Home, no et puc dir que no tinguis raó.
Però sembla que hi ha tota una corrent que professa que qui encara fa servir Windows és un anti-programari lliure, i no sempre és així.
Molts vam començar amb MS-DOS i Windows 3.1, i ja et dic jo que en aquell temps copiar un sistema operatiu complet era tan normal com jugar al buscamines o fer servir el Paintbrush al Windows. Això comportava que el cost per programari fos quasi nul. De fet, no tinc cap programa d'aquells temps en disquets que no siguin còpies.
Microsoft es va arruinar? Clar que no. De fet, la pirateria no comporta per sí pèrdues econòmiques, sinó que les pèrdues econòmiques sorgeixen més aviat per les restriccions i la pèrdua de llibertat dels usuaris i dels programadors.
Qui és més lliure, algú que fa servir Windows original amb Gimp o qui fa servir Ubuntu amb Photoshop piratejat? Qui està més a favor del programari lliure, qui emula World of Warcraft a Ubuntu o qui juga a Glest a Windows?
Bàsicament, els fonamentalismes mai aporten res de bo, i la llibertat comporta llibertat per decidir, però aquesta decisió pot estar dictada per factors externs de l'entorn de la gent.
Deixem que la gent decideixi per si sola, segurament un cop experimentin la llibertat no la voldran perdre mai més, però deixem que se la trobin quan vulguin.
Supose que no he acabat d'explicar-me bé, sobretot perquè no he deixat clar que tot i que jo estiga "en contra" del programari privatiu, no vol dir que qui vulga no puga fer-lo servir i molt menys que qui el faça servir siga anti-programari lliure.
Parlem realment de que el programari privatiu ha sigut fins ara indispensable i no teníem més remei que acceptar les condicions de qui el desenvolupava. Però ara que hi ha una alternativa -si parlem al menys d'usuaris domèstics-, és el moment d'explicar el per què fer servir programari lliure suposa un avenç en la concepció del software i de com ens relacionem amb ell.
De vegades em passa que quan escric certes coses ho faig una mica calentet i només pose els punts més dolents i em torne una miqueta catastròfic. Perdoneu-me això.
En el fons, siga d'una forma o d'una altra, es tracta de fomentar el software lliure. I en aquest punt, ho vulguem o no (Hermes), entra la política.
La política entra en escena perquè el software lliure assegura millor que el privatiu la nostra privacitat, assegura millor la igualtat (perquè és accessible per tothom sense haver de robar a ningú), perquè forma part del coneixement compartit, etc.
Per mi, el procés actual es bassa en la conscienciació de per què s'ha d'utilitzar. Això no comporta obligació, tot i que és cert que m'afecta que hi haja gent que preferisca "l'altra cosa", però això és inevitable. Jo plantege les meues idees i si agraden, bé. I si no, també.
P.D. Edite. Comentar que al final de l'article hi havia un lapsus prou gran. Concretament afirmava "d'alguna forma" que l'única gent que mereixia la pena era la que es jugava la seua vida. I això no és cert, clar que no és cert. Perquè no calia jugar-se la vida per lluitar contra el franquisme, hi havia moltes formes de fer-li front -cosa que a la peli queda molt clar amb el paper de l'advocat i la seua convicció de que amb la pressió social aconseguiria lliurar en Salvador-.
Amic Pau: No vaig tenir PC fins a convertir-me en Jubilat. Aquest estri es, per a mi, un eina per tal d'aconseguir unes fites personals.
Abans vaig cercar informació i la filosofia GNU en deixà convençut de totes, totes.
Fou SuSE 8.0 la primera distro. La 10.1 em va decebre, ara em serveixo de Kubuntu 6.10 Edgy.
Però no barrejo Leónidas amb GNU ni Windoze amb Jerjes. O viriato amb GNU ni els romans amb Windoze. O...
Trobo perfecte qualsevol divulgació sobre GNU i fastigosa si es barreja amb fets polítics.
Nostre món sempre s'ha vist condicionat pels interessos financers i, ens agradi o no, el programari propietari genera un moviment de milers de milions.
Pensa que la Guerra de Troia fou per la Ceràmica i el comerç al Mediterrani, no, com escrigué Homero, pel possibles polvets de Paris amb Helena.
Deia una tieta meua que no hem de confondre política i partidismes.
Com ja he aclarat, no dic que haja de desaparèixer el software privatiu i el negoci que genera, però això no vol dir que a certs nivells s'haja de continuar utilitzant. Simplement per la raó de que és discriminatori.
L'únic software que actualment pot proporcionar més igualtat és el software lliure. I per això la qüestió de si ha d'ésser política.
Entenc que la comparació que he fet sobre "Salvador Puig Antich i el software lliure" tu no la veus encertada i potser no ho és. Tot i així, m'agradaria que hagueres entès el fons de les meues paraules: que la societat no s'ha de mostrar impassible davant d'un fet com el de la llibertat del software. Sobretot quan cada vegada més, el software és a tots els nivells de la nostra vida i la seua influència és cada volta més gran.
Jo preferisc que aquest software que m'ha de controlar, siga accessible per qualsevol -com a mínim-. I si és lliure, encara millor. Això és el que jo fomente.
Uns podran vore més encertada la comparació amb fets polítics i d'altres no ho faran pas. Quin remei.
Exactament. Jo tampoc trobo molt encertat comparar Puig Antich amb el teme programari lliure i privatiu. En tot ca si en vols un clar exemple tindries Matrix, però no pas amb la que deies tu.
Hermes, jo en tinc 19 d'anys. Ets la primer persona jubilada que trobo que utilitza un ordinador amb GNU/Linux.
Estic d'acord amb Hermes que GNU no és política, en tot cas en podries dir ètica. Molta gent assimila GNU com a liberalisme, i d'altres amb comunisme. El que trobo és que GNU no pretén assolir pas el paper d'ideologia sinó de model de programari respectuós tant amb l'usuari com amb el programador.
Política és tot a la vida. No només als parlaments (que és on menys política hi ha). Per dir-ho d'una altra forma, la política és l'aplicació dels ideals.
Temps era temps que,en aquest Forum hi havia un rei (sense corona) que usava FreeBSD però col·laborava amb l'equip de Softcatalà i apareixia sovint al bell mig un núvol rosat (¡ai, no, esborreu el núvol!) donant bons consells sobre Linux.
No estava per orgues ni polèmiques sense sentit.Gaudia d'una ironia soterrada i, davant una pregunta estúpida o molt repetida, solia dir: "Aprendre anglés i llegir el llibre A de 500 pàgines i el llibre B de 900, després ja no tindràs cap problema."
Permeteu-me repetir el títol T'enyoro Xxavi PD Si PauGNU usa paràboles com feia Crist, malgrat viure al segle XXI, jo també puc, ¡què carai![/b]