Apartat d'assessoramentÍndex de la Guia de comunicació eficaç
Llengua oral

Des del punt de vista de la producció, cal acceptar que, en termes generals, la llengua oral permet una flexibilitat més gran en l'ús que no la llengua escrita. Això vol dir que fàcilment es pot recórrer a elements lingüístics que en l'ús escrit queden desdibuixats. Alguns d'aquests elements són els següents:

Permet identificar més fàcilment la procedència geogràfica de l'emissor.
L'emissor tendeix a ser més redundant i repetitiu en idees i lèxic.
L'estructura del discurs depèn de l'emissor, que ha d'adequar les formes de presentar la informació al context en què es troba (lloc, auditori, disponibilitat, temps...).
Hi ha una presència significativa d'elements no verbals (gest, mirada, postura, moviments, etc.) que aporten més informació als receptors.
Les formes gramaticals són més espontànies i poc formals.
Es tendeix a construir estructures simples (subjecte, verb i predicat) tot i que l'ordre de la frases és més variable que en l'escrit.
Hi ha una presència més gran de sobreentesos.
S'estalvia el lèxic massa formal i de mots específics.
Es fa ús d'onomatopeies, tics lingüístics, etc. que donen naturalitat i espontaneïtat al discurs.

Comprensibilitat