Entrevista amb Marcelo d’Elia Branco

Compartiu


Barcelona, 15/12/2003, Carmen Jané, el Periódico

Ràpid, seductor i amb un discurs molt clar, aquest sant Jordi amb ordinador i aire hippy ha fet del software lliure la seva bandera i de Microsoft el seu drac. Potser perquè transformar el món amb la informàtica és en el fons una utopia i, com ell explica, quan se li compleix una utopia en busca una de nova. Ara que el Govern del president Lula ha fet de la seva causa un instrument més per a la seva lluita contra la fam i per la transformació del país, D’Elia Branco, que es reconeix «de difícil seient», pot buscar una altra bandera, que defensarà, segons assegura, «lluitant, però sense perdre la tendresa».

El Govern progressista brasiler dirigit per Luis Inácio Lula da Silva aposta per la modernitat de la informàtica, però sense perdre de vista les prioritats del seu programa que vénen imposades per la pobresa que hi ha al país. Per això els seus assessors, com el tècnic Marcelo d’Elia Branco, recolzen la utilització del denominat software lliure, que és un moviment que produeix programes informàtics en què els usuaris poden tenir accés al codi amb què estan escrits i distribuir-los
i copiar-los sense haver de pagar drets d’autor ni llicències.

Sorgit amb Richard Stallman i la Free Software Fundation el 1984, aquest moviment no té només el sistema operatiu Linux –competidor de Microsoft– com a estendard, sinó també el paquet d’ofimàtica Openoffice, els navegadors Mozilla i Konqueror, els escriptoris KDE, Redhat, Suse i Debian, i moltes altres aplicacions.

¿Per què el Brasil ha optat pel software lliure?

Al nostre país, la informàtica mou 3.200 milions de dòlars a l’any, dels quals un terç es destinen a pagar drets a empreses estrangeres. Tenim un 8% de persones connectades a Internet, i la meitat utilitza software il·legal. Però no podem legalitzar aquests programes ni comprar noves llicències perquè estaríem augmentant el dèficit de la nostra balança comercial. Però també hi ha una raó social. Al Brasil, 22 milions de persones passen gana i 46 milions de persones, un terç del nostre poble, viu amb menys d’un euro al dia. El programa prioritari del Govern del president Lula és combatre la fam i per fer-ho necessita 556 milions de dòlars, menys de la meitat del que gastem en drets per software.

I davant d’aquest panorama, ¿com plantegen l’accés a Internet?

Combatre la bretxa digital no és únicament donar un ordinador connectat a Internet, perquè això transforma la nostra gent en consumidors d’una tecnologia sobre la qual no tenim coneixement. Hem de dominar la cultura digital, i això només és possible utilitzant software lliure, perquè podem accedir al codi i aprendre. Una altra raó és la nostra necessitat de desenvolupar una indústria nacional. La decisió del Govern, recolzada pel Projeto Software Livre, és ampliar la nostra cultura, alhora que fomentem les indústries nacionals o les multinacionals que actuen al nostre territori, generant més llocs de treball.

És a dir, anar cap al desenvolupament gràcies al software.

Molts problemes al Brasil necessiten solidaritat internacional. Som un país dependent en tecnologia, com Espanya. Amb software lliure podem fer un salt tecnològic que ens situï al costat de països del Primer Món. No som ni millors ni pitjors que la gent dels EUA o el Japó i, si ens donen oportunitats, podem ser tan bons com els altres. Marcelo Tosati, el supervisor mundial del nucli de Linux, és brasiler; Cristiano Anderson, un dels sis mantenidors del projecte GNU, també… Estàvem tots junts a Porto Alegre.

Però davant d’aquest discurs, Bill Gates va anar al Brasil i va oferir una pila de paquets de software.

El moviment de software lliure ja fa anys que regala tots els programes a governs, universitats… Si ho quantifiquéssim, això val molt més que tot el patrimoni de Microsoft, que només regala llicències immaterials. La lògica dels governs d’acceptar les donacions per fer veure que fan grans coses és una tonteria, perquè accedir al codi font d’un programa no té preu.

Però Microsoft està obrint el seu codi a determinats governs.

Això és màrqueting. N’estan obrint una part però no pas tot, i ho mostren en una presentació de Powerpoint, cosa que no dóna garanties. A més a més, tampoc n’hi ha prou d’obrir el codi, se l’ha de poder modificar. I no millorarem pas un codi d’un altre perquè Microsoft guanyi més diners.

¿Es pot combatre la fam amb ordinadors?

Indirectament sí. La fam està originada per la dependència econòmica, i aquesta té el seu origen en la dependència tecnològica. El Brasil té una base suficient per poder ser un país ric. Els ordinadors no combaten la fam, però sí la dependència tecnològica.

¿Quin paper hi juga Porto Alegre?

És la ciutat del fòrum social més important i l’Administració més forta en software lliure que hi ha al Brasil. L’organització Projeto Software Livre pertany a l’únic grup que està lligat directament al president de la república. Però no volem fer-ho tot sols al Govern. Busquem ajuda en la comunitat de software lliure internacional perquè ens ajudin a convertir el Brasil en un exemple d’independència tecnològica per a la resta del món.

Marcelo
Marcelo d’Elia Branco

Digui’m una cosa, ¿qui va ser primer, Extremadura o el Brasil?

Perquè Extremadura també ha migrat tot el seu sistema educatiu al software lliure.

¿L’ou o la gallina?

