Per Jordi Mas i Hernàndez / www.softcatala.org
3/04/2002
Un dels fets més interessants que s’ha esdevingut d’un temps ençà al món d’empreses puntcom ha estat l’aparició del cercador Google (www.google.com). En uns moments en què la majoria d’empreses relacionades amb la tecnologia estan en moments baixos, el Google continua destacant per les seves innovacions i per un model de negoci assenyat i respectuós amb l’usuari i amb la comunitat Internet, cosa molt d’agrair en els temps que corren.
El Google va néixer per cobrir una de les necessitats vitals d’Internet: la recerca de dades dins d’un oceà d’informació poc contrastada i mancada d’estructuració. En una societat com la d’avui, on la informació i la competència per gestionar-la són cada cop més importants, una eina com el Google permet multiplicar les nostres habilitats per trobar allò que realment necessitem. Amb més de 150 milions de consultes al dia, el Google s’ha convertit en una eina imprescindible per a les tasques quotidianes de milers d’usuaris en empreses, universitats, institucions, o simplement a la llar.
El Google no solament ha aportat una eina essencial al món d’Internet, sinó que, a més, ho ha fet respectant i potenciant l’esperit original d’Internet com a xarxa per compartir coneixements de forma oberta, cosa que pràcticament totes les empreses del boom puntcom van oblidar del tot. Els creadors del Google, dos joves estudiants anomenats Larry Page i Sergey Brin, coneixien molt bé el món universitari i l’esperit d’Internet que s’hi respira, atès que, de fet, es van conèixer a la Universitat de Stanford mentre estudiaven el seu doctorat.
Per a la majoria d’usuaris, el Google té la mateixa màgia que Netscape (www.netscape.com) va tenir al seu moment o que Apple (www.apple.com) sempre ha tingut per a un usuari de Mac: una empresa que els proporciona un producte de qualitat i amb la qual se senten certament satisfets. A tall d’exemple, Google rep més de sis-cents currículums al dia de professionals que desitgen incorporar-s’hi com a empleats. Google està vivint un moment molt dolç.
En una època en què la majoria de cercadors, com ara Altavista, MSN o Lycos saturaven les seves pàgines principals amb multitud de serveis, que comprenien des del correu electrònic fins a l’accés a Internet, Google va apostar per un disseny senzill i funcional centrat a oferir únicament la cerca d’informació a Internet. Cal destacar que, a més, Google mai no ha acceptat publicitat en forma de cibertires (banners), cosa que respon a la ferma voluntat dels creadors del cercador de mantenir-lo com una eina atractiva per als seus usuaris.
Els dos eixos principals que van servir a Google per diferenciar-se dels seus competidors van ser la rapidesa en les cerques, atès que l’usuari gairebé mai ha d’esperar més de mig segon per obtenir resposta, i la tecnologia Page Rank. Aquesta tecnologia és l’encarregada de realitzar una avaluació de la popularitat d’una pàgina tenint en compte, entre altres coses, els enllaços que una pàgina rep d’altres, com a mesura democràtica de la popularitat de la informació que conté aquella pàgina. Això es basa en la idea que els usuaris només enllacen aquelles pàgines que realment són interessants. Page Rank també té en compte la importància del lloc del qual prové l’enllaç, si tenim en compte que hi ha llocs que tenen molt més pes quan fan un enllaç que altres. Per exemple, un enllaç a la nostra pàgina de la cadena de notícies CNN té molt més valor que no pas un altre d’una pàgina personal d’un usuari qualsevol. En mostrar el resultat d’una cerca, el Google mostra les pàgines ordenades per la importància assignada per Page Rank. Això fa que el Google, com a resultat d’una cerca, ofereixi, en la gran majoria de casos, informació més precisa i de més qualitat que els seus competidors. Els seus creadors estaven tan segurs d’aquest fet que van incloure un botó amb el text “Avui tinc sort” (I’m Feeling Lucky) que realitza la cerca sol·licitada i ens en porta directament al primer resultat.
Tot i això, malgrat que Google ha representat un avenç important, encara retorna massa resultats i comença a tenir ferms nous competidors. Mencionarem només Vivisimo (www.vivisimo.com), que fa servir el resultat combinat de diversos cercadors per oferir-nos els resultats més adients. Molt interessant és l’opció que permet restringir les cerques a diferents àrees de coneixements i ens agrupa els resultats en forma d’arbre jeràrquic segons la seva temàtica. El Google ha despertat l’interès per un àrea on molt aviat tindrà nous i bons competidors.
