Per Xavi Drudis Ferran, coordinador de la campanya en contra de les patents de programari
http://patents.caliu.info
- Adopció dubtosa de la directiva de patents de programari
- Precedent perillós
- El govern espanyol
- Reglament
- Patents de programari
- Referències
Adopció dubtosa de la directiva de patents de programari
Ha sigut una setmana força confusa a la UE. Dilluns al matí hi va haver una reunió del Consell de Ministres de la UE de Competitivitat[1]. La premsa en general[2] va informar el que deia el comunicat del Consell[3], que el Consell havia adoptat una posició comuna sobre la directiva de patents de programari amb l’oposició de l’estat espanyol i l’abstenció de l’italià, l’austríac i el belga. Alguns mitjans també informaven de la polèmica generada i la reacció dels detractors de les patents de programari[5], o de que a continuació havia de començar la segona lectura al Parlament Europeu. Fins i tot el ministre espanyol a aquell Consell, Montilla, va declarar que en segona lectura era difícil que la directiva sobrevisqués intacta perquè no tenia gaire suport enlloc[4].
Però com veurem més endavant no està gens clar que el Consell hagi adoptat una posició comuna en la directiva de patents de programari. Tampoc està gens clar com o perquè ho hauria fet. El mateix dilluns a la nit es va reunir el comitè d’afers jurídics del Parlament Europeu i va decidir demanar la documentació completa de la reunió del Consell per poder determinar si realment allò era una posició comuna del Consell o si no ho era i per tant no podia començar una segona lectura[6]. El ponent de la directiva al Parlament Europeu, Michel Rocard (socialista i anterior primer ministre francès) va declarar[7] en una compareixença del Comissari de Mercat Interior McCreevy
“La presidence Luxembourgeoise n’avait pas le droit de refuser le passage d’un point A a un point B et l’adoption en point A mais avec un debat, une voix contre et trois abstentions, est a peu pres sans precedent. Cette image est desastreuse, […]”
Traducció:
“La presidència luxemburguesa no tenia dret a rebutjar el pas de punt A a punt B i l’adopció com a punt A, però amb un debat, una veu en contra i tres abstencions és una cosa sense precedent. Aquesta imatge és desastrosa, […]”
En efecte, la imatge és la de que la presidència del Consell es pot atribuir facultats que el reglament[8] no li dóna i evitar votacions per tal d’adoptar acords sense majoria qualificada. I això naturalment és alarmant perquè donaria la raó als manifestants que fa tres setmanes portaven banderes de la UE amb els estels canviats per plàtans[13]. Segur que va ser només una relliscada de la presidència, i que no tenia la intenció d’imposar pràctiques de república bananera a la UE. Però el cas és que ara no sabem si s’hauria adoptat o no una posició comuna si s’hagués seguit el reglament. Sabem que no s’hauria adoptat si s’hagués seguit el reglament i els ministres haguessin fet cas dels parlaments respectius, però ara no sabem ni si es va adoptar realment ni si els ministres van intentar fer el que demanaven els representants dels seus ciutadans però (com nosaltres) no van entendre què passava o si pel fet de no protestar van incomplir els seus encàrrecs parlamentaris.
Sembla que mai abans s’havia demanat tornar a votar un acord polític. I mai abans una directiva havia rebut una petició unànime del Parlament Europeu per refer-la a aquestes alçades[14] (que la Comissió acabava de rebutjar unilateralment i també sense votar-ho dintre la Comissió[15]), ni mocions unànimes per corregir l’acord polític a dos parlaments (senat espanyol[16] i Bundestag alemany[17]), mocions a altres parlaments (holandès[18] i danès[19]) i oposició d’estats que havien inicialment acceptat els canvis fets sobre la marxa a la reunió de maig. Entre els que mai van votar a favor, les declaracions unilaterals crítiques[9] i les peticions de tornar-ho a votar, aplegaven 12 estats i 186 vots (ES, IT, BE, AT, PL, NL, DK, PT, LV, HU, CY, FR). Això no compta el govern alemany que no sembla fer res malgrat la moció unànime al Bundestag, si li afegíssim serien 13 estats i 215 vots. Per aprovar una posició comuna cal una majoria qualificada (232 dels 321 vots), i per evitar-ho cal doncs una minoria de bloqueig de només 90 vots contraris o abstencions. No és estrany que l’acord polític de maig s’hagués estat 9 mesos i mig sobre la taula sense poder-se adoptar.
En aquesta situació insòlita, passés el que passés establia un precedent. El que sembla que va passar és que no es va complir el reglament, i esperem que no sigui aquest el precedent que quedi. Més preocupant encara que aquest error procedimental, molt més enllà de la legislació de patents, és la motivació que va donar la presidència luxemburguesa[1]:
“Nous adoptons aujourd’hui cette position commune pour des raisons institutionnelles et pour ne pas créer un précédent qui, s’il se répetait, aurait pour conséquences de nouveaux délais dans une procédure législative déjà assez lourde en codécision. La commission a elle-même pris ses responsabilités dans le même sens et nous devons l’en remercier. Je sais que certains membres, dans ceux que j’ai cité, le Danemark, la Pologne, le Portugal, auraient voulu que le point que nous traitons fasse l’objet d’une discussion comme point B dans notre conseil.
Je n’ai pas pu l’accepter, vous me direz c’est un mauvais départ pour une présidence, mais il y a des procédures à respecter. Et parce que cela aurait été remettre en cause la logique même de l’exercice tel qu’il est prévu au niveau des procédures, et que nous sommes appelés à mener à travers l’adoption en point A.”
