La llengua escrita s'associa, en termes generals, als usos públics i formals. En la seva caracterització, s'emfasitzen els aspectes que afavoreixen la precisió, la formalitat, l'ordre i la correcció.
Es tendeix a utilitzar el registre formal per tal de fer comprensible el
text al major nombre de persones.
Per al resultat final, s'ha produït una selecció de la informació
atenent la rellevància dels coneixements que volen ser transmesos.
Presenta, habitualment, una estructura tancada, amb estructures més
o menys fixades pel tipus de text que s'escriu.
Gramaticalment és correcte i el resultat obeeix a l'ús formal
de la llengua. La complexitat del pensament s'expressa amb frases més
complexes evitant de caure en una enumeració de frases simples.
La informació està destacada mitjançant convencions gràfiques
que ajuden a ressaltar, remetre o ampliar la informació que es transmet.
Ús de lèxic formal i una especificat més gran que afavoreix
la precisió i evita la repetició.