Capítol 6 - Oportunitats de negoci en el programari lliure
Introducció
La llibertat de comerciar amb el programari lliure, de vendre'l i d'oferir serveis relacionats, és una de les seves característiques imprescindibles. Moltes empreses i particulars aprofiten aquesta llibertat per fer-hi negocis, tant venent-lo com oferint serveis de formació i consultoria.
L'any 2005, el 67% dels servidors web1 d'Internet utilitzen el servidor lliure Apache. El programari lliure ha arraconat els servidors basats en codi de propietat. Apache és desenvolupat, de manera cooperativa, per voluntaris i empreses. Diàriament, empreses i professionals presten serveis i realitzen desenvolupaments gràcies a ell.
El programari lliure va començar a crear una gran expectació als Estats Units en el sector privat l'any 1999, quan Red Hat i VA Linux esdevingueren les dues primeres empreses basades en programari lliure que s'incorporaven a l'índex borsari Nasdaq. Tot i que les coses han canviat molt des d'aleshores, especialment per a VA Linux, RedHat té avui dia més capitalització borsària que algunes de les empreses tradicionals de programari de propietat.
Sóc contrari a l'argument que el programari lliure proporciona nous models de negoci; estic més en la línia de pensar que el programari lliure és un nou model de producció de programari, i d'entendre la propietat intel·lectual, que crea una situació de mercat diferent a l'establerta pel programari de propietat. Els models de negoci, amb algun petit matís, són els mateixos que s'han usat tradicionalment en la indústria del programari.
El programari lliure garanteix a tothom l'accés al codi font, la possibilitat de modificar-lo i, conseqüentment, la participació en el seu procés de creació. També garanteix que qualsevol usuari o empresa de programari pugui distribuir-lo. Tots tenim els mateixos drets sobre el programari lliure, i això crea un entorn de lliure competència que és beneficiós per a les pròpies empreses i usuaris. Qualsevol empresa té les mateixes oportunitats de competir que qualsevol altra persona o empresa de la resta del món.
El programari de propietat tendeix a crear mercats monopolistes, o oligopolístics en el millor dels casos, a causa dels drets exclusius que el fabricant té sobre el programari i que es tradueixen en un control exclusiu sobre la millora i distribució del propi programari. En aquest sentit, l'evidència empírica demostra que la majoria de mercats horitzontals de la indústria del programari es troben dominats per una o poques empreses, des de sistemes operatius o paquets ofimàtics fins a aplicacions de disseny gràfic o aplicacions de servidors.
En la indústria de les tecnologies de la informació molt poques vegades es crea una solució informàtica des de zero, sinó que s'utilitzen aplicacions i infraestructures de programari ja existent. El programari lliure abarateix els costos de desenvolupament de les nostres solucions, ja que tenim a la nostra disposició una gran quantitat de biblioteques i aplicacions completes que podem utilitzar per construir les nostres pròpies solucions lliures. Un fet important, si tenim en compte que aproximadament un 75%2 per cent del programari que s'escriu al món és d'ús intern per a empreses, que requereix un alt grau de personalització, i en què el programari lliure pot proporcionar desenvolupaments més econòmics.
La indústria del programari
El programari lliure ha invertit la lògica quant a la manera en què els titulars dels drets d'autor del programari en cedeixen una part als seus usuaris. Els fabricants de programari de propietat basen una part de la seva font d'ingressos en vendre, a través d'una llicència, el dret d'ús del seu programari. Tot i que cap de les llicències de programari lliure no imposa cap restricció per a la seva venda3, el fet que el codi estigui disponible i que qualsevol pugui redistribuir-lo fa que, efectivament, el cost de llicència tendeixi a ser inexistent.
Hi ha qui creu, erròniament, que la venda de llicències és una font extraordinària d'ingressos per a qualsevol empresa. Aquesta creença ve impulsada per l'exemple de les empreses de venda de programari estàndard empaquetat, com ara Microsoft, Symantec o Adobe. Aquest tipus d'empreses, un cop cobertes les despeses de desenvolupament i màrqueting del producte, tenen uns costos marginals molt baixos, de manera que una gran part del preu del producte es converteix en benefici. Els costos fixos que tenen, principalment el desenvolupament de noves versions del producte, no augmenten pel fet de per vendre'n més unitats.