Traducció:
“Avui adoptem aquesta posició comuna per raons institucionals, i per no crear un precedent que, si es repetís, tindria com a conseqüència nous endarreriments en un procediment legislatiu de codecisió ja prou pesat. La Comissió s’ha pres les seves responsabilitats en el mateix sentit i li hem d’agrair. Sé que alguns membres, entre els que ja he citat, Dinamarca, Polònia i Portugal haurien volgut que el punt que tractem fos objecte d’una discussió com a punt B en el nostre Consell.
Jo no ho he pogut pas acceptar. Em direu que és un mal començament per una presidència, però hi ha procediments a respectar. I perquè això hauria estat posar en qüestió la lògica mateixa de l’exercici tal i com està previst a nivell dels procediments.”
És a dir: malgrat que el reglament permet tornar a votar un text abans d’adoptar-lo, perquè un acord polític no té validesa legal (és només un pacte entre ministres) el procediment establert a la pràctica és no fer-ho mai. El discurs de la presidència es pot interpretar com a donar preferència a la lleugeresa de la presa de decisions, a estalviar feina en el procés de negociació, que a prendre decisions per la majoria qualificada que marca el tractat.
El Parlament britànic[10] ja va advertir de la dificultat de que els parlaments estatals exerceixin la seva funció de control de l’executiu si s’admet que quan els executius estatals van a Brussel·les a fer la funció legislativa de la UE (és a dir, a fixar la majoria de les lleis que afecten les nostres vides, que venen de directives europees), es puguin acordar esmenes transaccionals que no havien estat a disposició dels parlaments per analitzar-les abans de la reunió del Consell.
Això és el que ha passat amb la directiva de patents de programari. Al principi de la reunió de maig no hi havia majoria qualificada, la Comissió va proposar esmenes noves (insignificants)[20] en la mateixa reunió i al cap d’uns minuts alguns estats les van acceptar i es va obtenir pels pèls una majoria qualificada. Però segons el reglament del Consell, encara que passi això els ministres poden demanar una nova votació per corregir improvisacions o alinear-se amb l’opinió dels diputats del seu estat. Aquesta nova votació és la que la presidència va denegar a Dinamarca, Polònia i Portugal.
La presidència luxemburguesa va deixar entendre que legislar a la UE és una tasca massa pesada per preocupar-se de fer-ho per majoria. Si acceptéssim la seva justificació estaríem admetent no només que els ministres poden ignorar els parlaments dels estats, o el Parlament Europeu, sinó que es poden ignorar a ells mateixos, per fer-ne via. Si el Consell de Ministres ha d’evitar el precedent de tornar a votar un acord polític, vol dir que ha d’acceptar el precedent de que no cal la majoria que marca el tractat en el moment d’adoptar la seva posició comuna per transmetre-la al Parlament Europeu i seguir el procediment legislatiu. I si no cal la majoria perquè no envien directament l’acord polític al Parlament Europeu (quan els traductors hagin enllestit la paperassa), en comptes d’entretenir-la uns quants mesos i adoptar-la després en una reunió on no hi ha altra possibilitat que adoptar-la?. Si realment volen fer-ne via, perquè es molesten en fer una reunió en què bàsicament es pregunten “adoptem l’acord polític, sí o sí?”. I si no importa la majoria d’estats a favor o en contra, perquè ens hem de preocupar els ciutadans de crear opinió pública i convèncer de res els parlaments i els governs? Hi ha qui, amb més rauxa que seny, proposa deixar-ho córrer i posar-se directament a fer recapta per subornar la presidència[11].
El luxemburguès Jeannot Krecké, que presidia el Consell, no és cap dictador. No ens imaginem que fos aquest el precedent que volgués crear. Totes les presidències del Consell tenen pressa per tancar tants expedients com sigui possible en els sis mesos que ocupen el càrrec, i aquesta directiva és polèmica i s’està allargant força. El punt no es va incloure a l’ordre del dia fins divendres al vespre, i no es va saber que Dinamarca demanaria debat i vot explícit fins divendres al matí, quan es va reunir el comitè competent del parlament danès. Amb la improvisació de reaccionar d’un dia per l’altre, segurament es va oblidar del reglament i va infravalorar la gravetat del precedent. Tanmateix si els principis d’un estat de dret s’han d’aplicar a la UE, les coses no poden quedar així. Ha passat una setmana i el termini per aprovar les actes és de 15 dies, per tant la rectificació no pot esperar gaire.
La situació creada és massa confusa. Segons la nota de premsa del Consell[3], la posició comuna s’hauria adoptat amb el vot favorable dels tres estats que van demanar reobrir la discussió. Els dos parlaments que van donar instruccions als seus governs sobre la reobertura de negociacions han interrogat els ministres respectius sobre el que va passar. El ministre holandès ha dit que el danès no va insistir prou en la seva petició (ha parlat de coitus interruptus[21]) i el danès ha dit que ho va demanar i s’ha queixat que només el van recolzar Holanda i Portugal[22]. Això suposaria que ES, IT, AT, BE que no van acceptar la directiva, tampoc volien reobrir les discussions?. Segons el ministre Belga[23] ningú no va demanar reobrir les discussions, el contrari del que han dit els seus col·legues holandès i danès. El cas és que la presidència va dir que sabia que tots tres estats volien obrir la discussió. El reglament estipula que un cop un estat demana rediscutir un punt no cal una majoria per rediscutir-lo, sinó si de cas una majoria per evitar la discussió. Però l’únic estat que es va oposar a la discussió va ser Luxemburg, almenys a la part enregistrada de la reunió, tot i que van tallar l’enregistrament a algun lloc i això impedeix saber què va dir cadascú.
