Florència ¹Firenze; Viena ¹Wien).
 
 

Presentació o exposició oral