La creació de programari és un procés econòmicament molt costós però, un cop amortitzat, el cost de còpia és molt baix. Això provoca l'efecte que, si un venedor aconsegueix una posició dominant en un mercat, si ho creu convenient pot fàcilment vendre a preus molt baixos, dificultant la instauració de nous competidors.
No obstant això, són relativament poques les empreses que poden seguir aquest model, ja que els mercats horitzontals són certament limitats. Aconseguir escriure un producte que sigui un èxit és tan difícil com aconseguir escriure una novel·la que es converteixi en un best-seller. En èpoques de recessió econòmica, els ingressos per venda de llicències tendeixen a disminuir, ja que les empreses congelen l'adquisició de nou programari. Si la situació de recessió és prolongada, els serveis solen ser l'única forma d'ingressos. Les empreses amb un model de negoci basat en serveis tenen més capacitat per enfrontar-se a les situacions adverses del mercat que les empreses els ingressos de les quals provenen de la venda de productes, molt més vulnerables.
La mitjana d'ingressos per la venda de llicències en empreses que desenvolupen programari comercial, tant lliure com de propietat, és d'una mica menys d'un 30%4 del total del seu negoci, mentre que el 70% restant prové de la prestació de serveis.
Models de negoci
Frank Hercker escrigué el 1998, mentre era empleat de Netscape, un detallat assaig5 sobre les possibilitats de negoci en el programari lliure. En aquells moments, Netscape estava considerant possibles formes d'aconseguir ingressos una vegada alliberat el codi font del seu navegador, que més tard es convertiria en el projecte Mozilla. L'assaig és dels més complets en aquesta àrea, però, tot i ser destacable, descriu moltes idees que amb el temps s'han demostrat poc viables o que molt poques empreses poden aplicar.
Enumerarem a continuació els principals models de negoci que s'han aplicat amb èxit al programari lliure durant els últims anys. Aquests models també s'han aplicat anteriorment a empreses de programari no lliure, i per tant no els podem considerar exclusius del programari lliure.
Empreses que venen el programari com a producte. Empreses que creen programes informàtics o que participen activament en el seu desenvolupament i que, habitualment, el venen posteriorment a través d'un canal en forma de producte. Són empreses que tenen pressupostos importants destinats a finançar la investigació i el desenvolupament d'aquests projectes lliures, a diferència de les empreses de serveis, que normalment hi fan contribucions puntuals.
En la indústria del programari tenim empreses com ara Sun Microsystems, que desenvolupa el producte Star Office a partir del projecte lliure OpenOffice.org; Novell, que comercialitza el client de correu electrònic Evolution o el producte Zen Networks, que inclou el programari lliure RedCarpet, o IBM, que inclou l'entorn de desenvolupament Eclipse com a part de la seva solució Websphere. Tot i que aquests productes han estat desenvolupats principalment per enginyers d'aquestes empreses, han comptat amb un suport molt important de les comunitats de programari lliure que s'han creat al seu voltant.
Pràcticament totes aquestes empreses ofereixen serveis relacionats amb llurs productes, com ara personalització, formació, suport tècnic o integració dels seus productes amb sistemes de tercers, és a dir, que no viuen exclusivament de la comercialització del producte.
Algunes d'aquestes empreses ofereixen llicències dels seus productes per a usos no lliures. Es tracta, habitualment, d'empreses que han impulsat projectes de programari lliure i en són titulars dels drets d'autor.
Això permet que, per exemple, aquestes empreses utilitzin un sistema de llicència dual i puguin oferir una llicència lliure a qualsevol que estigui disposat a publicar el codi de les seves millores i, alhora, una llicència no lliure, lògicament previ pagament, als qui no vulguin compartir les seves modificacions.
Aquest model és atractiu per a les empreses, perquè permet oferir els productes de forma lliure i també no lliure segons les necessitats de cada client, i permet obtenir els beneficis d'utilitzar el mètode de producció del programari lliure. Més endavant veurem el cas de l'empresa MySQL AB, que explota aquest model amb un notable èxit.