El que sabem és que hi havia prou suport en els parlaments dels estats per reobrir la discussió (Holanda, Dinamarca, Polònia, Espanya i Alemanya ja sumen una minoria de bloqueig, per exemple, si el vot contra la reobertura necessita majoria qualificada). Els ministres han d’explicar, doncs, com van seguir l’encàrrec del seu parlament: Si no volien reobrir la discussió, perquè? perquè no van voler aprofitar l’ocasió per complir amb el que demanaven els parlaments?. Si volien reobrir la discussió perquè no van evitar, reglament en mà, la decisió unilateral de la presidència luxemburguesa?.
Potser tot va ser una confusió perquè la reunió no va anar com havia d’anar, aleshores cal corregir la confusió i potser repetir la reunió. És relativament comprensible que les delegacions no sàpiguen com reaccionar si la presidència prohibeix una discussió que no pot prohibir. Un dels qui ha demanat rediscutir-la diu que si no pot ser, doncs no (però sí que podia ser, per tant és com no dir res), altres representants es queden sense micròfon, se separa un punt A de la resta i no es discuteix ni es vota, i quan es pregunta si hi ha alguna objecció es fa referència a altres punts A, no queda clar si al nostre. En qualsevol cas cal deixar clar a les actes la posició de cadascú i el que va entendre que estava passant.
Si es deixa passar el temps i s’aproven unes actes que no aclareixen la posició de cada representant, tindrem un nou precedent pervers: el de que els representants dels estats al Consell poden eludir la responsabilitat sobre el que decideixen simplement no deixant clara la seva posició, com si les directives s’aprovessin totes soletes al Consell. Cal que els ministres donin instruccions clares al Comitè de Representants Permanents a Brussel·les (COREPER) per evitar-ho. La premsa ja comença a apuntar la possibilitat que el Consell fos una pantomima on tots els acords estaven pactats abans[24]. No hi ha cap inconvenient en què els ministres parlin abans de la reunió, però el que s’ha de decidir en deliberacions públiques es decideix en públic, i el públic ha de saber la posició del seu representant.
En el cas espanyol, el ministre d’Indústria, Montilla, havia declarat el desembre al Senat[25], interpel·lat pel senador Jordi Guillot, que continuava oposant-se al text de maig i que si un estat comunicava el seu canvi de posició al Comitè de Representants Permanents es podia reobrir la discussió. Des d’aleshores hi havia hagut quatre ajornaments de l’adopció, el primer amb el ministre polonès Marcinski volant expressament a Brussel·les per evitar l’adopció en un Consell d’Agricultura i Pesca[26]. Més tard va ser ajornat per Dinamarca. Per tant hi havia tots els senyals de que prou estats havien canviat de posició. El febrer el senat espanyol va aprovar per unanimitat una moció[16] que demanava, entre altres coses, que el govern dialogués per trobar una majoria contrària a l’acord polític de maig al Consell. L’única possibilitat de fer-ho era reobrir la negociació, atès que, si s’aprovava el text, després ja sortiria del Consell i en segona lectura, si hi arribava, ja hauria estat esmenat pel Parlament, i ja no seria el text de maig.
No sabem quins contactes privats ha pogut mantenir l’executiu amb altres governs per complir aquesta sol·licitud de tots els senadors i senadores, però ens agradaria saber com considera que va reaccionar al Consell quan tres nous estats es van mostrar prou contraris a l’acord polític com per demanar renegociació. Pel que sembla no va parlar. Considerava que se’l comptaria a favor de reobrir la discussió automàticament ? Creu que el reglament es va aplicar correctament? Perquè no va protestar en cas contrari?
Després de la reunió, el ministre Montilla va augurar un futur magre al text de maig. Ell segueix sense haver-hi votat a favor, però haver perdut la possibilitat de corregir-lo abans que s’adoptés, suposa que qualsevol correcció es farà en una situació més difícil.
El procediment de codecisió[27] comença per una primera lectura en què el Parlament Europeu i el Consell són lliures de fixar la seva posició. Si no coincideixen hi ha una segona i tercera lectura en què poden acostar posicions, però és més difícil fer-hi front sense saber si la suposada posició comuna del Consell és realment una posició comuna, atès que 12 estats en discrepen, i el Parlament no sap quin text concretament podrien acceptar.
En segona lectura al Parlament europeu se li exigeix prendre una decisió en un termini de tres o, excepcionalment, quatre mesos (la primera lectura va durar un any i mig). La majoria que necessita el Parlament en segona lectura també és superior (majoria absoluta d’escons, no de vots emesos, de manera que les abstencions i absències compten a favor del Consell). A més si ha d’evitar les patents de programari, en aquesta segona lectura el Parlament tindrà més feina que en la primera, perquè partirà d’un text encara més favorable a les patents, que el de la Comissió.
Pel que fa al Consell, tampoc ho tindrà fàcil per arreglar res en segona lectura. També té un límit de 3 o 4 mesos per decidir sobre el que li enviï el Parlament, i no pot esmenar, només acceptar-ho tot en entrar en la fase de codecisió. El pitjor és que per cada esmena en què vulgui portar la contrària a la Comissió en segona lectura, el Consell necessita unanimitat.