Són situacions diferents. A Porto Alegre vam començar primer, però Extremadura va ser més ràpida a implantar-lo, i ara van al davant: 66.000 ordinadors per a la xarxa educativa pública, 39.000 a Andalusia, València… Espanya avui està a l’avantguarda d’Europa en implementació de software lliure. Però n’hi ha altres exemples, com el Govern de Munic, el Japó i la Xina que han anunciat una distribució pròpia.

¿La base al Brasil també és Debian, com a Extremadura?

Per a un Govern, el més correcte em sembla que és treballar amb Debian, perquè és una distribució que mantenen voluntaris i no depèn de cap empresa. Debian és avui un tronc de distribució, perquè a partir d’ella es fa la distribució d’Andalusia, Extremadura, Porto Alegre. I això no significa que no es contracti una empresa privada que ens doni suport,manteniment.

¿I la connectivitat? Perquè una cosa és que no es pagui pel software, però s’ha de seguir pagant per la connexió.

Els governs s’ho havien d’haver pensat abans d’haver venut les empreses públiques de telecomunicacions, perquè la intenció de privatitzar-les per millorar els serveis, augmentar la competència i abaixar els preus no s’ha complert. Podríem pensar en un altre model, potser no estatal, sinó públic, amb una partprivada i control públic.

¿El Govern brasiler ha pensat a tornar a nacionalitzar les empreses de telecomunicacions?

No, no hi ha aquesta idea, perquè no volem aïllar-nos del context internacional. Hem de buscar un model alternatiu i conviure amb les multinacionals.

Hi insisteixo. Una societat amb una taxa d’analfabetisme com la del Brasil, ¿pot entrar en la societat de la informació?

Una àvia de 68 anys no sabia llegir, però a partir de l’experiència dels telecentres a Sao Paulo va sentir necessitat de comunicar-los als seus familiars per correu electrònic que estava sola. L’ordinador va ser un estímul perquè aprengués a llegir i escriure. Però és que els analfabets
poden fer servir ordinadors. La Gnome Fundation de Miguel de Icaza està fent un projecte perquè cecs, sords i els que no sàpiguen llegir puguin utilitzar ordinadors. I hi ha un altre projecte d’Hispalinux perquè es pugui navegar sense utilitzar lletres, només amb símbols.

A Espanya, la societat de la informació sembla que no avança i hi ha qui apunta que potser hi ha gent que no està interessada a connectar-se.

Molta gent realment no necessita connectar-se a Internet. Aquesta és una idea estimulada pel capital financer que ha especulat al voltant de la tecnologia i ha creat més productes i serveis dels que la gent està disposada a consumir. Avui hi ha un excedent mundial de banda ampla
del 97%. La tecnologia s’ha d’impulsar a partir de les necessitats bàsiques de la gent: l’educació, els serveis públics… La informàtica ha de ser útil i no supèrflua.

Doncs la indústria informàtica es basa en bona mesura en la carrera d’haver de canviar els equips cada cert temps per no quedar-se obsolets. ¿Promoure el contrari alentiria la indústria?

No. La nostra filosofia és que l’ordinador corri cada vegada més ràpid i necessiti menys recursos de màquina. Hi ha molta gent que no té ordinador i amb software lliure podria obrir-se el mercat perquè les màquines serien més barates. És just pagar per una màquina perquè és una cosa
material, però un software és una cosa immaterial i ha de ser remunerat com a producció intel.lectual, però no per la reproducció ni la còpia. La còpia digital no té cost.

A Espanya hi ha una gran polèmica pel cànon que s’ha imposat sobre els CD gravables per protegir la propietat intel·lectual.

Això és una legislació tecnofeixista, que està vinculada a la Digital Millenium Act que va aprovar el Govern dels EUA. En el món analògic, els consumidors teníem dret a fer una còpia per a ús privat. Ara estan atacant les llibertats civils. El moviment del software lliure està contra qualsevol ampliació del copyright. Les patents són contràries als drets de l’autor, que són els que han de ser protegits.

El creador és un autor, i ha de tenir les seves garanties, però no hi ha cap raó per cobrar perquè
es toqui en un ball. La majoria dels músics no viuen dels seus CD, sinó dels seus concerts. La revolució digital ha tornat obsoletes algunes indústries, que volen mantenir els seus lucres artificialment.

¿Què en pensa de la pirateria?

Les campanyes antipirateria estan estimulades per la indústria fonogràfica i no estan defensant el dret de l’autor, sinó els interessos de la indústria, que cobra segons les còpies que es distribueixin. La majoria dels autors tenen interès que la seva obra sigui distribuïda lliurement perquè vagi més gent als seus concerts. Però és un tema més complex que el del software. Hi ha un grup que tracta amb llicències obertes per a obres intel.lectuals.

Però segons alguns estudis, a Espanya el gran problema de la pirateria no són tant les xarxes per Internet sinó el topmanta.

No estic a favor de la còpia il·legal, però si és possible vendre-la a meitat de preu és perquè podria tenir aquest preu. La indústria té recursos per a això. La gent la compra a la manta perquè és més barata. Una sortida seria reduir el guany de l’intermediari. Perquè la botiga també té un marge petit.

¿Què pensa quan s’acusa el software lliure de demagògia?
Depèn. Si la crítica ve de Microsoft, estan en el seu paper. Si ve dels governants, o no tenen coneixement sobre el tema o és que estan en nòmina de Microsoft.

Aquest document és (c) 2003 Carmen Jané. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.


Comentaris