Empreses de serveis informàtics. Empreses que es dediquen a la consultoria, desenvolupament de solucions personalitzades, formació i suport tècnic. Aquest tipus d'empreses representa l'àrea principal en què s'està concentrant el desenvolupament del negoci del programari lliure a Espanya.
El seu valor diferencial respecte a les empreses de serveis tradicionals són els beneficis que transmeten als seus clients pel fet de treballar amb tecnologies lliures, com ara l'accés al codi font de les solucions. És cada vegada més habitual trobar administracions públiques i empreses que exigeixen l'ús de tecnologies lliures en el desenvolupament de llurs solucions.
En general, les empreses d'aquest tipus que millor funcionen són aquelles que s'especialitzen en una àrea concreta de coneixement, com ara la creació de gestors de continguts amb programari lliure o de serveis web. Ser un especialista en una àrea i ser reconegut com a expert en ella és una bona estratègia. De fet, ser desenvolupador o contribuïdor de programari lliure és una de les millors targetes de presentació que podem tenir si ens dediquem a donar serveis basats en programari lliure.
És habitual que les empreses de serveis hagin de desenvolupar solucions a mida. El món del programari lliure ofereix un gran ventall de programes informàtics, biblioteques i exemples de cost molt baix que pot accelerar enormement la creació de solucions competitives.
Segons LibroBlanco.com6, una
iniciativa que fa un seguiment del programari lliure en l'àmbit del
sector públic, el juliol del 2004 hi havia comptabilitzades 289
empreses a Espanya que treballaven i donaven serveis basats en
programari lliure. Les tres comunitats amb una concentració més alta
d'empreses de programari lliure eren Madrid, amb 68, Catalunya, amb 46,
i Andalusia, amb 40.
Venedors de maquinari. Són empreses que centren el seu negoci en la venda de maquinari i per a les quals el programari n'és un complement necessari.
Alguns exemples en són Cobalt (adquirida per Sun Microsystems), que ven
servidors amb programari Linux altament personalitzat, o Sharp, que ven
l'organitzador personal Zaurus7, el qual, com
a base del seu programari d'usuari, utilitza Linux i altres programes
lliures.
En aquest sentit, a finals de l'any 2003 representants dels governs, universitats, i empreses de la Xina, el Japó i Corea van firmar un acord per desenvolupar conjuntament un sistema operatiu per al mercat asiàtic, basat en Linux, que fos una alternativa al sistema Windows de Microsoft. Entre els motius principals destaquen la independència i l'alliberament de pagament de cànons de programari que aquesta decisió representa per a l'important sector asiàtic de fabricants d'electrònica de consum. Durant l'estiu del 2004 es presentà8 la versió 1.0 d'Asianux, i els diferents membres del consorci asiàtic han iniciat el seu procés d'adopció.
Tot això no és sorprenent si tenim en compte que, ja els anys 70, el Japó, mitjançant empreses com ara Hitachi, Fujitsu o NEC, va competir de forma agressiva en la creació de maquinari i programari (incloent sistemes operatius) al mercat dels mainframes, o, els anys 90 en la indústria de l'entreteniment, dins de la qual s'ha convertit en un líder indiscutible en el desenvolupament de programari de videojocs.
Experiències fallides
Sol haver-hi un cert tabú quan es parla de les experiències fallides en el món del programari lliure. La veritat és que qualsevol experiència té alguna part positiva i sempre se n'aprèn alguna cosa; és interessant conèixer aquestes experiències, saber com es van enfocar, i intentar entendre per què no van tenir èxit. És important reconèixer el risc que van assumir perquè, encara que fallides, foren innovadores en intentar posar en marxa experiències de negoci que no s'havien intentat abans.
SourceGear
L'empresa SourceGear va començar a treballar el 1998 en el desenvolupament del processador de textos lliure Abiword9. La idea de SourceGear era crear un paquet ofimàtic complet de programari lliure per a Linux, Windows i Mac. Això va ser abans que Sun Microsystems alliberés l'OpenOffice.org, i no hi havia, doncs, un paquet ofimàtic lliure que liderés el mercat. Van començar escrivint l'Abiword, el processador de textos, que va ser l'únic producte que van arribar a completar.