És doncs una llàstima que no s’hagin aprofitat totes les possibilitats al Consell per aconseguir aquest futur tan negre que Montilla augura a les patents de programari.
La FFII ha enviat una carta al Consell[28] amb una llarga llista de dubtes sobre el reglament del Consell de la UE, la seva interpretació i els fets del dilluns 7.3.2005. Però pot ser interessant repassar per sobre alguns dels aspectes més destacats.
Per començar, la nostra traducció del reglament del Consell[8]:
Article 3.6
“L’ordre del dia provisional es dividirà en part A i part B. Els punts que el Consell pot aprovar sense discussió s’inclouran a la Part A, però això no exclou la possibilitat de què qualsevol membre del Consell o de la Comissió expressi una opinió al moment de l’aprovació d’aquests punts i faci constar declaracions en acta.”
Article 3.7
“El Consell adoptarà l’ordre del dia al principi de cada reunió. La inclusió d’un punt a l’ordre del dia que no aparegui a l’ordre del dia provisional requerirà unanimitat al Consell. Els punts així introduïts a l’ordre del dia es poden posar a votació si s’han complert tots els requeriments procedimentals establerts als tractats.”
Article 3.8
“Tanmateix, es retirarà un punt “A” de l’ordre del dia , tret que el Consell decideixi el contrari, si una posició sobre un punt “A” pogués conduir a més discussió de la qüestió o si un membre del Consell o la Comissió ho demana.”
Tanmateix la presidència va reconèixer que Portugal, Polònia i Dinamarca voldrien discutir més sobre la directiva de patents de programari, i ho va denegar unilateralment. El reglament no especifica el procediment pel qual “el Consell decideix el contrari”, però no sembla que un sol estat, ni que sigui el president de torn, ho pugui decidir. Si el procediment per decidir-ho fos el mateix que per adoptar la directiva, majoria qualificada, sembla impossible que hi hagués una majoria qualificada que impedís discutir. Només els estats que ho havien demanat, més els que no havien acceptat el text el maig, ja serien suficients. Si la majoria fos majoria simple d’estats, no ho sabem, però sabem que tres estats ho van demanar i un de sol (Luxemburg, la presidència) s’hi va negar. Dels 21 estats restants, 9 han mostrat alguna mena de descontentament, potser algun s’hauria negat a renegociar igualment, però potser també alguns dels altres 12 no s’hi haurien negat. La tradició diplomàtica del Consell fa que els representants s’ho pensin dues vegades abans d’oposar-se a res, i per tant seria dubtós que tota la resta haguessin rebutjat la reobertura de negociacions si haguessin tingut l’oportunitat de votar-la.
En qualsevol cas, no ho sabrem mai, perquè la presidència no va deixar decidir el Consell, sinó que ho va decidir sola. No va ser fins un minut i cinquanta segons després que la presidència anunciés la petició i la denegués sense consultar-ho que el representant danès, Bendt Bendtsen, digué[1]:
“Tak hr. formand. Som de ved er det Danmarks ønske at forslaget om patentering af Computerimplementerede opfindelser behandles på rådsmødet som et B-punkt. Jeg har noteret mig deres bemærkninger om at de ikke kan acceptere dette da der alene er tale om en formel bekræftigelse af den politiske enighed fra maj sidste år, således at sagen kan gå til Europaparlamentet. Jeg syntes stadig det vil være rigtigst at tage sagen som et B-punkt, men når det ikke kan lade sig gøre vil jeg ikke stå i vejen for forslagets formelle vedtagelse. Jeg vil så med beklagelse aflevere en skriftlig erklæring til optagelse i rådets mødeprotokol, synspunkterne i denne erklæring vil vi forfølge når sagen kommer tilbage til rådet, efter at Europaparlementet har afsluttet sin anden læsning. Tak. hr formand.”
Traducció (de la traducció simultània del Consell a l’anglès):
“Si, gràcies president. Bé, ja sap, el desig de Dinamarca és veure aquesta proposta sobre patentabilitat d’invencions implementades en ordinadors, ens agradaria veure això tractat en aquesta reunió del Consell com a punt B. He notat els seus comentaris a fi i efecte que no ho pot acceptar… només la confirmació formal de l’acord polític lligat el maig de l’any passat, per tal que el tema pugui anar al Parlament Europeu. Encara penso que el més adient seria tractar-ho com un punt B, però si això no és possible no posaré entrebancs a l’adopció formal del punt“.
Bendtsen estava representant un parlament que li havia ordenat majoritàriament demanar un punt B, malgrat que la seva opinió i la del seu partit era una altra. Potser per això ho va fer amb poques ganes i el seu col·lega holandès va parlar de “coitus interruptus”. Però tot i així l’únic que sé llegir és que per dues vegades s’expressa un desig en present d’indicatiu i (“el desig de Dinamarca és”, “penso que el més adient”) i (sempre després d’una negativa prèvia de la presidència), s’usa el condicional (“ens agradaria” , “seria tractar-ho”). Finalment, quan s’accepta adoptar la directiva es fa condicionat a “si això no és possible”. El cas és que sí que era possible, tret que “el Consell decidís el contrari”, però el Consell no va decidir res, per tant tampoc es pot considerar que retirés la seva petició.
