Capítol 8 - A tall de conclusió
No m'agradaria acabar sense fer una petita conclusió sobre el
programari lliure, el seu impacte en el nostre entorn, i el seu futur
més immediat. Hem vist com el programari lliure ja ha canviat la forma
d'entendre la indústria de la programació. Empreses i administracions
comencen a invertir en solucions basades en programari lliure, més
personalitzat i més adaptat a les seves necessitats. Cada dia, milers
d'empreses i professionals es guanyen la vida desenvolupant,
instal·lant, formant i donant suport a programes lliures, i el seu
nombre anirà, sense cap dubte, en augment.
La idea de col·lectivitzar els drets d'autor, introduïda pel programari
lliure, ha traspassat ja la programació i ha estat adoptada per
creadors de continguts digitals, com ara música, vídeo o llibres, amb
iniciatives com ara Creative Commons.
El sector públic ha entès que la llibertat i el control que proporciona
el programari lliure per realitzar modificacions, distribuir-les i
desvincular-se d'un únic proveïdor són atractius per a qualsevol
Administració, que de cap manera hauria d'acceptar solucions
tecnològiques per a les que només existeixi un únic proveïdor. Amb
l'arribada d'Internet i els telèfons mòbils, el sector públic
augmentarà en els propers anys la seva inversió tecnològica de forma
molt considerable, i, per tant, les polítiques relacionades amb
l'adquisició de noves tecnologies per part de l'Administració tindran
encara molta més importància. El programari lliure representa una
oportunitat sense precedents per al desenvolupament de la societat de
la informació. Els exemples d'administracions públiques que comencen a
combinar programari de propietat amb programari lliure, o a utilitzar
programari lliure exclusivament, com els casos del Brasil o
Extremadura, seran cada cop més freqüents.
El model de producció del programari lliure ha demostrat tenir un èxit considerable i ser altament productiu en el desenvolupament de programes tan complexos com el sistema operatiu Linux o el servidor Apache. Veurem com aquest model de producció cooperatiu s'estén a altres àrees del coneixement, com ja es pot veure actualment en projectes com ara la Wikipèdia o l'Open Directory.
Amb la millora a l'accés a la Xarxa i la connexions de banda ampla, el
nombre d'usuaris connectats a la Xarxa augmentarà, i també ho farà la
seva agilitat en l'ús de la mateixa. Hi ha una correlació directa entre
el nombre d'usuaris que té una aplicació lliure i la comunitat que li
dóna suport. Com més gent utilitzi el programa, més gent n'informarà
dels errors i hi farà suggeriments, i noves institucions, empreses, i
voluntaris se sumaran als esforços ja existents.
El precedent creat per SCO, que a començaments de 2003 va començar a
demandar a empreses usuàries de Linux, IBM entre elles, per una
suposada violació de la propietat intel·lectual, ha mostrat la
necessitat de protecció legal per a desenvolupadors, usuaris i
projectes de possibles reclamacions legals infundades. A mesura que el
programari lliure guanyi en adopció, i més empreses hi facin negoci,
augmentarà el risc que apareguin fabricants de programari de propietat
que vagin a judici per reclamar possibles violacions de drets d'autor o
patents.
El programari lliure és tècnicament viable, econòmicament sostenible i
socialment just. Se'ns ofereix un món ple de possibilitats;
aprofitar-lo depèn de nosaltres.