capitol_7_sector-public.html

Capítol 7 - La importància del programari lliure en l'administració

En adquirir tecnologies de la informació, l'administració pública té una responsabilitat i uns interessos molts més amplis que una empresa o un particular; ha de tenir una vocació de consum responsable, perquè està treballant amb diners públics. L'estalvi que representa el programari lliure és atractiu per a les administracions, ja que els permet una millor administració dels seus recursos. El projecte per a educació LinEx 1, per exemple, va permetre a la Junta d'Extremadura estalviar 60 milions d'euros en llicències de programari, que van poder reinvertir en maquinari i en aconseguir un ordinador per a cada dos alumnes. A mesura que passin els anys, i la societat de la informació avanci, les despeses en tecnologies de la informació seran més grans, i més grans encara seran els estalvis en costos de llicències que el programari lliure permet.

Amb la popularització d'Internet, les comunicacions electròniques entre ciutadans i administracions s'han incrementant enormement, i avui és possible realitzar tràmits administratius via Internet. L'administració ha de donar un servei universal i, per tant, respectar i impulsar els estàndards oberts en adreçar-se als seus ciutadans. No fer-ho així suposa afavorir un determinat fabricant i els seus clients, discriminant a la resta d'usuaris; és com si només poguéssim veure la televisió publica utilitzant els televisors d'un fabricant determinat.

Un cas encara freqüent avui dia és el de llocs web d'administracions que només es poden visualitzar correctament amb l'Internet Explorer de Microsoft. Què passa amb els usuaris d'altres navegadors? O, encara pitjor, què passa amb els usuaris de plataformes per a les quals aquest navegador no existeix, com ara Linux o Unix?

El programari lliure, que forma una part importantíssima de la infraestructura d'Internet, i ha abanderat els estàndards des de bon començament, assegura la no exclusió d'altres programes o sistemes.

El govern també té la responsabilitat de garantir la privadesa de les dades dels usuaris. Sense accés al codi font és impossible saber què fa una aplicació amb aquestes dades, i com les tracta. El programari lliure ofereix una transparència total, i permet als governs fer llurs pròpies auditories de seguretat sobre el programari. L'empresa Microsoft, conscient d'aquesta preocupació per part dels governs, va llançar la iniciativa Government Security Program2, mercès a la qual els governs, prèvia signatura d'un acord que té una duració de tres anys, poden tenir accés a part del codi font de dues de les aplicacions de Microsoft: el sistema operatiu Windows i el paquet ofimàtic Microsoft Office. Aquesta iniciativa presenta diverses limitacions respecte al programari lliure: només ens ofereix alguns dels productes de l'empresa, hem de firmar un acord, no podem millorar el programari i, per tant, tampoc no hi ha millores que distribuir. En el fons, es tracta més d'una operació de màrqueting que d'una acció que busqui afegir transparència a l'explotació de les solucions Microsoft.

Quan es pensa en la societat de la informació i en apropar les noves tecnologies a tothom, no solament cal pensar en els costos de les infraestructures de comunicació i del maquinari, sinó també en els costos del programari. El preu del programari de propietat necessari per poder accedir a la societat de la informació, per a un ordinador personal, oscil·la entre 400 i 800 euros3 per PC, una quantitat totalment inabastable per a les regions més desfavorides del món i que condueix a la còpia il·legal o a la fractura digital.

Per exemple, un ciutadà del Vietnam, on la renda per capita se situa en els 2.100 dòlars anuals4, hauria d'esmerçar el seu sou de sis mesos per poder pagar una llicència de Microsoft Office i Windows XP Professional. No és d'estranyar, doncs, que l'índex de còpies il·legals al país sigui del 97%5, i molts països en vies de desenvolupament estan en la mateixa situació que el Vietnam. Microsoft, per frenar la migració a Linux dels països en desenvolupament, ha creat una versió del sistema Windows, anomenada Starter Edition, per un preu aproximat de 36 dòlars6. La versió té limitacions i prestacions retallades: pot executar un màxim de tres programes alhora, no té opcions per a xarxes domèstiques i no funciona en alta resolució gràfica.

