19/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org
Aquesta setmana Microsoft ha anunciat la disponibilitat d’un nou programa que pemetrà fer traduccions a diferents llengües del seu programari.
La presència de les llengües minoritàries en el món del programari és important per poder funcionar a dia d’avui de manera natural amb una llengua, pel prestigi que té per aquesta, i sobretot, perquè és quelcom bàsic pel jovent i la nostra societat.
Des de fa temps, els gal·lesos poden gaudir en la seva llengua d’un sistema operatiu complet anomenat Linux, a més de també, tot un seguit d’eines lliures; incloent-hi eines ofimàtiques per a Windows. Un grup de voluntaris agrupats al voltant del col·lectiu KGyfieithu fa uns anys que treballen en la seva adaptació al gal·lès. Fa poques setmanes Microsoft i la Welsh Language Board (organisme que promou l’ús de l’idioma gal·lès) van signar un acord per crear unes versions parcialment traduïdes de l’Office 2003 i el Windows XP. Segons molts analistes, incloent-hi la prestigiosa revista anglesa ‘The Register‘, aquesta és la reacció de Microsoft al fet que tot un seguit d’aplicacions lliures i gratuïtes es trobin disponibles en gal·lès.
Uns quants mesos abans, Microsoft anunciava també que traduiria el seu programa Microsoft Office al Nynorsk, la segona llengua oficial a Noruega. En aquest cas, la decisió era la resposta a l’advertència del sector educatiu noruec que afirmava que no compraria cap còpia més d’Office si aquest no es traduïa al Nynordsk. Microsoft va acceptar a les poques setmanes. Més a prop nostre, el Govern d’Euskadi a través de la Direcció General de Promoció de l’Euskera fa temps que està traduint versions de Linux i del paquet ofimàtic lliure Open Office a l’èuscar després, d’anteriorment, haver treballat amb Microsoft.
Lluny queden les èpoques en què el Govern de la Generalitat va haver de pagar 80.5 millions per la traducció del Windows 98 al català o el Govern basc una quantitat, pràcticament, cinc cops superior per una traducció parcial del Microsoft Office a l’èuscar.
Microsoft, com a empresa que disposa d’un còmode monopoli, ha tingut fins recentment la paella pel mànec per decidir quines llengües eren rendibles i amb quines condicions. Sobtadament, amb la popularització del programari lliure i la llibertat que ofereix a qualsevol persona per adaptar un programa a la seva llengua la paella ha canviat de mans. D’un temps ençà, Microsoft afirma
que pot fer traduccions parcials dels seus principals programes a molt baix cost, cosa totalment impensable fa uns anys. Malgrat que això se’ns ha venut com una bondat d’un nou avenç tècnic, realment la tecnologia estava desenvolupada des de fa anys (es deia MUI) i ha estat realment la pressió del mercat el motiu que els ha impulsat a fer-ho.
Aquesta setmana, Microsoft ha anunciat que faciliten les eines per traduir els seus programes a tercers, una cosa que fa més de vint anys que es disposa en el món del programari lliure. De totes maneres, cal recordar que aquestes eines de Microsoft permeten fer traduccions parcials, com ha passat en el cas del català.
Administracions de tot el món estan considerant l’ús del programari lliure per totes les llibertats que ofereix. Fa pocs dies que el Govern de Ruanda ha començat a traduir una versió de l’Open Office a la principal llengua del país. Altres països en vies de desenvolupament ja han abraçat el programari lliure i n’estan preparant versions en les seves llengües locals.
Als Països Catalans, des de fa força anys podem disposar del principal programari lliure en català, gràcies a l’esforç de molts voluntaris, gran part d’ells agrupats al voltant de Softcatalà. Ara mateix, el català disposa de més bona salut i més aplicacions que la majoria de llengües minoritàries europees.
Hi ha dues lliçons importants a aprendre. La primera és que l’esforç de la gent que treballa en el voluntariat pot canviar les coses, com tantes vegades ha succeït amb la nostra llengua durant la història. La segona, i la més important, és que els governs han de donar suport al programari lliure no només com a eina de normalització lingüística. Tan eficaç com ha estat en l’àmbit lingüístic pot ser-ho en molts altres, com ho demostren experiències com Linex a Extremadura. El que tingui curiositat, fa temps en vam fer un article sobre alguns dels motius principals per justificar l’ús del programari lliure al sector públic.
Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.