En els textos orals, el receptor segueix la informació amb l'ordre i la linealitat d'exposició de l'emissor. En aquest tipus de comunicacions, la relació entre emissor i receptor és més espontània i immediata perquè és implícita la interacció entre els interlocutors. Això fa que l'emissor aporti una bona part d'informació per mitjà d'elements no verbals (gestos, mirades, postures, moviments...). Alguns d'aquests elements ajuden a determinar la comprensibilitat d'aquestes comunicacions orals. Cal tenir en compte, així mateix, que en les comunicacions orals, el receptor deixa de percebre el missatge quan l'emissor ha acabat d'emetre'l.
En resum, doncs, la comunicació
oral es regeix per les característiques següents:
1. Es percep de forma auditiva.
2. El discurs es segueix linealment.
3. És espontània (o
més espontània que la comunicació
escrita).
4. És immediata.
5. És efímera.
6. L'emissor fa ús d'elements no verbals.
Les conseqüències d'aquests trets determinen, alhora, les qualitats d'ús de la llengua oral i les formes d'emissió.