Una altra dada interessant és que al Vietnam es parlen més de 93 llengües i una gran varietat de dialectes7. El paquet ofimàtic propietari més estès, Microsoft Office, només s'ha traduït a un d'aquestes idiomes i no hi ha plans per adaptar-lo a cap altre. El seu principal competidor, OpenOffice.org, pot ser traduït a qualsevol d'aquestes llengües, atès que es tracta de programari lliure. Actualment existeix un projecte del Govern vietnamita per traduir el paquet ofimàtic OpenOffice.org i utilitzar-lo en diferents departaments governamentals. El programari lliure és, probablement, l'única opció que tindran molts països en vies de desenvolupament per sumar-se a les noves tecnologies.

Diferents administracions del món necessiten el mateix tipus d'aplicacions informàtiques, que es desenvolupen una vegada i una altra en diferents llocs. El programari lliure permet que els governs locals intercanviïn programari i experiències, i ofereix un marc on poden compartir les despeses de desenvolupament de programari.

La Junta d'Extremadura ha firmat un acord8 amb la Junta d'Andalusia per tal que aquesta darrera utilitzi la tecnologia generada pel projecte extremeny Linex, i un altre amb el govern de Colòmbia, que està desenvolupant el projecte LinExCol9 (LinEx d'Extremadura per a Colòmbia), una distribució creada per Fundehumano amb el suport de la Junta d'Extremadura. Recentment, l'Ajuntament de Barcelona i el de Porto Alegre van firmar un acord10 per intercanviar experiències relacionades amb el programari lliure que estan estenent a altres administracions.

Iniciatives legals

La Xina sempre ha estat reticent a subcontractar projectes tecnològics a les grans multinacionals11 i ha tingut una certa predisposició a la creació d'una indústria de programari pròpia. El Govern xinès finança, des de fa diversos anys, la distribució RedFlag de Linux12, i treballa en un gran nombre de projectes governamentals amb empreses locals i programari lliure. Diferents països, com ara França, Brasil, Argentina o Perú13 han portat lleis a tràmit per afavorir l'ús del programari lliure en l'Administració pública.

El Parlament Europeu va adoptar recentment una resolució que insta als països membres a promocionar els projectes de codi obert o programari lliure14. A Espanya hi ha hagut una única proposició de llei15, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que fou rebutjada al Congrés dels Diputats16 el setembre de 2002. Aquesta mateixa proposició de llei també fou presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre de 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular, i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió.

La proposta de llei d'ERC instava al Govern, i a les empreses on té participació, a utilitzar programari lliure, amb l'única excepció dels casos on no existissin solucions, en els quals es podria utilitzar programari de propietat. Aquesta proposta també reclamava al Govern que realitzés tasques de difusió i de cooperació amb experiències relacionades amb el programari lliure a Espanya i a altres països.

També hi ha hagut un gran nombre de mocions a favor del programari lliure, com ara la de Sant Bartomeu del Grau a Catalunya17, la presentada pel grup socialista18 al Parlament navarrès instant al Govern de Navarra a posar en marxa un pla de desplegament de l'ús de programari lliure en l'àmbit de l'Administració, o la presentada per Coalición Canaria19 al Parlament de Canàries, favorable a l'ús del programari lliure. No obstant això, la majoria d'aquestes mocions i propostes no s'han materialitzat en fets concrets per manca de partides pressupostàries i de plans específics d'execució.

