Diccionari de sinònims: «viure en un altre m��n»

Compartiu

Introduïu la paraula que voleu cercar i feu clic en el botó de cerca.

O llisteu les paraules o expressions que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Resultats de la cerca per a: «viure en un altre m��n» (52 resultats)

viure


viure

1. v aguantar, allargassar-se, anar llarg, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar

2. v alenar, bategar, existir, glatir, palpitar, respirar, ser

3. v estar, fer estada, habitar, residir, sojornar

4. v alimentar-se, avidar-se, mantenir-se, nodrir-se

5. v habitar, poblar, residir

6. v perviure, sobreviure, subsistir


viu  viva

1. adj/n agut aguda, arneu, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, clarivident, diplomàtic diplomàtica, fi fina, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, mala bua, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)


viu  viva

1. adj astuciós astuciosa, astut astuta, carcanyol, deixondit deixondida, desacomplexat desacomplexada, deseixit deseixida, desembarassat desembarassada, desimbolt desimbolta, desmamat desmamada, despert desperta, desvetlat desvetlada, desvetllat desvetllada, eixerit eixerida, eixit eixida, eixorivit eixorivida, esbellussat esbellussada, escarquillat escarquillada, escarrabillat escarrabillada, escotorit escotorida, esparpillat esparpillada, espavilat espavilada, felí felina, hàbil, llest llesta, lúcid lúcida, sagaç, solt solta, trempat trempadaANTÒNIMS: atapeït atapeïda

2. adj accelerat accelerada, àgil, alíger alígera, amatent, apressat apressada, com una fletxa, cuitat cuitada, expedit expedida, expeditiu expeditiva, fuent, galopant, lleuger lleugera, momentani momentània, precipitat precipitada, prest presta, prompte prompta, rabent, ràpid ràpida, urgent, veloç, vertiginós vertiginosa, ivaçós ivaçosa (antic)

3. adj acalorat acalorada, adelerat adelerada, animat animada, apassionat apassionada, ardent, ardorós ardorosa, calorós calorosa, efusiu efusiva, entusiasta, fervent, fervorós fervorosa, fogós fogosa, vehement

4. adj agut aguda, bell bella, elevat elevada, enèrgic enèrgica, fort forta, gran, gros grossa, important, intens intensa, llarg llarga, penetrant, potent, profund profunda

5. adj denotatiu denotativa, eloqüent, expressiu expressiva, gràfic gràfica, indicatiu indicativa, pintoresc pintoresca, plàstic plàstica, significador significadora, significatiu significativa, suggestiu suggestiva, vívid vívidaANTÒNIMS: inexpressiu inexpressiva

6. adj animat animada, eficaç, enèrgic enèrgica, vigorós vigorosa, vital, vivaç, vívid vívida, vividor vividora, vivificant

7. adj cridaner cridanera, estrident, extremat extremada, llampant, sorollós sorollosa, virolat virolada, vistós vistosa

8. adj agut aguda, clar clara, despert desperta, lúcid lúcida, ocurrent, perspicaç

9. adj àgil, felí felina, llambrenc llambrenca, llebrenc llebrenca, lleuger lleugera, veloç

10. adj existent vivent, persistent, subsistent, supervivent

—ANTÒNIMS—

1. adj apagat apagada, dèbil, desmaiat desmaiada, esmorteït esmorteïda, fosc fosca, mat, mort matada, opac opaca, somort somorta, velat velada


visca

1. n aclamació, crit de joia, víctor, vítol


altre  altra

1. adj consecutiu consecutiva, contigu contigua, entrant, futur futura, immediat immediata, posterior, proper propera, propinc propinqua, propvinent, pròxim pròxima, següent, subsegüent, succedent, successiu successiva, successor successora, ulterior, venidor venidora, vinent

2. adj diferent, restant, segon segona

—ANTÒNIMS—

1. adj aqueix aqueixa, eixe eixa (valencià), eix eixa (antic)

2. adj aquest aquesta, el dit la dita, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, tal, est esta (antic)


visca

1. ij al·leluia, eureka, hurra, oh, oidà, xe


altre

1. pron altri


ull viu

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, molt de compte, vigila, vigileu


i altres

1. n etcètera, i la resta


viure bé

1. v estar arreglat, estar bé, estar com un rei, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, ploure truites


altre tant

1. n el mateix, igual, la mateixa cosa


argent viu

1. n hidrargir, mannà, mercuri


els altres

1. n altri, els nostres semblants, els semblants, proïsme


argent viu

1. adj/n ballaruga, bellugadís bellugadissa, bellugós bellugosa, belluguet, cul de mal seient, malestatger malestatgera


altra volta

1. adv altra vegada, de cap i de nou, de nou, novament


altres tants

1. adj sengles (usat davant de nom), un per a cadascun


viure al dia

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, fer forat, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, polir-se (col·loquial)


d’altra part

1. adv altrament, d’altra banda, endemés, per altra banda, per altra part


altra vegada

1. adv altra volta, de cap i de nou, de nou, novament


a l’altre dia

1. adv l’endemà


viure malament


en altre temps

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, anteriorment, antigament, d’antic, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps enrere, temps era temps, temps ha


un dia o altre

1. adv a cop segur, així com així, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tard o d’hora, vingui el que vingui


per altra part

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra banda


l’un i l’altre  l’una i l’altra

1. pron ambdós ambdues, tots dos totes dues


altra primavera

1. n autumne, entretemps, primavera d’hivern, primavera del fred, rerevera, santmiquelada, tardaó, tardor, tardorada


un rere l’altre


per altra banda

1. adv altrament, d’altra banda, d’altra part, endemés, per altra part


un rere l’altre

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un darrere l’altre


sense altra cosa


fins a una altra

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, bon vent, ja ens veurem, salut


gent de mal viure

1. n llobada, llorigada


altra feina hi ha

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de lluny, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, tant cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)


un darrere l’altre


d’una altra manera

1. adv altrament, diferentment, diversament


d’un dia a l’altre

1. adv a la impensada, amb una revolada, atropelladament, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

2. adv d’avui a demà, d’un moment a l’altre


un darrere l’altre

1. adv al seu torn, ara l’un ara l’altre, consecutivament, d’un en un, de mica en mica, per torn, seguidament, successivament, un a un, un rere l’altre


d’un cap a l’altre

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment


demà passat l’altre

1. adv despús-demà l’altre


despús-demà l’altre

1. adv demà passat l’altre


ara l’un ara l’altre


viure en un altre món

1. v (estar boig) estar boig, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre el cap, perdre l’oremus, somiar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos


d’un moment a l’altre


anar per l’altre cantó

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos


enviar a l’altre barri

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, escanyar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)


anar per l’altre forat

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos


una vegada i una altra

1. adv més de cent vegades, moltes vegades, repetidament


un dia sí l’altre també

1. adv amb freqüència, ara i adés, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovintANTÒNIMS: rarament


anar-se’n a l’altre barri

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre els peus, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer el darrer badall, finar, finir els seus dies, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


dia per altre i dos arreu

1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament


una cosa és dir i l’altra és fer

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de lluny, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, tant cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)