A continuació va parlar Holanda, però es va tallar la retransmissió de l’àudio i no podem saber què va dir (el ministre holandès ho va explicar després al seu parlament dient que havia ofert suport a Dinamarca). Ens quedem sense saber què haurien dit Portugal i Polònia si haguessin parlat, però no sembla que ho fessin. Per tant encara que s’interpretés que efectivament el representant danès va retirar la petició, encara en quedarien dues que la presidència havia anunciat com presentades i que ningú (excepte la pròpia presidència) va retirar.
Si considerem que les sol·licituds de rediscussió s’havien presentat i no es van retirar, també podem considerar que estaven demanant implícitament que es retirés el punt A de l’ordre del dia. Per la definició del reglament els punts A i els punt B són una partició de l’ordre del dia, és a dir, un punt només pot ser o A o B. Per tant qui demana passar un punt A a punt B està demanant que no sigui punt A.
I quina majoria cal per retirar un punt A de l’ordre del dia? Depèn de si està en l’ordre del dia provisional o és sobrevingut.
Article 3.1
“Tot tenint en compte el programa anual del Consell, el President redactarà l’ordre del dia provisional per a cada reunió. L’ordre del dia s’enviarà als altres membres del Consell i a la Comissió al menys 14 dies abans del començament de la reunió”
Com que aquest punt no es va incloure a l’ordre del dia de la reunió de dilluns fins el divendres a la tarda, hem d’interpretar que no era de l’ordre del dia provisional, sinó improvisat, i que per tant qualsevol estat en podia demanar la retirada com ja havia passat al desembre, al gener i al febrer. La Guia del Consell ho confirma
Vol. 1 Capítol III
4. El Consell
[…]
Igual que l’ordre del dia per al Coreper, el del COnsell es divideix en dues parts:
– punts “A”, que el Consell pot adoptar sense cap discussió. Tanmateix un membre del Consell sempre pot demanar la retirada d’un d’aquests punts en el mateix dia de la reunió del Consell (i el punt es deixa per una reunió posterior del Consell, o es manté a l’agenda per una majoria simple si el punt s’havia inclòs 14 dies abans). Les delegacions a més poden fer declaracions quan s’adopten els punt “A”
– punts “B”. Aquests són els punts que el Consell discutirà.
4 d)
[…]
Pel que fa a l’ordre de realització, la Presidència procedirà successivament a:
– prendre nota dels precs i preguntes i les peticions per canvis en l’ordre del dia.
– adoptar l’ordre del dia.
– adoptar els punts “A”, tenint en compte les declaracions o reserves. Aquests punts “A” normalment s’adopten en massa. Si un punt és objecte d’una declaració d’un o més membres del Consell que és probable que porti a una discussió o una petició de retirada, pot ser retirada de l’ordre del dia o romandre a l’ordre del dia gràcies a un vot per majoria simple
Per tant qualsevol estat hauria pogut forçar la retirada de la directiva de l’ordre del dia. Seria raonable pensar que demanar passar-ho a punt B implicava demanar la retirada. Però també ens podem imaginar que quan els estats contraris al text van veure que no hi havia manera de reobrir la discussió (tampoc és que siguin evidents els seus esforços) no veiessin cap motiu per demanar més ajornaments.
Així doncs, sense que ens quedi clar el perquè el punt va romandre com a punt A de l’ordre del dia. Llavors se suposa que s’hauria de votar “en massa” amb tots els altres punt A, oi?. El vot és per assentiment, segons el reglament:
Annex IV: Mètode de treball per a un Consell ampliat
Desenvolupament de reunions
16. Tret que la Presidència indiqui el contrari, les delegacions s’abstindran de prendre la paraula quan estiguin d’acord amb la proposició en qüestió; en aquest cas el silenci es prendrà com assentiment en principi.
Doncs bé la presidència, al principi del seu discurs diu
“Puis-je conclure que toutes les délégations a l’exception de l’Espagne, qui vote contre, et de l’Autriche, de la Belgique et de l’Italie, qui s’abstiennent, peuvent accepter le projet de proposition commune, et d’exposé des motifs l’accompagnant tels que contenus dans les documents devant vous.”
Traducció:
“Puc concloure que totes les delegacions, amb excepció d’Espanya, que vota en contra, i d’Àustria, Bèlgica i Itàlia que s’abstenen, poden acceptar el projecte de proposició comuna, i d’exposició de motius que l’acompanya tal i com estan continguts en els documents davant vostre.”
i això té forma de pregunta, sense acabar de donar el peu a parlar a algú per oposar-s’hi. A continuació parla uns tres o quatre minuts, dona la paraula al representant danès, pren la paraula el representant holandès, del que no es transmet l’àudio, i torna a parlar la presidència per dir:
“Je prends également acte de cette position et j’ai déjà signalé que ces pays étaient sur la liste de ceux qui avaient un problème et qu’on allait en prendre note dans la procédure qui va suivre.”
“Je l’ai signalé devant la Commission Juridique et je m’en tiens. Maintenant j’invite le Conseil à adopter aussi les autres points de la liste points A.”
“Tel est le cas? Je vous en remercie, les points A sont adoptés. ”
Traducció
“Prenc igualment acta d’aquesta posició i ja he remercat que aquests països estaven en la llista dels que tenien un problema i que se n’anava a prendre nota en el procediment que seguirà.”
“Ho he indicat a la Comissió jurídica i em ratifico. Ara convido al Consell a adoptar també els altres punts de la llista de punts A.”
“És així ?. Els ho agraeixo, els punts A queden adoptats.”
