La presentació formal dels escrits ha de respectar determinades convencions que l'ús generalitzat dels processadors de textos ha estandarditzat.
La mesura estàndard de full és DIN A4 (21 x 29,7 cm).
L'interlineat del text és 1,5. En el cas de les citacions i taules que apareixen al text, en paràgraf a part, l'interlineat és d'1 punt.
Marges superior i inferior: entre 2 i 3 cm; el més usual és 2,5 cm. En cas que el document es grapi, se sol deixar 0,5 cm més a la banda esquerra.
Capçaleres i peus de pàgina: 1,25 cm
Cos de lletra: 12 p.
Cos de lletra per a les citacions en paràgraf a part: 11 p. <citacions>
El tipus de lletra correspon a la tipografia.
La llista de tipus és exhaustiva i l'ús depèn de la tria
de cada usuari. Amb tot, es recomana utilitzar tipus fàcils de llegir
com ara
Convé evitar l'ús de tipus exòtics
com ara
Si el text combina caràcters alfabètics amb caràcters d'altres tipus (grecs, fonètics, matemàtics, etc.) el tipus Times és la que més s'avé amb els caràcters no alfabètics. En l'ús d'altres tipus, cal fer notar el significat del canvi d'un tipus de caràcter a un altre.
L'ús adequat del tipus de lletra
és una nova manera de donar un nou significat a les paraules o expressions
destacades. Convé usar equilibradament i havent assignat funcions
diferents als diferents tipus de lletra per tal de no enfarfegar el text.
- La rodona és el tipus de
lletra utilitzada per al cos general de l'obra.
- La cursiva s'utilitza en la reproducció
exacta d'una paraula, text; en una anotació fora de text i en voler
destacar un concepte, expressió, etc.
- La negreta s'utilitza en els títols
i subtítols d'un treball. Sovint s'utilitza també per destacar
informació en del text. En aquest cas convé distingir clarament
els usos entre la cursiva i la negreta.
- La
és una majúscula petita que s'utilitza bàsicament
en la numeració romana i en els cognoms dels autors en les citacions
bibliogràfiques.