SourceGear confiava en un creixement aclaparador del Linux com a plataforma d'escriptori i en construir una comunitat al voltant del projecte que els ajudés a crear el seu producte de forma més ràpida, reduint-ne els costos de desenvolupament. Malauradament, el Linux va créixer en l'escriptori a un ritme molt més lent del que s'esperava i, encara que van aconseguir construir una comunitat al voltant del seu producte, el desenvolupament va requerir molt més temps i esforç del que esperaven, cosa que és, de fet, habitual en molts projectes de programari.
Eric Sink, fundador de SourceGear, explica10 com la seva empresa va fracassar en intentar posicionar l'Abiword com a solució en diferents sectors del mercat. L'error principal de SourceGear fou intentar obtenir beneficis de la manera en què ho han fet tradicionalment els venedors de programari de propietat. Després de més de dos anys de desenvolupament, i davant la impossibilitat de generar beneficis que aconseguissin pagar el cost de desenvolupament del producte, SourceGear va abandonar la idea d'Abiword i es va reorganitzar com empresa de programari de propietat. Actualment facilita solucions de control de versió de codi amb un èxit notable.
SourceGear va cedir el projecte Abiword a la comunitat de programari lliure. El servidor del projecte fou acollit en una universitat, i avui dia un grup de voluntaris en continua el desenvolupament.
Eazel
Eazel fou una startup fundada per alguns dels enginyers que havien treballat en el desenvolupament del sistema Mac i per exempleats de Netscape, Be i Sun Microsystems. Entre els fundadors figurava Andy Hertzfeld11, que va implementar una part molt important de la interfície gràfica del primer Mac. Es van marcar com a objectiu aconseguir que Linux fos tan senzill d'utilitzar com ho eren els sistemes Mac. L'empresa va gastar aproximadament 13 milions de dòlars i va arribar a tenir 70 empleats en plantilla.
Eazel va generar moltes expectatives, ja que comptava amb enginyers de primera línia, amb una gran quantitat de projectes d'èxit a l'esquena, i amb un nivell de finançament envejable per a la resta d'indústria del programari lliure del moment.
No obstant això, l'aventura va durar sis mesos. L'únic producte que van dissenyar va ser el Nautilus, un complet gestor de fitxers que facilita la navegació pels recursos del sistema: fitxers, carpetes i dispositius de maquinari. El Nautilus era l'eina que permetia establir el negoci, era programari lliure i s'oferia de forma gratuïta.
La visió d'Eazel era convertir el gestor de fitxers en una cosa semblant a un navegador que permetés oferir tot un ventall de serveis de pagament als seus usuaris. El model de negoci d'Eazel estava centrat en la venda de serveis, per subscripció via web, que tindrien un cost d'uns 4 dòlars mensuals i que inclourien serveis de còpies de seguretat dels fitxers dels usuaris i de resolució de problemes de programari. No obstant això, mai no va arribar a acumular prou usuaris per fer que l'empresa fos mínimament rendible.
Eazel va tancar portes el maig de 200112. Poc després, el. El Nautilus es va convertir, poc després, en el gestor d'arxius de l'escriptori GNOME i avui en dia és mantingut per una comunitat de voluntaris.
Tant en el cas d'Ezael com en el de SourceGear és destacable el fet que, encara que totes dues empreses hagin abandonat el desenvolupament del programari, el seu codi font ha sobreviscut a l'aventura empresarial i ha aconseguit continuar gràcies a les comunitats de voluntaris que s'ha construït al voltant dels projectes i que n'han impulsat el desenvolupament.
Experiències d'èxit
Al món hi ha milers d'empreses i professionals que es guanyen la vida cada dia desenvolupant, instal·lant, formant i donant suport al programari lliure. Tots ells són casos d'èxit, però són gairebé impossibles de documentar. Veurem quatre casos concrets d'empreses que estan utilitzant el programari lliure com a part de la seva estratègia de negoci, o que fins i tot hi estan totalment basades.
Red Hat
Red Hat ha estat una de les empreses pioneres en el món del programari lliure. El 1993, Marc Ewing i Bob Young van formar Red Hat Software. Van començar a casa de Bob Young duplicant la distribució que ells mateixos havien empaquetat i venent-la a un preu de 50 dòlars. Pocs anys més tard, entrarien a cotitzar en l'índex borsari tecnològic del Nasdaq.