Per tant no queda clar en quin moment queden votats el punt A de la directiva de patents de programari. En un moment donat la presidència s’hi refereix formulant una pregunta, però segueix parlant i no és fins sis minuts més tard, i havent parlat dues persones pel mig, que convida al Consell a adoptar els altres punts A. Els diu “també els altres punts de la llista de punts A”. Què vol dir “els altres”?, que el punt A del que parlava abans ja està adoptat? Llavors, quan ho ha preguntat, exactament? O encara no està adoptat i està preguntant si s’adopta aquell punt i “també els altres punts de la llista de punts A”, es a dir tots els punts A “en massa”? En aquest cas seria el final d’una pregunta que duraria 6 minuts i seria interrompuda per les intervencions d’altra gent, no sembla gaire clar.
Però el cas és que hauria de quedar clar quan s’adopta el punt A de la directiva de patents de programari (que entra en el Procés de codecisió que marca l’article 251 del Tractat de la CE). La FFII ho pregunta per l’article 8 del reglament del Consell:
“Les deliberacions del Consell sobre resolucions a adoptar-se segons el procediment de codecisió seguint l’article 251 del Tractat de la CE restaran oberts al públic com segueix:
[…]
b. El vot sobre resolucions legislatives seran obertes al públic, així com les deliberacions finals del Consell que portin a aquest vot i les explicacions de vot que l’acompanyin.
[…]
En aquests casos, les deliberacions del Consell seran obertes al públic mitjançant transmissió de la reunió del Consell per mitjans audiovisuals, en una sala per a assistents. El resultat del vot serà indicat per mitjans visuals.”
Segons aquest article els assistents a aquesta retransmissió haurien d’haver vist alguna indicació visual de que s’havia adoptat la directiva de patents de programari, però se’ls va passar (i això que havien anat a interessar-se precisament en aquest punt).
Per aquelles ironies del destí, la història es repeteix. L’origen de la directiva sobre la que tan irregularment s’ha pronunciat el Consell és una altra irregularitat.
El Conveni de la Patent Europea (o conveni de Munich, de 1973) especifica a l’article 52[29] que el programes d’ordinador no es consideraran invencions i per tant no es podran patentar com a tals. Aquest conveni va crear un organisme internacional per administrar la patent europea, l’Oficina de la Patent Europea (OPE). Aquesta oficina, com la majoria d’oficines de patents, es finança amb les taxes que paguen els qui demanen i renoven periòdicament les patents europees. Concedir patents li suposa ingressos per taxes de patents i rebutjar-les, en canvi, li suposa feina en justificar la decisió al sol·licitant. I a diferència de la majoria d’oficines de patents, és una organització internacional que no forma part de cap govern, i no està sotmesa a control democràtic, sinó a la direcció d’un president i d’una junta formada per diplomàtics de la trentena d’estats membres. No forma part de la UE.
Aquesta OPE va anar eixamplant les interpretacions del que es podia patentar, fins que fins i tot va establir en el seu reglament que els programes d’ordinador es podrien patentar perquè no es considerarien mai “programes d’ordinador com a tals”[30]. El que havia de ser un límit a allò que es podia patentar va esdevenir una norma d’estil de com s’havien de redactar les sol·licituds per ser concedides. Si es demana una patent per certa novetat en programes d’ordinador, es rebutjarà, però si es reescriu demanant la patent per ordinadors programats amb una certa novetat al programa, o per processos de computació definits per programes amb aquella novetat, segurament es concedirà. La interpretació que la OPE fa del CPE és equivalent a si l’article 52.2.c no hi fos.[31]
Aquesta situació suposava un inconvenient per a la OPE i un altre per a la societat. Per a la societat hi ha una certa incertesa legal perquè hi ha milers de patents concedides per coses que la llei diu que no es poden patentar, i ningú sap fins que es va a judici si el jutge farà cas de la interpretació de l’OPE o no. Per a l’OPE, aquesta incertesa pot suposar menys demanda de patents. L’any 2000 van intentar eliminar el punt 52.2.c del CPE, però no se’n van sortir i van decidir intentar-ho per via d’una directiva Europea[323334] per evitar aquestes malinterpretacions, que s’utilitzen per patentar programari. Moltes d’aquestes esmenes han estat rebutjades pel Consell amb l’excusa, precisament, que no segueixen la pràctica establerta (per l’OPE)[12].
El text que suposadament va aprovar dilluns el Consell[35]:
– no defineix els termes que usa per delimitar allò que és patentable. Han eliminat les definicions de “tècnica”, “camp de la tècnica”, “contribució tècnica”, “indústria”, “invenció”.
– admet “contribucions tècniques” constituïdes per característiques no tècniques. Així es pot patentar un programa nou (encara que se segueixi alguna definició com cal que no consideri els programes part de la tècnica) si en la patent parla d’ordinadors ja coneguts (però que sí són tècnics). Les condicions de patentabilitat s’apliquen a tot el que es reivindica, no només a allò que aporta de nou, per tant per patentar coses noves de camps no permesos només cal afegir-hi coses conegudes de camps permesos.
– Permet reivindicar directament programes d’ordinador (“reivindicar” vol dir definir el monopoli que concedeix la patent). En la proposta inicial de la Comissió per patentar programari es feia el circumloqui de permetre reivindicar ordinadors programats (per fer infractors directes els instal·ladors i els subministradors de maquinari amb programes preinstal·lats) i els processos de programes en execució (per fer infractors directes els usuaris). El Consell permet a més reivindicacions de programa (per fer infractors directes els distribuïdors, administradors de servidors a Internet on els autors publiquin els seus programes, etc.). La única condició que imposa per monopolitzar programes és que també el sol·licitant hi afegeixi reivindicacions dels altres dos tipus anteriors, cosa que sempre pot i vol fer.