Cas Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida20 (UDL) és la universitat pública pionera en l'ús de programari lliure a Catalunya. Durant anys ha utilitzat sistemes lliures amb resultats excel·lents. El 2003 va accedir al rectorat un nou equip que tenia, com a un dels seus objectius, potenciar l'ús de programari lliure, i que va iniciar un procés de migració de tots els sistemes. Durant l'any 2003, la despesa en llicències de programari a la UDL va ascendir a 107.185 euros21; entre els nombrosos objectius de la migració destaca reduir aquesta despesa. El procés està previst que finalitzi l'any 2007, i s'ha dividit en diverses fases que s'estan portant a terme simultàniament:

Migració de la infraestructura. Contempla la migració de tots els equips que formen la infraestructura de la universitat (servidors de correu, noms, web, etc.). Tots els nous projectes que s'hi abordin s'han de desplegar i implementar, si és tècnicament viable, utilitzant exclusivament programari lliure. El nivell d'implantació del programari lliure en aquesta àrea a finals de 2004 era ja molt alt, gairebé el 95% dels sistemes existents en tota la universitat.

Migració del backoffice. El backoffice, és a dir, el que podem anomenar programari de gestió, presenta unes dificultats particulars que fan que la seva migració sigui una de les fases tècnicament més difícils, però també és l'àrea en què els beneficis derivats de l'ús programari lliure són més importants. A la UDL el backoffice és força extens, i inclou programes de gestió acadèmica, gestió d'investigació, recursos humans, comptabilitat, i algunes aplicacions fetes a mida.

Els projectes que s'han iniciat en els darrers anys s'han realitzat utilitzant exclusivament programari lliure, incloent el projecte estratègic més important de la universitat: el campus virtual. Només s'està utilitzant programari de propietat en els casos en què el projecte depèn de programari procedent de tercers i del que no hi ha cap alternativa lliure. A causa dels llargs cicles de vida que presenta el backoffice, en què un programa pot tenir una vida de fins a 15 anys, el procés de canvi i migració és llarg.

Migració dels escriptoris. S'ha iniciat un procés progressiu de canvi dels sistemes operatius de l'escriptori i del Microsoft Office per alternatives lliures. Ateses les diferències existents, tant a nivell tècnic com organitzatiu, entre els escriptoris del personal docent i investigador i els del personal d'administració i serveis, s'ha optat per migrar els dos col·lectius de forma separada (tot i que les iniciatives que puguin ser comunes es realitzaran de forma conjunta).

Per al personal docent i investigador s'ha establert un projecte de migració voluntari. Les accions concretes per reforçar i ajudar als qui desitgin migrar a programari lliure es basen en establir un mecanisme de suport per trobar i avaluar les alternatives lliures existents al programari científic i d'investigació, i crear un repositori amb totes elles.

Per al Personal d'Administració i Serveis (PAS) s'ha establert un programa de migració progressiva dels ordinadors d'escriptori cap a Linux i OpenOffice.org. Aquest programa seguirà dos camins simultanis: d'una banda, els equips nous que es vagin adquirint s'instal·laran amb el Linux com a sistema operatiu i amb l'OpenOffice.org com a programari ofimàtic; de l'altra, l'OpenOffice.org s'anirà instal·lant progressivament en els equips antics restants.

Terminals públics, aules i biblioteques. Un gran nombre d'equips informàtics de la UDL es troben en aules d'usuaris i d'informàtica, en biblioteques, etc. on són utilitzats pels estudiants de la UDL. Tots ells es migraran a Linux i OpenOffice.org.

Cas d'Extremadura

L'any 1999, la Junta d'Extremadura va iniciar el Projecte Global de Societat de la Informació, que inclou un paquet d'accions en l'àrea de Societat de la Informació: la difusió d'Internet, el desenvolupament de l'administració electrònica, l'educació en xarxa, el suport a les petites i mitjanes empreses en pràctiques de la nova economia i incorporació a la Societat de la Informació, i el suport i integració de les zones més desfavorides de la regió i grups socialment desfavorits.

