bon dia, voldria saber si hi ha cap filtre que es pugui installar en un correu senzily que actuï detectant la lyengua o els símbols en què s'ha escrit la tramesa. Com que tota la propa fa cap en xarnec, compto que eliminant el xarnec que sigui del cas -anglès, espanyol, francès, ...- ens l'estalviaríem.
Fa temps que hi rumio i juraria que un dia ho vaig veure en el correu de l'ordinador de casa d'un amic. Potser vaig mal fixat, i no era exactament el que adés deia, perquè ni ely mateix ni ningú no me n'ha sabut dir re.
aprofito l'avinentesa, per acabar demanant també si ja hi ha serveis de correu amb la terminació .cat (o .oc). moltes mercès -jordi
Concretament diu "Unique language filtering tool that empowers you to stop emails written in specific languages".
Passa que és un plug-in per Outlook i a més no està disponible en català. Jo personalment amb la capacitat de filtratge del Thunderbird i dels correus en línia (Yahoo i Gmail) vaig bastant servit.
nou de juliol del 2007, dijous
drfelip -mercès per la teva curiositat. Com que no entenc què em dius d’això que has trobat ho passo a un amic entès en anglès i en ordinadors perquè m’ho interpreti. Segons que em digui, ho provaré.
D’altra banda, cal dir que a mi no em sona gens estranya la proposta o suposició de l’altre dia. Si penso que la propa és tan odiosa, per invasiva (s’interfereix en el camp dels sentits sense haver-hi hagut cap sufragi, és a dir, l’expressió de la voluntat de rebre tal informació) i denigrant (la propa s’escriu en un lyenguatge i una imatgeria que presuposen que ets subnormal; començant pel fet que l’únic de què se t’informa és que t’has d’emocionar davant l’estímul visual o sonor que t’ha invaït els ulys o les orelyes). Doncs deia que si hi ha això, i d’altra banda hi ha el fet irrefutable que tota arriba en xarnec, la solució és de lògica immediata: se censura el xarnec com a lyengua de comunicació al correu. Cal pensar que aquests enginys saben reconeixer lyengües. Per això hi ha els programes de correcció estiística, magatzems lexicogràfics, etc: no s’hi mira pas prim. Bé em sona estrany que una cosa tan fàcil no s’hagi fet davant un problema tan escampat com és l’alyau de propa massiva i indiscriminada arreu del planeta. Un desgraciat punxa un botó des d’un seti en algun punt del planeta i ja em teniu un missatge que ha fet cap tantost a milions de bústies, amb la urgència i la publicitat que es mereix una notícia tan interessant, com ara, que per tenir una certa extremitat que amidi vint centímetres és tan sols qüestió de pagar una factura. Ara bé, l’estranyesa desapareix quan penso en el que diré adés.
jaume jordi -no em sembla honest d’ignorar que parlar és, primer de tot, una discriminació. Ho és parlar i ho és gairebé tot. La lyengua no existeix abans ni al defora de cap lyengua. Ningú no parla la lyengua -si bé n’hi ha moltes que s’anomenen a si mateixes ‘lyengua’, això ara no fa al cas. Ho saben perfectament els diguem-ne tecnològics, que s’han posat d’acord per discriminar l’anglès com a lyengua de trebaly. Ja em deureu entendre els qui ho lyegiu, i és que no m’ho creuré mai que hagi estat una casualitat, una rifa, aquesta unanimitat, val a dir que coincident amb el que s’esdevé amb qualsevol altra primera font d’investigació i difussió de coneixement humà. Són poquíssimes les que atenyen aquest oracle del senyor, zelat dins les elits obscurantistes de la ciència i la tecnologia; i ben bé només l’anglès hi té lyicència fins a la matriu sacrosanta. De totes plegades en dic Europa, i potser cal comptar-hi a part de l’anglès: l’alemany, àrab, espanyol, francès, indi, italià, japonès, rus i xinès. Aquestes, si més no (o si menys no?). Torna a ésser una discriminació que siguin aquestes les que comuniquin la tecnologia, i no pas totes, o moltes, o força, o la meitat, o una bona part, o unes quantes, o simplement unes altres. També ho és que l’aristocràcia nacional esmentada hagi triat, per economia, l’anglès com a lyengua vehicular i, ara sí, representativa en lyurs relacions internacionals.
La informàtica, internet, la telefonia: la Revolució Tècnica del tombant de segle és el paradigma, la darrera generació optimitzada, d’aquest món fet Anglaterra -ideal racista que ja es va projectar el segle setzè, per autodiscriminació, és clar. Si això ha generat mals com és ara l’exhuberància de propa, són mals que també s’expressen en xarnec. Censurant, però, el xarnec se censura la tecnologia. Encara que hi hagi el que en diem el pedaç -reanomenar la tecnologia en una lyengua aborigen, com ara, el català i unes quatre-mil vuitcentes lyengües més; total, no-re-, això no corregeix pas el greuge original de lesa natura lingüística, és a dir, que hi hagi hòmens que es puguin comunicar més que d’altres. La qual cosa origina un èxode massiu i, ara sí, indiscriminat a aprendre xarnec i nacionalitzar-se com a membre de ple dret d’Europa. Com que és la comunicació -ensems amb el sexe i el jornal- què ens fa humans; la diferència es palesa ara en tota la magnitud racista del cas: es jerarquitza la humanitat per raó de lyengua dins una piràmide d’obediència nacional. Per la qual, per exemple, si hom s’identifica com a català, irrevocablement ha de saber espanyol o francès talment un nadiu, i anglès de més a més. Aquesta presumpció xarnega pot més que tot: pot més que l’evidència que algú no sàpiga la lyengua invasiva que li han prescrit de saber. Per dir-ne una, als vuitanta en David Deavit, en acabat de passar un any sabàtic a Catalunya -sufragat amb els nostres cèntims, no caldria sinó- va fer una conferència en xarnec anglès a la universitat de Tarragona. Sense traducció. (Un voluntari en va fer un resum en acabat del monaudi.)