Ara fa menys d’un any, Google va integrar l’Open Directory Project (www.dmoz.org) al seu cercador, un directori d’adreces de llocs web on milers de usuaris fan d’editors classificant i mantenint actualitzades les adreces i descripcions del directori. Hi col·laboren, de forma totalment desinteressada, més de 46.000 persones i hi ha classificats més de 3 milions de llocs web. Aquest directori és lliure i qualsevol pot descarregar-lo, ampliar-lo, o integrar-lo al seu lloc web (com fan alguns portals com ara www.eresmas.com). En aquest sentit, l’aposta de Google de donar suport a un esforç desenvolupat des de la comunitat d’Internet, tot integrant-lo en el sistema de cerques, va ser una empenta incalculable per a aquesta iniciativa, en contraposició a la resta de cercadors que han decidit desenvolupar els seus propis directoris privats, imitant el pioner Yahoo.
Amb l’adquisició del servei de grups de discussió Dejanews (www.dejanews.com) el febrer de 2001, Google va incloure al seu repertori de serveis la cerca d’informació als missatges dels últims cinc anys publicats als grups de discussió (newsgroups) d’Internet. No contents amb això, van ampliar el contingut d’aquest índex a més de vint anys (des de 1981) gràcies a les col·laboracions altruistes d’usuaris que van donar la seva col·lecció de missatges per tal que Google els indexés. Es posaven així a disposició de tots els usuaris d’Internet més de 700 milions de missatges indexats, que contenen discussions apassionades sobre els temes més diversos, de manera que el Google esdevé un arxiu històric de l’evolució d’Internet i dels seus habitants.
Un aspecte que Google va tenir en compte des del començament és la diversitat lingüística existent a Internet i la importància que té, per als seus usuaris d’arreu del món, poder treballar en les seves respectives llengües. Google va encetar fa poc més d’un any un projecte al seu lloc web mitjançant el qual els usuaris podien adaptar la interfície del cercador a la seva llengua, i, més important encara, podien restringir els resultats de la cerca a documents escrits en la seva pròpia llengua. En el cas del català, l’adaptació va ser desenvolupada per Softcatalà (www.softcatala.org); això permet que l’usuari treballi amb una versió traduïda del lloc web de Google, i a més, que pugui restringir els resultats de la cerca a pàgines escrites només en català. A dia d’avui, Google està traduït a més de 70 llengües i és capaç de restringir les seves cerques a més d’una trentena.
Pel que fa a l’àmbit tecnològic, Google és una empresa que ha tingut èxit, cosa no gaire sorprenent si tenim en compte que més de 50 dels seus 270 empleats actuals posseeixen doctorats en diferents àrees del coneixement humà. A part de la seva excel·lent tecnologia de cerques, Google va destacar aviat per cercar no solament en documents HTML, sinó també en documents del Microsoft Word, de l’Excel i en format PDF, per esmentar-ne alguns, posant d’aquesta manera a l’abast del seus usuaris més de 35 milions de documents que fins ara no es trobaven indexats.
Google posseeix la instal·lació més gran de servidors Linux en bateria, amb més de 10.000 PC que atenen diàriament més de 150 milions de peticions de cerques. En comptes d’optar pels grans fabricants de maquinari o solucions tancades, Google va apostar per una solució basada en molts servidors Linux amb processador Intel que s’executen en maquinari clònic de baix cost. Cada cop que es rep una petició, el sistema de càrrega balancejada escull el servidor més adient per atendre la petició i la hi dirigeix. Aquest model fa que el sistema sigui altament tolerant a errades i pugui ser ampliat fàcilment. És un exemple que dóna validesa a la postura de tots aquells que defensen la utilització del Linux dins del món corporatiu.
Molta gent es pregunta com fa diners Google; des dels seus inicis, va comptar amb el suport dels fons de capital risc Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caufield & Buyers. El seu model de negoci s’ha basat en dues vessants força diferenciades: llicenciar la seva tecnologia a empreses per al seu ús i cobrar pels anuncis que es mostren als usuaris, dins del context de les seves cerques. Malgrat que Google no ha fet mai públics els seus resultats econòmics, sembla que fa mesos que són econòmicament rendibles i no tenen pressa per sortir a borsa.
Google hauria de ser un model a seguir per altres empreses, respectant les formes de fer de l’Internet cooperativa, fomentant constantment la innovació i brindant eines útils als usuaris. No hi ha cap dubte que en el camp de les cerques a Internet queden moltes coses a millorar i eines a desenvolupar, i segur que Google ens continuarà sorprenent durant un bon temps.
Bibliografia i enllaços recomanats
Pallman, David (1999): Programming Bots, Spiders, and Intelligent Agents.O’Reilly.
Microsoft Press Informació sobre Google des del seu lloc web http://www.google.com/intl/ca/about.html
Lloc web de notícies Search Engine Watch
http://www.searchenginewatch.com/
Job seekers search at Google
http://news.com.com/2100-1023-830725.html
Google – Success stories
http://www.intel.com/eBusiness/casestudies/snapshots/google.htm
Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d’incloure sempre aquesta nota i l’adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.