Als Estats Units s'ha donat molta importància a Red Hat. Freqüentment, els seus èxits o fracassos s'han interpretat com la viabilitat global econòmica del programari lliure. Vincular l'èxit d'una empresa o grup d'empreses al fet que el programari lliure sobrevisqui seria tan absurd com afirmar, fa uns anys, que Internet depenia de l'èxit de les “puntcom” per assegurar-ne la continuïtat. La diversitat d'interessos dels qui treballen amb i pel programari lliure, i la seva forta tradició acadèmica, asseguren una viabilitat més enllà de l'èxit d'un projecte concret.
Red Hat sempre ha intentat tornar a la pròpia comunitat una part del benefici que obté gràcies al programari lliure. Quan, el 1999, va sortir a borsa als Estats Units, va repartir accions de l'empresa (que lògicament es podien vendre després) entre uns 5.000 programadors de diferents projectes de programari lliure. Red Hat també té a la seva plantilla desenvolupadors molt destacats dels principals projectes lliures, incloent el nucli (kernel) de Linux, el GNOME o les eines GNU.
Red Hat ha basat el seu negoci en quatre grans àrees:
Formació. Proporciona serveis de formació per a usuaris, administradors de sistemes i desenvolupadors. Els cursos més barats costen uns 100 dòlars, i algunes de les matèries que s'hi imparteixen són: seguretat, desenvolupament de nuclis i sistemes encastats, gestió avançada de xarxes o desenvolupament web. El seu certificat Red Hat Certified Engineer (RHCE), que posseeixen més de 10.000 professionals, es va iniciar el 1999, i s'ha convertit en un estàndard reconegut al mercat.
Suport. Els serveis de suport és una àrea en què Red Hat ha invertit molts recursos, creant manuals detallats d'instal·lació i ús en diferents idiomes, una base de dades amb incidències comunes i llurs solucions, llistes de maquinari compatible amb la seva distribució i un servei tècnic disponible via telefònica, en diversos idiomes, durant els 365 dies de l'any. A més, Red Hat també ofereix suport per a desenvolupadors que creen les seves pròpies aplicacions sobre aquesta plataforma.
Serveis d'enginyeria. Ja des dels seus inicis, els serveis d'enginyeria van ser una part important dels seus ingressos, amb acords amb empreses de la mida d'Intel per fer desenvolupaments o adaptacions de programari lliure. Entre els clients de Red Hat figuren algunes de les 100 empreses més importants dels Estats Units.
Venda de programari. Red Hat ven programari a través del canal per a l'usuari final a baix preu i versions per a empreses, que inclouen productes de programari de propietat desenvolupats per tercers.
Els productes que proporciona Red Hat i l'organització de la seva oferta de serveis és força semblant a la d'altres distribuïdors de Linux, com ara l'empresa alemanya Suse (actualment part de Novell) o la francesa Mandrake Software.
IBM
A finals de 1997, IBM13 estava
estudiant com reorganitzar la seva oferta de serveis web. Amb menys de
l'1% del mercat de servidors web, el 1998 va decidir reemplaçar el seu
servidor web propi pel de codi lliure Apache. IBM va entrar a formar
part de la fundació Apache i, des d'aleshores, ha dedicat, de forma
continuada, diners i recursos al desenvolupament i millora del
projecte. A més, IBM, com a part de la seva oferta, també ofereix als
seus clients serveis de suport i personalització basats en Apache.
L'aposta principal d'IBM, però, ha estat amb Linux. La multinacional va iniciar l'any 2001 l'adaptació del sistema Linux a tots els seus sistemes, incloent els mainframes de gamma alta. Avui dia, Linux és l'únic sistema operatiu que està disponible per a tots els sistemes que comercialitza l'empresa. A més, IBM ha adaptat les seves aplicacions més populars a Linux, incloent la base de dades DB2 i els servidors de la plataforma Notes.