A més elimina salvaguardes introduïdes pel parlament europeu:
– Elimina el dret a la interoperabilitat. Només fa referència a les lleis generals de competència (lentes i ineficaces d’aplicar) i a la possibilitat de descompilar programari per motius d’interoperabilitat (però això no té res a veure amb patents, les patents ja haurien d’explicar com fer les coses sense necessitat de descompilar, i tampoc no prohibeixen estudiar la cosa patentada, sinó comercialitzar-la). Quan algú patenta formats de dades o protocols de comunicació no serveix de res que es puguin descompilar els programes que els utilitzen, perquè si a partir d’aquesta informació s’hi fan programes interoperables, la patent prohibeix distribuir-los o usar-los.
– Elimina el dret a la publicació, distribució, processament, manipulació i producció d’informació sense preocupar-se de patents.
I introdueix falses salvaguardes per mirar de protegir-se de l’opinió pública sense impedir patentar programari:
– Parla de que no es podran patentar programes com a tal, ni en codi font ni en codi objecte. Això pot semblar una garantia, però és que ningú patenta programes concrets, sinó conceptes més generals. Per evitar que es copiïn o reutilitzin programes concrets els autors usen els drets d’autor que són instantanis, de franc, de més llarga durada i no necessiten burocràcia. Qui es preocupa de passar entre 1 i 3 anys de tràmits i pagar uns 30000 EUR per una patent de programari, busca evitar competència d’altres programes diferents que facin el mateix, no només evitar que algú comercialitzi el mateix codi font o codi objecte. Però introduint això el Consell, insinua que la prohibició de patentar programes d’ordinador com a tals es refereix només a hipotètiques patents inútils que cobririen un únic programa font o objecte, i no a les patents de programari que realment es demanen.
– Insisteix en demanar novetat a les patents de programari. El que crida més l’atenció de moltes patents (no només de programari) és que es concedeixen per coses trivials. Però el text ni dóna cap mesura concreta de com valorar aquesta novetat, ni s’ocupa del problema real que és patentar coses per les quals les patents frenen l’innovació en comptes d’estimular-la. Segurament les patents de programari genuïnament noves són encara més perilloses que les trivials, perquè monopolitzen coses útils i no es poden invalidar als tribunals amb exemples d’anterioritat.
I podríem allargar-nos més en els errors i els inconvenients de la directiva, però la intenció era només il·lustrar perquè segons quines polítiques són molt difícils d’adoptar amb total transparència, democràcia i coneixement de causa, i si s’adopten, ja sigui com a pràctica habitual a l’OPE, o com a proposta de directiva, acostuma a ser per mitjans menys representatius.
No sembla que el més greu que passés aquell dilluns fos que s’adoptés una directiva que no en agrada, sinó que se n’adoptatés una que no agrada ni a la majoria qualificada de ministres que l’haurien d’haver votada. Això és el que cal corregir de seguida. Encara queden alguns mesos per corregir el text de la directiva, els dubtes sobre qui, com i si s’ha adoptat corren més pressa.
Referències
[1] Consell de ministres de competitivitat de dilluns 7.3.2005
Comunicat de la FFII
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Fotos
http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/GalleryViewer.asp…
Audio/video
http://media.ffii.org/Council050307/
Transcripció
http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En
[2] Recull de premsa (parcial)
http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn
[3] Nota de premsa del Consell
http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf
[4] Declaracions de Montilla
http://www.internautas.org/html/1/2752.html
[5] reaccions a la pretesa adopció de la posició comuna del Consell
FFII
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Jonas Maebe
http://wiki.ffii.org/OpenLtr050307En
Verds/Aliança Lliure Europea
http://wiki.ffii.org/Cons050307En
Editorial de Leader a Zdnet.co.uk
http://comment.zdnet.co.uk/other/0,39020682,39190515,00.htm
Editorial de Vicenç Partal a vilaweb.com
http://www.vilaweb.com/mailobert/mailobert2.html
Declaracions del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran
http://www.lafarga.org/node/view/292
Declaracions del regidor de la ciutat del Coneixement de Barcelona i vicepresident tercer de la Diputació, Jaume Oliveras
http://puntbarra.com/node/view/2535
Reaccions a Dinamarca
http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867
UEAPME, patronal europea de PiMES (11 000 000 d’empreses i 50 000 000 de treballadors)
http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050307_Computer_Patent.pdf
Aquest article cita Sun
http://www.ebcvg.com/news.php?id=4722
Aquest cita varies reaccions
http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-136499-16&type=News
[6] Reunió de JURI dilluns 7.3.2005 a la nit
http://wiki.ffii.org/Juri050307En
[7] El ponent Rocard diu que Luxemburg no tenia dret de rebutjar el punt B
http://wiki.ffii.org/Eptrans050308En
[8] Reglament de Consell
http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexapi!prod!CELEXnumdoc…
Extracte dels punts més rellevants del reglament i la Guia del Consell
http://wiki.ffii.org/ConsRules050308En
[9] Declaracions de Dinamarca i Xipre
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad04.en04.pdf
Declaració de Polònia
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad02.en04.pdf
Declaració d’Holanda
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st14/st14574-ad01co01.en04.pdf
Declaracions de Letònia i Hungria
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf
Declaracions de França i Bèlgica (pàg 16-18)
( la de França justifica el seu sí, però diu que “tanmateix alguns aspectes de la directia semblen oberts a interpretacions enfrontades”)
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09586.en04.pdf
[10] Informe del 21.6.2002 del comité d’escrutini parlamentari de la Cambra dels Comuns
http://www.parliament.the-stationery-office.co.uk/pa/cm200102/…
[11] Recapta per sobornar la presidència del Consell
http://mjr.iki.fi/texts/patentfund
[12] Declaració de motius del Consell per a la directiva de patents de programari.