Com a part d'aquest projecte va néixer LinEx22, amb l'objectiu de proporcionar una distribució Linux, basada en Debian, personalitzada a les necessitats del sector de l'educació. LinEx es convertí, en pocs mesos, en un dels casos d'ús de Linux de més èxit a Espanya. Aquesta versió personalitzada de Linux s'ha distribuït a través dels centres d'ensenyament secundari, la Xarxa Tecnològica Educativa i la població en general mitjançant el Pla d'Alfabetització Tecnològica (PAT).

Mercès al desplegament d'una solució basada en programari lliure, la Junta d'Extremadura calcula que ha aconseguit un estalvi directe de 48.000 euros per cada unitat docent, que està composta per 22 ordinadors23. Es tracta d'un cost gens menyspreable, si tenim en compte que en més de 60.000 ordinadors s'ha instal·lat aquest programari en comptes del corresponent programari de propietat. Per la seva banda, la Junta ha invertit uns 300.000 euros en el desenvolupament i manteniment del projecte Linex.

Dins del projecte Vivernet24, que té com a objectiu fomentar empreses en les noves tecnologies, en col·laboració amb diverses empreses extremenyes, es va alliberar, sota llicència lliure, el paquet de gestió Gestionlinex i l'eina de gestió comptable Contalinex. Totes dues aplicacions s'estan promovent entre les empreses extremenyes davant de les alternatives de programari de propietat i ja han estat adoptades per diferents empreses de la regió.

Cas del Brasil

El Govern brasiler anuncià l'any 2003 que utilitzaria programari lliure en pràcticament totes les àrees del seu Govern, per la qual cosa es convertirà en el primer executiu a escala mundial a portar a terme un desplegament massiu d'aquest sistema en l'Administració Pública.

Al Brasil, la indústria informàtica mou més de 3.000 milions de dòlars a l'any, dels quals aproximadament 1.000 marxen cap als Estats Units en concepte de llicències de programari25. El Govern d'Ignacio Lula da Silva aposta per la creació d'un teixit local d'empreses que ofereixin solucions i serveis en programari lliure, amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament local i desvincular la inversió pública de les grans multinacionals.

El desembre de 2002, l'estat de Rio Grande do Sul va ser el primer de Brasil a aprovar una llei a favor de l'ús del programari lliure en l'Administració Pública. Ja fa temps que els més de tres milions i mig de clients del banc estatal de Rio Grande do Sul es troben el pingüí (la mascota del sistema operatiu Linux) cada vegada que realitzen una operació amb els caixers automàtics; i és que en, aquest estat, les empreses públiques i universitats comencen a funcionar exclusivament amb programari lliure.

Al Brasil hi ha un 22%26 de la població que viu en la pobresa. A més, té una gran extensió geogràfica, la qual cosa dificulta la comunicació entre diferents llocs i crea comunitats que poden quedar potencialment aïllades. Aquests factors, combinats, van motivar al govern a iniciar en paral·lel diversos projectes d'inclusió digital en diferents zones, basats en l'establiment de telecentres, l'objectiu dels quals és reduir l'exclusió digital, augmentar la capacitat professional, difondre el programari lliure i augmentar la participació popular en les noves tecnologies. El programari lliure ha jugat un paper fonamental en la creació d'aquests centres, i està permetent que els qui acaben d'arribar al món digital puguin fer-ho amb programari legal. Els responsables dels centres van crear una distribució Linux anomenada Sacix27, basada en Debian, que inclou, de forma integrada, tots els programes lliures que es necessiten en aquests centres i que, a més, distribueixen entre la població.

Una part important de la responsabilitat de l'avanç d'aquest moviment al Brasil recau en la iniciativa "Software livre"28, que, d'un temps ençà, impulsa l'ús del programari lliure en l'Administració pública i ha estat organitzant el Fòrum Internacional de Programari Lliure, que l'any 2004 celebrà la seva cinquena edició. El projecte, de caràcter no governamental, treballa juntament amb l'alcaldia de Porto Alegre, el Govern federal i altres seccions de l'Administració pública del Brasil per a l'expansió del programari lliure en les diferents àrees del Govern.