Moderadors: jordis, cubells, xavivars
glòria ha escrit:No hi ha cap inconvenient a escriure si-us-plau amb guionets.
Worth ha escrit:glòria ha escrit:No hi ha cap inconvenient a escriure si-us-plau amb guionets.
Glòria, em podries dir a quin diccionari o quina gramàtica surt escrit amb guionets? Tinc curiositat. Gràcies!
jordi isant ha escrit:'si us plau' és la forma general, la que es dóna en parlant de valtres o la de tractament de respecte (vós).
'si em plau' 'si et plau' 'si li plau' 'si ens plau' 'si els plau' són les formes en parlant de mi, tu, ely, naltres, elys. Totes força en desús -que no vol dir que no es puguin emprar o fer revifar- lyevat de 'si et plau', que potser és l'única que, en el significat, és bescanviable amb 'si us plau', car s'adreça de dret a l'interlocutor.
la forma 'sisplau' és xava: es tracta d'amalgamar en l'escriptura d'un mot una frase feta que, en pla, es pronuncia /siusplau/ o /sisplau/ per tal de, primer, fer ignorar la frase catalana, caracteritzada per ajuntar paraules en contacte vocàlic (sovint consonants mudes o elidides) o de consonants que es relaxen en la pronúncia. i segon, de fer ignorar tot el joc significatiu de la família desenvolupada en el primer paràgraf, car el xava es defineix com una manera més de xarnegar. Si el xarnec manca de tal manera de dir, la lyengua l'ha de perdre en desús i s'ha de constrènyer, al preu que sigui, a correspondre's en tot i per tot al diccionari i la gramàtica de l'idioma invasiu. En aquest cas concret, puix que l'anglès ni l'espanyol o el francès, segons el cas o la regió, no deuen tenir cap joc semàntic que s'avingui al que puguem tenir en pla català, cal que ací el perdi i el que en resti -si doncs en resta re- que l'estrafaci, tot per l'obediència que se li deu al xarnec. El cas és que la lyengua, esdevinguda un xava, sigui una manera més de parlar xarnec, perquè és aquest que anomena la realitat. Que anomena, primer de tot, la lyengua del país: tant 'sisplau', com el significat i l'ús que se n'ha de fer.
El xarneguista Joan Solà -defensor aferrissat de la jerarquia de l'home per raó de lyengua, com tots els altres filòlegs, passat d'alguna excepció que mai no hem conegut- va donar publicitat a la xavada adés comentada des de la trona del diari Avui. i entitats com La Caixa, El Periòdic de Catalunya(non sic) o la Generalitat i institucions convingudes, s'hi van enganxar més de pressa que corrents, fidels i coherents a ultrança amb l'exercici de fer més comunicatives unes lyengües que un altres. Les quals darreres s'han d'acontentar amb la xocolata del lyoro, si volen subsistir artificialment, de reanomenar el que ja els ve dit i digerit per l'aristocràcia primera.
Torna a: Llengua i traducció de programari
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 39 visitants