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st11/st11979-re01ad01.en04.pdf
[13] Manifestació a Brussel·les el 17.2.2005
http://demo.ffii.org/demo0502/
[14] El Parlament demana una nova remisió de la directiva de patents de programari (el comité d’afers jurídics per 19 vots contra 2, la conferència de presidents unànimement i el plè per assentiment)
http://wiki.ffii.org/Restart050202En
http://wiki.ffii.org/index.cgi?Restart050217En
http://wiki.ffii.org/Europarl050224En
http://patents.caliu.info/nota20050203.txt
[15] La Comissió Europea rebutja la petició del Parlament Europeu de refer la directiva.
http://wiki.ffii.org/Com050228Ca
http://wiki.ffii.org/Com050228En
[16] Moció unànime del Senat espanyol
http://wiki.ffii.org/Senado050208En
http://wiki.ffii.org/Senado050208Es
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-039.html
http://barrapunto.com/articles/05/02/08/1717239.shtml
Recollida de signatures d’agraïment al senat espanyol
http://graciassenado.hispalinux.es/
[17] Moció unànime del Parlament Alemany (Bundestag)
http://wiki.ffii.org/Bundestag050218En
http://www.heise.de/newsticker/meldung/55568
http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm
moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf
http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw
[18] 4 mocions al parlament holandès
3.3.2005
http://wiki.ffii.org/Nl050303En
http://wiki.vrijschrift.nl/Motions050303
10.2.2005
http://wiki.ffii.org/NlVot050210En
1.7.2004
http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En
http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn
[19] moció del comité per a la UE del parlament danès
http://wiki.ffii.org/Dkparl050304En
http://itpol.dk/bpunkt2005
[20] Reunió de maig del Consell i esmenes insignificants sobre la marxa
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
[21] Declaracions del ministre Brinkhorst al parlament holandès.
http://wiki.ffii.org/Brinkhorst050310En
http://www.sslug.se/emailarkiv/itpolitik/2005_03/msg00134
[22] Declaracions del ministre Bendtsen al parlament danès.
http://wiki.ffii.org/Bendtsen050309En
http://wiki.ffii.org/Dkparl050308En
http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867
[23] Declaracions del ministre belga Verwilghen al parlament belga
http://wiki.ffii.org/Verwilghen050309
[24] Article que postula que les decisions sobre la directiva de patents de programari no es van prendre al Consell sinó al sopar del dia abans.
http://www.webwereld.nl/
[25] Interpel·lació de Jordi Guillot al ministre Montilla al Senat espanyol
http://patents.caliu.info/nota20041202.ca.txt
http://patents.caliu.info/nota20041202.en.txt
http://patents.caliu.info/nota20041202.es.html
[26] Ajornaments de la decisió al Consell
http://patents.caliu.info/nota20041222.ca.html
http://patents.caliu.info/nota20041222.es.txt
http://kwiki.ffii.org/Cons041221En
http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2005/01/msg00177.html
http://kwiki.ffii.org/Cons041221En
http://wiki.ffii.org/NlVot050210En
[27] Sobre el procediment de codecisió (pàgina una mica vella)
http://patents.caliu.info/codecisio.html
[28] Carta de la FFII al Consell preguntant sobre l’aplicació del reglament al Consell de dilluns 7.3.2005
http://wiki.ffii.org/LtrFfiiCons050308En
Observacions del professor de dret europeu dr. Karl-Friederich Lenz
http://k.lenz.name/wordpress/index.php?cat=2
Estudi legal sobre reobertura de discussions pel Dr. Luis Fajardo López
http://fajardolopez.com/Informaciones
http://fajardolopez.com/informes/Fajardolopez.com_18th-May-…
http://fajardolopez.com/informes/low-res_Fajardolopez.com_…
http://swpat.ffii.org/papers/fajardo0406/fajardo0406.pdf
[29] Convenció de la Patent Europea
http://www.european-patent-office.org/legal/epc/e/ar52.html
[30] Sobre el reglament i la pràctica de la OPE i altres qüestions
http://patents.caliu.info/aboutMcCarthyConsiderations.html
http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
Exemples de patents de programari de l’OPE
http://webshop.ffii.org/
http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html
http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.en.html
[31] Un recent estudi econòmic/legal confirma que la proposta
de la Comissió equival a eliminar l’article 52.2.c del CPE
http://wiki.ffii.org/Rossi050310En
[32] Primer intent de legalitzar les patents de programari via la modificació del CPE
http://swpat.ffii.org/log/intro/index.en.html#reskr
[33] Explicació sobre la proposta de directiva
http://patents.caliu.info/explicacio.html
Text de la proposta de directiva de la Comissió expedient 2002/0047
http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
[34] Esmenes del Parlament Europeu
http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?…
[35] Text del Consell
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html
http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html
http://patents.caliu.info/nota20040518.html
Aquest document és sota llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons.