Qualsevol comunicació té un emissor però seria equivocat considerar que l'emissor coincideix sempre amb l'autor de la comunicació. En aquest sentit, convé distingir entre l'autoria del text i el seu emissor perquè l'autor pot ser només un intermediari entre el missatge i el(s) receptor(s).
Les veus de l'emissor poden revestir diferents modalitats segons el tipus de text, la finalitat de la comunicació, el grau d'implicació amb el missatge que es transmeti o el pes de la tradició en l'elaboració de determinats tipus de text. Vegem-ne alguns:
a) El "jo" personal
Et comunico la meva nova adreça
electrònica...
b) El "jo" en nom d'una institució
o d'un col·lectiu
Em plau trametre-us la informació
sobre els cursos de navegació internàutica del pròxim curs.
c) El "jo" en nom del càrrec
que s'ocupa
Com a portaveu de l'assemblea d'estudiants,
us convoco a la junta...
d) El "nosaltres" majestàtic
en lloc del "jo" personal
(...) No tractarem aquí
de les competències del traductor, no és aquesta la finalitat
de l'article. Però sí que volem destacar certs trets
que diferencien la creació d'un text original d'una traducció.
Joan FONTCUBERTA. Quaderns.
Revista de Traducció, 3. P. 139
e) El "nosaltres" col·lectiu
Amb motiu de la preparació
d'una guia interuniversitària,
necessitem recopilar dades
sobre els estudis de grau superior que ofereix el vostre departament.
f) La tercera persona "x"
Aquest article és una
reflexió al voltant del concepte d'urbanització difusa.
L'anàlisi es complementa amb dos casos d'estudi en el territori
portuguès: un a l'escala regional de la urbanització rural
difusa i l'altre al nivell del creixement perifèric de les grans
metròpolis.
Documents d'Anàlisi Geogràfica.
33. Dossier La ciutat difusa. P. 33
g) L'impersonal "es" que amaga el "jo"
personal
(...) En primer lloc s'efectuaren
anàlisis factorials de la covariància, utilitzant com a covariable
el valor inicial (del 1993) de la variable analitzada, per descomptar possivle
efectes de la mida inicial.