Tot i que IBM és un dels principals posseïdors de patents del món, ha guanyat una certa bona reputació entre els més escèptics amb el cas SCO, que ha estat, malgrat la seva inconsistència, una de les pitjors amenaces jurídiques dels darrers temps per al Linux. SCO, a primers de 2003, va començar a demandar empreses usuàries de Linux, IBM entre elles, per una suposada violació de la propietat intel·lectual. IBM ha demostrat que està al costat del programari lliure en defensar Linux davant els tribunals.
La multinacional, en utilitzar i participar en la creació de programari lliure, s'ha posicionat com un dels grans proveïdors de tecnologies lliures per a grans corporacions. Ofereix les seves solucions basades en Linux com a alternatives als servidors de Sun Microsystems i de Microsoft sobre plataforma Intel, el que crea un camí de migració per als seus clients cap al maquinari d'IBM de gamma alta.
IBM també ha cedit alguns dels seus desenvolupaments a la comunitat de programari lliure, com ara el conjunt d'eines Eclipse, un entorn per a programadors, en què ha invertit 40 milions de dòlars14.
Ándago
Ándago15 és una consultora, amb seu a Madrid, especialitzada en projectes web per a empreses i institucions públiques centrada en tecnologies lliures, i especialment en Linux. L'any 2001, va rebre una forta inversió del grup financer Talde. Va experimentar un creixement molt fort durant l'any 2001, durant el qual va arribar a tenir mig centenar d'empleats. L'endarreriment en la implantació de tecnologies lliures per part de l'administració pública, però, va minvar les expectatives de creixement de l'empresa.
En la trajectòria d'Ándago destaquen les dues importants implantacions de Linux realitzades en l'administració pública: el Virtual Map, basada en la connexió de totes les seus del Ministeri d'Administracions Públiques, i la primera versió del projecte LinEx16, la distribució de Linux adaptada per a la seva divulgació a tota la ciutadania extremenya.
Ándago ha desenvolupat plataformes tecnològiques basades en Linux i
s'ha especialitzat en adaptar-les als seus clients, entre els que
s'inclouen operadors del sector de les telecomunicacions i
l'administració pública.
MySQL AB
MySQL AB17 desenvolupa una família de solucions de bases de dades d'alt rendiment. El seu producte principal és el servidor MySQL, que juntament amb Linux, Apache, PHP i Perl, s'ha convertit en una de les eines més populars per crear llocs web a Internet, i és la base de dades lliure més popular.
L'empresa fou fundada l'any 2001 per dos suïssos i un finlandès, i ha estat rendible des de bon començament. L'octubre de 2001 va obtenir finançament d'un fons de capital risc, que ha utilitzat per créixer ordenadament.
MySQL AB és el posseïdor únic dels drets d'autor dels seus productes. Utilitza el sistema de llicència dual i ofereix el seu producte sota una llicència GPL i una altra propietària. Els usuaris poden descarregar el programari, utilitzar-lo lliurement i modificar-lo, integrar i distribuir aquestes millores. No obstant això, els usuaris de la versió lliure han de seguir les regles de la llicència GPL: si redistribueixen una solució basada en MySQL, el codi font complet de la solució també ha de ser obert i ha d'estar disponible per a la seva redistribució. Els clients que utilitzin MySQL com a part d'una solució de programari o maquinari de propietat i no en vulguin fer accessible el codi font poden comprar una llicència de propietat del producte a partir de 500 dòlars.
Els beneficis de MySQL AB procedeixen principalment de la venda de serveis, suport tècnic i llicències comercials del seu producte. Aquests ingressos s'utilitzen per continuar desenvolupant el producte lliure MySQL.
1 http://news.netcraft.com/archives/web_server_survey.html
2 http://www.opensource.org/advocacy/jobs.html
3 http://www.gnu.org/licenses/gpl-faq.html#DoesTheGPLAllowMoney
4 Vegeu el llibre Secrets of Software Success: Management Insights from 100 Software Firms Around the World escrito per empleats de la consultora McKinsey a Alemanya.
5 http://www.hecker.org/writings/setting-up-shop.html
8 http://news.com.com/Asian+Linux+gaining+momentum/2100-1011_3-5278304.html
10 http://software.ericsink.com/20011228.html
11 http://en.wikipedia.org/wiki/Andy_Hertzfeld
12 http://mail.gnome.org/archives/gnome-hackers/2001-May/msg00203.html