Dèiem que censurant el xarnec censurem la tecnologia. Fóra com dir que d’un quadre t’agrada tot, lyevat del que hi han pintat. L’obligatorietat ineludible de saber xarnec -cosa diametralment diferent de saber-ne- és en proporció directa igual a l’obligatorietat de viure segons mana la Revolució Tècnica. La qual altra obligatorietat és en proporicó directa igual a la inviabilitat que el xarnec sigui l’estímul que desencadeni, per exemple, un filtre de propa al correu d’internet. Més aviat la detecció telefònica del seti des d’on ens hem connectat a internet o des d’on es connecta la seu del servei de correu és l’estímul perquè ens arribi propa en un xarnec diferent de l’anglès a la bústia o a la malya on siguis. Si fóssim a Txetxènia n’arribaria en rus.
Puix que la teconologia és xarnega, el problema serà la propa, i no el serà que la propa sigui xarnega. De manera que d’això no se’n deduirà la solució dràstica; com no s’hauria dubtat gens a procedir si les lyengües amb què es presentés la propa no seguissin la jerarquia d’obediència lingüística en què s’ha objectivat l’home. Hom ha de continuar rebent propa xarnega, malgrat que la solució és amatent; igual i pels mateixos principis actius que hom ha de viure amb informàtica, internet, telefonia, ..., malgrat que això no l’identifiqui -ans l’aliena en la jerarquia d’obediència esmentada- i el greuge de lesa identitat sigui de tothom conegut.
No semblaria honest si ignorava que en escriure ‘discriminació’, molta gent -com potser ara en Jaume Jordi- vol dir de fet ‘discriminació negativa; bandejament; marginació’. Una discriminació negativa, concreta i instrumental, com és el filtre de propa xarnega que suposava, rere una discriminació negativa de lesa humanitat, com és el xarneguisme, no és cap discriminació originalment negativa. No agreuja pas ningú. És sols una mesura molt determinada i compensatòria d’una de tantes agressions en què es concreta la presumpció xarnega.
Si, arran d’un detaly que m’havia semblat veure en el correu d’un amic, em vaig permetre la ingenuïtat de demanar si existia de debò el que imaginava que havia esset: un filtre de propa que selecciona per lyengua la correspondència, solament era per la possibilitat raonable que als europeus mateixos els podia convenir. No per ignorar les lyengües aborígens, és clar, d’aquestes no hi ha perily que s’eslyavissi cap propagandada. Sinó que, pel respecte que, ara sí, que es tenen entre elys, es proveïssin d’una eina que els estalviés de rebre propa en tal lyengua lyur que no els interessés. Fins i tot l’anglesa. Un alemany resident a Malyorca pot voler ignorar la que li deu arribar en espanyol. Un francès, un rus o un xinès, que no deuen donar l’abast en luxúria comunicativa, sap si censurant l’anglès els ajuda a definir més bé el camp d’acció, amb el benefici afegit d’estalviar-se la major part de propa. Ja hi podria haver en el mateix sistema de filtratge recursos correctius o anticontraproduents en vistes a deixar passar per malya tals correus escrits en la lyengua desestimada en general. El Xarnec s’ho sabria manegar ben bé, sense que per això deixés d’ésser-ne el subjecte de l’acció. Era una possibilitat raonable que existís i, doncs, que ho aconduïssim per l’estalvi immediat, infallible i inofensiu de tota la propa haguda i per haver; i per no patir més si deixem l’adreça exposada aumon d’internet, que ens la puguin caçar els desgraciats que s’hi guanyen la vida amb això.
Ahir em deia un noi que de vegades tenia por, segons quin títol volia posar a les cartes, que no es pensés el destinatari que fos propa i l’estripés. Li vaig respondre que la solució era el mateix fet d’escriure’n un: com que fóra en català, l’altre ja sabria que no ho era.
Hai dubtat molt abans d’escriure això, perquè havia decidit romandre en la demanda estricta, i no deixar-me distreure si ningú volia desviar l’atenció vers uns altres temes, collaterals o de fons; que és el que sol pasar en els fòrums, que s’enbranquen i acaben parlant de tota altra cosa que no la proposada a la primeria. Però hai canviat de parer i m’hai deixat provocar pel detaly deixat anar que algú em contesti en xarnec anglès i un altre amb un estirabot ètic. Com em deia un amic, s’ha de tenir paciència i no actuar reactivament als estímuls que, així, et volen condicionar. Però també, deia, és bo de tant en tant reaccionar-hi i fer-los saber que saps exactament de què va la cosa. Encara s’acabarien creient, acabava dient, que ets tan ruc com et volen fer creure que ets. (Aquest darrer paràgraf, malgrat que en un moment els anomeni, no va pels dos que han contestat fins ara. Espero que no hi hagi cap malentès en això.)
Tens raó amb moltes de les coses que dius, però crec que el company Jordi Jaume quan deia "discriminar" es referia a "separar una part d'un tot", no "tractar pitjor que a la resta". En tot cas, ja ho aclarirà ell per sí mateix.
Sobre la solució que te comentava, una sola pregunta: quin programa de correu empres?
Te una funció d'aprenentatge que es mira les teves carpetes d'SPAM i també les bones, per exemple la safata d'entrada i amb poc temps es capaç d'eliminar absolutament tot l'SPAM que arribi.
Al començament tens que acostumarte a, quan s'equivoca, utilitzar els butons per dir-li el que es SPAM i el que no...